SENTÈNCIA 08-2015 PARTS: Recorrent: Sr. Sancho Advocat: Sr. Pina Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sr. Castrillo Advocat: Sr. Palmer COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de novembre del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de novembre del 2014, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Castrillo, en rebel·lia processal, com a responsable penal en concepte d'autor de dos delictes majors de lesions causades amb arma o objecte susceptible de causar lesions més greus, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la pena en tres anys, i com a autor d'una contravenció penal de danys dolosos, a la pena de MULTA DE CINC-CENTS EUROS (500 EUR) així com al pagament de les despeses processals causades. Que hem de condemnar i condemnem Sancho, com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic, sent menor de 21 anys al moment dels fets, a la pena de NOU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys i al pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil Castrillo haurà d'abonar a Salamanca la quantitat de 20,49 EUR per despeses mèdiques i a la C.A.S.S. la quantitat reclamada de 278,42 EUR. Fem expressa reserva d'accions per ambdós acusats respecte al perjudici propi patit. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant d'aquest Tribunal en el termini de 15 dies següents a la notificació, salvat el processat Castrillo que, donada la seva situació de rebel·lia processal, podrà formular recurs d'audiència". II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, vers les 4.00 hores, del dia 4 de febrer del 2012, es produí un incident a l'interior del ORG_0 - de la vila de Soldeu (Canillo), entre els processats Castrillo, nascut el dia 21 de juny del 1968, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, i Sancho, nascut el dia 12 de setembre del 1991, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, els quins per causa no determinada iniciaren una discussió, amb empentes mútues, posant el processat Castrillo la seva mà a la cara del processat Sancho, que aleshores el mossegà, sent aturats i separats per un dels porters de l'establiment i pels propis amics de l'acusat Sancho. Que en sortir aquest darrer de l'establiment per haver-se fet mal un d'ells, - Garzón, el qual s'havia trencat els lligaments del genoll-, es trobaren de nou amb el processat Castrillo a la zona d'aparcament situat a prop, qui en veure'ls obrí el maleter i agafà una clau de canvi de rodes amb forma de creu, mostrant-los-hi per a tot seguit entrar al seu vehicle marca Land Rover, model- , matrícula- , amb el qual es situà al costat del cotxe d'aquests, marca Nissan, sent el conductor Sancho i trobant-se ja a l'interior el ferit Garzón, moment en el qual Castrillo, baixà del seu vehicle i mitjançant la clau abans esmentada trencà els dos fars davanters del vehicle Nissan i colpí també la cama d'en Salamanca, que s'havia interposat evitar dita acció i sortint aleshores Sancho del cotxe, i donant-li el processat Castrillo, amb la clau, un cop al cap, produint-li una ferida sagnant i deixant-lo mig estabornit, sent aturat per d'altra gent que era a l'aparcament, fins l'arribada de la patrulla dels Agents del Servei de Policia, A conseqüència de dites agressions el processat Sancho patí una ferida contusa de 2 per 1,2 cm de dimensions màximes a nivell frontal esquerre i posterior, i a nivell frontal esquerra i altra de 4 cm a la galta esquerra, Salamanca patí una contusió a la zona prebial de la cama dreta que li provocà un hematoma i el processat Castrillo patí una ferida oberta horitzontal d'1,5 cm de llargada a la cara palmar i una ferida oberta d'1 cm a la cara dorsal del dit polze de la mà dreta. Els danys causats al vehicle, quina titularitat ostenta la Sra. Arcos, estan quantificats en 445,65 EUR". III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Sancho per a demanar l'absolució del seu defensat del delicte major de lesions doloses pel que ha estat condemnat al·legant la concurrència de la legítima defensa com a causa d'exclusió de la responsabilitat criminal. Considera el recorrent que Sancho mossegà el dit de Castrillo quan aquest li va agafar la cara amb les dues mans -segons versió del lesionat- o quan li va posar la mà a la cara - segons versió del recorrent-, tractant-se d'una reacció lògica i assimilable a la legítima defensa. També s'al·lega en el recurs que la pena de nou mesos imposada és desproporcionada en relació a la imposada a Castrillo IV.-RESULTANT: Que la defensa de Castrillo i el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposen al recurs perquè no es va produir per part de Castrillo una agressió il·legítima de la que Sancho hagués hagut de defensar-se, ja que aquest va dir que Castrillo només li va tocar la cara però sense arribar a donar-li cap cop. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: Que la defensa del Sr. Sancho demana l'absolució del delicte de lesions doloses pel que ha estat condemnat, al·legant la concurrència de la circumstància excloent de la responsabilitat criminal de legítima defensa. Considera la part recorrent que la mossegada de Sancho al dit de Castrillo es va produir quan aquest li va agafar la cara amb les dues mans -segons versió del lesionat- o quan li va posar la mà a la cara - segons versió del recorrent-. La sentència dictada pel Tribunal de Corts declara provat que Castrillo i Sancho iniciaren una discussió amb empentes mútues i que Castrillo li va posar la mà a la cara a Sancho i aquest li va mossegar el dit polze; i s'exclou la legítima defensa perquè no concorren els seus elements constitutius. La lectura de l'acta del judici permet comprovar que Sancho va declarar que mossegà el dit de Castrillo quan aquest, durant la discussió, li va posar el seu puny a la cara "com marcant", "que no li va donar cap impacte i la seva reacció va ser mossegar-lo, com de broma", "que no li va donar cap cop de puny el Sr. Castrillo, només el va marcar". El primer requisit i fonamental de la legítima defensa és que s'hagi produït una agressió il·legítima actual o imminent de la que sigui necessari defensar-se. Aquesta agressió ha de posar en perill béns jurídicament protegits -vida, patrimoni, etc.- com a conseqüència d'una acció o conducta actual o imminent, real i injusta -en el sentit de fóra de raó i inesperada- que constitueix el pressupòsit essencial de tota legítima defensa -complerta i incomplerta-. Si no hi ha agressió il·legítima actual o imminent, no hi ha necessitat de defensar-se i per tant la reacció agressiva no pot estar justificada. Això és el que succeeix en aquest cas, perquè Castrillo no va agredir al recorrent, tal com ell mateix ha reconegut, ja que no li va donar cap cop ni va fer cap gest que li pogués fer pensar que el volia agredir en aquell mateix moment. El fet de que li possés el puny o la mà a la cara, el mateix recorrent ho va interpretar com un marcatge, el que es pot considerar com un gest de donar-li a entendre que podia arribar a colpejar-lo, és a dir com una amenaça futura, però sense crear un perill imminent que justifiqués la seva reacció. La manca del requisit de l'agressió il·legítima impedeix l'aplicació de la legítima defensa i, per tant, el Tribunal de Corts no va errar en no apreciar-la. Respecte a la pena imposada, la queixa de la part recorrent es limita a considerar-la desproporcionada en relació a la imposada a l'altre recorrent, però no demana, subsidiàriament a l'absolució, la seva reducció i la pena imposada resulta adequada a l'acció realitzada pel recorrent amb independència de la pena imposada a l'altre acusat. El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima. II.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recorrent. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Desestimar el recurs interposat per la defensa del Sr. Sancho. 2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la causa TC-3400012/2012 de data 26 de novembre del 2014. 3.- Imposar al recorrent les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE