Résumé

# STSJAD 222/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 novembre 2014) > Décision commentée : STSJAD 222/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 novembre 2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:222, recours n° 181/14) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Le demandeur, M. Téllez, exploitait un taxi. Après un accident de la circulation imputable à un assuré de la société Sanz, son véhicule est resté immobilisé. Il a assigné la société Sanz en paiement de 11 445 euros, correspondant à dix-neuf jours d'immobilisation, au titre des dommages et intérêts. Le certificat initialement produit avec la demande (folio 19) mentionnait cette durée de dix-neuf jours, qui s'étendait, selon le demandeur, du 19 décembre 2012 au 7 janvier 2013. Le demandeur invoquait par ailleurs un chiffre d'affaires journalier de 245 euros. La défenderesse s'est opposée à la demande. Elle soutenait que le véhicule n'était resté que trois jours à l'atelier et que le demandeur n'établissait pas ses revenus réels. Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 14 avril 2014 (procédure abrégée B-1211-5/2013), a estimé « molt parcialment » la demande et condamné Sanz à payer 500 euros. Il a retenu une durée d'immobilisation de cinq jours et appliqué une indemnité journalière de 100 euros, conformément à la proposition faite par l'assureur avant le litige. Il n'a pas statué sur les dépens. M. Téllez a interjeté appel en demandant l'adjudication intégrale de ses prétentions. Il invoquait la durée de dix-neuf jours et le chiffre d'affaires quotidien de 245 euros, attesté par la centrale de réservations. ## Question de droit La décision soulève deux questions connexes. La première porte sur l'appréciation des éléments de preuve relatifs à la durée réelle de l'immobilisation. Le juge d'appel doit déterminer s'il peut substituer son appréciation à celle du premier juge, qui s'était fondé sur un ensemble de pièces, dont un certificat établi à la suite d'une injonction judiciaire (folio 74) et un rapport administratif (folio 65). La seconde concerne l'indemnisation du *lucrum cessans* (perte de gain) du chauffeur de taxi. Il s'agit de savoir à quelles conditions une telle perte peut être admise et, notamment, si le manque à gagner doit être calculé à partir des recettes brutes ou du bénéfice net, et sur qui pèse la charge de prouver le montant de cette perte. ## Solution et dispositif

SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de novembre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-1211-5/2013 (ara 5001211/2013), instades pel Sr. Téllez contra la societat "Sanz", en data 14 d'abril del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar molt parcialment la demanda formulada en data 27 de setembre de 2013 per part del Sr. Téllez contra la societat Sanz. SEGON.- condemnar a la societat Sanz. al pagament de 500EUR. TERCER.- no efectuar un especial pronunciament en relació a les costes processals". II.- El Sr. Téllez ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i sol·licita l'estimació íntegra de la seva demanda. Els seus greuges s'exposen tot seguit: el seu taxi va quedar immobilitzat 19 dies, concretament entre el 19 de desembre de 2012 i el 7 de gener del 2013; la central de reserves confirmava que la facturació diària era de 245 EUR. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Téllez va formular demanda contra la societat "Sanz", reclamant el pagament de l'import de 11.445 EUR, equivalents als 19 dies en què el seu taxi va estar paralitzat degut a la producció d'un accident de circulació, responsabilitat d'un assegurat de "Sanz". La societat demandada es va oposar a la demanda, contestant, substancialment, que el vehicle va romandre només tres dies al taller i que l'agent no acreditava els seus ingressos reals. El Tribunal a quo ha estimat molt parcialment la demanda, considerant provat que l'atur va ser de només 5 dies i prenent en compte una indemnització diària de 100 EUR, de conformitat amb la proposta realitzada per l'asseguradora abans del litigi. II.- El Sr. Téllez ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància. La resolució apel·lada fa un estudi acurat de les proves que obren a les actuacions per tal de desestimar la demanda, quin plantejament fa seu aquesta Sala. En efecte, la reparació d'autes va requerir només cinc dies de taller segons la certificació del foli 74 (efectuada a resultes del requeriment judicial) i no els 19 dies que constaven inicialment en el certificat aportat amb l'escrit de demanda (foli 19). La manca d'explicació al respecte no pot beneficiar al Sr. Téllez. Sembla ser que un tècnic de Transport i Mercaderies i Passatgers del M.I. Govern va informar verbalment al taxista "que no podia utilitzar el vehicle per al servei de taxi" mentre no es reparava la porta del maleter (foli 65). Ara bé, es desconeix si l'ordre verbal (sic) es va acatar i sobretot quin va estar el període real d'atur. Pel que fa el quantum del lucre cessant -que no es podia limitar als ingressos, sense prendre en compte les despeses- el recurrent no aporta la prova que li pertoca. En efecte, aquesta es limita a un certificat emès pel Director tècnic d'una central de reserves, on s'afirma que la facturació diària d'un taxi "pot oscil·lar entre els 250 a 300 EUR per una jornada laboral de 8 hores" (foli 20). Aquesta asseveració no ve recolzada per cap element objectiu, de molt fàcil aportació. A més, aquesta xifra de negoci esdevé molt sospitosa, compte tingut que: a) el recurrent no va abonar cap import en concepte d'impost sobre la renda de les activitats econòmiques de l'any 2012 (foli 80) i b) no va comunicar la seva comptabilitat (foli 85). III.- La desestimació del recurs d'apel·lació condueix a la condemna de la part recurrent a satisfer les costes judicials per la regla del venciment (arg. codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Téllez. CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 14 d'abril del 2014; CONDEMNAR la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.