STSJAD ANDORRA, a 20 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 146/2015
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 mars 2015
Numéro92/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 146/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:146)
> Décision commentée : STSJAD 146/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:146, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 20 mars 2015 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
L'assuré, M. Villegas, a été victime d'un accident du travail le 21 avril 2008. Une ostéotomie a été pratiquée le 29 décembre 2011. Par décision du 4 octobre 2012, confirmée sur réclamation par décision du 26 novembre 2012, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l'a déclaré médicalement guéri à compter du 22 octobre 2012. La CASS lui a par ailleurs reconnu une incapacité permanente partielle (IPP) de 15 %, sur la base d'un déficit d'extension de 25° au genou gauche.
Le 3 janvier 2013, une nouvelle intervention a été nécessaire pour retirer une plaque de l'ostéotomie, source de gêne. Les experts de la CASS ont ensuite constaté l'absence de déficit d'extension, seule une limitation de flexion de 30° (5 points) et une dismétrie de 1 % étant relevées.
Saisi par M. Villegas d'un recours tendant à être replacé en arrêt de travail avec versement des indemnités journalières, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par jugement du 15 octobre 2014. L'assuré a interjeté appel le 12 décembre 2014, en soutenant notamment que le juge de première instance n'avait pas statué sur son opposition à la pension d'invalidité, que la sortie des soins était intervenue prématurément et que la nullité de la procédure devait être prononcée.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 146/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 146/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:146)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 146/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:146, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 20 mars 2015 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
L'assuré, M. Villegas, a été victime d'un accident du travail le 21 avril 2008. Une ostéotomie a été pratiquée le 29 décembre 2011. Par décision du 4 octobre 2012, confirmée sur réclamation par décision du 26 novembre 2012, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) l'a déclaré médicalement guéri à compter du 22 octobre 2012. La CASS lui a par ailleurs reconnu une incapacité permanente partielle (IPP) de 15 %, sur la base d'un déficit d'extension de 25° au genou gauche.
Le 3 janvier 2013, une nouvelle intervention a été nécessaire pour retirer une plaque de l'ostéotomie, source de gêne. Les experts de la CASS ont ensuite constaté l'absence de déficit d'extension, seule une limitation de flexion de 30° (5 points) et une dismétrie de 1 % étant relevées.
Saisi par M. Villegas d'un recours tendant à être replacé en arrêt de travail avec versement des indemnités journalières, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par jugement du 15 octobre 2014. L'assuré a interjeté appel le 12 décembre 2014, en soutenant notamment que le juge de première instance n'avait pas statué sur son opposition à la pension d'invalidité, que la sortie des soins était intervenue prématurément et que la nullité de la procédure devait être prononcée.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, vint de març del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100076/2012. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de març del 2015 - ROJ: STSJAD 146/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 mars 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1100076/2012 TSA: 092/2014
SENTÈNCIA NÚVillegas 15-2015
PARTS:
Apel·lant: Sr. Villegas
Representant: Villegas
Advocat: Sra. Ferreras
Apel·lada: CASS
Representant: Sra. Bernat
Advocat: Sr. Cano
Villegas I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, vint de març del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100076/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 92/14 — Décision commentée
1.- El Sr. Villegas va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de novembre del 2012, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 4 d'octubre del 2012, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposat en situació de baixa mèdica, juntament amb l'abonament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal corresponents.
2.- Mitjançant sentència del 15 d'octubre del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Villegas.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de desembre del 2014, el Sr. Villegas manifesta principalment que:
la sentència apel·lada no es pronunciava sobre la seva oposició al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per accident de treball ni contra el tancament de l'expedient administratiu per accident de treball;
havia hagut de satisfer el 10% del preu de la intervenció quirúrgica del dia 3 de gener del 2013, tot i ser derivada de l'accident laboral del 21 d'abril del 2008;
no estava en condicions de tornar a treballar el dia 22 d'octubre del 2012, sobretot d'estar dempeus tot el dia;
es va operar pocs mesos després (3 de gener del 2013) de ser donat d'alta injustament per la CASS i, a més, el seu estat de salut havia empitjorat;
s'havia reincorporat al treball en data 26 de novembre del 2014;
els forenses no analitzaven quin era el seu estat de salut el dia 22 d'octubre del 2012;
esqueia declarar la nul·litat de les actuacions i jutjar novament el fons del litigi i, subsidiàriament, donar lloc a la demanda.
4.- En la seva contesta de data 20 de gener del 2015, la CASS, manifesta principalment que:
l'assegurat no havia impugnat la pensió d'invalidesa ni en discutia l'import;
el reembossament de les prestacions mèdiques derivades d'accident laboral no eren objecte de debat.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Villegas s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves que obren en autes.
El litigi versa en determinar si les patologies que presentava l'assegurat estaven consolidades el dia 22 d'octubre del 2012, moment en què la CASS va declarar la seva alta mèdica.
L'Hble. Batlle, com la CASS, entén que l'estat mèdic del Sr. Villegas estava estabilitzat en adoptar-se la resolució litigiosa.
Abans d'entrar en el fons del judici, cal analitzar els greuges del recurrent sobre l'abast del control jurisdiccional realitzat per la instància. L'escrit de demanda (foli 4) és congruent amb el recurs administratiu previ (foli 56), tota vegada que es perseguia la reposició de l'assegurat en situació de baixa mèdica (o un "ajornament" de la decisió administrativa) amb efectes des del dia 22 d'octubre del 2012. Per tant, l'actuació del Tribunal a quo és correcta, puix examina si l'alta era procedent i no verifica el segon pronunciament -IPP del 15%- contemplat en la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 26 de novembre del 2012. Escau afegir, finalment, que la resolució impugnada no refereix en cap moment "el tancament de l'expedient de l'accident de treball", de manera que no es pot combatre un pronunciament inexistent. Per tot l'exposat, no procedeix declarar cap nul·litat d'actuacions i menys en absència de violació del dret a la defensa del recurrent.
Tercer.- Pel que fa l'alta de l'assegurat,
l'interessat defensa la seva improcedència, especialment perquè va ser objecte d'una nova operació el dia 3 de gener del 2013, destinada a retirar una placa de la osteotomia que li produïa molèsties (folis 59 i 83). No es discuteix la realitat de la intervenció quirúrgica.
La sentència apel·lada es fonamenta, principalment, en l'informe forense del dia 8 de maig del 2013, completat el 7 de març del 2014. Els perits judicials fonamenten la seva decisió en els elements següents (foli 85): l'informe del metge tractant (Dr. ENTITY_9) del 19 de desembre del 2012 i el temps mitjà de consolidació de les lesions d'osteotomia (9 mesos). Aquestes apreciacions no són suficients per aquesta Sala i això per dos motius principals. Per una banda, l'informe del traumatòleg Dr. Montenegro no obra a les actuacions i, per tant, no pot ser revisat in extenso. És cert que tenim l'informe del 31 de juliol del 2012, on el facultatiu afirma que la osteotomia està consolidada. Ara bé, també precisa que "resten molèsties femoropatel·lars" (foli 53). Aquestes inconveniències va donar lloc, precisament, a l'extracció del material de la osteotomia uns mesos després. Per altra banda, desconeixem sobre quina base objectiva es pronuncien els forenses en relació amb el període de consolidació. De totes maneres, la osteotomia va tenir lloc el 29 de desembre del 2011 (foli 83) i res prova que els 9 mesos englobin la retirada de la placa utilitzada.
Però la solució d'aquest litigi s'ha de buscar més lluny. En aquest sentit, es constata que quan l'assegurat va ser examinat pels metges de l'Àrea de control sanitari de la CASS, aquest presentava una extensió de 25º a nivell del genoll esquerre. Aquest dèficit va donar lloc a una IPP del 15% (foli 66). Els forenses van examinar el mateix genoll després de la darrera operació del 3 de gener del 2013 i van concloure "que no s'aprecia cap dèficit d'extensió" (foli 84). En aquest sentit només van observar (foli 86) una limitació de la flexió en els últims 30º (5 punts) i una lleugera dismetria dels membres inferiors (1%). Per conseqüent, forçós és de concloure que la mobilitat del genoll va millorar substancialment a resultes de la intervenció del mes de gener del 2013. Això significa, necessàriament, que la patologia del genoll esquerra no estava encara consolidada el dia 22 d'octubre del 2012, com també ho suggeria la perit de part Dra. Soriano (foli 11). L'estimació substancial del recurs s'imposa per via de conseqüència.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: estimar substancialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Villegas contra la sentència 01/2014, de 15 d'octubre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; revocar la sentència apel·lada; declarar que el Sr. Villegas té dret a ser reposat en situació de baixa mèdica, per raó d'accident de treball, entre el dia 22 d'octubre del 2012 i fins la consolidació del seu estat de salut, amb regularització de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal corresponents.
Segon: no efectuar cap condemna en costes judicials.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.