Résumé

# STSJAD 161/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:161) > Décision commentée : STSJAD 161/2015, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 mai 2015, recours n° 100/14 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:161) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Une assurée, Mme Pastor, a été placée en arrêt de travail pour maladie commune. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a refusé de la maintenir en situation de congé de maladie. Par une décision du 10 juin 2013, puis par une décision confirmative du 29 juillet 2013, l'organisme a rejeté sa demande. Dans son recours administratif préalable, l'intéressée demandait la reconsidération de la décision du 10 juin 2013 et la reconnaissance de son droit à un arrêt de travail jusqu'à la consolidation de son état, tel qu'établi par le diagnostic clinique en cours. Dans la demande juridictionnelle, elle sollicitait, à titre principal, la révocation de la décision de fin d'arrêt et, « très subsidiairement », l'octroi d'une pension d'invalidité. Par un jugement du 7 novembre 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli partiellement la demande. La CASS a interjeté appel le 12 janvier 2015. Elle soutenait principalement que le jugement était incongru au regard de la prétention formulée dans le recours administratif, et contestait subsidiairement l'appréciation des preuves médicales : chronicité de la fibromyalgie, absence de lien entre cette pathologie et l'arrêt de travail, taux d'incapacité permanente partielle de 23,50 %, et caractère non automatique d'une invalidité découlant d'un diagnostic de fibromyalgie. La défenderesse en appel, l'assurée, a notamment fait valoir que la CASS n'avait soulevé aucune exception dans son mémoire en réponse et qu'elle connaissait la pathologie de son assurée. La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a été saisie de l'appel. Elle a d'abord statué sur le moyen tiré de l'incongruence, qu'elle a jugé prioritaire. ## Question de droit La question centrale était de savoir si une prétention subsidiaire, formée pour la première fois devant le juge de première instance et absente du recours administratif préalable, pouvait être accueillie. Plus précisément, il s'agissait de déterminer : 1. si l'exigence de congruence entre les prétentions du recours administratif et celles de la demande juridictionnelle, prévue par l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF), était satisfaite ; 2. si le juge saisi pouvait relever ce défaut d'office, au regard des articles 37 et 93 de la même loi, qui confient au Tribunal unipersonnel du Batlle le contrôle de la recevabilité de la demande ; 3. si, la prétention étant irrecevable, la juridiction d'appel pouvait encore examiner les griefs relatifs à l'appréciation des preuves médicales. ## Solution et dispositif Le Tribunal a retenu que les deux écrits « ne sont pas pleinement concordants ». En phase administrative, Mme Pastor n'avait jamais demandé, à titre principal ou subsidiaire, une pension d'invalidité, alors qu'elle en avait la possibilité. La CASS ne s'était pas prononcée sur ce point et aucun écrit de l'organisme ne s

SENTÈNCIA 30-2015 PARTS: Apel·lant: CASS Representant: Sra. Aguilar Advocat: Sr. Izquierdo Apel·lat: Sra. Pastor Representant: ídem Advocat: Sra. Ramirez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100062/2013 (SS-0062-2/2013). En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Pastor va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 10 de juny del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. 2.- Mitjançant sentència del 7 de novembre de 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Pastor. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de gener del 2015, la CASS manifesta principalment que: la sentència resultava incongruent amb la pretensió contemplada en el recurs administratiu; la fibromiàlgia era crònica en el moment en què l'assegurada va sol·licitar la baixa mèdica; la baixa mèdica no venia donada per la fibromiàlgia; molts dictàmens mèdics no havien estat sotmesos prèviament al coneixement dels facultatius de la CASS; el mer diagnòstic de fibromiàlgia no podia donar lloc, automàticament, a una invalidesa; la IPP era només del 23,50%; l'examen mèdic practicat no justificava la deambulació amb dues crosses; la incidència professional de la patologia fibromiàlgia no va ser objecte del procediment administratiu. 4.- En la seva contesta de data 12 de febrer del 2012, la Sra. Pastor manifesta principalment que: la CASS no havia interposat cap excepció en el seu escrit de contesta a la demanda; la recurrent era perfectament sabedora que l'assegurada patia fibromiàlgia, doncs tenia informació al respecte. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància per dos motius principals: a) la manca de congruència entre les pretensions contingudes en el recurs administratiu i en la demanda jurisdiccional i b) una interpretació errònia de les proves mèdiques que obren a les actuacions. És d'examen prioritari el primer greuge evocat per la CASS. Cal partir de la comparació entre els respectius pediments. El recurs administratiu previ perseguia "Vulgui reconsiderar la resolució de data 10 de juny de 2013 i atorgar-me la baixa mèdica ordenada pel Dr. Pastor, fins a concloure el diagnòstic clínic que està realitzant la Dra. Codina de l'Institut F. de Reumatologia en el que es determinarà la consolidació de la malaltia i el tractament a seguir" (foli 11), mentre que l'escrit de demanda, a banda de cercar la revocació de l'alta mèdica, referia: "Molt subsidiàriament ... que se'm atorgui la pensió per invalidesa que em correspongui" (foli 8). Per tant, és diàfan que ambdós escrits no són plenament coincidents, perquè, en fase administrativa, la Sra. Pastor no va demanar mai (principalment o subsidiàriament), tot podent fer-ho, la concessió d'una pensió d'invalidesa. És més, ni la CASS es va pronunciar mai al respecte en fase administrativa, ni cap escrit, en possessió de la parapública, hi feia referència directament o indirectament. Tot i així, l'Hble. Batlle ha donat lloc a aquest pediment subsidiari. La CASS ha detectat aquest problema per primera vegada en aquesta alçada. L'article 34 de la llei de la jurisdicció administrativa exigeix que hi hagi congruència entre les pretensions formulades en fase de recurs i aquelles que es dirigeixen a l'òrgan jurisdiccional. I la combinació dels articles 37 i 93 encomana expressament al Tribunal Unipersonal del Batlle "l'acceptació o refús de la demanda després d'examinar la concurrència o no concurrència dels requisits necessaris". Com és de veure, la llei imposa a l'òrgan judicial competent un control d'ofici dels criteris d'admissibilitat de la demanda. Per tant, malgrat la bona fe processal exigia que la CASS advertís promptament la manca de compliment del requisit relatiu a la repetida congruència, aquesta verificació requeia, en primer lloc, en el Tribunal Unipersonal del Batlle. Per conseqüent, aquesta Sala es troba ara sense possibilitat legal de regularitzar un requisit d'admissibilitat d'ordre públic. L'examen dels demés greuges de la recurrent esdevé inútil per via de conseqüència. Malgrat aquesta circumstància, la Sra. Pastor conserva el dret a sol·licitar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia en un nou expedient si ho estima convenient. Per tot l'exposat, procedeix l'estimació del recurs d'apel·lació i confirmar la legalitat de l'acte impugnat, compte tingut que l'assegurada no ha formulat recurs contra l'alta mèdica de la CASS. Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer: estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-132, de 7 de novembre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; revocar la sentència apel·lada; declarar que la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de juliol del 2013 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Segon: no efectuar cap condemna en costes judicials. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.