Résumé

# STSJAD 165/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:165) > Décision commentée : STSJAD 165/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:165), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 juin 2015, recours n° 14/15 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)) ## Faits et procédure Par résolution du 3 septembre 2014, le ministère de l'Intérieur (M.I. Govern) a infligé à Mme Peña, avocate, une amonestation écrite et une amende de 600 euros. Il lui était reproché de ne pas avoir rempli ni déposé, malgré deux demandes, le questionnaire imposé aux entités non financières assujetties par la Unitat d'Informació Financera (UIF), dans le cadre du Comunicat tècnic CT-02/2013 du 23 mai 2013. Ce communiqué s'appuyait sur l'article 53-2 de la loi de coopération pénale internationale et de lutte contre le blanchiment de capitaux, du 29 décembre 2000, modifiée par la loi 28/2008 du 11 décembre 2008. Le questionnaire devait être transmis à l'autorité compétente désignée dans la décision, l'organe anonymisé « ORG_0 ». Le Tribunal des batlles a rejeté le recours de Mme Peña par jugement du 9 janvier 2015. Celle-ci a interjeté appel le 6 mars 2015. Elle soutenait qu'elle n'avait jamais eu l'intention d'entraver l'enquête et que, lors de l'inspection, les inspecteurs avaient constaté sa pleine collaboration. Le M.I. Govern répondait que les manquements, qualifiés d'« involontaires », avaient déjà été pris en compte pour fixer la sanction à son degré minimal, et demandait la condamnation de l'appelante aux dépens. La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a été saisie sur le fondement du dossier n° 2500103/2014 (rouleau TSJA-0000014/2015). Le dossier a été mis en délibéré après l'échange des conclusions. ## Question de droit La question posée à la juridiction était double. Il lui revenait, d'une part, de déterminer si le défaut de réponse à une demande de renseignements émanant de la cellule de renseignement financier constitue une infraction administrative, alors que l'intéressée allègue l'absence d'intention d'entraver l'enquête. D'autre part, il fallait apprécier si la sanction, en particulier son montant, respecte le principe de proportionnalité. La décision ne précise pas expressément le régime de l'élément intentionnel exigé par la loi de 2000, ni le libellé exact de l'article 59 auquel elle renvoie. Elle ne détaille pas davantage le contenu du questionnaire. Ces points ne sont donc pas traités dans le raisonnement (non précisé dans la décision). ## Solution et dispositif Le tribunal rejette l'appel. Il retient d'abord sa compétence sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il rappelle ensuite que l'article 53-2 de la loi de 2000 permet à l'ORG_0 de transmettre à l'autorité administrative compétente les dossiers instruits faisant apparaître des faits susceptibles de constituer une infraction administrative, accompagnés d'une proposition de sanction. Sur le fond, la juridiction constate, en fait, que Mme Peña n'a déposé le questionnaire ni après le premier ni après le second requérimento. Elle retient, en droit, que « un descuit no exclou la culpa » (cité dans la décision d'après la résolution administrative). Elle relève que l'intéressée est une professionnelle du droit et connaissait les dispositions légales. L'absence de réponse constitue donc une négligence susceptible de sanction, indépendamment de l'intention d'entraver l'enquête. Enfin, le tribunal estime que l'administration a respecté le principe de proportionnalité en appliquant « la mínima multa possible » prévue par l'article 59 de la loi. Le dispositif, traduit de l'original catalan, est le suivant : > « Premier

SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Peña contra la resolució del Ministeri d'Interior (M.I. GOVERN) que li havia imposat una amonestació escrita i una multa de 600 euros per no haver presentat un qüestionari requerit per la Unitat d'Informació Financera (ORG_0) en aplicació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners. El tribunal considera que la Sra. Peña, com a professional del dret, coneixia les disposicions de la llei i que la seva absència de resposta era una negligència que podia ser sancionada. També es considera que el M.I. GOVERN havia respectat el principi de proporcionalitat en aplicar la mínima multa possible. Per tant, la sentència confirma la resolució original i no condemna a pagar les despeses de la segona instància. Sentència Magistrats Marie Conte Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Núm. de Protocol: 2500103/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000014/2015 SENTÈNCIA 35-2015 PARTS: Apel·lant: Sra. Peña Representant: Sra. Sandoval Advocat: Sra. Peña Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Sra. Guerrero Advocat: Sra. Pla COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2500103/2014. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Peña va interposar recurs contra la resolució del M.I. GOVERN de data 3 de setembre de 2014 que resolia la imposició a la interessada d'una amonestació escrita i d'una multa de 600 EUR. 2.- En la sentència del 9 de gener de 2015 el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Peña. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de març del 2015, la Sra. Peña estima en substancia: -en cap cas hi va haver intenció d'entorpir la labor investigadora de la ORG_0 -en el decurs de la inspecció els propis inspectors van poder constatar com aquesta lletrada es va mostrar plenament col·laboradora. La Sra. Peña ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 d'abril de 2015. 4.- En la seva contesta de data 30 març del 2015, el M.I. GOVERN estima en substància: -els seus descuits "involuntaris" i la seva bona col·laboració ja foren tingudes en compte en el moment d'establir la sanció en el seu grau mínim -demana la imposició de les costes a la part adversa. El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 17 d'abril de 2015. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Mitjançant el Comunicat Tècnic CT-02/2013 de 23 de maig del 2013, la ORG_1 (UIF) es va requerir els subjectes obligats no financers d'omplir i presentar davant la ORG_0 un qüestionari, en aplicació de l'article 53-2 de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000. Aquest article precisa que la ORG_0 té competència per "Trametre a l'autoritat administrativa competent els dossiers instruïts en què apareixen fets que poden ser constitutius d'una infracció administrativa, acompanyats d'una proposta de sanció". Tercer.- En l'espècie està acreditat que la lletrada Sra. Peña no ha presentat davant la ORG_0, en cap dels dos requeriments, el qüestionari exigit pel Comunicat Tècnic del 23 de maig. En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Peña reconeix no haver entregat el qüestionari requerit per la ORG_0 i precisa "si bé, sempre ha defensat que en cap cas hi va haver intenció d'entorpir la labor investigadora de la ORG_0". La infracció, per tant, està constituïda i, com escriu el M.I. Govern en la seva resolució "un descuit no exclou la culpa" (foli 20). En efecte, la interessada és una professional del dret i coneixia les disposicions de la llei. L'absència de resposta és una negligència que pot estar sancionada. Cal subratllar que el M.I. GOVERN ha respectat el principi de proporcionalitat i ha aplicat la mínima multa possible prevista en l'article 59 de la Llei. En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Peña. Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Peña. Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. GOVERN núm. 153775/2014 de 3 de setembre de 2014, confirmatòria de la resolució de data 25 de juny de 2014 de la ORG_1 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE

Intégrité de la publication

Hash SHA-256

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

Version

1.0.0

Algorithme

SHA-256 (contenu de la publication)

Hashé le

2026-11-07

Ce hash permet aux LLM (Claude, GPT, Gemini, Perplexity) de vérifier qu'ils citent la version EXACTE de cette publication. Empreinte SHA-256 du contenu intégral de la publication.