I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 112/2015)
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 112/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:112) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société ORG_0, prestataire de services informatiques, réclamait à la société ORG_1 le paiement de deux factures d'assistance technique en informatique, pour un montant total de 1 148,08 euros. Elle avait d'abord sollicité une ordonnance judiciaire de paiement (procédure OJ 0731-5/2014), à laquelle la société ORG_1, représentée par M. Gomila, s'est opposée. L'affaire a ensuite été portée devant le tribunal unipersonnel, section civile, selon la procédure de la « mínima quantia » (minimis, procédure simplifiée). La décision indique une demande datée du 16-10-2013, date manifestement incohérente avec la chronologie de l'ordonnance de paiement du 28-07-2014 ; le texte ne permet pas de la rectifier.
Les factures litigieuses étaient libellées au nom de « ORG_1 à l'att. Gomila » et se rattachaient à douze albarans (bons de travail). Le tribunal unipersonnel, par sentence du 10-11-2014, a condamné la société défenderesse au paiement de 1 052,24 euros, assortis des intérêts légaux depuis l'opposition à l'ordonnance, ainsi qu'aux dépens.
La société ORG_1 a interjeté appel. Elle sollicitait la révocation partielle de la sentence et sa condamnation à la somme de 399,92 euros, ainsi qu'à l'ensemble des dépens des deux instances. La société demanderesse concluait à la confirmation, tout en demandant qu'il soit fait droit partiellement à l'appel sur la question des dépens.
Question de droit
Deux questions étaient soumises à la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre.
En premier lieu, il s'agissait de déterminer si l'absence de contestation de la défenderesse sur l'albarán n° 1305 (652,32 euros) pouvait fonder son obligation de paiement. Le premier juge avait retenu la règle canonique qui tacet consentire videtur, en considérant que l'agent, en mesure de le faire, n'avait formulé aucune allégation à ce sujet. Il convenait donc d'apprécier la portée du silence procédural au regard de la charge de la preuve.
En second lieu, il fallait déterminer le régime des dépens de première instance et d'appel, compte tenu de l'estimation partielle de la demande et de l'erreur affectant les conclusions de l'appelante
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2015 - ROJ: STSJAD 112/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- En data 28-07-2014, la societat ORG_0, va presentar una petició d'ordre judicial de pagament contra la societat ORG_1, representada pel Sr. Gomila, per tal d'obtenir la satisfacció de l'import total de 1.148,08-euros en mèrit de dues factures d'assistència tècnica en matèria informàtica (autes OJ0731-5/2014). »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 28 mai 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000456/2014 ORIGEN: 5001263/2014-00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 28-07-2014, la societat ORG_0, va presentar una petició d'ordre judicial de pagament contra la societat ORG_1, representada pel Sr. Gomila, per tal d'obtenir la satisfacció de l'import total de 1.148,08-euros en mèrit de dues factures d'assistència tècnica en matèria informàtica (autes OJ0731-5/2014).
El demandat es va oposar al pagament de les factures i es va obrir el procediment corresponent amb el núm. 5001263/2014, (antic B-1263-5/2014).
En data 16-10-2013, l'agent va presentar un escrit de demanda en reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment de mínima quantia, sol·licitant la condemna de la societat defenent a pagar-li l'import de 1.148,08.- euros, més els interessos legals a comptar a partir de l'oposició a l'ordre de pagament, així com al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris de procurador i d'advocat i de l'import de 12,02.-euros en concepte de taxes judicials de l'ordre judicial de pagament.
II.- Per Sentència de data 10-11-2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Que donant lloc substancialment a la present demanda, ha de condemnar a la societat M.M.a pagar a l'agent la quantitat de 1.052,24EUR incrementada amb els interessos legals meritats d'aquesta quantitat, des de la data d'oposició a l'ordre judicial de pagament prèviament formulada i per tant des del 3 d'octubre de 2014 i fins a la seva total satisfacció, i, a l'abonament de les costes processals, d'acord amb l'especificat al CONSIDERANT II. ".
III.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_1.
Demana la seva revocació, condemnant a la societat ORG_1 a la suma de 399,92.-EUR, així com les despeses processals causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat d'ambdues instàncies.
La representació processal de la societat ORG_0 demana la confirmació de la sentència, tot i sol·licitant que s'estimés parcialment el recurs pel que fa a la imposició a la part recurrent de les costes d'ambdues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els arguments revocatoris dels recurs es poden sintetitzar de la manera següent: 1) no és certa l'afirmació de la sentència que no va fer cap al·legació en relació a l'albarà número 1035; 2) ha explicat que l'albarà 1305 no estava firmat en prova de conformitat i l'errada comesa quan se li va recollir les manifestacions en la acta judicial no li pot perjudicar.
És pacífic que la societat demandant té com a objecte la prestació de serveis informàtics i que va mantenir relacions contractuals amb la societat defenent representada pel Sr.Gomila.
Per fonamentar les seves pretensions, la part agent ha aportat dues factures emeses al càrrec de "ORG_1 a l'att Gomila":
. 1635/11 de data 30-07-2011, corresponents als albarans 1188 i 1305, per l'import total de 904,36.-euros
. 1718/11 de data 30-11-2011, corresponents als albarans 0128 i 1381, per l'import total de 243,72.-euros.
El Tribunal Unipersonal va considerar que pel que fa als imports respectius de 146,60,-euros i 245,88.-euros dels albarans 0128 i 1188, la part defenent els havia reconegut i que els havia d'assumir. Aquest extrem no és objecte de recurs.
Pel que fa a l'import de 95,68.-euros corresponent a l'albarà 1381, el Tribunal d'instància ha considerat que era relatiu a uns treballs realitzats en el negoci de l'esposa del Sr. Gomila i que no es podien carregar a la societat, i aquest extrem tampoc és objecte de recurs.
Pel que fa a l'import de 652,32.-euros corresponent a l'albarà 1305, el Tribunal Unipersonal ha considerat que "l'agent, podent-ho fer, no efectua cap al·legació al respecte d'on se'n deriva la procedència de la seva reclamació d'acord amb la regla introduïda pel dret canònic qui tacet, consentire videtur (Decretals Bonifaci VIII, Liber sextus, Tit XII, regla 43). ".
És clar que, malgrat el fet que la sentència esmenta "l'agent", el primer jutjador es volia referir al defenent, ja que sinó la frase no tindria cap sentit.
Dit això, s'ha de recordar que en primer lloc que tota renúncia a un dret s'ha d'interpretar estrictament (aliud est tacere, aliud est consentire).
Ara bé, en el present cas, no podem més que constatar que el Sr. Gomila, actuant com a representant de la societat defenent, va firmar l'acta de compareixença establerta pel secretari judicial en data 31-10-2014, i difícilment pot sostenir ara que la mateixa comporta una errada.
Nogensmenys, potser no ressurt cap motiu d'oposició exprés en la acta de compareixença, però, tampoc és cert que el defenent no ha fet cap al·legació, ja que ressurt de la mateixa acta que la part defenent va manifestar que únicament devia a l'adversa els imports detallats en els albarans 0128 i 1188. Aquesta manifestació és coherent amb el fet que per oposar-se al pagament de les factures 1635/11 i 1718/11 en el marc del procediment d'ordre de pagament judicial, el Sr. Gomila va fer valer que els treballs enumerats en els albarans no corresponien tots a treballs realitzats per a la societat defenent, sinó també per ell personalment per part d'ells i per la perruqueria de la seva esposa per una altra part.
Per tant, no es pot considerar que el defenent no ha fet cap al·legació en contra de la reclamació de l'agent pel pagament de l'albarà 1305.
En segon lloc, el citat aforisme no canvia les normes en matèria de prova, i de conformitat amb el principi "actori incumbit probatio", pertanyia a la part agent aportar la prova suficient per fonamentar les seves al·legacions.
En el nostre cas, l'estudi de l'albarà número 1305 permet constatar que, a la diferència dels altres albarans aportats en autes, no porta cap firma, element que la sentència no ha pres en compte.
A més, a l'hora de valorar dit albarà no firmat, hem de palesar que un fet ha de portar a considerar els albarans aportats per la part agent amb cautela.
En efecte, la comparació entre els albarans 0128 i 1381 aportats per la part agent (copia de carboni destinada a l'empresa) i els seus originals aportats per la part defenent permet constatar que només els primers porten la precisió que la direcció del client (J.F.S.) és "M.M.", i aquesta diferència només pot explicar- se pel fet que aquesta darrera menció va ser afegida després de la firma per part del Sr. Gomila
Així les coses, i pel que fa a l'import reclamat en mèrit de l'albarà 1305, en consideració que no ha estat firmat pel representant de la societat demandada en prova de conformitat i que dita part defenent s'ha oposat al seu pagament des del moment de l'ordre judicial de pagament, considerem que, per aquests treballs tampoc, la part agent ha aportat prova suficient que hagin estat prèviament encomanats per la societat defenent, ni que hagin estat realitzats en els seus locals, ni rebuts de conformitat per ella.
En aquestes condicions s'ha d'estimar el recurs en el sentit de no condemnar a la defenent a pagar l'import de 652,32.-euros corresponent a l'albarà 1305.
II.- El segon aspecte del recurs és en relació a la qüestió de les costes de primera instància. El Tribunal Unipersonal ha considerat que l'estimació substancial de la demanda havia de portar a imposar les costes a la part defenent.
La societat recurrent fa valer que atès l'estimació parcial de la demanda no és procedent imposar-li les costes.
De manera incoherent amb aquest argument, dita part recurrent exposa en la conclusió del seu escrit de greuges que sol·licita una resolució "condemnant la societat M.M., SL la suma de 399,92.-EUR, així com les despeses processals causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat d'ambdues instàncies" (SIC)(el subratllat és nostre).
Però, no es pot treure d'aquesta formulació la conclusió que s'hauria d'estimar parcialment el recurs pel que fa a la imposició a la part recurrent de les costes d'ambdues instàncies tota vegada que es tracta evidentment d'un error i que, en tot cas, la imposició de les costes no esta sotmesa al principi dispositiu o de rogació sinó a les disposicions de la Llei (vg. TSJC 73/03 del 08/01/2004).
En el present cas, en virtut de la Novel.la 82 Cap 10 i en consideració de l'estimació parcial de la demanda (392,48.-euros en lloc de 1.148,08.-euros, essent precisat que malgrat l'import de 399,92 euros mencionat en l'escrit de greuges, l'import degut és de 146,60+245,88 = 392,88EUR), escau modificar el pronunciament de la instància en relació a les costes i no efectuar cap imposició dels mateixos.
III.- L'estimació del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs de la societat ORG_1 contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 10-11-2014 que revoquem parcialment en el sentit de condemnar a dita societat a pagar a l'agent la quantitat de 392,48.-euros en lloc de la de 1.052,24.-euros, i sense efectuar cap imposició de les costes de primera instància; NO IMPOSAR les costes judicials de segona instància;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE