SENTÈNCIA 06-2015 Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorrent: Sra. Barberá ORG_0 Advocat: Sra. Roda Recorrent: Sr. Manzanares Advocat: Sra. Marcos Recorrent: Sr. Moliner Sra. Pera Sr. Puig Sra. Duque Advocat: Sr. Daza Recorregut: Sr. Martin Advocat: Sr. Nuñez Recorregut: ORG_1 Advocat: Sr. Nogués COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-set de març del dos mil quinze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 30 de setembre del 2014, en la causa de referència, seguida per un delicte major d'homicidi per imprudència greu, per un delicte menor de lesions per imprudència greu, i altre delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones i per la contravenció penal de consum d'haixix. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 30 de setembre de 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'absoldre i absolem Martin del delicte major d'homicidi per imprudència greu tipificat a l'article 104.1 del Codi Penal, del delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal i del delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones tipificat a l'article 270 del Codi Penal dels que venia acusat, no havent-hi lloc a exigir responsabilitat civil sinó a retornar a la companyia ORG_1 les quantitats abonades en període d'instrucció, i declarant d'ofici pel que a ell es refereix, el pagament de les despeses processals causades. Que hem d'absoldre i absolem Manzanares, del delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a les persones tipificat a l'article 270 del Codi Penal del que venia acusat i l'hem de condemnar i el condemnem, com autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència greu tipificat a l'article 104.1 del Codi Penal, d'un delicte menor de lesions per imprudència greu tipificat a l'article 117.2 del Codi Penal i d'una contravenció penal de consum de haixix tipificada a l'article 499 del Codi Penal, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de ser menor de 21 anys, a una pena de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ DELS QUALS DEU (10) MESOS FERMS I LA RESTA CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE DOS ANYS, PRIVACIÓ DEL SEU PERMÍS DE CONDUIR PER UN PERÍODE DE TRES ANYS I MIG (3,5 ANYS) I MULTA DE TRES-CENTS (300) EUROS així com, juntament amb la seva companyia d'assegurances, al pagament de les despeses processals causades inclosos honoraris d'Advocat de l'acusació particular, a acreditar en període d'execució. En concepte de responsabilitat civil, Manzanares subsidiàriament amb la seva mare Barberá i solidàriament amb la seva companyia A.G. S.A. indemnitzaran a: -la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL en la suma de QUINZE MIL SIS-CENTS QUARANTA-TRES EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS (15.643,27EUR); -al perjudicat Expósito en la suma de DIVUIT MIL TRES-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS (18.336,74EUR) de la que caldrà deduir les quantitats abonades per A.G. en període d'instrucció. -al Sr. Moliner l'import de CINQUANTA MIL EUROS (50.000EUR). -a la Sra. Pera l'import de CINQUANTA MIL EUROS (50.000EUR). -al Sr. Puig l'import de VINT MIL EUROS (20.000EUR). -a la Sra. Duque l'import de DOTZE MIL EUROS (12.000EUR)". II.-RESULTANT: Que la Sentència es recolza en els següents fets provats: "Són fets provats i així es declara que el dia 10 de setembre del 2011 vers les 00.40 hores, la colla d'amics formada per Manzanares, M.Moliner, Araujo, Romeu, Expósito, Martin i Gibert, sortiren de l'estació de servei - radicada a l'Av. - de Santa Coloma, per dirigir-se tots junts vers Sant Julià de Lòria per la carretera - . Manzanares es posà al volant del vehicle marca - model Passat matrícula - titularitat de la seva mare Barberá i assegurat a la companyia A.G.. L'acompanyaven M.Moliner assegut a la plaça de copilot, Araujo assegut al seient posterior esquerre, Romeu assegut al seient posterior central i Expósito assegut al seient posterior dret. Martin per la seva part es posà al volant del vehicle marca Renault model - matrícula XXXX titularitat del seu pare Sancho i assegurat a la companyia ORG_1, acompanyant-lo Gibert assegut a la plaça del copilot. En primer lloc sortí el vehicle conduït per Martin i al seu darrera el vehicle conduït per Manzanares. A l'alçada del Restaurant -, Manzanares avançà a Martin, situant-se al seu davant fins que en arribar a l'alçada de la Urbanització-, Martin l'avançà al seu torn. No consta que aquests dos avançaments s'haguessin produït en un lloc prohibit o de forma incorrecta. Martin entrà així primer a la rotonda de- , essent seguit a pocs metres per en Manzanares que incrementà aleshores la velocitat, escurçant-se la distància entre ambdós vehicles que circulen a partir d'aquell moment a una velocitat molt similar i excessiva : una mitja de 86,65 km/h tot i trobar-se limitada en aquell indret a 50 km/h, cadascun gairebé en paral·lel, per un dels dos carrils de circulació existents en aquell indret direcció Sant Julià de Lòria. Concretament, Martin circulava pel carril central multiús que es trobava tancat a la circulació en sentit descendent i Manzanares pel carril dret. Després de traçar una primera corba de gir a dreta i en traçar-ne una altra de gir a esquerra situada a l'alçada de l'Hotel- , radicat a l'Av. - de Sant Julià de Lòria, al punt quilomètric - , Manzanares efectuà un cop de volant brusc vers la seva dreta, perdent el control del vehicle: pujà sobre la voravia amb la roda davantera dreta i xocà amb el vèrtex davanter dret contra una caixa de control del semàfor quina va ser projectada contra la porta d'entrada de l'aparcament privat de l'Hotel- , travessant-la. Tot seguit i després de pujar amb les dues rodes davanteres sobre la voravia, el vehicle col·lidí amb la part frontal esquerra contra el vèrtex de l'edifici - radicat a la mateixa avinguda, desprenent-se el seu motor que va sortir projectat vers el carril contrari. Durant aquest impacte i per inèrcia, la part posterior del turisme incrementà el seu moviment lateral vers l'esquerra i col·lidí contra una jardinera metàl·lica situada prop de la voravia, provocant l'aixecament de la part posterior dreta del turisme i propiciant una bolcada de tonell, tot continuant el seu desplaçament segons el seu sentit inicial de marxa i sortint la jardinera projectada vers la porta de l'aparcament interior de l'edifici- , travessant- la, sortint projectat Expósito que quedà estès sobre la calçada. Acte seguit, el turisme encara envestí un fanal d'enllumenat públic amb el seu lateral esquerre, introduint-se el fanal des del seu parafang davanter esquerre fins el vèrtex davanter esquerre del sostre, trencant-se finalment el fanal i tallant el sostre del vehicle que xocà al mateix temps contra un semàfor situat a poca distància del fanal, lloc on finalment quedà aturat sobre les seves quatre rodes. Tant Manzanares com Martin donaren negatiu a la prova d'alcoholèmia que els fou practicada però positiu al cannabis a la prova de tòxics en orina igualment realitzada, sense que s'hagi provat però que al moment dels fets, es trobessin sota els efectes de dit estupefaent que Manzanares ha reconegut no obstant consumir regularment a Andorra des de l'any 2011. Com a conseqüència dels múltiples impactes, Romeu resultà mort i Expósito patí lesions: pèrdua de peces dentals, fractura tancada dels ossos propis del nas, fractura encapsulada de melsa, policontusions, dues ferides a la cara no complicades, fractura de la desena costella esquerra, vessament pleural esquerra, espondilolistesi de L5 sobre S1 i perforació intestinal jejunal, que han requerit de tractament mèdic i quirúrgic per a la seva curació i li han suposat una incapacitat parcial permanent de 1,75%, un perjudici estètic lleuger valorat en 2/7 i un pretium doloris mig de 4/7". III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. Ministeri Fiscal interessant que: -es condemni al Sr. Manzanares com autor responsable també d'un delicte menor de conducció temerària amb perill concret per a la vida de les persones i al Sr. Martin com autor responsable del delicte major d'homicidi per imprudència greu, tot imposant a ambdós les penes de 27 mesos de presó dels quals 12 mesos ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de 4 anys, qualificada a l'obligació de satisfer la responsabilitat civil en un termini de 3 mesos i, 4,5 anys de privació del permís de conduir i multa de 300EUR per la contravenció penal. -en concepte de responsabilitat civil, que es valori l'IPP soferta pel perjudicat Sr. Expósito a la quantitat de 3.500EUR, i que es condemni també al Sr. Martin solidàriament i aquest subsidiàriament amb el Sr. Sancho i solidàriament amb la companyia d'assegurances ORG_1 a abonar als perjudicats les quantitats fixades pel M.I. Tribunal de Corts. Pel que fa a l'absolució del Sr. Manzanares del delicte menor de conducció temerària amb perill concret per les persones manifesta que la temeritat de la seva conducta no queda absorbida pels delictes d'homicidi i lesions per imprudència, doncs s'ha acreditat que la seva conducta temerària va posar en perill concret la vida dels dos altres ocupants del seu vehicle que van resultar il·lesos: Srs. Araujo i M.Moliner Pel que fa a l'absolució del Sr. Martin de tots els delictes, manifesta el seu desacord amb la Sentència observant que: -la conducció temerària del Sr. Martin també constitueix causa directa i eficient en la producció de l'accident. -la conducta temerària resulta de l'excés de velocitat (95 o 100 km/h) dels constants avançaments efectuats amb el Sr. Manzanares malgrat no haguessin pactat la realització d'una carrera, de la circulació del Sr. Martin pel carril tancat, de no respectar la distància de seguretat entre ambdós vehicles. -si no hi hagués hagut una competició de velocitat entre ambdós, el Sr. Martin hagués pogut disminuir la velocitat i s'hagués pogut introduir al carril que li corresponia i doncs de ben segur l'accident no s'hagués produït. IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la defensa de la Sra. Barberá i de la Companyia d'assegurances ORG_0. Pel que fa a la indemnització del perjudici sofert pel Sr. Expósito, que estima excessiva, proposa les quantitats de 4.800EUR (Pretium Doloris), 2.300EUR (IPP) i 2.400EUR (prejudici estètic). Estima, d'altra part, desproporcionades les sumes fixades a favor dels pares, germà i àvia del difunt Sr. Romeu, que proposa reduir a 20.000EUR i 10.000EUR, l'àvia del difunt Sra. Duque no pot pretendre una indemnització en concepte de danys morals. S'oposa al recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal i la defensa dels familiars del Sr. Romeu V.-RESULTANT: Que interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor del Sr. Manzanares sol·licitant la revocació de la Sentència en el sentit de rebaixar la pena de presó imposada a 12 mesos de presó dels quals 5 mesos ferms i reduir les indemnitzacions fixades en concepte de responsabilitat civil, sobretot a favor dels familiars del Sr. Romeu S'oposa als recursos formulats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i per la defensa dels familiars del Sr. Romeu VI.-RESULTANT: Que interposa també recurs d'apel·lació l'advocat actuant en nom i representació dels Srs. Moliner, Pera, Puig i Duque, respectivament pare, mare, germà i àvia del difunt Sr. Romeu sol·licitant la revocació parcial de la Sentència en el sentit de: -dir que el Sr. Martin va participar de manera necessària a l'accident fatal, repartint les responsabilitats segons la Sala Penal cregui. -elevar les quantitats assignades a 60.000EUR pel pare, 75.000EUR per la mare, 30.000EUR pel germà i l'àvia. Manifesta el seu convenciment que hi ha dos responsables dels fets d'Autes Retreu al M.I. Tribunal de Corts haver exclòs una falta d'imprudència del Sr. Martin quan: -aquest ha admès que "no es va fixar si el carril estava tancat". -és evident que els dos conductors feien una "cursa", en que la presència constant del vehicle conduït pel Sr. Martin i el "picament" entre ell i el condemnat han participat a la realització de l'accident del qual són una causa directa. Respecte a la indemnització atorgada estima que l'àvia del difunt, Sra. Duque, vivia al domicili de la víctima. VII.-RESULTANT: Que la defensa del Sr. Martin s'oposa als recursos formulats pel Mgfc. Ministeri Fiscal i la representació lletrada dels familiars de la víctima Sr. Romeu interessant la confirmació de la Sentència. Recorda que la immediatesa de la vista oral permet al Tribunal valorar degudament les proves i que aquesta valoració objectiva va portar al Tribunal a pronunciar l'absolució del seu defensat. Manifesta que es van produir únicament dos avançaments, que el Sr. Martin no va entrar en un carril prohibit a la circulació, que no va existir cap contacte entre els dos vehicles, que el Sr. Martin no podia reincorporar-se al carril dret de la calçada tenint en compte la presència del vehicle conduït pel Sr. Manzanares, del qual la maniobra inapropiada és la única causa de l'accident. VIII.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal i de l'acusació particular la representació lletrada de la companyia ORG_1 Entén que el Mgfc. Ministeri Fiscal parteix d'una idea falsa i no provada com és que els conductors es trobessin fent una carrera o competició. Subratlla que la hipòtesi segons la qual el Sr. Manzanares volia efectuar un tercer avançament en el moment de l'accident, no està provada i no pot resultar de dos avançaments anteriors. Que tant els processats com tots els passatgers han negat que anessin pendents els uns dels altres i estiguessin fent una competició de velocitat; que la circulació del Sr. Martin pel carril tancat no ha contribuït de manera eficaç i prevalent a la producció de l'accident. IX.-RESULTANT: Que a la vista oral d'aquesta Sala Penal el Mgfc. Ministeri Fiscal reclama el pagament per compte del Sr. Expósito de dues factures de 34,23EUR en relació a un tractament psiquiàtric. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat penal. El Mgfc. Ministeri Fiscal considera en primer lloc que l'accident d'autes resulta de l'acció conjugada dels Srs. Manzanares i Martin que haurien efectuat abans de la producció d'aquest una competició de velocitat menyspreant les regles més elementals de prudència. Se'n desprèn, de la prova practicada durant la instrucció així com a la vista oral, que el 10 de setembre de 2011 vers les 4h, un grup d'amics es van repartir en el vehicle Passat conduit pel Sr. Manzanares i el vehicle - conduit pel Sr. Martin, que els dos vehicles van sortir al mateix moment de la benzinera - radicada a l'Av. - de Santa-Coloma amb el projecte d'anar a Sant Julià de Lòria. No es posa en dubte doncs que els vehicles es seguien i que anaven junts. Tant els conductors com els passatgers, escoltats com a testimonis a l'acte de la vista oral, han negat haver efectuat una competició de velocitat, ans al contrari, han afirmat que abans de l'accident no havien tingut la sensació de circular a una velocitat excessiva, i que parlaven entre ells sense preocupar-se particularment de l'altre vehicle. El Mgfc. Ministeri Fiscal i l'acusació particular, per afirmar que la conducció del Sr. Martin ha participat en la realització de l'accident del qual es una causa directa, invoquen una velocitat excessiva, constants avançaments i la circulació per un carril tancat de la via pública, havent provocat el cop de volant bruscament efectuat pel Sr. Manzanares per esquivar-lo, estimant que "de no haver circulat Martin pel carril tancat, l'accident no s'hagués produït". No obstant, se'n desprèn de la prova practicada que: -De la sortida dels vehicles de la benzinera fins al lloc de l'accident es van produir únicament dos avançaments, el primer efectuat pel Sr. Manzanares, el segon pel Sr. Martin. No queda establert que el primer avançament tingués lloc a una velocitat excessiva ni en un lloc no permès i, tractant-se del segon, la filmació del mateix obrant en autes, no permet indicar una maniobra inapropiada, perillosa, ni en un lloc prohibit. -En el moment de la seva arribada a la rotonda situada a l'entrada de St. Julià de Lòria el Sr. Martin, que circulava, és cert, a una velocitat excessiva estimada pel Servei de Policia a uns 70 ó 75 km/h, agafant el carril central mentre el Sr. Manzanares continuava pel carril dret a una velocitat mitja avaluada pels agents de policia en 86.65 km/h i que, segons aquets últims en el moment de l'impacte ha pogut elevar-se a 95km/h. Segons les filmacions obrant en autes i les declaracions dels agents del Servei de Policia el pòrtic que indica el tancament del carril per on circulava el Sr. Martin es troba a uns 30 metres passada la rotonda, de tal manera que, d'una part, podia no haver utilitzat el carril tancat de forma voluntària; d'altra part la presència del vehicle del Sr. Manzanares, a la seva dreta, li ha impedit incorporar-se a la via oberta a la circulació. El M.I. Tribunal de Corts, en el primer Considerant de la Sentència ha enunciat perfectament les circumstàncies de la realització de l'accident degut a la velocitat excessiva del Sr. Manzanares, conductor principiant, la maniobra brusca del qual revela la seva absència de previsió i la seva incapacitat per adaptar la seva conducció als obstacles, i especialment a l'"efecte túnel" propiciat pels vehicles aparcats a la seva dreta i la proximitat del vehicle del Sr. Martin. No s'aporta cap prova d'una competició de velocitat entre els dos conductors, ni d'una maniobra perillosa o inadaptada efectuada pel Sr. Martin susceptible d'haver contribuït a la realització de l'accident. La simple presència del vehicle del Sr. Martin en el carril situat a l'esquerra d'aquell per on circulava el vehicle del Sr. Manzanares no constitueix una conducta lligada en relació de causalitat amb l'accident, especialment pel fet que el Sr. Manzanares ha declarat que volia avançar el Renault- (quan havia de reduir la velocitat i que un avançament per la dreta està prohibit) i que tenint la sensació de que anava a col·lidir amb el - , va fer una sèrie de cops de volant perdent així el control del seu vehicle. Per tant la Sentència ha de ser confirmada en quant absol al Sr. Martin del delictes dels què venia acusat. En relació amb el delicte menor de conducció temerària amb perill concret a les persones tipificat a l'art. 270 del Codi Penal, el primer jutge l'ha exclòs correctament del concurs de qualificacions entre aquest delicte i els delictes d'homicidi i de lesions per imprudència greu. En efecte, el delicte de l'art. 270 del Codi Penal ha estat concebut pel legislador a fi de reprimir un comportament en absència de tot dany corporal causat a una víctima. En aquest cas, els danys involuntaris causats a la integritat de la persona imputada, el Sr. Manzanares tenen per origen una imprudència greu, i incriminen doncs un comportament, entès com a factor agreujant de la repressió de l'homicidi i de les lesions involuntàries, idèntica a la "conducta amb temeritat manifesta" element constitutiu de delicte de l'art. 270 del Codi Penal. En virtut del principi "non bis in idem", un mateix fet no pot ser considerat a l'hora com a constitutiu d'un delicte i com a circumstància agreujant lligada a una altra infracció. La circumstància invocada pel Mgfc. Ministeri Fiscal que dos dels passatgers del vehicle del Sr. Manzanares hagin estat il·lesos no autoritza a derogar el principi aquí recordat, sancionant dues vegades un comportament únic. Finalment, la pena de presó de 18 mesos dels quals 10 mesos ferms i la resta condicional imposada al Sr. Manzanares, lluny de ser excessiva, ans al contrari, s'adapta a la personalitat del condemnat, a la gravetat de les infraccions, a les seves conseqüències particularment dramàtiques, i a la necessitat finalment d'evitar la reiteració de conductes que presenten un perill considerable. II.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat civil. Les sumes acordades pel M.I. Tribunal de Corts a títol de perjudici corporal patit pel Sr. Expósito estan, o bé justificades per les factures aportades, o bé incloses en les quantitats mitjanes assignades pels llocs de perjudici indemnitzats, observant-se que els barems existents no són indicatius, i que respecte amb el perjudici estètic i el pretium doloris han de ser apreciats "in concreto" i no per la simple referència a decisions anteriors de jurisprudència. El M.I. Tribunal de Corts ha motivat, de forma precisa i completa, les quantitats adequades. D'altra banda convé elevar a la suma de 1.944,65EUR la quantitat que el Sr. Manzanares i subsidiàriament i solidàriament amb la Sra. Barberá i la companyia d'assegurances ORG_0 hauran d'abonar al Sr. Expósito en concepte de despeses mèdiques no abonades per la CASS, per tenir compte dels pagaments efectuats des de la decisió de primera instància, de dues factures (34,23EUR X 2) relatives a un tractament psiquiàtric seguit després del traumatisme resultant de l'accident segons l'informe del Ruiz, psiquiatra. Tractant-se del perjudici moral sofert pels familiars del difunt Sr. Romeu, cal observar que els barems o criteris orientatius que existeixen només són indicatius, que la jurisprudència no és immutable, que el perjudici moral, si és difícilment quantificable, s'ha d'apreciar "in concreto". Se'n deriva dels documents mèdics produïts davant del M.I. Tribunal de Corts per la representació lletrada dels Srs. Pera I Romeu, que, tant el pare de la víctima, el Sr. Moliner, com la seva mare la Sra. Pera, han patit, després del drama, un estat depressiu sever, amb idees d'autolesió, necessitant un tractament encara en curs. La indemnització assignada per la Sentència recorreguda no pot ser qualificada d'excessiva ni d'insuficient tenint en compte el tipus de perjudici, les circumstàncies de la mort de la víctima, i els justificants aportats. També s'ha d'observar que el perjudici d'afecció de l'àvia, la Sra. Duque no pot ser exclòs amb l'únic motiu de que no vivia al domicili del seu nét. III.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada. DECIDIM 1.- Desestimar els recursos interposats pel Mgfc. Ministeri Fiscal; per la Sra. Barberá i la companyia A.G. SA; pel Sr. ENTITY_7; i pels Srs. Moliner, Pera, Puig i Duque 2.- Confirmar la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 30 de setembre del 2014, excepte pel que fa a la quantitat atorgada en concepte de despeses mèdiques, no retornades per la CASS, al Sr. Expósito que es fixen en la quantitat de 1.944,65EUR. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. Aquesta Sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE