SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Villegas contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal, Secció Civil, el 24 d'abril del 2014. La sentència original havia desestimat la petició de la Sra. Villegas de rebre una pensió compensatòria del seu ex-marit, el Sr. Blasco, mentre no millorés el seu estat de salut i perdurés la seva situació laboral, ja que havia quedat acreditat que ella convivia maritalment amb una tercera persona, el Sr. Manzano. La Sra. Villegas havia argumentat que no convivia maritalment amb ningú, però el tribunal ha considerat que la seva relació amb el Sr. Manzano és estable i anàloga al matrimoni, i per tant, s'aplica l'article 57.4 de la Llei Qualificada del Matrimoni (LQM). La sala civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha confirmat íntegrament la sentència original sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC-207/14 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.Valverde Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M Valverde Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.Valverde Sr. Pere Pastor Vilanova i M.Valverde Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 5 de juliol del 2012 la Sra. Villegas va formular demanda d'adopció de mesures provisionals, i coetàniament de separació, contra el seu espòs, el Sr. Blasco sol·licitant que es dictés Sentència decretant la separació dels consorts i, mitjançant altressí, que s'acordés la separació de cossos i domicilis dels litigants, atribuint-li a ella i al seu fill Valverde l'ús del domicili conjugal, donant un termini al Sr. G. per tal que en fixés un de nou per ell, concedint-li a ella la guarda i custòdia del fill menor del matrimoni, fixant un règim de visites el més ampli possible a favor del seu pare i amb uns mínims que descrivia, establint una pensió d'aliments no inferior a 400 euros mensuals en benefici del fill menor i a càrrec del seu progenitor, fixant una pensió compensatòria no inferior a 400 euros mensuals a favor seu i mentre no millorés la seva salut i perdurés la seva situació laboral, establint l'obligació del Sr. G. de fer-se càrrec de totes les càrregues i despeses dels béns del matrimoni i disposant la dissolució del règim econòmic matrimonial dels litigants. II.- L'Aute de data 5 de setembre del 2012 va decidir: Primer.- Donar lloc parcialment a la demanda de fixació de mesures provisionals de la Sra. Villegas contra el Sr. Blasco de data 5 de juliol del 2012. Segon: Fixar les següents mesures provisionals que tindran efecte fins a la resolució de la petició de separació: la separació de cossos i domicilis, atribuint-se l'ús del domicili conjugal a l'esposa; confiar la custòdia del fill menor Valverde a la mare; fixar un règim de visites consistent en caps de setmana alterns, del divendres al vespre fins el diumenge al vespre i la meitat de les vacances escolars d'estiu, Setmana Santa i Nadal. Fixant una contribució al sosteniment del fill de 400 euros mensuals, anant a càrrec dels dos progenitors per meitats les seves despeses extraordinàries. Fixar l'import de 850 euros en concepte de pensió compensatòria a favor de l'esposa i pagadora per l'espòs els 5 primers dies de cada mes. Tercer: No fer especial condemna en costes, reservant-se aquestes per la resolució del plet principal III.- El Sr. Blasco va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució i l'Aute del Tribunal Superior del 25 de febrer del 2013 va estimar molt parcialment aquest recurs esmenant la citada resolució en el sentit de modificar el terme "pensió compensatòria" pel de "contribució a les càrregues del matrimoni". IV.- El dia 25 d'octubre del 2012 el Sr. Blasco va presentar un escrit manifestant que des de que es va dictar el citat Aute s'havia produït una modificació en les circumstàncies que es donaven en acordar-lo, ja que la Sra. M. havia deixat l'habitatge conjugal traslladant- se a viure amb la seva actual parella, raó per la qual sol·licitava que es modifiquessin les mesures provisionals acordades per l'Aute del 5 de setembre del 2012 deixant sense efecte l'obligació al seu càrrec d'abonar 850 euros mensuals a la seva ex-dona en concepte de pensió compensatòria. V.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 24 d'abril del 2014 va decidir: Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la Sra. Villegas contra el Sr. Blasco he de declarar i declaro la separació matrimonial dels consorts ans referits, així com la dissolució del règim econòmic de llur matrimoni. Segon.- Establir les mesures reguladores de les relacions paternofilials consistents en: mantenir la pàtria potestat sobre el fill comú menor d'edat compartida entre els dos progenitors; atribuir la seva guarda i custòdia a la Sra. ENTITY_4; establir un règim de contactes a favor del progenitor no custodi i respecte del fill comú menor d'edat, en concepte de mínims, consistent en què el pare podrà trobar-se en companyia del menor els caps de setmana alterns, des de la sortida de l'escola o l'activitat extraescolar i fins el diumenge a les 20.00 hores en què l'haurà de reintegrar al domicili de la mare, sense perjudici que en cas que el cap de setmana pugui incloure un festiu, el progenitor a qui li pertoqui trobar-se amb el menor, pugui veure's beneficiat d'aquests dies festius i pugui trobar-se en companyia del menor fins haver finalitzat dita festivitat; la meitat de les vacances escolars, establint en defecte d'acord entre les parts que el menor romandrà la primera meitat de les vacances de Tots Sants i Carnaval amb la mare i la segona amb el pare els anys parells i els senars a la inversa; pel que fa a les vacances de Nadal, el menor haurà de trobar-se alternativament amb els seus progenitors els dies de Nadal, Cap d'Any i Reis, fixant-se que a manca d'acord entre les parts els anys parells correspondrà que es trobi amb la mare la primera meitat de les vacances fins el 31 de desembre inclòs i la segona setmana amb el pare i fins el 6 de gener inclòs i els anys senars a la inversa; pel que fa a les vacances de Pasqua, el menor romandrà la primera setmana amb la mare i al segona setmana amb el pare els anys parells i els senars a la inversa; pel que fa a les vacances d'estiu, es farà un repartiment per meitat de les mateixes, per períodes de quinze dies, establint que a defecte d'acord entre les parts, el pare podrà trobar-se en companyia del menor del 1 al 15 de juliol i del 1 al 15 d'agost els anys senars i els parells a la inversa; pel que fa les onomàstiques del fill, cada progenitor podrà trobar-se la meitat del temps en companyia del seu fill, sempre que no destorbi les seves obligacions escolars; i pel que fa als aniversaris i les onomàstiques de cada un dels progenitors, el menor podrà trobar-se en llum companyia. Fixar una pensió d'aliments a càrrec del Sr. Blasco i a favor del fill menor d'edat per import de 400 euros, pagadora mensualment i dins els primers cinc dies de cada mes, mitjançant ingrés o transferència al compte bancari titularitat de la Sra. Villegas i incrementada anyalment en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.Valverde Govern d'Andorra; Preveure l'obligació d'ambdós progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries que hagi de requerir el fill menor d'edat. Tercer.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució guanyi fermesa a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció de la separació matrimonial de la Sra. Villegas i del Sr. Blasco. VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit d'atribuir-li una pensió compensatòria de 400 euros mensuals a càrrec del Sr. Blasco. Ha actuat com a magistrat ponent el M.Valverde Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- La Sentència de data 24 d'abril del 2014 va desestimar la petició formulada per la Sra. M. en el sentit de que s'establís el seu dret a rebre una pensió compensatòria per part del Sr. G. mentre no millorés el seu estat de salut i perdurés la seva situació laboral, considerant acreditat que l'agent convivia maritalment amb una tercera persona, raó per la qual, d'acord amb l'article 57.4 LQM, s'havia extingit el seu dret a percebre l'esmentada pensió i, per tant, també el dret a rebre-la per primera vegada. Contra l'esmentada decisió s'alça la Sra. M. argumentant que ella no conviu maritalment amb ningú, que el Sr. Manzano no és més que un bon amic que va tenir la deferència d'oferir-li aixopluc amb el seu fill Valverde, que ella col·labora a sufragar les despeses d'aigua i llum i paga un lloguer mensual en compensació, que és cert que esporàdicament ha mantingut relacions sexuals amb el citat senyor, però que això no converteix la relació existent entre ells en marital, sinó que és necessari que existeixi un projecte comú exterioritzat, i que la seva situació econòmica com a conseqüència de la ruptura matrimonial és molt difícil. II.- Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal destacar que, com posa de relleu la resolució d'instància, la mateixa Sra. M. va reconèixer en la seva compareixença de data 17 de juliol del 2012 en el curs del procediment de mesures provisionals de l'article 63 LQM (folis 14 a 16) que el Sr. T. era "la seva parella" i que vivien entre setmana a casa d'ella i els caps de setmana ella anava a la casa d'ell a Anserall i que no col·laborava en les despeses del xalet però que a vegades comprava menjar. En el mateix sentit, en la compareixença de data 9 de novembre del 2012 en el procediment de separació va manifestar que ja no vivia al xalet que havia estat domicili conjugal (foli 9), que el fet que visqués amb un altre persona no impedia que rebés una pensió i que "no paga res al seu amic actual". Finalment, en la seva confessió en judici en data 4 de juliol del 2013 (foli 55 en relació al 32) admetia que vivia al mateix domicili que el Sr. Manzano a Anserall i que esporàdicament havia mantingut relacions sexuals amb ell, encara que manifestava que sols eren amics. En aquestes circumstàncies i malgrat avui dia l'existència de relacions sexuals entre dues persones no significa per si sola que aquestes formin una parella estable o visquin en condicions assimilables al matrimoni, cal tenir en compte que no sols existeix entre l'agent i el Sr. T. una intimitat manifesta, sinó que des de fa ja dos anys conviuen al mateix domicili sense que la recurrent hagi provat que aquesta situació respongui a un contracte d'arrendament, ja que no s'ha provat cap pagament en aquest sentit i fins i tot en la compareixença de 17 de juliol del 2012 la recurrent va reconèixer que no col·laborava en les despeses del xalet i sols "a vegades" comprava menjar i en la de 9 de novembre del 2012 "que no paga res al seu amic actual", i ni tant sols de precari, ja que la convivència no es va produir durant un període breu de temps i arrel d'una situació de necessitat de la recurrent "per tal de donar- li aixopluc", sinó d'una manera estable al llarg del temps. Per aquesta raó, a manca de prova en contrari, cal entendre que la Sra. M. i el Sr. T. conviuen en una relació estable anàloga al matrimoni i, per tant és d'aplicació l'article 57.4 LQM, sense que es pugui al·legar que no existeix entre ells un projecte de vida en comú exterioritzat, quan la prova de la seva existència resultaria extremadament difícil pel defenent, mentre que acreditar que es tracta d'una relació arrendatícia, com afirma la Sra. M., és molt fàcil, de tal manera que aquesta facilitat probatòria que no ha aprofitat no pot fer altra cosa que perjudicar a l'agent. D'altra banda, correspon a qui ha creat una aparença determinada acreditar que aquesta no es correspon amb la realitat, cosa que no s'ha fet. III.- Malgrat desestimar-se el recurs, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa de les qüestions en debat d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.Valverde Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 24 d'abril del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE