SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs del Sr. Ricart contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 22-06-2012, que condemnava als Srs. Ricart i Ramirez a pagar a l'agent els imports de 509,62.-euros i 464,70.-euros, respectivament, més interessos legals, així com les costes judicials causades a l'agent. El recurs del Sr. Ricart argumentava que la condemna era injusta i que no havia rebut un servei satisfactori de la lletrada, però la sala va considerar que aquests arguments no eren vàlids i que la condemna estava justificada. A més, la sala va considerar que la conducta del Sr. Ricart havia estat temerària i de mala fe, ja que havia negat-se a pagar des de l'inici i havia mantingut aquesta actitud durant el procés. Per tant, la sala va imposar al Sr. Ricart les costes judicials de segona instància. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC.- 0000236/2012 ORIGEN: 6001028/2012 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 01-09-2011, la representació processal de la lletrada Sra. Miró, va presentar demanda en reclamació de quantitat pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Ricart i la Sra. Ramirez, demanant que es condemnés als demandats a abonar-li, en concepte de honoraris, la quantitat de 509,62.-euros, i al Sr. A. la quantitat de 464,70.-euros en concepte d'altres serveis prestats, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador. II.- El Sr. Ricart i la Sra. Ramirez, no van comparèixer malgrat haver estat degudament citats i van ser declarats en rebel·lia processal. El Sr. Ricart va comparèixer al judici de proves, la Sra. H. seguint en rebel·lia. III.- Per Sentència de data 22-06-2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir condemnar: als Srs. Ricart i Ramirez a pagar a l'agent l'import de 509,62.-euros, més interessos legals des del 13.10.2011 al Sr. Ricart a pagar l 'agent la quantitat de 464,70.-euros, més interessos legals des del 13.10.2011 als Srs. Ricart i Ramirez a satisfer les costes judicials causades a l'agent, inclosos honoraris de procurador, a acreditar en període d'execució. IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ricart, demanant la seva revocació parcial en el sentit de rectificar l'import de la condemna en 508,32.-euros i en el sentit de no fer imposició de les costes de primera instància, i amb imposició de les costes de segona instància a l'adversa. La representació processal de la Sra. Miró demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes de segona instància a la part recurrent. La Sra. Ramirez segueix en rebel·lia processal. V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 04-07-2013, es va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda pel Sr.- Ricart i consistent en que per a millor proveir s'incorpori en autes el document nº1 adjuntat a l'escrit de conclusions presentat en aquesta alçada als efectes probatoris escaients. Aquest Aute va ser notificat al Sr. A.M. per via d'edicte. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Ricart i la Sra. Ramirez van sol·licitar els serveis de la demandant, aquesta intervenció (autes B-039-3/2010) donant lloc a una minuta d'honoraris A/0051 de data 04-02-2011 per import de 809,62.- euros, i donant lloc a la reclamació de l'import de 509,62.-euros, compte tingut del pagament de 300.-euros en concepte d'acompte. També ha quedat acreditat que el Sr. Ricart, va sol·licitar els serveis de la mateixa lletrada en el marc d'una reclamació envers la companyia d'assegurances ORG_0 i aquesta intervenció donant lloc a una minuta d'honoraris A/00667 per import de 544,70.-euros, i donant lloc a la reclamació de l'import de 464,70.-euros, compte tingut del pagament de 80.-euros en concepte d'acompte. II.- El primer motiu del recurs del Sr. A.M. és en relació a la minuta A/00667 i amb la seva condemna a pagar l'import de 464,70.-euros. Sosté: 1) que no va esser satisfet del treball de la lletrada; 2) que la lletrada va facturar una quantitat superior al que preveuen les normes orientadors d'honoraris i que s'havien d'aplicar les normes 1A1 i 1A2; 3) que no se li pot demanar més de 128,70.-euros dels quals s'han de restar 130.-euros en concepte d'acomptes i que finalment, un cop compensat el seu crèdit de 1,30.-euros amb la condemna a pagar 509,62.-euros, només deu 508,32.-euros. Aquest extrem del recurs no es pot estimar. En efecte, i en primer lloc, afirma el recurrent que els treballs de la lletrada no van ser satisfactoris, però cap element de prova i fins i tot cap argumentació proposa per establir tal extrem, quan al contrari obra en autes la justificació dels tràmits que la lletrada va efectuar envers la companyia d'assegurances. En segon lloc, pel que fa a la facturació en si mateixa, pretén l'apel·lant que només s'hauria de prendre en compte una consulta telefònica, que correspon segons les normes orientadores a un import de 30.-euros, així com una consulta personal, que segons les mateixes normes correspon a un import de 90.-euros, sia un total de 120.-euros abans impostos. Però, ressurt de les actuacions i de la minuta A/00667 que la lletrada va realitzar moltes més tasques, extrem no rebatut per l'apel·lant. Concretament, apareix que entre el mes de març del 2010 i el mes de novembre del mateix any, va realitzar un total de tretze tasques entre les quals vuits gestions telefòniques, la preparació d'un dossier i les gestions en relació amb la carta enviada a la part adversa. Per tant, l'import de 520.-euros contemplat en la minuta A/0067 queda justificat. En tercer lloc, pel que fa als acomptes, es va prendre en consideració, l'acompte de 80.-euros, lo que porta la reclamació a 464,70.-euros. Quant als 50.-euros que el Sr. A. pretén que s'hauria de descomptar també, el rebut aportat per aquest darrer ho va ser de forma extratemporània, i en tot cas, cap element permet considerar l'existència d'un acompte complementari, essent precisat que la part agent fa valdre que dit pagament de 50.-euros concerneix la minuta A/00551 i que ja es va comptabilitzar en el marc d'aquesta darrera. Per tant, era justificat l'Aute de data 04-07-2013 refusant incorporar en autes el rebut adjuntat pel recurrent al seu escrit de greuges. III.- El segon motiu del recurs del Sr. Ricart és en relació amb la seva condemna a pagar les costes ja que la considera injusta. Argumenta en essència que: 1) no devia res pel que fa a la condemna a pagar 464,70.-euros i 2) la part agent no ha efectuat cap requeriment extrajudicial previ a la seva acció judicial. Pel que fa a la condemna a pagar l'import de 464,70.-euros, com motivat en el FONAMENT II.-, aquesta queda totalment justificada, i per tant l'estimació de la demanda és total. Com ha definit aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent. Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes. Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas. Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe. És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial. Fins i tot, i seguint aquesta lògica, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha sigut objecte d'un requeriment extrajudicial previ. Fetes aquestes consideracions generals prèvies i aplicant-les al present litigi, apareix que el recurs no s'ha d'estimar. En efecte, pel que fa a la qüestió del requeriment previ, és cert que no existeix cap carta del creditor i mitjançant la qual hauria reclamat el deute al debitor. Nogensmenys, com recordat recentment per aquesta Sala (TSJC 163/14), la manca de reclamació prèvia no impedeix una condemna en costes processals si la demanda ha estat estimada de forma íntegra o substancial. A més, considerem que malgrat no existir cap raó valida per fer-ho, és obvi que el Sr. A.C., qui considerava que la lletrada no l'havia defensat correctament, va negar-se a pagar des de l'inici, demostrant un evident ànim dilatori, actitud que va mantenir durant el procés, i la seva actitud constitueix un comportament temerari i de mala fe. Per conseqüent, sí que era procedent la seva condemna en costes de primera instància, inclosos els honoraris de procurador malgrat tractar-se d'un procediment de mínima quantia, ja que malgrat és cert que en aquests procediments no és precisa la intervenció ni d'advocat ni de procurador, i que per aquesta raó és de principi de no imposar les costes judicials generades per la seva intervenció, en cas de considerar que la oposició al pagament és de mala fe, sí que queda justificada la seva imposició. IV.- Le desestimació del recurs determina la imposició a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs del Sr. Ricart, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 22-06-2012 que confirmem íntegrament; IMPOSAR al Sr. Ricart les costes judicials de segona instància; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE