SENTÈNCIA 58-2014 PARTS: Apel·lant: Sr. Querol Representant: Sra. Pombo Advocat: Sra. Daza Apel·lat: Sr. HBLE. COMÚ D'ORDINO Representant: Sra. Benitez Advocat: Sra. Arcos Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Sra. Cañete Advocat: Sra. Calderón COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Andorra la Vella, vint-i-un de novembre de dos mil catorze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0089-1/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de 4 de març de 2014 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Querol contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Ordino, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució comunal de 5 de maig de 2011, per mitjà de la qual es va denegar la petició de que hom li continués abonant la quantitat de 1.012,50 EUR mensuals en concepte de complement de responsabilitat addicional. 2.- La representació del Sr. Querol ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: Percebia un únic complement de responsabilitat addicional per import de 1.012,50 EUR mensuals, per raó de les funcions que desenvolupava com a Cap de servei de manteniment. No és cert que en aquella quantitat estigués comprès el concepte de disponibilitat horària, de manera que no procedeix deduir-li l'import de 338,11 EUR pel motiu de que aquesta disponibilitat ha passat a estar retribuïda a través del Reglament de sistemes de compensació, de 28 de desembre de 2010. Aquest fet es confirma per quant el treball de retirada de la neu i les hores extraordinàries es retribuïen a part. 3.- Les respectives representacions del M.I. Govern i de l'Hble. Comú d'Ordino s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que consideren plenament ajustada a dret. 4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com resulta del contingut de les actuacions, el Sr. Querol percebia a partir de l'any 2000, a més del salari base, un complement mensual de 110.000 pessetes, que les parts no discuteixen que corresponia a la conducció del vehicle anomenat "u.". Quan es va modificar l'estructura retributiva, com a conseqüència de l'entrada en vigor de l'Ordinació de funció pública del Comú, aquest complement de lloc va passar a ser de 562,75 EUR, i es va anomenar complement de responsabilitat addicional, encara que de forma improcedent, com es veurà més endavant. Mitjançant acord de 18 d'octubre de 2004 l'agent va ser anomenat Cap de servei de Serveis. La Junta de Govern, en sessió de 15 de juny de 2005, li va atorgar un complement anomenat també de responsabilitat addicional, per import de 300 EUR. Aquest acord diu literalment: "A demanda del Conseller de Serveis Públics, s'acorda atorgar un complement de responsabilitat addicional de 300,00.- euros bruts mensuals al Sr. Querol. Pel que fa a les hores extres, caldrà establir el número d'hores mínim a recuperar i/o a cobrar". Entenent que aquest darrer concepte retribuïa la disponibilitat horària, el Comú, en virtut de les resolucions que aquí s'impugnen, va suprimir aquest concepte, llavors de 338,11 EUR pels increments successius, ja que la disponibilitat horària passava a ser abonada a través de l'aplicació del nou Reglament de sistemes de compensació de 28 de desembre de 2010. Tercer.- Les postures confrontades de les parts es poden sintetitzar de la següent manera. D'una part, el recurrent considera que la quantitat que venia percebent de 1.012,50 EUR corresponia a un únic complement de responsabilitat addicional, que retribuïa les funcions que desenvolupava com a Cap de servei de manteniment. Pel seu costat, el Comú defensa que l'import de 1.012,50 EUR corresponia a dos conceptes diferents. En primer lloc, la antiga prima per la conducció de l'"u.", per import de 674,39 EUR, i, en segon lloc, el complement per la disponibilitat horària, de 338,11 EUR. El fet que, en els fulls de salari, estiguin inclosos en un únic complement de responsabilitat addicional obeeix a que el sistema informàtic no permet la separació dels dos imports sota un mateix concepte. Quart.- La pretensió del Sr. Querol de seguir percebent la quantitat global de 1.012,50 EUR, en concepte de complement de responsabilitat addicional, per raó de les seves funcions com a Cap de servei de manteniment (amb diferents denominacions) resulta clarament contrària a les disposicions legals i reglamentàries que resulten aplicables. S'ha de precisar, tanmateix, que les següents argumentacions no s'apliquen a la quantitat de 674,39 EUR, que no resulta discutida per les parts i, en conseqüència, no pot ser objecte del procés per raons de congruència. L'article 63.e) de la Llei de la funció pública disposa que el complement de responsabilitat addicional (CRA): "Retribueix les funcions assumides en una plaça d'un lloc de treball de nivell superior pel temps que sigui necessari; per tenir dret a la realització d'aquesta prestació de serveis i també al seu pagament és necessària l'autorització de la Secretaria d'Estat de Funció Pública; aquest complement no s'abona quan les funcions esmentades es deixen de realitzar". En igual sentit es pronuncia l'article 60.e) de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino, sense més alteració que la referència a la Junta de Govern enlloc de la Secretaria d'Estat de la Funció Pública. D'aquests preceptes es dedueix clarament que el complement litigiós només procedeix quan es desenvolupen de forma accidental unes funcions de nivell superior a les que corresponen al funcionari i, per aquesta raó, es tracta d'un concepte retributiu temporal i no consolidable. Ara bé, no es discuteix en aquest cas que el recurrent no desenvolupa unes funcions de nivell superior a les que li corresponen per raó de les seves funcions de Cap de servei de manteniment, de manera que, des d'una perspectiva estrictament legal, no es justifica la percepció d'un complement de responsabilitat addicional. Cinquè.- El que succeeix en realitat és que, sota la denominació d'aquest complement, s'han estat retribuint altres conceptes. La quantitat de 674,39 EUR, que no és objecte d'aquest procés, procedeix de l'antic complement de lloc per la conducció de l'"u.". Les raons determinants de l'atorgament del segon complement de responsabilitat addicional de 300 EUR (posteriorment de 338,11 EUR, que és la quantitat discutida) han de ser deduïdes de l'acord de la Junta de Govern de 15 de juny de 2005, que no resulta ser gaire explícit sobre aquest particular. Ara bé, la interpretació que ofereix la Corporació comunal, segons la qual es pretenia retribuir la disponibilitat horària, a més de les hores extraordinàries efectivament realitzades, resulta congruent i ajustada al propi tenor literal de l'acord. No és en va que, després de fer referència al complement de 300 EUR, l'acord de la Junta de Govern es refereixi sense solució de continuïtat a les hores extraordinàries, de les quals diu que se n'haurà d'establir el nombre mínim a recuperar i/o a cobrar, per la qual cosa és congruent que el nou complement compensés la disponibilitat a realitzar aquestes hores fora de la jornada de treball. D'altra banda, tampoc es pot considerar, com pretén el recurrent, que existís un únic complement de responsabilitat addicional. L'acord de 15 de juny de 2005 és prou clar quan concedeix un nou complement, enlloc d'incrementar l'import del què ja venia percebent l'interessat des de l'inici, al qual no es fa cap referència. En conseqüència, resulta ajustada a dret la resolució impugnada, que ha suprimit aquell concepte salarial, ja que la disponibilitat horària ha passat a ser retribuïda en els termes del nou Reglament de sistemes de compensació de 28 de desembre de 2010. Sisè.- La pràctica de la prova testifical que el recurrent va sol·licitar en aquesta instància resultava improcedent i innecessària, en els termes de l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, ja que existeixen dades suficients per resoldre el litigi. En les actuacions consta l'acta de la sessió de 15 de juny de 2005, que recull les manifestacions de la persona proposada com a testimoni, llavors Cònsol major de la Parròquia, en el sentit de que, dels dos augments salarials atorgats a l'interessat "un augment és pel lloc de treball i l'altre és per responsabilitat". Aquesta darrera menció no es pot entendre en un sentit tècnic, atesa la naturalesa i les característiques legals del complement de responsabilitat addicional, a què ja s'ha fet referència. D'altra banda, la proposta del nou complement va partir del Conseller de Serveis Públics i no del testimoni proposat. En definitiva, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Querol contra la sentència dictada el 4 de març de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE