STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 75/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé5 mars 2015
Numéro61/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 5 mars 2015 (ROJ STSJAD 75/2015)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 5 mars 2015, ROJ STSJAD 75/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:75, recours n° 61/14 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie au départ était incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées du texte intégral.*
## Faits et procédure
Plusieurs agents du Corps de police d'Andorre, groupés en un collectif syndical et au nombre de sept, ont contesté la résolution du Gouvernement d'Andorre du 1er août 2012, qui rejetait leur recours de reposición formé contre leurs fiches de salaire du mois d'avril 2012. Ces fiches traduisaient une réduction de rémunération appliquée en vertu de la Llei 2/2012, du 15 mars, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. Les demandeurs soutenaient que cette loi était inconstitutionnel
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 75/2015**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11526870"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Contencioso"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11526870"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><i??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? número AD-0060-2/2012.</p> <p id="encab-16">En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.</p> </div> <span class="h2">ANTECEDENTS DE FET</span> <p id="anteced-1">1.- Els agents van formular demanda contra la resolució del M.I. Govern de data 1 d'agost de 2012, que desestimà el recurs de reposició que havien interposat contra els seus fulls de salari del mes d'abril del mateix any 2012. La pretensi??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 75/2015"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 75/2015**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 75/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 05 mars 2015 (n° 61/14), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Apel·lant: SINDICAT DEL COL·LECTIU DE FUNCIONARIS DEL COS DE POLICIA D'ANDORRA, Sr. Alvarado, Sra. Narváez, Sr. Miró, Sra. Codina, Sr. Serra, Sr. Roda, Sra. Morales »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 75/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0060-2/2012. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 05 mars 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0060-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-061/14
SENTÈNCIA 13-2015
PARTS:
Apel·lant: SINDICAT DEL COL·LECTIU DE FUNCIONARIS DEL COS DE POLICIA D'ANDORRA, Sr. Alvarado, Sra. Narváez, Sr. Miró, Sra. Codina, Sr. Serra, Sr. Roda, Sra. Morales
Representant: Sra. Durán
Advocat: Sr. Expósito
Apel·lant: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Daza
Advocat: Sr. Carnero
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, cinc de març de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0060-2/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 61/14 — Décision commentée
1.- Els agents van formular demanda contra la resolució del M.I. Govern de data 1 d'agost de 2012, que desestimà el recurs de reposició que havien interposat contra els seus fulls de salari del mes d'abril del mateix any 2012. La pretensió anul·latòria que formulaven es basava en la inconstitucionalitat de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, que va comportar una determinada reducció de les seves retribucions. En conseqüència, van sol·licitar que la Batllia procedís a plantejar un procés incidental d'inconstitucionalitat, a fi de determinar si la referida llei, amb l'excepció del seu article 8, era o no contrària a la Constitució.
2.- El Tribunal de Batlles va formular aquesta acció incidental respecte dels articles 1.1.b) i 2 i les disposicions addicionals 1ª i 2ª de la Llei 2/2012, la qual fou resolta per sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig de 2014, que va declarar improcedent el procés plantejat en relació amb les citades disposicions addicionals, i va declarar que els articles 1.1.b) i 2 de la Llei 2/2012 no són contraris a la Constitució.
3.- Un cop resolt els procés incidental d'inconstitucionalitat, el Tribunal de Batlles va dictar sentència en data 12 de maig de 2014, en què desestimava la demanda interposada pels agents i declarava que la resolució del Govern d'1 d'agost de 2012 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
4.- La representació dels demandants ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual, a més de sol·licitar novament la pràctica de les tres proves documentals que van ser denegades en la primera instància, tornen a demanar que es plantegi un nou procés incidental d'inconstitucionalitat, ja que consideren que la Llei 2/2012 vulnera els següents preceptes constitucionals i del Conveni Europeu dels Drets Humans: a) l'article 18 de la Constitució, en la mesura en que no es va convocar la Comissió Consultiva de la Funció Pública abans de l'aprovació de la llei; b) el principi de jerarquia normativa; c) el principi d'irretroactivitat; d) la prohibició de la privació dels béns; e) el dret d'accés en condicions d'igualtat a les funcions públiques; f) el dret a la promoció per mitjà del treball; g) la contribució a les despeses públiques mitjançant un sistema fiscal just; i h) el principi d'igualtat.
5.- La representació del M.I. Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La impugnació de la resolució del Govern d'1 d'agost de 2012 que formulen els recurrents es basa exclusivament en la pretesa inconstitucionalitat de la Llei 2/2012, de 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
Com és evident, aquest Tribunal està vinculat per la citada llei, de manera que, si compartís algun dels arguments invocats pels recurrents, hauria de plantejar novament -com ja va fer el Tribunal de Batlles- un procés incidental davant del Tribunal Constitucional, el qual reté la potestat exclusiva d'examinar la constitucionalitat de les disposicions de rang legislatiu.
Tanmateix, convé recordar que aquesta és una facultat que correspon exclusivament a l'òrgan jurisdiccional i no a les parts, de manera que només en el cas de que el Tribunal tingui dubtes raonats i fonamentats sobre la constitucionalitat de la llei, serà procedent plantejar aquella acció incidental. Això no exclou, lògicament, que s'hagi de donar una resposta raonada a les al·legacions que formulin les parts sobre una hipotètica inconstitucionalitat del text legislatiu.
Tercer.- Els articles 44.3 i 53.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional impedeixen replantejar les qüestions que ja hagin estat examinades en un anterior procés d'inconstitucionalitat. En conseqüència, atès que la Batllia ja va sotmetre al Tribunal Constitucional la possibilitat de que els articles 1.1.b) i 2 i les disposicions addicionals 1ª i 2ª de la Llei 2/2012 resultessin contraris als articles 6 i 37 de la Constitució, és evident que no es poden tornar a suscitar aquests dubtes d'inconstitucionalitat, per la qual cosa s'han de rebutjar in limine tots aquells motius d'impugnació que es refereixen al principi d'igualtat i a la contribució a les despeses públiques mitjançant un sistema fiscal just, que els recurrents tornen a plantejar en aquesta instància.
Quart.- Quant a la vulneració de l'article 18 de la Constitució, derivada del fet que no es va convocar la Comissió Consultiva de la Funció Pública abans de l'aprovació de la llei, aquesta qüestió no es va plantejar fins a l'escrit de conclusions de la primera instància. Aquesta Sala ha declarat (sentència núm. 74- 2005, de 16 de desembre) que no es poden introduir qüestions noves en aquell tràmit, ja que això produiria indefensió en l'altra part, que ja no té ocasió de contradir-les. En conseqüència, aquest argument seria suficient per desestimar les al·legacions dels agents sobre el particular.
De tota manera, cal tenir en compte que aquesta qüestió ja va ser examinada pel Tribunal Constitucional en les sentències de 5 de febrer i 8 d'abril de 2013, que van disposar que el Govern procedís a convocar la citada Comissió Consultiva. En conseqüència, un cop s'ha esmenat el defecte formal que invoca la part agent, resulta improcedent replantejar la qüestió davant del Tribunal Constitucional.
Cinquè.- Pel que fa al principi de jerarquia normativa, els recurrents consideren que, per mitjà d'una llei ordinària com és la Llei 2/2012, s'ha modificat el règim retributiu del funcionaris del Cos de Policia que es troba regulat en la Llei qualificada 8/2004, de 27 de maig.
En primer lloc, convé remarcar que, com diu la sentència apel·lada, la relació entre la llei qualificada i l'ordinària no es pot qualificar com a jeràrquica, sinó que cadascuna té el seu àmbit propi, delimitat en base al criteri de competència.
De tota manera, no es pot considerar que la Llei qualificada del Cos de Policia reguli el règim de les retribucions dels funcionaris que l'integren, tota vegada que l'article 70 es remet a la Llei de la funció pública i, a més, no existeix cap reserva en aquesta matèria a favor de la llei qualificada.
En conseqüència, no existeix cap obstacle que impedeixi que la Llei 2/2012 estengui les mesures que contempla als funcionaris del Cos de Policia. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.
Sisè.- La qüestió relativa a la retroactivitat de la llei s'ha de resoldre des d'un doble punt de vista. En primer lloc, és indiscutible que la relació existent entre els funcionaris i l'Administració és de naturalesa estatutària, la qual cosa implica que són aplicables les disposicions legals i reglamentàries que la regulen en cada moment, que no són immutables, de manera que el legislador pot incidir en la configuració d'aquesta relació a través dels instruments normatius aplicables en cada cas.
En segon lloc, la Llei 2/2012 té una eficàcia immediata, però no retroactiva, ja que s'aplica a partir de la seva entrada en vigor i no afecta les retribucions ja percebudes amb anterioritat. El manteniment d'un determinat nivell salarial no constitueix un dret adquirit, i només podria qüestionar-se la seva reducció quan fos desproporcionada, extrem que ha exclòs la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig de 2014.
Setè.- Pel que fa a la protecció de la propietat, cal tenir en compte que el Protocol addicional núm. 1 al Conveni Europeu dels Drets Humans no constitueix un paràmetre de constitucionalitat de la Llei 2/2012, sinó un element d'interpretació de la Constitució en aquesta matèria, tal com va declarar la sentència del Tribunal Constitucional de 12 de maig de 2000.
A més, la Llei 2/2012 no posa en qüestió negativament els béns dels recurrents. Com abans s'ha dit, la llei regula les retribucions futures, que no s'han incorporat al patrimoni dels interessats, de manera que no resulta aplicable la disposició que invoquen els recurrents.
Ara bé, si el que es pretén es invocar la desproporció de la mesura legal, des de la perspectiva de la inexistència d'un sistema fiscal just, aquesta és una qüestió que ja va ser analitzada per la sentència del Tribunal Constitucional de 5 de maig de 2014, cosa que fa improcedent replantejar-la ara i aquí.
Vuitè.- També resulta estèril la invocació al dret d'accés -i de manteniment- en condicions d'igualtat a les funcions públiques. Els propis recurrents es remeten a les seves al·legacions relatives a la diferència de tractament entre els funcionaris i el assalariats del sector privat, que també van ser examinades pel Tribunal Constitucional, de manera que no es poden reproduir les mateixes al·legacions, segons l'article 44.3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Novè.- Els recurrents fan valer, en darrer terme, el dret a la promoció per mitjà del treball. Ara bé, no justifiquen de quina manera es pot veure compromès aquest dret per uns fulls de salari, sense que consti que cap d'ells ha vist impedit un ascens per causa de la Llei 2/2012.
Els agent obliden que no ens trobem davant d'una impugnació directa de la referida llei, per la qual cosa els seus preceptes només es poden posar en qüestió en la mesura en què siguin determinants del contingut de l'acte administratiu que impugnen, que és el veritable objecte d'aquest procés.
Atès que no s'acredita que els fulls de salari impugnats hagin tingut cap incidència en el dret a la promoció en el lloc de treball, és evident que la qüestió plantejada no pot ser objecte de cap pronunciament.
Desè.- Els anteriors raonaments determinen que s'hagi de desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Col·lectiu de Funcionaris del Cos de Policia d'Andorra i set funcionaris del mateix Cos contra la sentència dictada el 12 de maig de 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.