SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1995-2/2010, instades pel Sr. Julián contra la societat "Sancho", amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 18 de febrer del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant en la seva major part la demanda formulada per la representació processal del Sr. Julián, he de condemnar i condemno a la societat mercantil Sancho a pagar a la part agent la quantitat neta total de 5.328,91.- euros. Segon.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a pagar els interessos legals respecte de la referida suma, devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 8 de febrer de 2011. Tercer.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a declarar i cotitzar a la ORG_0 de la seguretat social (art. 98-1 Llei 17/2008 de la seguretat social, 77, XX) les quantitats brutes resultants d'aquesta sentència, que no ho hagin estat anteriorment. Quart.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a sufragar la totalitat de les costes judicials ocasionades, segons allò previst al Considerant IX d'aquesta decisió". II.- La societat "Sancho" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Julián al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies. Els arguments revocatoris són els següents: la declaració de quatre testimonis evidenciava que la finalització de la relació laboral va tenir lloc el dia 2 de novembre del 2010; els litigants van convenir l'anul·lació del comiat del dia 7 d'octubre del 2010; el treballador va desistir el dia 2 de novembre del 2010, lliurant-li l'empresa la liquidació en aquell moment; el treballador no havia demanat la indemnització de l'article 98; els testimonis Srs. Julián i Sanç no podien afirmar que el Sr. Julián treballava pel compte de "Sancho" a principis del mes de maig del 2010, doncs es van incorporar, respectivament, el 12 de juliol i el 17 de maig d'aquell mateix any; el Sr. Sanç -amic del Sr. ENTITY_4- no podia testificar sobre la data de la fi de la relació laboral, doncs va deixar l'empresa el 30 de juny del 2010; no havia confeccionat el document que obra al foli 12, essent, a més, il·lògica la redacció de dues liquidacions; el document del foli 9 va ser establert al mes de novembre del 2010; el Sr. Julián no podia reparar els seus vehicles en horari laboral i no negava la rebaixa del preu del material emprat; el Sr. Julián no provava la realització d'hores extraordinàries els dissabtes de maig i juny del 2010; els Srs. Catalá i Julián només podien acreditar el treball en un dissabte concret; els Srs. Julián i Sanç no treballaven els dissabtes; el perit cal·ligràfic havia confirmat que el Sr. Julián havia signat el butlletí salarial del mes d'agost del 2010, el qual no recollia cap hora extraordinària treballada; tampoc constaven hores extres en el butlletí de setembre; el Sr. Sanç va explicar que el Sr. Julián treballava la majoria dels dissabtes i, per tant, no tots; els treballadors eren pagats en metàl·lic habitualment; era inversemblant mantenir que el Sr. Julián va treballar del 5 de maig al 8 d'octubre sense cobrar; el treballador només tenia dret a percebre 10,08 dies de vacances (604,40 EUR bruts), subsidiàriament 802,52 EUR; només acceptava la condemna al pagament total de 902,03 EUR; les despeses pericials havien d'imposar-se al treballador doncs havia mentit. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Julián va formular demanda laboral contra la societat "Sancho", sol·licitant la seva condemna al pagament dels conceptes laborals següents: maig del 2010: 1.499,12 EUR bruts de salari + 455,04 EUR bruts per la realització de 32 hores extraordinàries, juny del 2010: 1.798,94 EUR bruts de salari + 455,04 EUR bruts per la realització de 32 hores extraordinàries, juliol del 2010: 1.349,20 EUR bruts de salari + 158,25 EUR bruts de complement + 98,19 EUR bruts per la realització de 7 hores extraordinàries, agost del 2010: 1.798,94 EUR bruts de salari + 158,25 EUR bruts de complement + 98,19 EUR bruts per la realització de 7 hores extraordinàries, setembre del 2010: 1.798,94 EUR bruts de salari + 158,25 EUR bruts de complement + 98,19 EUR bruts per la realització de 7 hores extraordinàries, octubre del 2010: 299,82 EUR bruts de salari (5 dies) preavís: 363,35 EUR bruts (5 dies), compensació econòmica: 761,42 EUR bruts (10,75 dies), vacances: 908,75 EUR bruts (12,83 dies). D'aquestes sumes, el treballador es mostrava d'acord en deduir les quantitats anteriorment percebudes (1.671,66 EUR + 2.500 EUR) més un deute que presentava vers l'empresa (856,87 EUR) en concepte de treballs a vehicles propis o afins. Com bé assenyala l'Hble. Batlle, nombrosos punts conflictius subsisteixen entre els litigants: a) la data d'inici i d'extinció de la relació laboral, b) la realització d'hores extraordinàries, c) el nombre de dies de vacances degudes i d) la realitat del pagament dels salaris en efectiu. II.- Començarem per la data d'inici de la relació laboral. El treballador manté que fou el 5 de maig del 2010, mentre que l'empresa defensa que va estar l'1 de juliol, tot admetent que durant els dos mesos, el Sr. S. reparava els seus vehicles al taller i donava, puntualment i en contrapartida, un cop de ma. El Tribunal a quo conclou, encertadament, que el contracte va debutar el 5 de maig del 2010. L'Hble. Batlle es sustenta, principalment, en el testimoniatge de dos companys de treball del Sr. S. com també en la liquidació lliurada a l'empleat a principis d'octubre del 2010. És cert que els testimoniatges dels Srs. Sanç i Julián mereixen cautela, tota vegada que no es van incorporar a l'empresa fins, respectivament, el 17 de maig i el 12 de juliol del 2010 (foli 17 d'aquest rotlle). Nogensmenys, en l'escrit de contesta a la demanda, la recurrent va admetre -a diferència del què defensa ara sense donar cap explicació convincent- que el document que obra al foli 9 va ser comunicat a l'assalariat el 10 d'octubre del 2010. En ell, hi figuren les mencions següents: "Catalá 12,50 VACACIONES 923 EUR 1.700". Per conseqüent, si a principis d'octubre del 2010, la societat "Sancho" admetia ser deutora de 12,50 dies de vacances, això significa necessàriament que reconeixia una antiguitat de 5 mesos, qual cosa és totalment compatible amb la versió del Sr. S. Endemés, resulta incomprensible que el Sr. S. dediqués dos mesos per reparar els seus dos vehicles i més encara quan l'import del material emprat va ser només de 856,87 EUR. III.- Pel que fa la fi del contracte de treball, ambdues postures són, novament, contradictòries. La recurrent manifesta que va convenir amb el treballador de deixar sense efecte el comiat del dia 7 d'octubre del 2010 i que l'interessat va desistir verbalment l'1 de novembre del 2010. El Sr. S. manté que el darrer dia de treball va estar el 13 d'octubre del 2010, és a dir 6 dies després de rebre la carta de comiat de data 7 d'octubre del 2010 i que obra al foli 10. La recurrent insisteix en el contingut de la prova testifical que, segons ella, és suficient per concloure en sentit contrari al criteri de l'Hble. Batlle. Les proves esmentades només indiquen que el Sr. S. hauria continuat treballant fins a finals de mes. Això no significa necessàriament que el Sr. S. renunciés al preavís i a la compensació econòmica, tot recordant a la societat recurrent que l'interessat no ha mai sostingut l'existència d'una comiat irregular. I encara menys que hagués desistit unilateralment de la relació laboral. La secretària de la societat "Sancho" matisa molt la postura de l'empresa, doncs precisa que l'acord consistia en acabar la feina pendent de realització "per no quedar malament" amb els clients (resposta 2, foli 98). Per tant, no es pot assimilar allargament consensuat del preavís i renúncia als drets de l'acomiadament. Compte tingut que la prova del dos extrems (anul·lació pactada del comiat no causal i desistiment del treballador) no queden suficientment acreditades, cal confirmar la solució adoptada per l'Hble. Batlle, és a dir que el contracte es va extingir el 7 d'octubre del 2010. IV.- La recurrent nega la realització d'hores extraordinàries (dissabtes pel matí) durant els mesos de maig i juny del 2010. El Tribunal a quo ha seguit la doctrina d'aquesta Sala al respecte. En aquest sentit, l'assalariat ha produït la prova que li pertocava, és a dir que ha identificat els dies i hores treballades, com també ha recolzat les seves afirmacions amb el testimoniatge de dos clients (Srs. Catalá Julián, folis 94 i 95) i d'un treballador (Sr. Sanç, foli 167). Per la seva banda, l'empresa s'ha limitat a refusar la reclamació. L'empresa no pot introduir en aquesta alçada nous arguments, com ara que el Sr. Sanç no treballava els dissabtes. Per conseqüent, el raonament de la instància esdevé correcte i s'ha de confirmar. En relació amb els mesos de juliol i agost del 2010, el mer fet que els butlletins de salari no contemplin cap hora extraordinària (folis 36-37), no vol dir que no s'hagin efectuat. V.- El nombre de dies de vacances degudes constitueix un altre punt conflictiu. La recurrent no pot mantenir que deu 10,08 dies de vacances, tota vegada que no engloba el treball dut a terme entre els mesos de maig i juny del 2010. A més, en la liquidació practicada per la pròpia societat, es reconeixia el dret a percebre l'equivalent a 12,50 dies. Subsidiàriament, l'empresa indica que és deutora de l'import brut de 802,52 EUR (12,83 dies x 62,55 EUR/dia). La sentència parteix dels càlculs del treballador, és a dir de 12,83 dies multiplicats per 70,83 EUR EUR/dia. Aquest càlcul és erroni. Efectivament, l'import diari ha de resultar del salari diari del darrer mes treballat i de la mitja dels salaris diaris dels darrers dotze mesos treballs. Ara bé, la instància inclou dins el segon paràmetre altres conceptes que ha descartat prèviament. Compte tingut que la part recorreguda no contesta, amb detall, el greuge, s'ha de donar lloc a aquest extrem del recurs, de manera que les vacances mereixen una remuneració neta de 758,38 EUR, enlloc dels 858,77 EUR acordats. VI.- La societat "Sancho" reitera que havia abonat al seu empleat 1.161,66 EUR i 1.700 EUR en efectiu per pagar els salaris de juliol i agost del 2010. És ben sabut que la prova del pagament recau en la persona que ho al·lega. La recurrent no ho ha aconseguit. El fet que altres treballadors hagin cobrat imports en efectiu no és obligatòriament traslladable al Sr. S. És cert que en el butlletí d'agost del 2010, hi figura que els 1.700 EUR han estat ingressats al banc (foli 36). Força és de constatar que enlloc queda acreditada aquesta menció, que tampoc obliga al treballador. En relació amb els seus extractes bancaris (foli 85), l'interessat ha explicat l'origen dels ingressos, en metàl·lic, de les sumes de 500 EUR (19 d'agost del 2010), 1.000 EUR (9 de setembre del 2010) i 250 EUR (24 de setembre del 2010). Els dos primers, en concepte de retorn d'un préstec acordat a la seva parella per satisfer la reparació del seu automòbil (folis 86-88). El darrer, en concepte de la meitat de la renda del pis que comparteix amb un tercer (folis 89-90). El recurrent no va discutir l'autenticitat d'aquelles proves en la instància i, per conseqüent, no ho pot fer en aquesta alçada. Per fi, no hi havia lloc a sol·licitar un nou extracte de compte bancari pel període comprès entre l'1 i el 12 d'agost del 2010, car el treballador ha assegurat que no existia cap moviment durant aquell temps. De fet, es pot constatar que tampoc existeix cap moviment entre l'1 i el 8 de setembre del 2010, cosa que conforta la posició del Sr. S. VII.- Per acabar, "Sancho" exigeix que el Sr. S. es faci càrrec de les despeses cal·ligràfiques (688 EUR) subseqüents a la negació, per part del Sr. S., de l'autoria de la signatura que figura al peu del butlletí de salari del mes d'agost del 2010. La perit va concloure que la firma, descartada pel Sr. S., se li podia atribuir. Aquesta qüestió no ha estat tractada per la instància, estatuint, per tant, infra-pètita. Per economia processal, cal atendre aquest punt. I escau esmenar la sentència apel·lada sobre aquest particular. En efecte, el Sr. S. no pot ignorar l'autenticitat de la seva signatura i ha de suportar la seva manca de diligència que ha demorat innecessàriament el curs del procés i comportat unes despeses que la recurrent es podia estalviar. Així les coses, el Sr. S. ha de satisfer el preu del peritatge cal·ligràfic elaborat per la Sra. Manzano. VIII.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació de la societat "Sancho" aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials en aquesta alçada (arg. novel.la 82, Capítol 10). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Estimar molt parcialment el recurs de la societat "Sancho"; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 de febrer del 2014, en el sentit de condemnar la societat "Sancho" a satisfer l'import de 5.228,52 EUR i de condemnar el Sr. Julián a assumir el preu del peritatge cal·ligràfic elaborat per la Sra. ENTITY_9; no procedeix efectuar especial imposició de les costes judicials d'aquesta instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE