SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Carnero va presentar, per escrit de data 22-02-2013, demanda laboral contra la societat Mercader, demanant la condemna de la societat: amb caràcter de petició principal: . a pagar-li la suma de 11.699,91.-euros nets en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i de diversos havers laborals, majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda, juntament amb la declaració i cotització prop de la CASS de la suma de 12.380,66.-euros bruts . a cotitzar a la CASS els 2.400.-euros corresponents als 200 EUR mensuals satisfets en efectiu a la treballadora en el decurs dels dotze mesos anteriors a la finalització de la relació laboral, en concepte de complement salarial no cotitzat davant la CASS, amb caràcter de petició subsidiària, i pel cas de què el Tribunal entengui que el comiat no ha estat efectuat de forma indeguda, que es condemni a la societat: . a pagar-li la suma de 9.770,74.-euros nets, majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda juntament amb la declaració i cotització prop de la CASS de la suma de 10.339,40.-euros bruts. . a cotitzar a la CASS els 2.400.-euros corresponents als 200 EUR mensuals satisfets en efectiu a la treballadora en el decurs dels dotze mesos anteriors a la finalització de la relació laboral, en concepte de complement salarial no cotitzat davant la CASS, en ambdós casos, fent expressa condemna en costes a la demandada, incloent honoraris d'advocat i de procurador. II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 23-07-2014, decidint "que estimant en tots els seus termes la petició subsidiària que es conté en el "Suplico" de l'escrit de demanda principal plantejat per la Sra. Carnero contra la societat mercantil andorrana per accions "Mercader", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera pels conceptes de salaris deguts, part proporcional de vacances anuals remunerades, compensació econòmica per comiat no causal i per pagament del període de preavís, la suma global neta de nou mil set-cents setanta euros amb setanta-quatre cèntims (9.770,74.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el vint de març del dos mil tretze i fins que sigui íntegrament satisfeta. Que tanmateix procediran aquelles declaracions i cotitzacions prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en els termes enunciats en els apartats c) i d) de la petició "Subsidiària" de l'escrit de demanda, amb expressa condemna en costes d'aquesta instància a la societat defenent en els termes del III.- Considerant.". III.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació, però per Aute de data 25-11-2014, es va donar lloc al desistiment de la societat Mercader. La representació processal de la Sra. Carnero demana la revocació de la sentència d'instància, dictant-se una nova estimant íntegrament la seva demanda principal, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part defenent. La representació processal de la societat Mercader, demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- El motiu del recurs de la Sra. Carnero és en relació amb la desestimació de la seva demanda principal en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, ja que considera que la resolució d'instància no és conforme a dret pel que fa a aquest punt. Ha quedat acreditat que la Sra. Carnero va començar a treballar per la societat Mercader, en gener del 2008, en qualitat d'administrativa, en el marc d'un contracte de durada indeterminada. En data 11-01-2013, l'empresari li va remetre una carta de comiat no causal que l'empleada es va negar a firmar perquè no era conforme amb la proposició de l'empresa de satisfer-li els imports deguts mitjançant varis pagarés, raó per la qual la van firmar dos testimonis. En data 15-01-2013, l'empresa va voler dipositar a la Batllia la quitança de la relació laboral per un import total de 9.827,02.-euros acompanyada de 24 pagares, però per providència de data 18-01-2013, dits pagarés van ser retornats al representant de la societat Mercader. El Tribunal Unipersonal, tot i considerant que l'empresari no es podia alliberar de la seva obligació per mitjà de l'oferiment d'una liquidació condicionada a l'acceptació per part de la treballadora d'uns 24 pagarés amb venciment mensuals consecutius, ha jutjat que aquesta circumstància no podia encabir-se en un supòsit de comiat fet de forma indeguda (i per tant donar dret a la indemnització de l'article 98 del codi de relacions laborals), sinó només legitimar a la treballadora per a exigir la liquidació immediata dels seus havers laborals. Però, no podem compartir aquest raonament. Primerament s'ha de recordar que l'article 90 del Codi de relacions laborals preveu l'acomiadament no causal i que l'article 92 del mateix Codi en regula les formalitats. Així, disposa que l'empresa pot autoritzar la persona treballadora a absentar-se durant un temps superior al previst legalment i fins i tot satisfer-li la compensació econòmica prevista i els dies de preavís corresponents calculats segons l'article 82.3. En aquest darrer cas la relació laboral queda resolta des del mateix moment de la notificació i recepció fefaent del pagament. El punt 4 del mateix article afegeix que l'incompliment de les formalitats pre-vistes en aquest article dóna lloc a la indemnització establerta a l'article 98 per l'acomiadament fet de forma indeguda. A més, l'article 99 del Codi de relacions laborals disposa que resolt el contracte, l'empresari ha d'oferir a la persona treballadora, el darrer dia de la relació contractual o com a màxim l'endemà, el pagament de tots els conceptes laborals i reflectint-ho en un document o quitança, per duplicat, en el qual han de signar l'empresari i la persona treballadora. L'article 99.3 precisa que en cas de desacord en qualsevol dels conceptes liquidats, la quitança se signa pels altres en què hi hagi acord, i l'empresa, en el termini màxim dels cinc dies naturals següents al de l'oferiment de la liqui-dació, ha de consignar judicialment i sense condicions, a disposició de la persona treballadora, l'import que creu que correspon els conceptes discutits. D'aquests principis legals en ressurt de manera clara que en cas d'un acomi-adament no causal, el fet de no procedir al pagament íntegre i efectiu dels imports fixats per la Llei comporta que dit comiat s'ha de considerar com fet de forma indeguda. Pretendre satisfer els drets de la treballadora mitjançant 24 pagarés, sobretot quan la treballadora ja ha refusat tal forma de pagament, és del tot contrari a dits principis. En efecte i en primer lloc, és un principi general del Codi de relacions laborals que els manaments del mateix són imperatius i, llevat d'indicació contrària, constitueixen uns mínims irrenunciables de compliment obligatori per a treballadors i empresaris (article 4). Per tant, no pot l'empresari, invocant unes dificultats econòmiques, sostenir que no hauria de pagar immediatament i de forma íntegra els havers laborals deguts al treballador. Per la mateixa raó, poc importa si altres treballadors van acceptar tal proposició, i poc importa si l'empresa va fer front als pagarés que havia lliurat al benefici d'aquells. En segon lloc, com ho hem ecordat molt recentment (TSJC 210-14) i esmentat per la part recurrent, la sentència 219/11 d'aquesta Sala de data 29-11-2011 ja havia indicat que: "Resulta d'aquesta norma legislativa, que en els comiats no causals, el preavís i la compensació econòmica constitueixen els requisits essencials per que l'acomiadament sigui rellevant. La negació a pagar la compensació econòmica esmentada, o el total impagament de la mateixa en el termini fixat, per part de l'empresari, com en el cas d'autes, tenen materialment la mateixa finalitat, a saber exonerar-se de l'obligació de compensació, i doncs corresponen a un incompliment greu de les formalitats exigides per la Llei. Per tant, sí que l'acomiadament sense pagament efectiu de la compensació econòmica prevista constitueix un acomiadament improcedent, i en conseqüència dona lloc a favor del treballador al pagament de l'indemnització de l'article 98 del Codi de les Relacions laborals". En darrer lloc, pel que fa a l'argument segons el qual la treballadora no va acceptar el pagament en 24 pagarés, s'ha de recordar que el salari constitueix per l'assalariat un caràcter vital i un element de la seva dignitat personal, raó per la qual la seva protecció constitueix un dret indisponible d'ordre públic i tot conveni contrari és nul. Així, és insuficient que l'empresari afirmi la seva voluntat de pagar en un futur més o menys llunyà. A més, la treballadora no podia córrer el risc, esperant el pagament complert durant 24 mesos, que se li oposi la caducitat de l'article 8 del Codi de relacions laborals o que la situació de l'empresa ni li permeti fer front als pagarés. Per conseqüent, essent un fet indiscutible que la compensació no s'ha pagat ni en el moment previst per la llei, ni ara, el primer jutjador no podia considerar que el comiat no havia sigut consumit de forma indeguda. Al contrari, tractant-se d'un acomiadament fet de forma indeguda, procedia donar lloc a la indemnització prevista a l'article 98. Per tot l'exposat, el recurs s'ha d'estimar íntegrament i s'ha d'estimar la demanda principal de l'assalariada. Atès que la sentència d'instància ha jutjat que el salari de la Sra. Carnero era de 1.575,66.-euros i que aquest punt, per no ser objecte de recurs, no és més discutit, el càlcul de la indemnització i dels havers laborals correspon al càlcul fet en la demanda. Per conseqüent, la societat defenent serà condemnada a pagar els imports detallats en la demanda. II.- L'estimació del recurs aconsella no efectuar cap imposició de costes de segona instància (Novel·la 10.82). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs de la Sra. Carnero contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23-07-2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar a la societat Mercader, a pagar a la Sra. Carnero la suma de 11.699,91.-euros nets en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda així com en concepte de salaris i vacances, suma majorada amb els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda, i en el sentit de condemnar a la mateixa societat a declarar i cotitzar prop de la CASS la suma de 12.380,66.-euros bruts, tot i mantenint la condemna de la societat defenent a cotitzar a la CASS l'import de 2.400.-euros corresponent als 200.-euros mensuals pagats en concepte de complement de salari durant els dotze últims mesos de la relació laboral, i la seva condemna a pagar les costes judicials de primera instància; NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE