STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 150/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 avril 2015
Numéro79/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 150/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:150)
> Décision commentée : STSJAD 150/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:150) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, saisie le 30 avril 2015 d'un recours d'appel (rôle TSJA-079/14, protocole SS-0008-2/2014). Elle porte sur la reconnaissance du droit à une pension d'invalidité pour maladie commune.
M. Zurita avait formé un recours contre la décision de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 27 janvier 2014, qui confirmait une décision antérieure du 13 novembre 2013 lui refusant la pension. Par jugement du 22 juillet 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à sa demande.
La CASS a interjeté appel le 17 octobre 2014. Elle soutenait, en substance, que le premier juge avait mal interprété les preuves médicales, qu'une expertise complémentaire était nécessaire, que l'absence d'amyotrophie, les résultats des examens diagnostiques et l'absence de confirmation objective de la douleur n'avaient pas été pris en compte, et que la valorisation des séquelles rachidiennes devait tenir compte de ces éléments. M. Zurita a conclu au rejet de l'appel, en contestant l'impartialité de l'avis des experts judiciaires (forenses).
Le litige porte sur le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de l'assuré, en particulier au regard des séquelles du rachis dorsolumbaire. La neuropathie périphérique, évaluée à 20 points, n'était pas contestée.
## Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
1. **Le contrôle de l'appréciation des preuves médicales.** Le juge d'appel pouvait-il substituer son appréciation à celle du premier juge sur l'interprétation des éléments médicaux ?
2. **La nécessité d'une expertise complémentaire.** Une expertise médicale complémentaire, sollicitée par la CASS, devait-elle être ordonnée ?
3. **La méthode d'évaluation de l'IPP.** Le juge pouvait-il retenir l'indice de Schöber et le barème applicable pour fixer le taux d'IPP des séquelles rachidiennes, puis y ajouter des facteurs subjectifs, dont l'âge, pour atteindre le seuil d'ouverture du droit ?
Le fondement de compétence est l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, relevé au premier considérant. La décision se réfère également à l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, relatif aux suites de l'arrêt (transmission des actes et archivage).
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle retient que l'indice de Schöber constitue « efectivament, un indicador objectiu de la rigidesa » et que la mobilité lombaire mesurée, réduite de 4 cm par rapport à la mobilité habituelle, relève de la catégorie « molt important » du barème de l'UNCSS. Elle fixe l'IPP des séquelles rachidiennes à 35 %, au lieu de 25 %
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 150/2015
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, saisie le 30 avril 2015 d'un recours d'appel (rôle TSJA-079/14, protocole SS-0008-2/2014). Elle porte sur la reconnaissance du droit à une pension d'invalidité pour maladie commune.
M. Zurita avait formé un recours contre la décision de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 27 janvier 2014, qui confirmait une décision antérieure du 13 novembre 2013 lui refusant la pension. Par jugement du 22 juillet 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à sa demande.
La CASS a interjeté appel le 17 octobre 2014. Elle soutenait, en substance, que le premier juge avait mal interprété les preuves médicales, qu'une expertise complémentaire était nécessaire, que l'absence d'amyotrophie, les résultats des examens diagnostiques et l'absence de confirmation objective de la douleur n'avaient pas été pris en compte, et que la valorisation des séquelles rachidiennes devait tenir compte de ces éléments. M. Zurita a conclu au rejet de l'appel, en contestant l'impartialité de l'avis des experts judiciaires (forenses).
Le litige porte sur le taux d'incapacité permanente partielle (IPP) de l'assuré, en particulier au regard des séquelles du rachis dorsolumbaire. La neuropathie périphérique, évaluée à 20 points, n'était pas contestée.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
Le contrôle de l'appréciation des preuves médicales. Le juge d'appel pouvait-il substituer son appréciation à celle du premier juge sur l'interprétation des éléments médicaux ?
La nécessité d'une expertise complémentaire. Une expertise médicale complémentaire, sollicitée par la CASS, devait-elle être ordonnée ?
La méthode d'évaluation de l'IPP. Le juge pouvait-il retenir l'indice de Schöber et le barème applicable pour fixer le taux d'IPP des séquelles rachidiennes, puis y ajouter des facteurs subjectifs, dont l'âge, pour atteindre le seuil d'ouverture du droit ?
Le fondement de compétence est l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia, relevé au premier considérant. La décision se réfère également à l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, relatif aux suites de l'arrêt (transmission des actes et archivage).
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel. Elle retient que l'indice de Schöber constitue « efectivament, un indicador objectiu de la rigidesa » et que la mobilité lombaire mesurée, réduite de 4 cm par rapport à la mobilité habituelle, relève de la catégorie « molt important » du barème de l'UNCSS. Elle fixe l'IPP des séquelles rachidiennes à 35 %, au lieu de 25 %
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0008-2/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-079/14
SENTÈNCIA NÚPlana 19-2015
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Sra. Plana
Advocat: Sra. Farré
Apel·lat: Sr. Zurita
Representant: Gálvez
Advocat: Sr. Quesada
Plana I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0008-2/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 79/14 — Décision commentée
1.- El Sr. Zurita va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de gener del 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 13 de novembre de 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.
2.- Mitjançant sentència del 22 de juliol de 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Zurita.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 17 d'octubre de 2014, la CASS manifesta principalment que:
calia dur a terme una prova complementària, perquè l'assegurat havia exagerat durant l'exploració realitzada per la parapública, com també en motiu de l'existència d'una discordança massa important entre: a) la clínica i les proves diagnòstiques i b) la revisió realitzada pels metges de la CASS i aquella dels forenses;
la valoració de les seqüeles del raquis havia de prendre també en compte la manca d'amiotròfia i el resultat de les proves diagnòstiques;
el dolor no quedava confirmat pel resultat de les proves de diagnòstic;
les proves de diagnòstic no apreciaven cap lesió radicular lumbosacra denervant.
4.- En la seva contesta de data 5 de novembre del 2014, el Sr. Zurita manifesta principalment que:
el criteri dels forenses era imparcial.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de les proves mèdiques que obren a les actuacions.
El litigi versa en determinar quin grau d'IPP presenta el Sr. Zurita, especialment en relació amb les seqüeles del raquis dorsolumbar, tota vegada que la realitat i limitació funcional de la neuritis perifèrica (20 punts) no es discuteix.
La CASS avalua el primer dèficit en un 25 % i els forenses en un 40 %. L'Hble. Batlle estima que s'ha d'establir en un 35 %, quin import, associat a la presa en compte dels factors complementaris, el duen a reconèixer una pensió del tipus A2.
El Tribunal a quo recolza la seva avaluació en base a l'índex de Schöber, el qual constitueix, efectivament, un indicador objectiu de la rigidesa. Segons el barem de l'UNCSS, les molèsties funcionals del raquis dorso-lumbar s'avaluen com segueix: discretes (5-15 punts), importants (15-25 punts) i molt importants (25-40 punts). Aquest Tribunal ha deduït reiteradament que compte tingut que l'esmentat barem estableix tres valoracions de la IPP en funció de les limitacions experimentades, cada franja equival proporcionalment a una reducció de la mobilitat de 1,5 cm (molèstia discreta: 10 punts), 1,5 cm (molèstia important: 10 punts) i 2 cm (molèstia molt important: 15 punts). Es desprèn de l'examen dels forenses que l'assegurat presenta un índex de 10-11 cm (foli 63). Per conseqüent, la rigidesa del seu raquis lumbar (reduïda de 4 cm respecte de la mobilitat habitual) ha de ser qualificada com a "molt important" i pot merèixer una IPP del 35 % com ho dedueix, encertadament, l'Hble. Batlle.
La CASS objecta que l'absència d'amiotròfia (disminució del volum dels muscles), el resultat de les proves diagnòstiques i la manca de confirmació objectiva del dolor referit no han estat presos en compte. Ara bé, si ens remetem al "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", publicat per l'ORG_0, especialment al seu apartat 3.2, resulta que aquests extrems no esdevenen determinants, tota vegada que es dóna molta rellevància a les dades objectives, fruit de l'examen clínic i, sobretot, a la flexió. L'amiotròfia ni tan sols s'esmenta. Respecte de les imatges radiològiques, el propi barem es mostra molt reservat al respecte ("Pour éviter les interprétations erronées basées sur une fausse conception de l'image radiologiques ..."), de manera que l'absència de lesió radicular lumbosacra denervant no resulta decisiva. El dolor constitueix un factor massa subjectiu per ser quantificat, com es recorda, entre altres, en la sentència d'aquesta Sala 39-2013 del 22 d'abril del 2013: "Això no obstant, la repetida guia insisteix en les "dades objectives de l'examen clínic", en particular la mesura de la flexió lumbar mitjançant el test de Schöber- Lasserre, cosa que concorda amb la notòria dificultat per quantificar el dolor". Per aquests motius, aquest Tribunal no estima útil la realització de la prova mèdica complementària sol·licitada per la CASFarré
La suma de les dues IPP dóna el resultat de 55 % (35 + 20). Si afegim els elements subjectius, en particular l'edat, li corresponen altres 9,5 punts ((2,5 + (14 x 0,5)) i, per tant, es superen els 60 punts indispensables per obrir dret a una pensió d'invalidesa. Compte tingut que no es discuteix seriosament que l'assegurat no pot dur a terme la seva feina habitual de pintor de cotxes, la pensió A2 esdevé ajustada a dret.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-108, de 22 de juliol de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.