SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Zapata va presentar, per escrit de data 01-07-2013, demanda laboral contra la societat Porras, demanant que es declari: l'obligació en el pagament de l'import de 1.324,05.-euros resultant de la compensació i preavís (indegudament no lliurats), més els interessos legals de mora des del 13 de juny del 2013, així com l'import de 1.193.-euros per les hores extraordinàries realitzades; que ni Porras ni les empreses del Sr. Vendrell no li puguin reclamar la factura 05/12 de Morales ni tampoc el rebut d'Assegurances Téllez pels fets exposats a la demanda; l'import de 2.864.-euros en concepte de danys i perjudicis pel mobbing patit; la imposició de la totalitat de les costes a la societat Porras, representada pel Sr. Vendrell, com titular administratiu del comerç X., inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La societat demandada es va oposar a la demanda, tot i formulant una excepció peremptòria de prescripció. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 24-09-2014, decidint "Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció pel que fa a la reclamació de les hores extraordinàries anteriors a l'01-07-2012. Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Zapata contra la Societat Porras, condemnant-se aquesta darrera a satisfer a l'actora la suma de 1.324,05.- EUR, a declarar i cotitzar l'esmentada quantitat prop de la CASS i a satisfer les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació de la societat Porras. Demana la seva revocació parcial, dictant-se una nova desestimant íntegrament la demanda, sense efectuar especial condemna en costes d'ambdues instàncies. La representació processal de la Sra. Zapata, demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que, segons contracte de treball de durada indeterminada signat en data 23-11-2010, la Sra. Zapata va començar a treballar en qualitat d'administrativa per la societat Porras, de la qual el soci fundador i president és el Sr. Vendrell. La relació entre les parts va conèixer varies vicissituds donat que la Sra. T. va denunciar el fet de ser víctima d'un mobbing laboral per part d'un company de feina i el fet que tenia que treballar per diverses empreses del Sr. Porras sense obtenir el pagament de les hores extraordinàries causades per aquesta situació. Finalment, dita relació laboral es va extingir quan, en data 16-05-2013, l'empresari li va remetre una carta de comiat no causal. En data 13-06-2013, l'empresa va establir la quitança de la relació laboral, essent precisat que de l'import total de 3.158,02.-euros en concepte de compensació econòmica i preavís, i invocant una compensació de deutes, va deduir l'import total de 1.324,05.-euros en concepte de deutes de la Sra. T. pagades per la societat Porras (65.73.-euros per un rebut d'assegurances de la llar, i 1.258,32.-euros corresponent a una factura 05/12 per treballs de pintura realitzats al pis de la Sra. T.). El mateix dia, es va dipositar a la Batllia l'import de 1.833,97.-euros. La sentència d'instància ha desestimat la reclamació en concepte d'hores extraordinàries considerant que l'acció relativa a les hores anteriors al 01-07-2012 era prescrita i que les hores posteriors a aquesta data no quedaven provades, i ha desestimat la demanda d'indemnització en concepte de mobbing per no quedar establert el mateix. Aquests extrems de la sentència no són objecte de recurs. En canvi, la sentència d'instància ha estimat la reclamació relativa als imports descomptats en la quitança, al considerar que la societat defenent no havia acreditat la seva subrogació. II.- El primer motiu del recurs de la societat apel·lant és en relació amb la factura 05-12 de la qual demana la compensació amb els havers laborals. Argumenta substancialment que: 1) contràriament a l'asseveració del Tribunal Unipersonal al respecte, sí que s'havia de valorar si dita factura era correcta o no; 2) dita factura és correcta, adaptada als preus del mercat, i mai la Sra. T. l'havia discutit quan li pertoca aportar la prova que els treballs no foren executats correctament i 3) es tracta d'un supòsit de pagament de tercer ja que va efectuar un pagament que va alliberar la deutora. Apareix que en el decurs del mes de març del 2012, la Sra. T. va canviar de pis i ella mateixa reconeix que dit pis s'havia de tornar a pintar. L'empleada pretén que el Sr. Porras li va proposar de fer realitzar els treballs per un pintor de l'empresa Morales, sense que hagi de pagar res, i això per compensar l'augment de sou i les hores extraordinàries impagats. Afegeix, que la factura establerta no correspon a la realitat dels treballs efectuats. De contrari, l'empresari sosté que per tal d'ajudar la seva empleada qui tenia problemes econòmics, va proposar-li fer realitzar els treballs per l'empresa "centre constructora Morales", propietat de la societat Téllez, la qual no li demanaria cap avançament i acceptaria un pagament fraccionat. Pretén a més que la societat Téllez, no va reclamar el pagament de la factura perquè la societat Porras, es va comprometre a fer-ho si la Sra. T. no pagava. Pocs elements de prova existeixen en autes per fer prevaldre una versió sobre l'altra, nogensmenys, no es pot considerar com establert una voluntat liberal per part de l'empresa, i al respecte, s'han de posar de relleu tres elements. El primer és que és innegable que els treballs de pintura es van realitzar i quan la Sra. T. va denunciar els fets prop del servei d'inspecció de treball, va declarar que certament li havien fet els treballs però que la factura era incorrecta i que no estava d'acord que l'empresari li descomptés de la quitança. Força és de constatar que cap comentari va fer al respecte i no va declarar que dits treballs eren gratis per tal de compensar amb hores extraordinàries, sinó que la factura no era correcta. El segon és que, malgrat haver formulat crítiques sobre la factura relativament al número d'hores efectivament efectuades pel pintor i la qualitat del seu treball, la part agent no ha aportat ni proposat cap element de prova per tal de desvirtuar els elements que componen dita factura. El tercer és que és fa més difícil admetre la versió segons la qual els treballs de pintura constituïen una forma de compensar les hores extraordinàries i falta d'augmentació del sou, quan la totalitat de les reclamacions salarials de l'assalariada van ser desestimades i que aquest aspecte de la sentència no és recorregut. III.- En relació a la qüestió de la subrogació, el Tribunal ha afirmat que "no ha quedat acreditat en autes que la societat Porras, se subrogués en la qualitat de creditor que ostentava l'empresa Morales", sense però precisar perquè. En dret, és cert que la subrogació en les obligacions d'un altre no es presumeix, i la prova correspon a la part que l'al·lega. És cert també que, pel que fa al pagament de tercer, supòsit on un tercer a la relació obligatòria efectua el pagament amb animus solvendi pel compte del deutor, no s'ha de perdre de vista que el pagament ha de satisfer l'interès del creditor i que s'ha de tractar d'un pagament que allibera el deutor, és a dir que "s'ajusta als requisits establerts en el contracte que s'ha de complir (Digest 46,3,80: prout quidque contractum est, ita et solvi debet), ja que el compliment o pagament no és altra cosa que l'execució exacta de la prestació que s'ha assumit en una relació obligatòria." (TSJC 23-03-2000). Tot i així, malgrat el fet que, per principi, és el creditor qui té legitimitat per rebre el pagament, es pot acceptar com a alliberador el pagament fet a un tercer, tota vegada que es pot considerar que aquest pagament comporta utilitat pel creditor. Aplicant aquests principis al cas d'autes, hem de determinar doncs la realitat de la relació obligatòria. Al respecte, s'ha de posar de relleu que un cop extingida la relació laboral, l'empresa va emetre una quitança indicant literalment "la societat Porras ha pagat diversos deutes de la Sra. T., concretament els següents:... . 1.258,32.-EUR, a la societat Téllez, factura núm. 05/12, corresponent als treballs de pintura realitzats al pis de la Sra. T.". És cert que, materialment, la factura no ha estat emesa al nom de la societat Téllez, sinó al nom de "Construccions Morales SL", però aquest fet no impedeix que el creditor sigui la societat Téllez Segons la part agent, la societat Morales, SL, no existeix i la factura és falsa o inautèntica, però cap confusió ha pogut existir per l'assalariada al respecte. Al contrari, s'ha acreditat en autes el lligam jurídic entre l'empresa Morales i la societat Téllez, essent en efecte establert l'existència del negoci anomenat "Morales", propietat de la societat Téllez (Y.), de la qual el Sr. Porras és president. Per establir el pagament, la societat defenent ha aportat un document de data 10-06-2013, emès per " Morales", indicant que ha rebut el mateix dia, de la societat Porras, la quantitat de 1.258,32.-euros corresponent a la factura N°05/12 del 15-04-2012 a nom de la Sra. T., i cap element objectiu permet considerar que dit document no correspon a la realitat. Així, apareix que, de conformitat amb la menció portada en la quitança, i existint una relació obligatòria entre la societat Téllez, (el creditor) i la Sra. T. (el debitor), el pagament fet per la societat Porras, a l'empresa Morales (la qual no té personalitat jurídica i pot difícilment tenir la qualitat de creditor), amb animus solvendi, ha pogut alliberar la Sra. T. En aquestes condicions, la subrogació i el dret de la societat Porras, a obtenir el pagament per via de compensació per part de la Sra. T. queden establerts. III.- El segon motiu del recurs és en relació amb el rebut de 65,73.-euros tota vegada que la societat Porras, s'alça contra l'afirmació del tribunal que no existeix subrogació, quan la Sra. T. devia l'import de 65,73.-euros però que és ella qui ha pagat la factura i que es tracta també d'un pagament de tercer. L'empresari ha descomptat de la quitança l'import de 65,73.-euros pagat a la societat Téllez, pel rebut número 500006225, corresponent a la pòlissa de la llar núm. 110000290, període del 14/06/2012 al 14/06/2013. El mateix ha sostingut que s'havia compromès a satisfer dita prima i que s'havia de recuperar sobre el salari de la Sra. T. quan la seva situació econòmica ho permetés, versió contrària a la de l'empleada qui ha explicat que no li constava tal pagament, el qual en tot cas només pot correspondre a una concessió gratuïta del Sr. Porras El Tribunal Unipersonal, tot i constatant que l'import del rebut 500006225 era degut per la Sra. T., puix que la rescissió del contracte que va efectuar en abril del 2013 no l'alliberava de la prima pel període juny 2012-juny 2013, va afirmar que "ens trobem novament davant d'una clara manca de subrogació per part de la societat Porras.", sense però motivar més dita asseveració. Ara bé, la societat defenent ha aportat en autes un document mitjançant el qual la societat Téllez certifica que Porras, ha liquidat el rebut núm. 500006225. També ha aportat el dit rebut amb el segell de la societat Porras, i la menció "pagat pel Sr. Porras". Cap element objectiu permet considerar que dits documents no corresponen a la realitat. Així, i remetent-nos a les explicacions en relació al pagament de tercer fetes en el III.-FONAMENT, hem de constatar que queda establerta la relació obligacional entre la societat asseguradora i la Sra. T., el pagament amb animus solvendi i amb efecte lliberatori, i per tant el dret de la societat Porras, subrogada en els drets de la societat., a obtenir el pagament per via de compensació per part de la Sra. T. IV.- Per tot l'exposat, el recurs s'ha d'estimar íntegrament i la sentència s'ha de revocar parcialment en el sentit de desestimar íntegrament la demanda de la Sra. T. Pel que fa a les costes de primera instància, malgrat la desestimació ara íntegra de la demanda, en aplicació de la facultat que atorga als tribunals la Novel.la 82,10, i en consideració de la petició feta per la societat Porras, en el seu escrit de greuges demanant l'estimació del seu recurs, "tot sense efectuar especial condemna en costes d'ambdues instàncies", no escau efectuar cap imposició de costes. V.- L'estimació del recurs aconsella no efectuar cap imposició de les costes de segona instància. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMAR el recurs de la societat Porras, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24-09-2014 que revoquem parcialment en el sentit de desestimar íntegrament la demanda de la Sra. Zapata, sense efectuar cap imposició de les costes judicials de primera instància, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments; NO EFECTUAR cap imposició de les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE