STSJAD ANDORRA, a 09 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 92/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 avril 2015
Numéro387/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 avril 2015, recurs n° 387/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:92)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 9 avril 2015, recurs n° 387/2014, ROJ STSJAD 92/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:92 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par contrat du 27 mai 2009, une société (ci-après « la société prestataire ») s'est engagée envers une cliente à réaliser, implanter et maintenir un commerce virtuel destiné à la vente d'articles de joaillerie et de cadeaux. Le prix convenu s'élevait à 6 864 euros, auxquels s'ajoutaient 832 euros par an au titre de l'hébergement, de la maintenance, de l'assistance téléphonique, de l'espace web, du trafic, de la base de données, de trente adresses électroniques et de la protection antivirus. Le contrat prévoyait que, après l'adjudication du projet, le client deviendrait propriétaire exclusif de « l'œuvre ».
La cliente a constaté, à partir du 7 octobre 2010, des difficultés d'accès au site et à l'interface d'administration, puis des dysfonctionnements persistants. Elle a fait appel à deux sociétés tierces, dont les rapports d'expertise ont relevé un logiciel de base obsolète et vulnérable, une programmation défectueuse, l'absence de mesures de sécurité et de suivi technique, ainsi qu'un transfert du site vers un autre serveur effectué sans son consentement. La prestataire a, pour sa part, invoqué un piratage informatique et soutenu que les difficultés procédaient de l'hébergeur et de la cliente elle-même.
Saisi au titre d'une procédure abrégée (n° 1001780/2012), le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 28 juillet 2014, a déclaré résolu le contrat, condamné la prestataire au paiement de 7 696 euros avec intérêts légaux et mis à sa charge l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat, de procureur et d'expert.
La prestataire a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement, l'absence d'inexécution contractuelle, la non-validité des rapports d'expertise produits par la cliente (méconnaissance du contradictoire, absence de ratification de l'un d'eux) et, subsidiairement, la déduction des bénéfices tirés des ventes en ligne.
## Question de droit
La Sala Civil devait trancher plusieurs questions :
1. **Qualification juridique** du contrat du 27 mai 2009 : s'agit-il d'un contrat d'ouvrage, emportant une obligation de résultat, ou d'une prestation de services ?
2. **Charge de la preuve** de la bonne exécution de l'ouvrage informatique : incombe-t-elle au maître de l'ouvrage ou au prestataire ?
3. **Valeur probante** des rapports d'expertise établis à la demande de la cliente, alors que leur caractère contradictoire et leur ratification sont contestés.
4. **Gravité de l'inexécution** justifiant la résolution du contrat principal et, par voie de conséquence, des prestations accessoires, ainsi que la restitution des sommes versées.
5. **Demande subsidiaire** de déduction des bénéfices réalisés par la cliente grâce aux ventes en ligne.
## Solution et dispositif
La C
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 92/2015
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 avril 2015, recurs n° 387/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:92)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 9 avril 2015, recurs n° 387/2014, ROJ STSJAD 92/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:92 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 27 mai 2009, une société (ci-après « la société prestataire ») s'est engagée envers une cliente à réaliser, implanter et maintenir un commerce virtuel destiné à la vente d'articles de joaillerie et de cadeaux. Le prix convenu s'élevait à 6 864 euros, auxquels s'ajoutaient 832 euros par an au titre de l'hébergement, de la maintenance, de l'assistance téléphonique, de l'espace web, du trafic, de la base de données, de trente adresses électroniques et de la protection antivirus. Le contrat prévoyait que, après l'adjudication du projet, le client deviendrait propriétaire exclusif de « l'œuvre ».
La cliente a constaté, à partir du 7 octobre 2010, des difficultés d'accès au site et à l'interface d'administration, puis des dysfonctionnements persistants. Elle a fait appel à deux sociétés tierces, dont les rapports d'expertise ont relevé un logiciel de base obsolète et vulnérable, une programmation défectueuse, l'absence de mesures de sécurité et de suivi technique, ainsi qu'un transfert du site vers un autre serveur effectué sans son consentement. La prestataire a, pour sa part, invoqué un piratage informatique et soutenu que les difficultés procédaient de l'hébergeur et de la cliente elle-même.
Saisi au titre d'une procédure abrégée (n° 1001780/2012), le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 28 juillet 2014, a déclaré résolu le contrat, condamné la prestataire au paiement de 7 696 euros avec intérêts légaux et mis à sa charge l'intégralité des dépens, y compris les honoraires d'avocat, de procureur et d'expert.
La prestataire a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement, l'absence d'inexécution contractuelle, la non-validité des rapports d'expertise produits par la cliente (méconnaissance du contradictoire, absence de ratification de l'un d'eux) et, subsidiairement, la déduction des bénéfices tirés des ventes en ligne.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher plusieurs questions :
Qualification juridique du contrat du 27 mai 2009 : s'agit-il d'un contrat d'ouvrage, emportant une obligation de résultat, ou d'une prestation de services ?
Charge de la preuve de la bonne exécution de l'ouvrage informatique : incombe-t-elle au maître de l'ouvrage ou au prestataire ?
Valeur probante des rapports d'expertise établis à la demande de la cliente, alors que leur caractère contradictoire et leur ratification sont contestés.
Gravité de l'inexécution justifiant la résolution du contrat principal et, par voie de conséquence, des prestations accessoires, ainsi que la restitution des sommes versées.
Demande subsidiaire de déduction des bénéfices réalisés par la cliente grâce aux ventes en ligne.
Solution et dispositif
La C
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000387/2014 ORIGEN: 1001780/2012 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. 1001780/2012, instades per la Sra. Castilla contra la societat "Castilla", en data 28 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Castilla contra la societat Castilla, ha de declarar resolt el contracte convingut entre les parts en data 27-05-2009, condemnant-se la societat defenent a abonar a la demandant la suma total de 7.696.- EUR, quantitat majorada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, imposant finalment a la societat defenent el pagament de la totalitat de les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 387/14 — Décision commentée
II.- La societat "Castilla" ha formulat recurs d'apel·lació i sol·licita la revocació de la sentència apel·lada més la condemna de la Sra. Castilla a satisfer les costes judicials de primera i segona instància.
Els seus greuges s'exposen tot seguit: els informes pericials de la part adversa no tenien validesa doncs no respectaven el principi del contradictori; li era impossible realitzar un informe contradictori doncs no tenia més accés al servidor del negoci de la part adversa; la Sra. Castilla havia modificat els elements de la seva pàgina web abans i durant el procediment judicial; la pàgina web va ser creada i es van efectuar transaccions comercials; no existia cap incompliment contractual rellevant; la part contrària no descomptava els beneficis generats amb les vendes efectuades online; l'informe de l'empresa "Y." no havia estat ratificat i aquell del Sr. A. era incomprensible, incomplert i parcial doncs treballava actualment com a tècnic de la Sra. ENTITY_4; el canvi de servidor tenia com objectiu una web més ràpida i potent, assumint la societat "Castilla" l'increment de preu; no havia contractat el servei "Z." de O.; va contractar una extensió de 50Gb doncs era el servei mínim ofert per O.; el segon servidor RPS no es va posar en servei fins el 14 de setembre del 2010; no es podia excloure un atac pirata; havia utilitzat els programes més provats del mercat; l'informe del Sr. M. era insostenible, tota vegada que no se la podia fer responsable de les cistelles abandonades després de perdre tot control sobre la pàgina web (març del 2011); el 88% dels internautes abandonaven la seva cistella en el decurs d'una compra i per diversos motius; la Sra. Castilla tenia un total desconeixement del món informàtic i sempre tenia problemes de virus al seu ordinador; les successives postes a punt de la pàgina web eren normals i no posaven de manifest cap disfunció; el grau de disponibilitat de la pàgina web era totalment normal (93%); les aturades durant l'actualització del servidor eren les habituals i en benefici de la Sra. ENTITY_4; la Sra. Castilla feia cas omís de la necessitat d'allotjar la pàgina web en un servidor més potent i ràpid; la instància no donava validesa als seus informes pericials; la pàgina web havia estat creada amb solucions actuals, tant del punt de vista tècnic com funcional; el template "jm sulfur" era de bona qualitat; els preus practicats eren econòmics; la Sra. Castilla era conflictiva i tenia ara problemes amb l'empresa "Y.".
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Castilla va encarregar a la societat "Castilla", en data 27 de maig del 2009, la realització, implantació i manteniment d'un negoci virtual ("Castilla") destinat a la comercialització d'articles de joieria i de regal. El preu convingut s'elevava a 6.864 EUR, més 832 EUR/any en concepte de serveis d'allotjament, manteniment de la web, assistència telefònica, espai web, tràfic, base de dades, 30 adreces de correu electrònic, protecció anti-virus i de dades ... L'escrit de demanda referia que no va poder accedir a la web ni a l'administrador el dia 7 d'octubre del 2010 i que, a partir d'aquell moment, els problemes de comunicació amb els clients del seu comerç van ser continus. Afegia que les dificultats per accedir a la seva pàgina web i als correus electrònics no van ser mai esmenades, tot i els múltiples requeriments adreçats als responsables de la societat "Castilla". Davant el funcionament defectuós de la pàgina web, va contractar una altra empresa ("Castilla"), especialitzada en sistemes de seguretat, per esbrinar-ne les causes. "Castilla" va constatar l'estat d'abandó de la web i del servidor, l'absència de mesures de seguretat i de suport tècnic, com també el trasllat del lloc web a un altre servidor i sense el consentiment de la clienta. Una altra empresa ("Castilla") havia confirmat que la seva pàgina web utilitzava un software ("Magento") gratuït, obsolet i vulnerable en termes de seguretat. Davant els greus incompliments de les obligacions a càrrec de la societat "Castilla", la Sra. Castilla interessava la resolució del contracte i la condemna de la part adversa a retornar les sumes abonades.
La defenent es va oposar a la demanda, argumentant principalment que: a) no existia cap incompliment rellevant per part seva, b) la pàgina web havia generat 57 vendes, c) la Sra. Castilla desconeixia el món de la informàtica i no seguia els seus consells sobre la necessitat de migrar la pàgina web vers un altre servidor més potent, d) els problemes provenien d'un atac pirata, e) el correu electrònic de la Sra. Castilla no tenia res a veure amb la pàgina web, f) els peritatges aportats eren erronis.
El Tribunal a quo ha estimat la demanda.
II.- La societat "Castilla" ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància.
La recurrent considera que l'acció resolutòria no podia prosperar i que els informes pericials aportats per la Sra. Castilla no respectaven el principi del contradictori, eren equivocats i un d'ells ni tan sols estava ratificat.
D'antuvi, s'imposa qualificar jurídicament el contracte signat el 27 de maig del 2009. El seu objecte consistia en la "realització, implantació i manteniment d'una solució complerta d'un entorn web". El client esdevenia propietari exclusiu de "l'obra" una vegada "adjudicat" el projecte. Les estipulacions d'aquest contracte són les pròpies d'un contracte d'obra, en la mesura que "Castilla" es va comprometre a desenvolupar una pàgina web de comerç electrònic ("Y.") pel compte de la Sra. Castilla contra el pagament d'un preu alçat (6.600 EUR). El contracte contemplava, a més, unes prestacions accessòries, consistents en un contracte sui generis d'allotjament de la pàgina web en el servidor de "Castilla" i un contracte d'arrendament de serveis relatiu al "manteniment" de la pàgina web "Castilla" (folis 27-34). En virtut del contracte d'obra, "Castilla" assumia una obligació de resultat (D 50, 16, 5-1), cosa que implica necessàriament que el treball realitzat havia de ser exempt de defectes i/o de vicis. En efecte, l'obra ha d'assolir el resultat encomanat i ha d'estar ben executada, tota vegada que el compliment defectuós no pot considerar-se com un veritable compliment.
III.- Endemés, és obvi que el bastiment d'un programa informàtic o d'ordinador personalitzat requereix un anàlisi acurat de les necessitats, tot als efectes de suggerir la solució tècnica més adaptada al propietari de l'obra. En el litigi que ens ocupa, ambdues obligacions (de resultat i de consell) eren particularment intenses per part de "Castilla", tota vegada que la Sra. Castilla no posseïa, com insisteix la pròpia recurrent, cap competència especial en matèria informàtica. En particular, el deure de consell exigia que "Castilla" advertís la clienta sobre els problemes o límits que podia presentar el seu projecte tècnic.
Per tant, la càrrega de la prova sobre el correcte funcionament de l'obra informàtica ("onus probandi") no requeia en la Sra. Castilla, sinó sobre la societat "Castilla".
IV.- En el cas que ens ocupa, els perits de la Sra. Castilla han establert les conclusions següents:
Informe de "Y." del 20 de novembre del 2011: "El producte ORG_1 estava en una versió totalment desfasada. La plantilla que es va instal·lar era de baixa qualitat ja que no seguia tots els estàndards manats per ORG_1 ... Al estar el producte en una versió tan vella el feia vulnerable a molts problemes de seguretat, inclús seria possible que accessos no desitjats haguessin modificat el codi font ... La programació que ens vam trobar estava mal feta ..." (foli 51),
Informe de "Castilla" del 27 de desembre del 2012: "La empresa Castilla va assumir el Setembre de l'any 2009 un contracte que no estava ni preparada ni capacitada per a realitzar. En un afany lucratiu i davant el complet desconeixement del client en aquests assumptes, va contractar un servei prefabricat a la empresa O. per un import de 119,88 EUR, amb tots els serveis inclosos, per a 1 any, i pel que havia estat contractat per la Sra. T.B. per la xifra de 6.600,00 EUR més impostos i un manteniment anyal de 800,00 EUR més impostos. En l'afany d'ocultar aquesta operació denega els accessos complets i serveis que la Sra. T.B. necessita per a un correcte funcionament del comerç electrònic ... Davant la finalització del contracte original amb O., la empresa Castilla intenta el trasllat al seu antic servidor virtual, maquillant aquest com un atac en la data 06/10/2010 i com reconeix, contractant, tot i que no ho justifica ni aporta cap prova, el servei del trasllat, per 300 EUR. Trasllat que no dóna els fruits en part per les limitacions comercials de O., que no permet que un servei gratuït optimitzat pel seu servidor compartit, sigui traslladat, i especialment per la manca de recursos del servidor virtual original de Castilla i la seva antiguitat documentada ja en l'informe inicial" (foli 101).
Informe de "Castilla" del 19 d'abril del 2013: "Conclusions finals. I - L'empresa Castilla decideix unilateralment no renovar el 22 de Setembre de 2010 el contracte d'allotjament del domini elsbenviguts.com en el servidor compartit de O. Contracte d'un import anyal de 119,88 EUR facturat a na T.B. per un import de 6.600 EUR més impostos, i el manteniment anyal de la web per 832 EUR més impostos. Observem que el servei de O. era correcte fins la data de renovació i que tots els problemes detectats en el servidor compartit eren de programació i manca de funcionalitats, així com de no atendre correctament a les demandes de suport i manteniment i als requeriments de la propietat. En cap cas es pot atribuir a una manca de rendiment o qualitat del servidor compartit de O., donat que es tracta d'un dels principals servidors de O. que donen servei a milers de clients.
Castilla, en no renovar el servei contractat i ja pagat per na T.B. en data del 10 de Setembre de 2010, per un import de 832 EUR més impostos, decideix traslladar al seu antic servidor RPS, el domini Castilla i la seva web. Aquesta decisió és presa per Castilla amb l'argumentació que tots els problemes són culpa de O. per manca de rendiment del servidor compartit i la gran quantitat de productes de la web.
Aquest argument és del tot fals, en tant que O., allotja en els seus diferents servidors compartits, milers de webs de tot el món, com es va documentar en els informes de Castilla.
Des d'aquest moment, es produeixen nous problemes com ha estat acreditat, per errors en el trasllat del domini i dels serveis de correu. Paral·lelament es comencen a produir deturades completes de tots els serveis (Informes vista aportats), així com continuades queixes de clients i de la mateixa propietat.
Tot el conjunt de greuges i la problemàtica existent, es veuen contestats en data del 6 d'Octubre del 2010, per part de Castilla, en la forma de que s'ha produït un atac hacker al servidor RPS. Aquest pretès atac és simplement una nova excusa i un intent de defugir de la seva responsabilitat. En la gestió d'aquesta nova incidència s'arriba a lliurar com a registre i log d'un pretès atac, un llistat de carpetes i arxius històrics fins l'any 2002 del servidor, on s'ha afegit de forma manual la cita "DEBUT DES INFORMATIONS COMPLEMENTAIRES SUR L'ATTAQUE", i alhora es dificulta i fragmenta a la propietat, la informació necessària per a gestionar aquest nou incident.
Tot plegat mostra clarament que el pretès nou servidor RPS duia almenys en funcionament des de l'any 2002, i que fou servidor inicial que P.A. contractà probablement junt a J.C. per a encetar la empresa Castilla. A banda dels documents aportats, aquesta empresa, Castilla, ja feu esment en el primer informe de data 11 d'Abril de 2011, i per correu a na T.B. en data 25 de Març del mateix any, que apareixien a Internet gran quantitat de adreces i arxius de diferents tipus, com jocs, pel·lícules, música i altres, referenciats des de feia varis anys per Google.
Castilla al llarg de tota la relació contractual, no compleix cap dels compromisos adquirits, i sí que actua com a administrador únic i exclusiu de tots els serveis, sense que la propietat ho hagi autoritzat o n'estigui informada. En aquest aspecte arriba a tenir el control i ple poder dels comptes correu, rebent còpia de totes les transaccions econòmiques i correspondència privada i comercial, no podent la propietat ni tant sols accedir a canviar la seva contrasenya.
L'actitud de Castilla davant d'aquests fets es qüestiona de nou, en poder documentar en la mateixa còpia de seguretat de la base del sistema ORG_1, que terceres persones rebien còpies dels correus d'errors o incidències, que alhora es neguen a na T.B.
Així mateix la propietat no rebia les confirmacions de vendes o expedicions, que sí rebien a Castilla, actuant de nou i "de facto" com a administrador únic, quan en el contracte no s'han autoritzat aquests poders a Castilla, i quan en el contracte entre Castilla i na T.B. especifica expressament que una vegada adjudicat el projecte, el client esdevindrà propietari exclusiu de l'obra" (folis 490-491).
Davant la contundència d'aquestes afirmacions, la societat "Castilla" es limita a aportar: a) un document, extret d'internet, sobre els canvis que ha experimentat el sistema operatiu "Ubuntu" (folis 495-496), b) un informe sobre l'aplicació "Magento" (folis 502-503) i c) un altre report sobre el bon funcionament de la pàgina web "Castilla" (foli 501). El primer document no resulta explotable, tota vegada que no consisteix en cap examen del producte destinat a la Sra. Castilla. Respecte del segon, l'empresa "C." certifica que l'aplicació "Magento" no necessita actualització, sempre i quan "le site fonctionne et fait des ventes". Però els nombrosos correus electrònics que adreça la Sra. Castilla a "Castilla" demostren, precisament, el contrari. Quant al darrer, mereix molta cautela perquè emana de l'empresa que va desenvolupar la pàgina web "Castilla" pel compte de "Castilla", la qual té interès en defensar la correcció de la feina realitzada.
Les nombroses crítiques tècniques (servei "Z." de O., contractació d'una extensió de 50Gb, data de posada en servei del segon servidor RPS, realitat d'un atac pirata al servidor, utilització dels programes més habituals, qualitat del "template" ...) que formula la recurrent contra els informes de "Castilla" i de "Y." són inoperants, doncs no estan emparades en cap examen objectiu extern. En qualsevol cas, la manca de ratificació de l'informe de "Y." pot obeir a nombrosos factors i no el priva, per se, de valor probatori i més en motiu de la repartició de l'"onus probandi".
En aquesta alçada, la recurrent combat els informes pericials de la Sra. Castilla perquè són parcials i no contradictoris al seu criteri. Aquesta Sala no ho entén així. El fet que siguin de part no els hi resta automàticament validesa i més quan, com aquí, són concordants i molt complerts, especialment aquells de "Castilla". És obvi que no són contradictoris, però això no resulta determinant perquè, en front de les severes conclusions de "Castilla" i de "Y.", pertocava a la societat "Castilla" defensar i, sobretot, acreditar, la solvència de la seva feina. Cosa que no ha fet i que ha d'assumir. Tanmateix res li impedia demostrar la correcció del seu treball en fase de proves, podent comptar amb l'auxili del Tribunal en cas de resistència injustificada per part de la Sra. Castilla. La recurrent al·lega que la pàgina web desenvolupada per ella havia estat modificada posteriorment. Això és molt probable, però "Castilla" hauria de saber -en la seva qualitat d'"arquitecte" del sistema- quina era la seva configuració inicial. La societat "Castilla" ens diu, també, que la Sra. Castilla feia cas omís de la necessitat d'allotjar la pàgina web en un servidor més potent i ràpid. No és de rebut aquest greuge, tota vegada que el deure de consell exigia a la recurrent, en la seva qualitat de professional, posar-ho en coneixement de la seva clienta a limine i no suggerir-ho al cap d'un any de signar el contracte (foli 118).
En aquestes condicions i compte tingut que tant el producte inicial (plantilla de baixa qualitat i obsoleta, programació insuficient o equivocada, venda d'un servei prefabricat ...) com l'acompanyament posterior (absència de resolució efectiva dels problemes sorgits, manca d'actualització dels programes informàtics, deturades completes de tots els serveis ...) van resultar molt defectuosos, la Sra. Castilla estava fundada en exigir la resolució del contracte principal i, amb ell, les prestacions accessòries. Com es recorda en la sentència d'aquesta Sala 173/94 del 22 de desembre de 1994: "d'acord amb la disposició que es troba en el Digest 18,3,5 el defenent ha de restituir la part del preu que ja ha percebut ... ja que la resolució dels contractes es produeix en base a l'incompliment de les seves obligacions". L'incompliment greu del contracte principal d'obra justificava, per tant, la seva resolució i el retorn de totes les quantitats abonades per la Sra. Castilla, quin import -7.696 EUR- no es discuteix.
V.- Per fi, la part apel·lant demana, subsidiàriament, que siguin descomptats els beneficis derivats de les vendes efectuades online. Escau denegar aquest darrer extrem del recurs puix "Castilla" no quantifica aquest import i, endemés, no es contempla els danys incontestables a la bona imatge del negoci.
VI.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Castilla" suposa la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Castilla"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 28 de juliol del 2014; condemnar la part apel·lant a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.