SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 2100406/2011, instades per la societat "Carretero" contra la societat "Daza", en data 31 d'octubre del 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la mercantil Carretero contra la mercantil Daza hem de condemnar i condemnem a la defenent a pagar a l'agent la quantitat de 35.553,41.- euros, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda. Que cal desestimar les excepcions peremptòries de prescripció i d'inadequació de procediment formulades per la part defenent. S'escau la condemna en costes a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part agent". II.- La societat "Daza" ha formulat recurs d'apel·lació i sol·licita la revocació de la sentència apel·lada més la condemna de la societat "Carretero" a satisfer les costes judicials de primera i segona instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Els seus greuges s'exposen tot seguit: les lletres de canvi objecte de reclamació constituïen un mer mitjà de pagament i el lliurat sempre podia oposar el negoci jurídic subjacent al lliurador; l'acció per reclamar les factures 1 a 4 havia prescrit; les factures 5 a 8 es tenien que vehicular segons el procediment de la LAFU, subsidiàriament eren prescrites i més subsidiàriament no existia cap contracte d'arrendament entre les parts; no havia acceptat els documents 9 a 16 i tampoc corresponien a cap relació contractual amb "Daza"; no havia acceptat els documents 10, 11 i 12 ni existia cap contracte subjacent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- La societat "Carretero" va formular demanda, en reclamació de l'import de 35.553,41 EUR, contra la societat "Daza". La part agent explicava que la demanda portava causa de la venda i col·locació de material en favor de "Daza" (11.439,41 EUR), com també de l'arrendament d'un magatzem a les Escaldes (24.050 EUR). L'escrit de demanda afegia que s'havien emès nombroses lletres de canvi per sufragar el deute pendent, essent retornades impagades, tot generant-se unes despeses bancàries suplementàries de 64EUR. La societat defenent va admetre només el subministrament de material, però es va oposar a la demanda interposant les excepcions de prescripció de l'acció, d'inadequació de procediment (en relació amb les rendes reclamades) i subsidiàriament, denegant tot valor probatori als documents adjuntats. La instància ha estimat la demanda, entenent que les lletres de canvi havien de ser abonades, tota vegada que havien estat acceptades per la defenent (referint-se als documents 10, 11 i 12) i sense possibilitat de formular excepcions personals al respecte. II.- La societat "Daza" ha formulat recurs d'apel·lació contra la sentència de la instància. Escau, en un primer temps, determinar quina acció exerceix la societat "Carretero". Força és de constatar que es tracta d'una acció en reclamació de quantitat, basada, principalment, en el subministrament de material i en l'arrendament d'un magatzem. I bona prova és que: a) mai es parla d'una acció canviària, b) enlloc s'esmenta la llei uniforme de Ginebra del 7 de juny del 1930 o la jurisprudència d'aquesta Sala en la matèria i c) la suma de les tres lletres de canvi (47.375,55 EUR: folis 35-37) tampoc concorda amb l'import de la demanda (35.553,41 EUR: foli 25). Per tant, cal concloure que les lletres de canvi s'aporten només com a prova de l'existència de les relacions jurídiques hagudes entre les parts, de conformitat amb la doctrina d'aquesta Sala (sentència 162/02 del 27 de març del 2003). Efectuada aquesta premissa, s'imposa constatar que la sentència apel·lada incurra en l'error d'atribuir força abstracta a les tres lletres de canvi presentades com a documents núms. 10, 11 i 12, sense tenir en compte que les canvials no gaudeixen d'aquesta qualitat en els litigis que oposen directament lliurador i lliurat. En aquest darrer cas, el lliurat pot oposar totes les excepcions que derivin dels tractes o relacions comercials mantinguts, com es recorda en la sentència 116/03 del 13 de novembre del 2003. III.- Ara, pertoca analitzar la viabilitat de les dues excepcions que invoca "Daza". És pacífic que una part de la reclamació interessa rendes impagades i que la demanda actual s'ha vehiculat pel procediment ordinari. L'excepció d'inadequació de procediment ha de ser refusada, tota vegada que "Daza" enlloc explica quin menyscapte li suposa la tramitació de la reclamació segons el procediment ordinari. A més, s'ha de posar de relleu que la demanda no persegueix cap llançament (podent ser enervat amb la consignació de les rendes) i que, cas de ser condemnada, tampoc s'exigiria a la recurrent dipositar els imports corresponents per poder apel·lar. Per conseqüent, no es copsa quin interès, llevat la dilació del procés, li podria suposar la resolució del conflicte segons el procediment específic que regula la LAFU. Pel que fa l'excepció de prescripció, no es discuteix que els eventuals drets de crèdit prescriuen als tres anys. La reclamació dels 35.553,41 EUR correspon al sumatori de les factures que obren als folis 26-33, més 64 EUR de despeses financeres (folis 38, 40, 42 i 44). Les factures relatives als subministraments s'estenen entre el 15 de maig del 2006 i l'1 d'octubre del 2007. La citació a judici té lloc el 21 de juliol del 2011 (foli 1). Per tant, l'acció ha prescrit en escolar-se més de tres anys entre la seva exigibilitat (30 dies després de l'emissió de la factura) i la reclamació judicial. Escau afegir que les lletres de canvi acceptades no tenen efecte interruptiu. En primer lloc perquè la societat "Carretero" ni tan sols ho ha invocat, no pertocant a aquesta Sala suplir les seves omissions per salvaguardar els principis d'igualtat d'armes i del contradictori. I, en segon lloc, perquè les esmentades canvials no queden relacionades adequadament amb cap factura. Respecte dels lloguers, es tracta de mensualitats que van de setembre del 2005 a desembre del 2008. Només les rendes d'agost a desembre del 2008 no han prescrit, essent d'aplicació les mateixes consideracions anteriors sobre la manca d'efectes interruptius dels títols valors. Tot i així, aquests lloguers (agost-desembre del 2008) no són exigibles, senzillament perquè cap prova acredita l'existència d'un contracte d'arrendament entre els litigants. IV.- L'estimació substancial del recurs d'apel·lació de la societat "Daza" suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, la desestimació de la demanda inicial condueix a la condemna de la societat "Carretero" a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador (arg. Codi 7, 51, 5). Decisio Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR substancialment el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Daza" contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 31 d'octubre del 2014, amb la subsegüent desestimació de la demanda i absolució de la societat defenent de les pretensions exercides per la part agent; amb imposició a la part agent de les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, i sense fer una condemna expressa en costes judicials derivades del recurs d'apel·lació. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE