I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 juin 2015 (ROJ : STSJAD 119/2015)
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 juin 2015, recours n° 451/14 (ROJ : STSJAD 119/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:119) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Seco SA, établissement bancaire, a formé une demande, le 10 octobre 2013, à l'encontre de M. Tamarit. Elle sollicitait qu'il soit tenu pour résolu le contrat de crédit garanti par une hypothèque conclu le 15 décembre 2005, et la condamnation du défendeur au paiement de 651 657,57 euros, assortis des intérêts bancaires courus depuis le 16 décembre 2011.
La banque fondait la résolution sur deux causes figurant au pacte cinquième du contrat : la lettre a), relative au défaut de paiement, total ou partiel, d'une échéance ou d'une quantité prévue au contrat, et la lettre i), renvoyant à « toute cause d'exigibilité anticipée établie en droit ». Elle exposait que le débiteur avait dépassé la limite maximale de crédit autorisée de 650 000 euros, à hauteur de 1 657,57 euros, soit environ 0,25 % du montant autorisé.
Par jugement du 20 novembre 2014, le Tribunal de Batlles a rejeté la demande, absous le défendeur et mis les dépens à la charge du demandeur. La banque a interjeté appel. Elle soutenait que la décision de première instance ne correspondait pas à la cause qu'elle avait introduite, que le dépassement de la limite justifiait la résolution, et que la perception d'intérêts sur l'excédent ne valait pas tolérance faisant obstacle à la résolution. Elle invoquait également une mise en demeure adressée au débiteur, l'avertissant que le contrat serait tenu pour résolu à défaut de régularisation.
Le Tribunal Superior de Justícia a rejeté le recours et confirmé la décision de première instance. La formation de jugement était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (magistrat rapporteur), Pere Pastor Vilanova et Vincent Anière.
Question de droit
La question posée était de savoir si le dépassement, par le titulaire d'un crédit en compte courant garanti, de la limite maximale aut
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 de juny del 2015 - ROJ: STSJAD 119/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
- Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
- Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« I.- La representació processal de la mercantil Seco va interposar demanda, de data 10-10-2013, envers el Sr. Tamarit, segons la qual sol·licitava que es tingués per resolt el contracte de crèdit amb garantia hipotecària i es condemnés a la part defenent a l'abonament de la quantitat de 651.657,57 euros, amb més els interessos bancaris meritats des del dia 16-12-2011 i fins a la liquidació del ròssec deutor, amb imposició de les costes processals. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
- Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
- Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
- Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 09 juin 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000451/2014 ORIGEN: 6100642/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de maig del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Seco va interposar demanda, de data 10-10-2013, envers el Sr. Tamarit, segons la qual sol·licitava que es tingués per resolt el contracte de crèdit amb garantia hipotecària i es condemnés a la part defenent a l'abonament de la quantitat de 651.657,57 euros, amb més els interessos bancaris meritats des del dia 16-12-2011 i fins a la liquidació del ròssec deutor, amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 14-11-2013, en virtut del qual demanava la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-11- 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestimem la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària Seco contra el Sr. Tamarit, havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen, fent imposició de les costes processals ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador causats a la part defenent, a acreditar en període d'execució de sentència".
III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 10-02-2015, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància.
1 Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data 3-3-2015, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, assenyala que en la resolució s'indica en el Resultant I C.SA per comptes de Seco SA, la qual cosa porta a pensar que la resolució d'instància no es correspon amb la causa instada per la part agent.
Aquest extrem no pot ésser estimat, no solament per quant la confusió en un resultant en la denominació de l'entitat bancària és una mera errada corregible, màxim quan en el mateix Resultant es fa esment a Seco SA, sinó a més perquè de la lectura de la resolució judicial es pot comprovar com s'analitzen les al·legacions de les parts i es resol en congruència amb les mateixes, sense que l'al·legació que la sentència no es correspon amb la causa instada per l'entitat bancària Seco SA trobi cap recolzament probatori.
II.- En segon terme, manifesta la recurrent que basava la resolució del crèdit en compte corrent en la infracció de les causes a) i i) (manca de pagament de qualsevol quota o quantitat referida en el present instrument i qualsevol de les causes de venciment establertes en dret) i la TSJC de data 29-01-2013 va indicar que, en cas d'incompliment de l'obligació per excés del descobert pactat, el banc pot mantenir vigent el contracte o declarat vençut el crèdit, a la vegada que sobrepassar el límit màxim significa l'incompliment de les obligacions del deutor. I, en tercer terme, sustenta que el tribunal d'instància entén de manera errònia que percebre els interessos per l'excedit suposa una tolerància que impedeix la resolució del contracte, quan es tracta d'interessos moratoris que cerquen una funció indemnitzatòria. A més, posa de relleu que va requerir al Sr. Tamarit per tal que regularitzés la situació d'excedit, amb l'advertència que si no ho feia es donaria per resolt el contracte.
La resolució del present recurs exigeix partir de les següents consideracions. La demanda de l'entitat financera es fonamenta en que el Sr. Tamarit no ha procedit a la regularització del ròssec deutor, el qual, segons ressurt dels folis 40 i 45 excedeix el límit de crèdit màxim autoritzat (650.000 euros) en l'import de 1.657,57 euros. I per a recolzar la seva facultat de donar per vençut el crèdit addueix les causes de resolució previstes en el contracte de crèdit amb garantia hipotecària de data 15-12-2005 en el pacte cinquè, lletra a) (manca de pagament -total o parcial- al respectiu venciment d'una qualsevulla quota o quantitat referida al present instrument) i i) (qualsevol de les causes de venciment anticipat establertes en dret).
La sentència recorreguda considera que no existeix empara contractual per a resoldre anticipadament el contracte per raó d'ultrapassar el límit de crèdit i que solament es preveu en els excessos sobre el límit màxim que es meritaren interessos del 14,50 %, sense contemplar la facultat de resolució anticipada.
Aquesta Sala ha de confirmar la resposta de la instància en atenció als següents arguments. En primer terme, la facultat de resolució anticipada de la relació contractual, amb la pèrdua del benefici del termini pel deutor constitueix una facultat que les parts poden, en l'ús de la seva autonomia privada, concedir a una d'elles. Nogensmenys, l'asseveració anterior, atesa la gravetat de l'exercici de la facultat de donar per resolt avançadament el contracte, es requereix, per a garantir la posició del deutor, afavorit pel benefici del termini, que les causes que justifiquin posar en marxa aquest remei extraordinàriament gravós pel deutor es trobin perfectament delimitades i, sense perjudici de l'estudi sobre l'abusivitat o no de la clàusula, no permet incardinar en els supòsits de la mateixa previsions diferents a les que, amb els mitjans d'hermenèutica contractual, el Tribunal pot considerar que les parts han volgut establir. I des d'aquesta òptica, la interpretació literal i sistemàtica que efectua la Sala mostra que la voluntat comuna de les parts fou preveure uns supòsits de resolució contractual, entre els quals no apareix excedir el límit màxim autoritzat, no solament perquè de les concretes causes de resolució no apareix l'excés en el límit màxim, el qual no pot ésser considerat com un impagament total o parcial de qualsevol quota o quantitat a la data de venciment, sinó perquè de l'estudi conjunt amb el pacte segon, es contempla únicament que els excessos sobre el límit donaran lloc a la meritació d'uns interessos, que han de ser conceptuats no com a remuneratoris- sinó com sancionadors-, però en cap cas es preveu -i sens dubte, l'autonomia privada ho permetia i exigia de voler facultar al creditor per a resoldre avançadament el contracte que constés amb claredat- la facultat de resoldre avançadament per la superació del límit màxim.
Consegüentment, ni excedir el límit màxim es pot incardinar en l'impagament total o parcial de quotes o quantitats al seu venciment, atès que aquest encara no havia arribat i no se sap de quan de temps disposava el deutor si excedia el límit per a corregir aquesta situació, ni tampoc quin excés podia justificar una mesura tan greu com la resolució, i aquí cal fer notar que en el present cas un límit màxim de 650.000 euros havia estar excedit en 1.657 euros; és a dir, en un 0,25% de la quantitat autoritzada com a màxim a disposar. I tampoc en les causes de resolució anticipada previstes en dret, per quant com s'ha vist una remissió genèrica a les causes de resolució exigiria l'examen de l'incompliment de la prestació del deutor, de manera que pogués ésser qualificat de prestació essencial i incompliment greu i rellevant; extrems que no concorren, en atenció al que s'ha exposat, en el supòsit present.
III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació del recurs interposat amb la consegüent imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Seco SA contra la sentència de data 20-11-2014 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE