SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 13 de gener del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0778-5/2013, instades per la societat "Puga" contra la societat "Yuste", en data 8 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 7 de juny de 2013 per part de la societat Puga, contra la societat Yuste. SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, incloses les derivades de la defensa lletrada i de la representació processal". II.- La societat "Puga" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i sol·licita l'estimació de la seva demanda i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància. Els seus greuges s'exposen tot seguit: l'asseguradora estava obligada a reparar els danys causats al local arrendat i produïts a resultes de l'explotació del negoci de "Puga"; els tercers havien de ser indemnitzats, de conformitat amb el capítol IX del contracte d'assegurança; molts pocs edificis estaven impermeabilitzats; els danys involuntaris a l'arrendador van ser produïts per la sobrecàrrega de vehicles a l'elevador hidràulic i l'entrada al taller de cotxes amb neu a l'hivern; l'asseguradora no havia verificat l'estat del immoble abans de contractar; la sentència no podia atribuir la responsabilitat civil a la propietat de l'edifici. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat "Puga" va formular demanda contra la societat "Yuste", reclamant el pagament de l'import de 6.530,01 EUR en concepte dels danys que havia causat involuntàriament al forjat del terra de la planta baixa de l'edifici "Ropero" del XXXX, local on explotava, en qualitat d'arrendatari, un taller de neumàtics. La demandant exposava que els danys havien estat produïts pel sobrepès exercit per l'elevador hidràulic de vehicles i per l'entrada al taller de cotxes amb neu o aigua, elements naturals que havien rovellat, al llarg del temps, el forjat. Es concloïa, per tant, que l'explotació del negoci havia ocasionat danys involuntaris a un tercer (la propietat de l'immoble) i que "Puga" havia assumit econòmicament. La demandada es va oposar a la demanda, contestant que els danys no guardaven relació amb l'activitat comercial del seu assegurat però sí amb la manca d'adequació del local arrendat a l'activitat realitzada per la societat "Puga". Tanmateix, afegia que el risc era previsible i que ni tan sols quedava provat el pagament de la reparació del sinistre. El Tribunal a quo ha desestimat la demanda, en considerar que l'assegurat no era responsable civil dels danys perquè la seva causa eficient va estar la manca d'impermeabilització i de conservació de l'edifici, com també l'absència d'acomodament de l'edifici al destí del local arrendat. II.- La societat "Puga" ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància, entenent que les proves havien estat valorades incorrectament i que el Tribunal a quo havia atribuït la responsabilitat a un tercer que no havia participat en el procés. No és negat que "Puga" explota un negoci dedicat a la venda i muntatge de rodes al XXXX, en un local arrendat a tercers. Les proves pericials que obren a les actuacions coincideixen en què el forjat del terra està molt degradat, especialment per raó de la neu aportada pels vehicles en entrar al taller i que ha provocat el rovell de les biguetes (folis 33, 36 i 125). En data 18 de febrer del 2010, "Villegas" (propietat de la recurrent) va contractar una pòlissa d'assegurança multirisc empresarial amb "Yuste" (foli 43). El contracte estipula, entre altres consideracions, que: "El Asegurador garantiza las reclamaciones de terceros basadas en daños de los que civilmente sea responsable el Asegurado a consecuencia del desarrollo de la actividad descrita en estas Condiciones Particulares en el apartado a tal efecto" (foli 49) i que "el Asegurador asume las consecuencias pecuniarias de la responsabilidad civil que legalmente pueda derivarse para el Asegurado, como consecuencia de daños causados involuntariamente a terceros por hechos que se deriven de la explotación del riesgo especificada en la Condiciones Particulares de la presente póliza" (foli 106). Es desprèn de la certificació del foli 39 i del rebut del foli 130 que "O." (suposarem, benèvolament, que és un negoci de "Puga", tota vegada que l'asseguradora no discuteix la validesa del document bancari) va abonar als "Ropero" la suma de 7.351,53 EUR en concepte de les obres de reparació del forjat (foli 38). Curiosament, la recurrent exigeix el pagament d'una suma inferior (6.530,01 EUR). Per tant, "Puga" s'ha subrogat en els dret del seu arrendador, propietari del local danyat. Ara pertoca determinar si el desgast és atribuïble o no a l'explotació del negoci de la recurrent. I cal respondre per la negativa. En efecte, els perits que han examinat els llocs han conclòs que el forjat no es troba impermeabilitzat, tractant-se d'una deficiència imputable a la part arrendadora, tota vegada que li incumbeix, segons els termes de la LAFU: "lliurar a l'arrendatari la finca objecte del contracte, de forma que estigui en condicions de servir a l'ús a què està destinada" (article 26.1) i "efectuar en la finca arrendada i en les seves instal·lacions, les reparacions necessàries perquè pugui continuar destinant-se a la finalitat per a la qual va ésser arrendada ... es consideren reparacions a càrrec de l'arrendador les que afecten l'estructura de l'immoble ..." (article 26.4). Per tant, si el local hagués estat correctament condicionat a la finalitat del negoci, el sinistre no s'hauria produït. Fins i tot prescindint d'aquest extrem, hi ha un segon element que condueix, novament, a refusar la pretensió de la societat recurrent. No es pot oblidar que el risc constitueix l'essència mateixa del contracte d'assegurança. Si no hi ha risc, no hi ha assegurança. Per tant, quan l'assegurat es troba en condicions raonables de resoldre la causa i les conseqüències del dany, el risc que esdevé indispensable per obrir els drets establerts en el contracte aleatori desapareix. Així les coses, figura en el peritatge adjunt a l'escrit de demanda del 7 de juny del 2013, que el sostre del soterrani ja es va apuntalar l'any 2010 pels mateixos motius (foli 32). Per tant, el problema i el risc no són nous i "Puga" havia tingut anteriorment l'oportunitat de resoldre'ls o, com a mínim, de denunciar-ho a la propietat. Però no només no ho va fer, sinó que tampoc va posar en coneixement de l'asseguradora l'agreujament evident del risc com ho exigia la bona fe contractual i les pròpies bases de la pòlissa (foli 61). Per conseqüent, essent el risc previsible, no hi havia lloc a sol·licitar la prestació determinada en el contracte d'assegurança. III.- La recurrent al·lega també que l'asseguradora no havia verificat l'estat del immoble abans de contractar i que la sentència no podia atribuir la responsabilitat civil a la propietat de l'edifici. Escau refutar aquests greuges. Pel que fa el primer punt, la comunicació del risc era a càrrec de l'assegurat segons els termes de la pòlissa (articles 3.1 i 3.3, folis 60 i 61) i enlloc consta que "Puga" ho fes. Respecte del segon, és cert que la instància atribueix la responsabilitat civil dels danys a la propietat (per ministeri de la llei) i que aquesta no ha estat escoltada. Tot i així, la present sentència, una volta hagi guanyat fermesa, no constitueix cosa jutjada (en les seves vessants negativa i positiva) vers aquella, tota vegada que no han estat part en el procés actual. I pel que fa als efectes "reflexos" o indirectes de la present resolució, en relació amb hipotètics plets futurs on seria part la propietat, cal advertir, per una banda, que la funció prejudicial de la cosa jutjada es projecta, per regla general, a la part dispositiva i no als raonaments emprats. Per altra banda, la resolució ferma dictada en un procés anterior, tot i ser un mitjà de prova qualificat, ha de ser valorat en unió dels altres elements de convicció aportats al posterior, de manera que els fets jutjats anteriorment podran ser revisats, motivadament, si la propietat aportés les proves escaients. Per tot l'exposat, el risc exposat per la recurrent no apareix fonamentat. IV.- La desestimació del recurs de la societat "Puga" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Puga"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 8 de juliol del 2014; condemnar la societat "Puga" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE