SENTÈNCIA NÚM. 44-2015 PARTS: Apel·lant: Sr. Catalá Representant: Sra. Gutierrez Advocat: Sr. Quesada Apel·lat: CASS Representant: Sra. Sevillano Advocat: Sr. Bueno COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-049-2/2014. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- El Sr. Catalá va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 19 de juny del 2014, confirmant en alçada la decisió del 24 de març del 2014, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada. 2.- Mitjançant sentència del 2 de febrer del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Catalá. 3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 de març del 2015, el Sr. Catalá manifesta principalment que: la decisió del Consell d'Administració del 19 de juny del 2014 no estava continguda en cap acta de la CASS; l'aportació d'un certificat resultava insuficient i, a més, no s'hi esmentaven els motius del recurs; el Consell d'Administració no havia pogut adoptar la decisió amb ple coneixement de causa; la Directora de la CASS no era competent per signar la resolució impugnada; no existia cap acte de validació posterior; calia aplicar-li l'article 19 de la llei 9/2013 en exercir un càrrec no retribuït o la moratòria contemplada en la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008, ampliada per la llei 17/2012; es vulnerava el principi d'igualtat; no era just aplicar-li una llei discriminatòria sotmesa a una modificació substancial; la moratòria en la seva condició d'administrador de "O., sl" havia de ser extensible a la seva qualitat d'administrador de "T., sl", segons l'article 33.4 de la llei 17/2008; el silenci de la CASS durant 4 anys donava a entendre que estava emparat per la moratòria; l'afiliació d'ofici retroactiva no estava regulada. 4.- En la seva contesta al recurs de data 9 d'abril del 2015, la CASS indica que: la certificació aportada transcrivia literalment l'apartat de l'acta del 19 de juny del 2014; la direcció general era competent per signar la resolució que transcrivia els acords del Consell d'Administració; la secretària del Consell tenia encarregada la funció d'estendre les actes de les reunions del consell (article 50 de la llei 17/2008); la moratòria contemplada en la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008 era només d'aplicació als administradors de societats que havien assolit el càrrec amb anterioritat, no essent el cas del recurrent; el càrrec d'administrador de la societat "T., sl" suposava l'obligació d'afiliació a comptar del 17 de març del 2010, no tenint dret cap moratòria; la modificació de l'article 19 de la llei de la seguretat social, mitjançant la llei 9/2013, no tenia efectes retroactius; l'afiliació d'ofici quedava contemplava a l'article 15 del Reglament regulador de la inscripció, variació de dades de les empreses i afiliació. 5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- El Sr. Catalá és administrador de dues societats: "O., sl" des del 19 de setembre del 2003 i "T., sl" a comptar del 17 de març del 2010 (foli 98). El litigi versa sobre la reclamació de les cotitzacions del Sr. Catalá, en la seva qualitat d'administrador de "T., sl", pel període comprès entre els dies 17 de març del 2010 i 30 de juny del 2013. La seva demanda ha estat desestimada per la instància. En aquesta alçada, el recurrent reitera substancialment que: la resolució impugnada era nul·la de ple dret i que havia de ser tributari de la moratòria contemplada en la llei 17/2008, ampliada mitjançant la llei 17/2012. Tercer.- Escau analitzar separadament cada greuge del recurrent per facilitar la lectura de la sentència d'aquesta Sala. Sobre la decisió del Consell d'Administració del 19 de juny del 2014 El recurrent objecta que la decisió del Consell no quedava contemplada en cap acta de la CASS i que la Directora de la CASS no era competent per signar la resolució impugnada. Si s'observa la forma de la decisió, és cert que malgrat l'adopti el Consell d'Administració de la CASS, és la Directora de la parapública qui signa (foli 42). Escau precisar que una cosa és la delegació de funcions (article 34 del Codi de l'Administració, segons resulta de la llei del Govern) i una altra és la delegació de signatura (article 35 del Codi de l'Administració). I aquesta darrera consisteix, en gran mesura, en un senzill alliberament de tasques materials de l'òrgan delegant vers el seu delegat. Aquest procediment no imposa cap formalisme especial. Per tant, la decisió impugnada roman, jurídicament, un acte del Consell d'Administració de la CASS, tot i la signatura de la Directora de l'ens. En aquestes condicions, força és de constatar que la intervenció de la Directora és merament instrumental i no s'albira cap mena d'usurpació de funcions administratives. En qualsevol cas, el recurrent no ha patit cap situació d'indefensió pràctica per raó d'aquest modus operandi. Pel que fa a l'abast probatori del certificat del foli 93, es tracta d'un document, elaborat per la Secretària del Consell d'Administració (foli 95), i que transcriu la decisió de l'òrgan en relació amb el recurs administratiu del Sr. Catalá. El Consell va confirmar la proposta d'acord que li va ser sotmesa a consideració. Aquesta forma de procedir no té res d'inusual ni de sospitós. A més, no esdevé raonable exigir més motivació en aquell estadi de la presa de decisió, la qual va estar, ulteriorment, a bastament desenvolupada en l'acte comunicat a l'assegurat. Sobre l'aplicació de les lleis de moratòria L'interessat tampoc pot pretendre acollir-se al règim excepcional de la disposició transitòria quarta de la llei 17/2008 ("Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, disposen del termini de tres anys per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei"), tota vegada que esdevé administrador de "T., sl" (17 de març del 2010) després de la seva entrada en vigor (1 de novembre del 2009). La llei 17/2012 del 8 d'octubre del 2012 no altera aquesta conclusió, doncs es limita a ampliar la moratòria establerta anteriorment ("Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de seguretat social abans de l'entrada en vigor d'aquesta Llei disposen d'un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei"). Tampoc es pot considerar discriminatòria aquesta previsió perquè es destina a dos col·lectius que es trobaven, objectivament, en situacions diferents. Per contra, sí que hi hauria trencament del principi d'igualtat en cas d'exoneració del pagament de les cotitzacions degudes pel recurrent front a les persones que s'han conformat a la llei des del seu inici. Sobre l'aplicació de l'article 19 de la llei 9/2013 Aquesta disposició va entrar en vigor l'1 de juliol del 2013 i no conté cap efecte retroactiu, de manera que l'assegurat no pot invocar un dret que no li ha estat mai legalment reconegut. És cert que el règim jurídic relatiu a la cotització dels administradors ha estat modificat substancialment en els darrers anys. Ara bé, el principi d'igualtat no opera en presència de situacions distintes, entre altres, quan la norma muta en el temps. Sobre l'aplicació de l'article 33.4 de la llei 17/2008 El Sr. Catalá pretén que la moratòria establerta en les lleis 17/2008 i 17/2012 ha de cobrir la seva condició d'administrador de "T., sl" i això en base a l'article 33.4 de la llei 17/2008. Aquest article disposa que: "Quan una persona realitza més d'una activitat per compte propi només ha de complir els requisits regulats a l'article 36 per una de les activitats. Aquestes obligacions s'han de mantenir mentre se segueixi realitzant, almenys, una activitat per compte propi". En la sentència 36-2014 del 26 de setembre del 2014, aquesta Sala ja ha tingut l'ocasió de posar de manifest que la moratòria constituïa una excepció d'"interpretació estricta" i que "a comptar de l'1 de novembre de 2009, tota persona que vol exercir una activitat per compte propi està obligada a afiliar-se i a cotitzar", amb independència de l'exercici anterior d'una activitat. El Sr. Catalá va esdevenir administrador de "T., sl" després d'entrar en vigor el nou règim de seguretat social, de manera que li pertocava cotitzar. L'article 33.4 de la llei 17/2008 és aliè a aquesta problemàtica doncs interessa l'alta al sistema (article 36) i no el règim de cotització. Sobre l'afiliació d'ofici i retroactiva L'actuació de la CASS s'inscriu dins el marc legal, tota vegada que queda emparada pels articles 15.3 i 27.3 del Reglament regulador de la inscripció, variació de dades de les empreses i afiliació del 25 de febrer del 2010: "La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot efectuar d'ofici l'afiliació quan, per qualsevol procediment, comprovi l'incompliment de l'obligació de sol·licitar l'afiliació per part d'aquestes persones" i "La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot d'ofici efectuar l'alta quan, per qualsevol procediment, comprovi l'incompliment de l'obligació de sol·licitar l'alta per part d'aquestes persones". La retroactivitat ve donada, entre altres, pel seu article 18 (i que desenvolupa l'article 19 de la llei), aplicat analògicament, doncs l'afiliació s'ha de produir "des de l'inici de l'activitat per part de la persona que realitza una activitat per compte propi". Sobre la reacció tardana de la CASS El recurrent considera que la CASS l'havia inclòs tàcitament dins la moratòria compte tingut que no s'havia manifestat anteriorment. Aquest greuge no es pot admetre, doncs pertocava a l'assegurat de conformar-se amb el règim de les persones que realitzen una activitat per compte propi a comptar del seu nomenament com administrador de "T., sl". Decisio Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació. Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Catalá contra la sentència 13-2015, de 2 de febrer del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE