STSJAD ANDORRA, a 27 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 106/2015
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé27 avril 2015
Numéro421/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 avril 2015 (ROJ STSJAD 106/2015)
> **Décision commentée :** Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 106/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:106, recours n° 421/14) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige oppose deux époux, M. Morillo, âgé de 83 ans à la date de la décision, et Mme Izquierdo, âgée de 76 ans. Le texte désigne les parties par des appellations variables (« Sr. P. », « Sra. S. », « Sra. A.Y.P. »), ce qui n'affecte pas la compréhension de l'affaire. Le mariage a été célébré en 1975. La séparation de fait est intervenue en 2012. Aucun enfant commun n'est né de l'union.
M. Morillo a introduit une action en séparation matrimoniale par la voie de la procédure abrégée, le 8 avril 2013. Il demandait notamment l'attribution de l'usage du domicile conjugal, la mise à jour des titularités des services (électricité, eau, administrations paroissiales) et la condamnation de son épouse aux charges afférentes au logement depuis août 2012.
Mme Izquierdo a soulevé une exception dilatoire d'incompétence territoriale des tribunaux andorrans, en invoquant une procédure antérieure pendante en France. Cette exception a été rejetée par interlocutoire du 18 juillet 2013. Dans sa réponse du 7 octobre 2013, elle s'est opposée en partie aux prétentions, en soutenant qu'un ordonnance de non-conciliation lui avait déjà attribué le logement familial.
Par jugement du 16 octobre 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé la séparation, attribué l'usage du domicile à Mme Izquierdo et condamné M. Morillo à effectuer les changements administratifs dans un délai de quinze jours à compter de la fermeté du jugement. Il n'a pas statué sur les dépens.
M. Morillo a interjeté appel. Par ordonnance du 19 mars 2015, la Sala Civil a rejeté sa demande d'instruction complémentaire, estimant que le dossier contenait les éléments nécessaires à la solution du litige. Elle a également refusé d'ordonner une vérification judiciaire du logement.
## Question de droit
La question posée à la Sala Civil est circonscrite : il s'agit de déterminer, en cas de séparation, à quel époux doit être attribué l'usage du domicile qui a été conjugal, et pour quelle durée. Le recours ne contestait que ce point, la prononciation de la séparation étant acceptée par les parties.
Deux questions accessoires étaient soulevées. La première portait sur l'opportunité d'une vérification judiciaire du logement, écartée au motif que la mesure n'était pas susceptible d'éclairer le point litigieux. La seconde concernait les dépens de l'instance d'appel.
Le texte ne cite aucune disposition précise du droit andorran régissant l'attribution du logement familial. La Sala Civil vise la « legislació vigent » et les « Usos i Costums » applicables, sans identifier de norme spécifique pour la question de fond. Ce point doit être relevé : le raisonnement repose entièrement sur l'appréciation des circonstances de l'espèce.
## Solution et dispositif
La S
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 27 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 106/2015
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 avril 2015 (ROJ STSJAD 106/2015)
Le litige oppose deux époux, M. Morillo, âgé de 83 ans à la date de la décision, et Mme Izquierdo, âgée de 76 ans. Le texte désigne les parties par des appellations variables (« Sr. P. », « Sra. S. », « Sra. A.Y.P. »), ce qui n'affecte pas la compréhension de l'affaire. Le mariage a été célébré en 1975. La séparation de fait est intervenue en 2012. Aucun enfant commun n'est né de l'union.
M. Morillo a introduit une action en séparation matrimoniale par la voie de la procédure abrégée, le 8 avril 2013. Il demandait notamment l'attribution de l'usage du domicile conjugal, la mise à jour des titularités des services (électricité, eau, administrations paroissiales) et la condamnation de son épouse aux charges afférentes au logement depuis août 2012.
Mme Izquierdo a soulevé une exception dilatoire d'incompétence territoriale des tribunaux andorrans, en invoquant une procédure antérieure pendante en France. Cette exception a été rejetée par interlocutoire du 18 juillet 2013. Dans sa réponse du 7 octobre 2013, elle s'est opposée en partie aux prétentions, en soutenant qu'un ordonnance de non-conciliation lui avait déjà attribué le logement familial.
Par jugement du 16 octobre 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé la séparation, attribué l'usage du domicile à Mme Izquierdo et condamné M. Morillo à effectuer les changements administratifs dans un délai de quinze jours à compter de la fermeté du jugement. Il n'a pas statué sur les dépens.
M. Morillo a interjeté appel. Par ordonnance du 19 mars 2015, la Sala Civil a rejeté sa demande d'instruction complémentaire, estimant que le dossier contenait les éléments nécessaires à la solution du litige. Elle a également refusé d'ordonner une vérification judiciaire du logement.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil est circonscrite : il s'agit de déterminer, en cas de séparation, à quel époux doit être attribué l'usage du domicile qui a été conjugal, et pour quelle durée. Le recours ne contestait que ce point, la prononciation de la séparation étant acceptée par les parties.
Deux questions accessoires étaient soulevées. La première portait sur l'opportunité d'une vérification judiciaire du logement, écartée au motif que la mesure n'était pas susceptible d'éclairer le point litigieux. La seconde concernait les dépens de l'instance d'appel.
Le texte ne cite aucune disposition précise du droit andorran régissant l'attribution du logement familial. La Sala Civil vise la « legislació vigent » et les « Usos i Costums » applicables, sans identifier de norme spécifique pour la question de fond. Ce point doit être relevé : le raisonnement repose entièrement sur l'appréciation des circonstances de l'espèce.
Solution et dispositif
La S
Sentència
TSJC.- 0000421/2014 ORIGEN: 1000320/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Morillo va interposar, en data 08- 04-2013, demanda en judici civil, pel procediment abreujat envers la Sra. Izquierdo, segons la qual, prèvia al·legació dels fets i fonaments de dret que considerà escaients, sol·licitava es dictés Sentència en el sentit que literalment s'exposa seguidament:
"1.- Es declari la separació matrimonial de les parts avui litigants.
2.- S'atribueixi l'ús del domicili que havia estat conjugal radicat al C/ X., compte hagut l'avançada edat del Sr. P. així com les patologies que presenta en l'actualitat i que son com a conseqüència e la seva avançada edat.
3.- Que s'estableixi que en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la Sentència ferma que ha de recaure en aquesta causa, la Sra. A. efectuï tots els canvis de titularitat necessaris per al bon ús d'aquella possessió (ex: canvi de titularitat en front de FEDA, STA, administracions Parroquials etc i d'altres serveis necessaris) a favor del Sr. P.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 421/14 — Décision commentée
3.- Que es condemni a la Sra. A.Y.P. ha satisfer totes les despeses inherents a l'ús del domicili que havia estat conjugal des del mes d'agost de l'any 2012 i fins que el Sr. R.P. pugui disposa de l'ús de dita vivenda, compte hagut que és des del mes d'agost que el meu principal no ha residit de forma habitual a dit domicili per les circumstàncies exposades anteriorment en el present escrit.
4.- No hi ha lloc a cap pronunciament pel que fa a altres aspectes personals del matrimoni compte hagut que de la seva unió no ha nascut cap fill.
5.- Condemna a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits d'aquesta part a la Sra. A.Y.P." (sic)
II.- En data 19-4-2013, la representació processal de la Sra. Izquierdo, articulava excepció dilatòria de manca de competència territorial dels Tribunals andorrans sol·licitant es dictés Resolució mitjançant la qual aquest Hble. Tribunal es declarés incompetent per tractar els presents autes de separació matrimonial en existir un procediment a França anterior actualment en curs, tot i imposant les costes processals d'aquesta part, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència al Sr. P.
III.- Després d'haver-se donat trasllat a l'actor de l'escrit assenyalat en l'anterior apartat a través de Providència de data 19-04-2013, per escrit de data 2-05-2013 la representació processal del demandant interessava es dictés Resolució desestimant l'excepció dilatòria articulada.
IV.- Per interlocutòria de data 18-07-2013 s'inadmetia l'excepció dilatòria de manca de competència territorial.
V.- La representació processal de la part defenent, per escrit de data 07-10-2013 contestava la demanda articulada de contrari oposant-se parcialment a les pretensions del demandant i articulant amb caire previ i peremptori excepció de manca de competència territorial dels Tribunals andorrans, sol·licitant es dictés Sentència acollint l'excepció interposada i per l'improbable cas que la mateixa resultés desestimada, es volgués declarar Sentència en els següents termes:
"1.- Aquesta part està d'acord amb que es declari la separació matrimonial dels esposos;
2.- Que s'atribueixi l'ús del domicili que havia estat conjugal a la Sra. S. De fet l'Ordonnance de non conciliation ja ha atorgat l'ús del domicili familiar a la meva principal, extrem que queda acreditat amb l'aportació de còpia de la mateixa. El Sr. P. va marxar per efectuar les sessions de rehabilitació a França i no ha tornat al Principat. No hem d'oblidar tampoc que la meva principal té 76 anys d'edat, que es troba en un estat de salut delicat atès que ha patit un infart i tres parades cardíaques i que va marxar del domicili que havia estat familiar per por al Sr. P., que no parava de maltractar-la, trobant-se actualment en un pis de lloguer.
3.- Correspondrà efectuar els canvis de titularitat (FEDA, STA, Administracions parroquials, etc) a nom de la Sra. S. per quant el titular actual és el Sr. P.
4.- No hi ha lloc a condemnar a la Sra. S. a satisfer les despeses inherents a l'ús del domicili conjugal des del mes d'agost del 2012 atès que la meva principal tampoc resideix en l'esmentat domicili i això des del mes de novembre del 2012.
5.- Tampoc hi ha lloc a la condemna en costes sol·licitada per l'adversa atès que la jurisprudència dels nostres Tribunals és clara en la matèria, en el sentit de considerar que cada part ha de fer-se càrrec de les seves pròpies costes en matèria de família".
VI.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 16-10-2014 amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
Que estimant parcialment la demanda interposada pel Sr. Morillo contra la Sra. Izquierdo épouse P., i alhora estimant parcialment la reconvencional implícita articulada per aquesta darrera contra el primer he de declarar i declaro llur separació matrimonial, tot i atribuint a la Sra. S. l'ús del domicili que havia estat familiar radicat a al C/ X., condemnant-se el demandant a produir els canvis administratius (FEDA, STA, administracions parroquials ···) que corresponguin en el termini de 15 dies a comptar de la fermesa de la present Resolució; desestimant les restants pretensions i sense fer especial pronunciament en costes processals."
VII.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 15-01-2015, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació parcial de la sentència d'instància i, que se li atorgui l'ús del domicili que fou conjugal, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 05-02-2015, en mèrits del qual sol·licita la desestimació del recurs i demana la confirmació íntegra de la Sentència dictada pel Tribunal a quo.
VIII.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 19-03-2015, es va desestimar la pretensió probatòria demanada per la part recurrent, al considerar que obren a les actuacions els elements necessaris per a poder resoldre en deguda forma el recurs interposat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present procediment de separació matrimonial entre el Sr. Morillo i la Sra. Izquierdo (de casada P.) i en el qual no hi ha fills comuns, s'accepta per les parts la declaració de la separació acordada pel Tribunal Unipersonal, però l'espòs discrepa de l'atribució del domicili que fou conjugal situat al carrer X. d'Escaldes- Engordany a l'esposa per considerar el Tribunal que és la més necessita de protecció.
Contra tal decisió s'alça el marit que considera que l'atribució del domicili que fou conjugal ha de fer-se a ell.
SEGON.- Com a qüestió prèvia hem de referir-nos a la queixa que fa el recurrent contra la decisió del Tribunal d'instància de no haver accedit a la pràctica del reconeixement judicial o inspecció ocular del domicili que fou conjugal. Ja hem ratificat la decisió de l'Hble. Batlle en el nostre Aute de 19.3.15 en el sentit que no entenem la necessitat de fer el reconeixement de l'apartament en qüestió perquè no es diu en quina mesura tal reconeixement pot resultar decisiu per a resoldre aquest únic punt de greuge de la sentència d'instància.
TERCER.- Entrant en el motiu o greuge únic del recurs, l'atribució del domicili que fou conjugal, hem de dir que ens sorprèn que malgrat l'interès de les dues parts en resultar beneficiades d'aquella atribució, no hagin aportat detalls precisos que permetin al Tribunal, i ara a la Sala, poder establir amb certesa quin era el cònjuge més digne de protecció. Començarem per recordar que els dos tenen una edat avançada a dia d'avui, ell, 83 anys i ella, 76. Tots dos tenen un estat de salut delicat i cap dels dos viu en el domicili en disputa. No expliquen en claredat que el domicili és propietat per meitats indivises dels dos ni tampoc sabem amb certesa quins són els recursos econòmics dels que disposen. Únicament, la Senyora S. diu que percep una pensió de 970 EUR mensuals (però no hi ha cap document que ho certifiqui) i, per contra, en el seu 2 full de la seva contesta a la demanda (foli 81) relata que ella i el seu marit disposaven de grans sumes de diners a Mònaco i que posteriorment varen portar els diners al Principat.
També sabem que si bé el marit està vivint amb un fill (no de la unió amb la Sra. S.) a França, també la Sra. S. consta que vivia en un apartament llogat a Toulouse (foli 473) però sense més detalls posteriors.
Les relacions personals entre els dos, malgrat la seva edat i de 37 anys junts (es van casar el 1975 i la separació de fet va començar en 2012), són realment conflictives amb denuncies policials pel mig.
A la vista de tot aquest entorn acreditat, entenem que el més convenient, davant la necessitat d'atorgar el domicili que fou conjugal abans de la separació de fet entre els cònjuges, entenem que el més necessitat de de les dades objectives que ens proporciona l'edat dels dos cònjuges, és el Sr. P. el qual podrà gaudir del domicili que fou conjugal durant un any a comptar des de la present sentència, temps suficient perquè puguin, per evitar noves disputes entre ells, procedir a la divisió de la cosa procedint a la venda del domicili amb repartiment del preu, un cop liquidades les càrregues que pesin sobre l'immoble.
QUART.- En conclusió, estimem parcialment el recurs del Sr. P. en el sentit de revocar l'atribució a l'esposa de l'ús de l'habitatge i atribuir-lo a ell durant el termini d'un any comptador des de la data de la present sentència, condemnant a la demandada a produir els canvis administratius (FEDA, STA, administracions parroquials ···) que corresponguin, en el termini de 15 dies a comptar de la fermesa de la present Resolució.
CINQUÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Morillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle en data 16-10-2014, que revoquem únicament en el fet de l'atribució a l'esposa del domicili que havia estat familiar radicat a al C/ X. ,i atorgar el seu ús al Sr. Morillo durant el període d'un any des de la data de la present sentència i condemnem a la demandada a produir els canvis administratius (FEDA, STA, administracions parroquials ···) que corresponguin en el termini de 15 dies a comptar de la fermesa de la present Resolució; no fem imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.