SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 28-01-2013, l'administradora de la fallida de la societat P. va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra el Sr. Puga, demanant que se'l condemnés a abonar-li en virtut d'una factura de diversos treballs de reforma i pintura, la quantitat de 5.542,56.-euros, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal del Sr. Puga, va oposar-se a la demanda, sol·licitant la seva desestimació fent valer que la factura ja s'havia pagat, tot i formulant de manera subsidiària una excepció de prescripció de l'acció. III.- Per Sentència de data 23-07-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir estimar íntegrament la demanda. IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Puga demanant la seva revocació i que es desestimi la demanda de l'agent, amb imposició als defenents la totalitat de les costes judicials. La representació processal dels demandats demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa. V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 26-01-2015, es va decidir desestimar les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Puga i consistent en què per a millor proveir s'incorporin en autes els documents adjuntats a l'escrit de recurs de data 01-10-2014. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs del Sr. Puga rau substancialment en el fet que el primer jutjador hauria fet una errònia valoració de la prova ja que, al parer de la part recurrent, els elements de prova estableixen que la factura havia sigut pagada. Afegeix que el document bancari adjuntat al seu escrit de conclusions corrobora els testimoniatges que el primer jutjador ha considerat erròniament com a insuficients. Ha quedat establert que la societat demandant i el Sr. Puga van tenir un seguit de relacions contractuals i que el marc de dites relacions, la societat P. va efectuar a l'XXXX, uns treballs de reforma i pintura donant lloc a la factura nº 10-0507 de data 30-01-2010 per l'import total de 5.542,56.-euros. Tota la controvèrsia ve de la qüestió de la prova del fet que el Sr. Puga hauria pagat dita factura com ho pretén. Recordarem que, establerta l'obligació, és sobre el Sr. Puga que recau la carrega de provar que s'ha alliberat del pagament de la factura i satisfet el dret de la societat demandant. Força és de constatar que no ha aportat aquesta prova. Pel que fa al document bancari que s'ha volgut aportar en aquesta alçada, és clar que per tal de no provocar indefensió a la part agent qui no ha pogut proposar els mitjans de prova escaients al respecte, s'havia de refusar la seva aportació. No es pot acceptar que el deutor, qui no ha fet l'esforç probatori suficient en primera instància per tal d'acreditar el pagament, pretengui aportar en segona instància un nou document que pretén haver sortosament trobat. En efecte, el defenent, a qui se li reclamava el pagament de la factura des de com a mínim el mes de gener del 2013, no ha aportat cap document al respecte, afirmant sense cap més precisió que havia pagat, i un cop jutjat el cas pel primer jutjador i en particular el fet que els elements de prova aportats són insuficients, sosté haver descobert un document bancari que acreditaria el pagament. Tal comportament processal només li pot perjudicar a ell. En tot cas, dit document no és una prova suficient del pagament de l'import de la factura, puix només estableix que en data 07-05-2012, el Sr. Puga, qui tenia relacions seguides amb la societat demandant, va efectuar un pagament de 7604,10.-euros. Si afirma que la diferència entre l'import de dit pagament i l'import de la factura reclamada vendria del fet que s'han pagat juntament altres factures, només podem constatar però, que, una altra vegada, no ha aportat cap element per acreditar tal asseveració. En efecte, pel que fa les proves practicades en primera instància, només s'ha aportat un document mecanografiat de data 10-06-2013, en el qual la Sra. Alvarado certifica que li consta que la factura esta pagada i liquidada, sense però precisar ni com ni quan aquest pagament s'hauria efectuat, ni tampoc en quina qualitat pot haver tingut coneixement de tal fet. És la prova testifical practicada en la Sra. Alvarado qui permet establir que aquesta és la filla del Sr. Badía, gerent de la societat P., i per la qual treballava com a tècnic de mesures fins al moment del seu desistiment en 2010 per raons de diferències amb el seu pare. Afirma que va presenciar converses en el decurs de les quals el seu pare havia afirmat que la factura estava pagada. L'altre element de prova és el testimoniatge de la Sra. Vélez qui va explicar, que fins a l'any 2012, data del seu desistiment, treballava com a administrativa per la societat demandant i que en cap moment se li va demanar reclamar el pagament de la factura al Sr. Puga. Però dites proves testificals, que no venen lligades amb cap altre mitja de prova convicent, són del tot insuficients, ja que no existeix en autes cap document que acrediti de manera fefaent el pagament de la factura. Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs del Sr. Puga. II.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Puga, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció Civil, de data 23- 07-2014, que confirmem íntegrament; IMPOSAR al Sr. Puga les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE