SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Manzano contra l'acte tàcit del Govern que confirmava la resolució del Ministeri de Salut i Benestar del 28 de novembre de 2012. La Sra. Manzano havia sol·licitat una prestació econòmica d'atenció social de 6.354 EUR pel 2012 i un augment de la prestació mensual a 706 EUR, però el tribunal ha considerat que no té dret adquirit a cobrar aquestes prestacions, ja que el Reglament Regulador de les Prestacions Econòmiques d'Atenció Social estableix que les prestacions econòmiques són temporals i no poden superar l'exercici en què es concedeixen. El tribunal també ha considerat que la Sra. Manzano no ha justificat adequadament la destinació de les prestacions anteriors i que no ha complert les obligacions establertes en els plans d'atenció familiar. Per tant, el tribunal ha confirmat la sentència anterior i ha desestimat el recurs d'apel·lació. Sentència Magistrats Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira Núm. de Protocol: 1000023/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000096/2014 SENTÈNCIA 32-2015 PARTS: Apel·lant: Sra. Manzano Representant: ÍDEM Advocat: Sr. Hoyos Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Palomo Advocat: Sra. Escudero COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000023/2013. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Manzano va interposar recurs contra l'acte tàcit, adoptat per silenci administratiu pel Govern, confirmatori de la resolució del Ministeri de Salut i Benestar del 28 de novembre de 2012, tot sol·licitant l'anul·lació de l'acte tàcit impugnat, revocant parcialment la resolució del 28 de novembre de 2012 i que es declari el seu dret a percebre la prestació econòmica d'atenció social. 2.- En la sentència del 31 de juliol de 2014 el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Manzano. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de desembre del 2014, la Sra. Manzano estima en substància: -pel que fa a la denegació de la prestació única d'un import de 6.354 EUR pel 2012: la prestació única "hauria d'ascendir a l'import de 9 vegades el LEP (706 EUR x 9), en no estar de cap manera justificat que les prestacions siguin atribuïdes amb efectes a l'1 de novembre de 2012". -pel que fa a la denegació de l'augment de la prestació per cobrir les despeses bàsiques fins a 706 EUR mensuals: la destinació de la pretensió d'augment no estaria fonamentada ni en dret ni en els fets provats, atès que s'ha acreditat en autes que la meva situació justifica que rebi una prestació equivalent al LEP, d'una banda, i d'altra que no s'ha objectivat que es justifiqui la rebaixa de dita prestació per la manca de pagament del lloguer. La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de març de 2015. 4.- En la seva contesta de data 28 de gener de 2015, el M.I. GOVERN D'ANDORRA estima en substància: -la interessada no justifica, ni aporta cap document que acrediti l'existència dels deutes i la Sra. Manzano no ha pogut justificar a què ha destinat la quantitat de 4.147,50 EUR que va rebre del Ministeri de Salut i Benestar durant l'any 2011, per tal de satisfet el lloguer. -la Sra. Manzano no pot pretendre que el Govern li atorgui una prestació econòmica d'atenció social per un import mensual de 706,00 EUR, quan ella mateixa reconeix que la seva despesa mensual es de 298,50 EUR, ja que el lloguer del pis no es pot incloure, atès que no el paga, ni el pagava quan disposava de diners per fer-ho. -sol·licita la imposició de les costes processals a la Sra. Manzano. El M.I. GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 2 de febrer de 2015. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Prèviament, cal presentar un breu resum dels fets a l'origen del present litigi: El mes de gener del 2011, la Sra. Manzano va sol·licitar una prestació d'assistència social. Per resolució de data 10 d'octubre del 2011 (foli. 19) se li van atribuir les prestacions següents: "-Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques. Per atendre situacions de precarietat, d'un import de 353,00 EUR puntual pel mes de juliol del 2011, pagadors a l'interessat". -Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques. Per atendre situacions de precarietat , d'un import de 706,00 EUR mensuals, a comptar de l'1 de setembre i fins al 31 de desembre del 2011, pagadors a l'interessat". En data 5 de gener de 2012, va presentar una nova sol·licitud, demanant que fos prolongat l'ajut concedit per la resolució del 2011. Per resolució de data 30 d'abril del 2012, se li va atribuir una prestació econòmica per cobrir necessitats bàsiques d'un import de 271,00 EUR pel 2012 en un pagament únic, pagadors al ORG_0, amb la presentació prèvia de la factura (foli 20). Per resolució de data 28 de novembre del 2012, el director general de Salut i Benestar resol: "Atorgar a la Sra. Manzano la prestació econòmica d'atenció social del tipus: -Art. 20.a) Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques. Per atendre situacions de precarietat d'un import de 40,00 EUR pel 2012 en un pagament únic, a pagar directament a l'interessat. -Art.20.a) Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques. Per atendre situacions de precarietat d'un import de 111,00 EUR mensuals, a comptar de l'1 de novembre i fins al 31 de desembre del 2012, pagadors a l'interessat. -Art.20.a) Prestacions econòmiques per cobrir necessitats bàsiques. Per atendre situacions de precarietat, d'un import de 200,00 EUR pel 2012 en un pagament únic, pagadors al centre comercial E. amb la presentació prèvia de la factura" (foli 18). La interessada ha presentat un recurs de reposició de data 20 de desembre del 2012 i aquest recurs ha estat desestimat per silenci administratiu. En el seu recurs administratiu del 20 de desembre de 2012 (foli 17) i en el seu recurs jurisdiccional de primera instància de data 7 de març del 2013, la interessada demana: -un import de 6.354 EUR pel 2012 en un pagament únic, destinat a liquidar el deutes generats durant l'any 2012 per la situació de precarietat i relatius a necessitats bàsiques. La prestació única "hauria d'ascendir a l'import de 9 vegades el LEP (706 EUR x 9), en no estar de cap manera justificat que les prestacions siguin atribuïdes amb efectes a l'1 de novembre de 2012" (recurs de primera instància, pg. 4). -un import de 706 EUR mensuals, a comptar del 12 d'octubre de 2012 i fins al 31 de desembre de 2012. -un import de 200 EUR pel 2012 en un pagament únic, pagadora al centre comercial E., amb la presentació prèvia de la factura. La interessada ha confirmat aquesta demanda en el seu escrit d'apel·lació. Tercer.- Sobre el dret a les prestacions econòmiques. Aquestes prestacions són acordades en aplicació del REGLAMENT REGULADOR DE LES PRESTACIONS ECONÒMIQUES D'ATENCIÓ SOCIAL aprovat pel Decret del 16-02-2011 (BOPA, Any 23, num.12). Segons l'article 3 del reglament, Les prestacions econòmiques d'atenció social, segons el tipus de dret que atorguen, poden ser: "b) Assistencials. Les prestacions econòmiques assistencials tenen un caràcter puntual o temporal que no pot superar l'exercici en què es concedeixen, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en exercicis posteriors". Resulta clarament d'aquest text que la interessada no té un dret adquirit a cobrar les prestacions econòmiques. El fet de cobrar prestacions en 2011 no li confereix cap dret de cobrar el mateix import durant l'any 2012. Aquesta conclusió és confirmada per l'article 20-3 del Reglament: "3. Durada: com a màxim fins al final de l'any en curs en què s'ha aprovat la prestació. Si subsisteixen les condicions se'n pot concedir la pròrroga". A més, l'import de 706 EUR mensuals és una quantia màxima i no un import mínim al quin tindria dret la interessada. En efecte, segons l'article 20-4 del Reglament: "4. Quantia màxima: la necessària per garantir uns ingressos per fer front a les necessitats bàsiques i la protecció social mínima, amb el topall del LEP (Llindar econòmic de precarietat)". Quart.- Sobre els requisits i la valoració Als termes de l'Article 11 del reglament: "Es consideren necessitats bàsiques les indispensables per a la subsistència": En l'espècie, d'acord amb la valoració socioeconòmica establerta per la treballadora social s'ha valorat les despeses bàsiques mensuals en un import de 311,00 EUR (foli. 59, informe del Ministeri de Salut i Benestar de data 11 de març del 2013). En seu recurs d'apel·lació, la interessada no aporta cap element determinant contra aquesta avaluació: "Doncs bé en el cas d'autes la suma que ha estat atribuïda permet tot just poder cobrir les despeses bàsiques de mig mes...". A més, en el mateix informe, el Ministeri de Salut i Benestar precisa: "...durant l'any 2011 la Sra. Manzano va rebre per un període de 10 mesos prestacions econòmiques d'atenció social per import de 706,00 EUR /mensuals i durant un mes (juliol) una prestació econòmica de 353,00 EUR, fent un total de 7.413,00 EUR rebuts en concepte de prestació econòmica per part del Ministeri de Salut i Benestar, quan la seva despesa bàsica real per el referit període es justifica en 3.265,50 EUR, és a dir la Sra. Manzano no pot justificar a què ha destinat la quantitat de 4.147,50 EUR que va rebre del Ministeri de Salut i Benestar durant l'any 2011" (foli. 59). La interessada no aporta cap element probatori que pugui contradir aquest informe: "Alhora és evident que no havent rebut les prestacions que hem corresponent vaig acumular deutes, als quals he de fer front". L'article 7 del Reglament preveu: « Per accedir a les prestacions econòmiques assistencials s'han de complir els requisits següents... e) Comprometre's a complir les obligacions establertes a l'article 9. Als termes de l'Article 9, "Els beneficiaris de la prestació econòmica tenen les obligacions següents: a) Acceptar i subscriure el pla d'atenció individual o familiar, en els termes establerts a l'article següent, i complir els objectius fixats, realitzar l'activitat i adoptar el comportament acordat". En l'espècie, la Sra. Manzano ha signat varis plans, principalment: -Pla d'Atenció Familiar de data 29 de setembre de 2011 (foli 111). -Pla d'Atenció Familiar de data 17 d'octubre de 2011 (foli 114). -Pla d'Atenció Familiar de data 25 de febrer de 2013 (foli. 118). Cadascuns d'aquests Plans recorden: "La Sra. Manzano és coneixedora de que l'incompliment del present pla de treball podrà comportar la immediata finalització de la prestació i la no perllongació de cap prestació econòmica". Cal concloure d'aquests diferents textos i documents que la perllongació del cobrament de les prestacions econòmiques no és un dret adquirit pels beneficiaris i que el seu muntant és funció de les avaluacions mensuals efectuades en aplicació dels Plans d'Atenció Familiar. En conseqüència, el recurs d'apel·lació ha de ser desestimat. Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Manzano. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que l'acte tàcit, adoptat per silenci administratiu pel Govern, confirmatori de la resolució del Ministeri de salut i Benestar del 28 de novembre de 2012, és ajustat a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE