Résumé

# STSJAD 100/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 avril 2015) > Décision commentée : STSJAD, Civil, 27 avril 2015, ROJ STSJAD 100/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:100, recours n° 390/14 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Deux associés, chacun titulaire de 50 % du capital de la société X., sont à l'origine du litige. Par demande du 13 juin 2014, M. Sainz sollicitait la dissolution judiciaire de la société, la publication de cette dissolution et la désignation d'un liquidateur, en la personne de M. Barba. La décision de première instance indique que la dissolution était fondée sur la conclusion de l'activité constitutive de l'objet social et sur la paralysie des organes sociaux. Le 19 septembre 2014, Mme Duque, défenderesse, a déposé un écrit d'acquiescement à la demande (*aplanament a la demanda*) et a sollicité qu'aucun dépens ne soit mis à sa charge. Par sentence du 29 septembre 2014, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande, prononcé la dissolution judiciaire, désigné M. Sainz comme liquidateur, ordonné la transmission de la décision au registre des sociétés et condamné la partie défenderesse aux dépens. Selon les motifs rapportés dans la décision commentée, cette condamnation se fondait sur le principe du succès objectif (*principi del venciment objectiu*), ce que le texte fourni ne détaille pas davantage. Mme Duque a interjeté appel en vue de la réformation partielle du jugement, limitée à la condamnation aux dépens. L'intimé s'est opposé au recours, sans réclamer lui-même de dépens et en demandant une décision rapide. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), Carles Cruz Moratones et Vincent Anière, était saisie du seul moyen tiré des dépens. ## Question de droit La question posée était la suivante : l'acquiescement à la demande formé par le défendeur, en l'absence de mise en demeure extrajudiciaire préalable du demandeur, justifie-t-il la mise à la charge du défendeur des dépens de première instance ? Cette question présentait une difficulté particulière. La Cour relève en effet qu'aucune norme de procédure civile andorrane ne régit expressément les conséquences de l'acquiescement en matière de dépens, à la différence de certains droits voisins, la décision citant à cet égard l'article 395 de la LEC espagnole. La solution devait donc être dégagée de la jurisprudence de la Sala. ## Solution et dispositif La Cour rappelle sa doctrine constante en matière d'acquiescement. Selon celle-ci, l'acquiescement n'entraîne pas la condamnation du défendeur aux dépens lorsqu'aucune mise en demeure extrajudiciaire préalable n'a été adressée. Le défendeur ne devient débiteur des dépens que si le demandeur, après avoir sommé extrajudiciairement le défendeur de satisfaire sa prétention, a été contraint de saisir le juge. La charge de la preuve de cette mise en demeure incombe au demandeur. Appliquant cette doctrine, la Cour relève que les échanges entre les parties, à l'occasion des assemblées générales où la dissolution figurait à l'ordre du jour, ne constituaient pas une réclamation extrajudiciaire au sens exigé. Le demandeur n'avait notamment pas informé la défenderesse

SENTÈNCIA Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha estimat el recurs interposat per la Sra. Duque contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia declarat la dissolució de la societat X. i havia condemnat la Sra. Duque a pagar les costes processals. El tribunal ha revocat la condemna en costes, ja que la Sra. Duque s'havia aplanat a la demanda i no hi havia hagut un requeriment extrajudicial previ per part del Sr. Sainz. El tribunal ha decidit que cadascuna de les parts haurà de pagar les seves pròpies costes i que les costes comunes es repartiran per igual. Sentència Magistrats Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC.- 0000390/2014 ORIGEN: 5100228/2014 - 00 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal del Sr. Sainz va interposar demanda, de data 13-06-2014, en virtut de la qual sol·licitava la declaració de la dissolució de la societat X., que s'ordenés la publicació de la dissolució i que es nomenés liquidador al Sr. Barba. En data 19-09-2014 la representació processal de la Sra. Duque, en la seva qualitat de sòcia al 50% de la mercantil X. va presentar escrit d'aplanament a la demanda i demanava que no s'efectués imposició de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 29-09-2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X : PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 29 d'abril 2014 per la representació processal del Sr. Sainz, declarant la dissolució judicial de la societat X. per trobar-se afectada per causa legal de dissolució i concretament per conclusió de l'activitat que integra l'objecte social i per la paralització dels òrgans socials. SEGON.- Nomenar persona encarregada de la liquidació de la societat al Sr. Sainz. TERCER.- Trametre el corresponent ofici amb còpia de la present resolució, previ esdeveniment de la seva fermesa, al registre de societats mercantils als efectes d'inscripció i publicació dels acords que s'hi contenen. QUART.- Condemnar en costes a la part defenent". III.- La representació processal de la Sra. Duque ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 7-01-2015, ha presentat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la resolució d'instància. La part recorreguda ha articulat escrit de contesta a les conclusions, de data 18-02-2015, segons el qual i en consonància amb els arguments continguts en el mateix, interessa una ràpida resolució del recurs i que no ha sol·licitat en cap moment la condemna en costes processals de cap de les parts. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- L'únic motiu objecte de recurs rau en la imposició de les costes processals que s'efectua en la sentència de primera instància i que es justifica, en el V considerant, en el principi del venciment objectiu. Si s'analitzen les actuacions, consta que, front a la demanda de la part agent, en la qual es demana la declaració de dissolució de la societat X., per tal de poder procedir a la seva liquidació, que s'ordeni la publicació de la dissolució i que es nomeni liquidador a l'agent, la part defenent, per escrit, de data 19-09-2014, s'aplana a la demanda. És reiterada la doctrina d'aquesta Sala, en matèria d'aplanament, segons la qual no existeix en l'ordenament jurídic processal andorrà una norma processal que disciplini, en matèria de costes, les conseqüències de l'aplanament, a diferència del que succeeix en altres ordenaments jurídics veïns (cfr. Art. 395 LEC). Degut a això, la Sala ha establert una doctrina que determina quines són les conseqüències jurídiques de l'aplanament en relació a les costes processals. I, en aquesta òrbita d'idees, hem sostingut que l'aplanament no porta aparellada la imposició de les costes processals a la part defenent si no ha existit un requeriment extrajudicial previ. O en altres paraules, si la part agent, després d'haver requerit extrajudicialment a la part defenent per a la satisfacció del seu dret subjectiu o de les seves pretensions, s'ha vist obligat a impetrar l'auxili judicial, aleshores, la part defenent esdevé deutora de les costes processals. I hem afegit també que la càrrega d'acreditar que s'ha efectuat el requeriment extrajudicial correspon a la part agent. En el cas que ens ocupa, existeix comunicació prèvia entre les parts, relativa a les juntes de la societat en les que s'incloïa la dissolució com a extrem de l'ordre del dia, atès que ambdós litigants són socis al 50% de la societat. Però, fora d'aquesta comunicació social, la part agent no ha provat que dirigís a la part agent una reclamació extrajudicial en la qual informés a la defenent de la seva voluntat d'interposar una demanda judicial i a més indica que no va fer cap petició de costes processals ni tampoc vol que s'efectuï en relació a les de primera instància ni d'aquesta alçada. Consegüentment, atesa l'existència de l'aplanament a la demanda, procedeix l'estimació del recurs i la revocació de la sentència d'instància, únicament en deixar sense efecte la imposició de les costes processals a la part defenent i amb el manteniment de la resta dels seus pronunciaments. II.- L'èxit del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Duque contra la sentència, de data 29-09-2014, i revocar la seva part decisòria en el sentit d'excloure de la mateixa la condemna en costes efectuada a la part defenent, tot establint que les costes causades a instància de cada part hauran de ser sufragades per aquesta i les comunes per meitat. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.