STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2015 - ROJ: STSJAD 164/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé19 juin 2015
Numéro3/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Sala Administrativa, 19 juin 2015, ROJ STSJAD 164/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:164)
> Décision commentée : STSJAD, Sala Administrativa, 19 juin 2015, ROJ STSJAD 164/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:164) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une fonctionnaire, Mme Azorin, percevait jusqu'en janvier 2005 un complément de responsabilité additionnelle (CRA) d'un montant de 125,03 euros, mentionné sur son bulletin de salaire de janvier 2005. Ce complément ne figurait plus sur le bulletin de février 2005. Le gouvernement (M.I. Govern) a expliqué cette suppression par l'application stricte de la réglementation en vigueur, par le reclassement du poste de travail et de son contenu organisationnel, ainsi que par une redistribution des éléments salariaux visant à harmoniser la politique de rémunération des administratifs du service des procédures.
Le 20 décembre 2013, l'intéressée a formé un recours de reposició tendant au rétablissement du complément, avec effet rétroactif à partir de février 2005. Ce recours a été rejeté par silence de l'administration. Mme Azorin a alors saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 25 novembre 2014.
Par écrit du 5 février 2015, elle a interjeté appel. Elle soutenait que l'article 39 du Codi de l'administració impose de motiver l'acte administratif produisant un effet défavorable, que le retrait du CRA constituait un tel effet et qu'il n'avait jamais été motivé. Elle demandait que le complément soit reconnu comme élément intégrant de son salaire et que son versement soit rétabli depuis février 2005.
Le gouvernement a répliqué que l'intéressée avait constaté l'absence de paiement dès février 2005 sans jamais contester la décision, de sorte que celle-ci était devenue un acte consenti et ferme. Il a ajouté que la relation de travail statutaire ne conférait aux fonctionnaires aucun droit acquis au maintien des compléments de responsabilité additionnelle.
Le tribunal relève que l'intéressée a saisi l'administration plus de huit ans après la décision litigieuse (fondement 9). Il rappelle que les faits (25 novembre 2014 pour le jugement de première instance) et les moyens sont établis à partir du dossier, notamment des bulletins de salaire (folios 12 et 13).
## Question de droit
La question centrale est de savoir si un recours administratif de reposició, formé plus de huit ans après une décision non contestée de suppression d'un complément salarial, peut encore être accueilli, et si l'absence de motivation alléguée de la décision initiale fait obstacle à l'écoulement du délai de recours.
Cette question en soulève une seconde, implicite : celle de l'articulation entre la sécurité juridique, qui s'oppose à une remise en cause indéfinie des actes administratifs, et le droit à la protection juridictionnelle des intéressés.
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, rejette l'appel. Il fonde sa solution sur la jurisprudence de la Sala (arrêt n° 97/38 du 1er octobre 1997), dont il reprend le passage suivant :
> « Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afect
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 19 de juny del 2015 - ROJ: STSJAD 164/2015
STSJAD, Sala Administrativa, 19 juin 2015, ROJ STSJAD 164/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:164)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Sala Administrativa, 19 juin 2015, ROJ STSJAD 164/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:164) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une fonctionnaire, Mme Azorin, percevait jusqu'en janvier 2005 un complément de responsabilité additionnelle (CRA) d'un montant de 125,03 euros, mentionné sur son bulletin de salaire de janvier 2005. Ce complément ne figurait plus sur le bulletin de février 2005. Le gouvernement (M.I. Govern) a expliqué cette suppression par l'application stricte de la réglementation en vigueur, par le reclassement du poste de travail et de son contenu organisationnel, ainsi que par une redistribution des éléments salariaux visant à harmoniser la politique de rémunération des administratifs du service des procédures.
Le 20 décembre 2013, l'intéressée a formé un recours de reposició tendant au rétablissement du complément, avec effet rétroactif à partir de février 2005. Ce recours a été rejeté par silence de l'administration. Mme Azorin a alors saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 25 novembre 2014.
Par écrit du 5 février 2015, elle a interjeté appel. Elle soutenait que l'article 39 du Codi de l'administració impose de motiver l'acte administratif produisant un effet défavorable, que le retrait du CRA constituait un tel effet et qu'il n'avait jamais été motivé. Elle demandait que le complément soit reconnu comme élément intégrant de son salaire et que son versement soit rétabli depuis février 2005.
Le gouvernement a répliqué que l'intéressée avait constaté l'absence de paiement dès février 2005 sans jamais contester la décision, de sorte que celle-ci était devenue un acte consenti et ferme. Il a ajouté que la relation de travail statutaire ne conférait aux fonctionnaires aucun droit acquis au maintien des compléments de responsabilité additionnelle.
Le tribunal relève que l'intéressée a saisi l'administration plus de huit ans après la décision litigieuse (fondement 9). Il rappelle que les faits (25 novembre 2014 pour le jugement de première instance) et les moyens sont établis à partir du dossier, notamment des bulletins de salaire (folios 12 et 13).
Question de droit
La question centrale est de savoir si un recours administratif de reposició, formé plus de huit ans après une décision non contestée de suppression d'un complément salarial, peut encore être accueilli, et si l'absence de motivation alléguée de la décision initiale fait obstacle à l'écoulement du délai de recours.
Cette question en soulève une seconde, implicite : celle de l'articulation entre la sécurité juridique, qui s'oppose à une remise en cause indéfinie des actes administratifs, et le droit à la protection juridictionnelle des intéressés.
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, rejette l'appel. Il fonde sa solution sur la jurisprudence de la Sala (arrêt n° 97/38 du 1er octobre 1997), dont il reprend le passage suivant :
Reproduction verbatim
« Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afect
Sentència
Núm. de Protocol: 2000020/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000003/2015
SENTÈNCIA 34-2015
PARTS:
Apel·lant: Azorin
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Macias
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Viñas
Advocat: Sra. Gaya
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000020/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 3/15 — Décision commentée
1.- La Sra. Azorin va interposar recurs contra la desestimació, per silenci administratiu, del recurs de reposició presentat el 20 de desembre de 2013.
2.- En la sentència del 25 de novembre de 2014 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Azorin.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 de febrer del 2015, la Sra. Azorin estima en substància:
-l'article 39 del Codi de la Administració exigeix la formalitat de la motivació de l'acte administratiu quan produeix un efecte desfavorable, i el fet de retirar el complement de responsabilitat addicional (CRA) és un fet objectivament desfavorable i que mai ha estat motivat.
-demana que s'acordi el complement del CRA com a complement integrant en el meu salari, i la restitució del CRA des del mes de febrer del 2005 fins a l'actualitat.
4.- En la seva contesta de data 25 de febrer del 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:
-la Sra. Azorin va poder constatar la manca d'abonament del complement esmentat des del febrer del 2005 i va decidir no impugnar la decisió; es tracta, en conseqüència, d'un acte consentit i ferm que no pot ser novament valorat.
-l'actuació de l'administració va derivar de l'estricta aplicació de la normativa legal en vigor, la classificació del lloc de treball i del seu contingut organitzatiu, redistribuint conceptes salarials per tal d'homogeneïtzar la política retributiva de tots els administratius del servei de tràmits.
-la relació de treball estatutari no confereix als funcionaris cap dret adquirit pel manteniment dels complements de responsabilitat addicional.
El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 18 de març del 2015.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Azorin demana: "que s'acordi el complement del CRA, com a complement integrant en el meu salari, i la restitució del CRA des del mes de febrer del 2005 fins a l'actualitat".
La cronologia dels fets a l'origen del present litigi és la següent:
La interessada percebia un complement de responsabilitat addicional (CRA) d'un muntant de 125,03 EUR fins el mes de gener del 2005 (foli 12, el butlletí de salari del mes de gener de 2005).
En el butlletí de salari del mes de febrer de 2005, aquest complement no apareix (foli 13).
La Sra. Azorin ha presentat un recurs administratiu en data 20 de desembre del 2013, sol·licitant:
"Que es torni a incloure en la meva nòmina aquest complement de responsabilitat addicional (responsabilitat d'atenció al públic) de manera retroactiva des del mes de febrer del 2005" (foli 9).
Per conseqüent, la interessada coneixia la pèrdua d'aquest complement des del mes de febrer del 2005 i no ha presentat un recurs contra aquesta decisió.
La Sra. Azorin ha presentat el seu recurs administratiu més de vuit anys després de la decisió.
Per raons de seguretat jurídica, la legalitat dels actes administratius no pot ser impugnada sense cap límit en el temps. Una altra solució crearia una inseguretat jurídica que pertorbaria el funcionament de l'administració.
Aquests principis resulten de la jurisprudència d'aquesta Sala (Sentència 97/38 del 1 d'octubre del 1997, Recull, p. 168):
"Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària.
Es per això què, en aquest casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast del coneixement que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa".
En conseqüència, cal concloure que la impugnació presentada per la Sra. Azorin va ser formulada fora el termini legal, per la qual cosa ha de ser íntegrament desestimat el recurs d'apel·lació que formula la Sra. Azorin.
Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Azorin.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació del recurs de reposició presentant el 20 de desembre de 2013, produïda per via de silenci administratiu, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.