STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 190/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 juillet 2015
Numéro358/14
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 190/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:190)
> Décision commentée : STSJAD 190/2015, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 21 juillet 2015, recours n° 358/14 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Une salariée, Mme Arnau, était liée à la société « SS., SA » (désignée « SS., ORG_3 » dans la décision) par un contrat de travail conclu le 7 mars 1994. Par lettre du 18 juin 2013, l'employeur lui notifia la résolution de ce contrat pour causes objectives, fondée sur la situation économique et financière de la société, telle qu'analysée dans un rapport d'audit du 21 mai 2013 portant sur les comptes 2010 à 2012. La lettre visait l'article 91 du Code de relacions laborals et accordait un préavis de 90 jours.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel du Batlle, par sentence du 22 septembre 2014, jugea le licenciement improcédent et condamna la société au paiement de 53 211,38 euros nets, assortis des intérêts légaux à compter du 4 octobre 2013, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. La décision précise que le montant de l'indemnité n'était pas contesté en appel.
La société interjeta appel. Elle sollicitait la réformation du jugement et la condamnation de la salariée aux dépens des deux instances. Elle soutenait, en substance, que la réduction d'effectifs était nécessaire pour éviter la faillite, que les licenciements avaient été opérés selon les départements, les besoins réels de l'entreprise et la rémunération des salariés, que des mesures alternatives (réduction des primes d'objectifs, diminution des polices d'assurance) avaient été prises, et que l'entreprise commençait à se stabiliser.
## Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si le licenciement pour causes objectives, au sens de l'article 91 du Code de relacions laborals, était procédé. La question se décomposait en deux branches :
1. **Le fondement économique du licenciement** : la réduction d'effectifs était-elle justifiée par une situation économique négative, et cette situation était-elle établie par un rapport technique ?
2. **Le moment d'appréciation et la prise en compte des mesures alternatives** : la légalité du licenciement doit-elle être appréciée au jour de sa notification, et les mesures adoptées postérieurement peuvent-elles être retenues ?
Une troisième question, plus marginale, portait sur l'imputation des difficultés de l'entreprise à la gestion antérieure des associés et dirigeants.
## Solution et dispositif
La Cour rappelle d'abord que le juge d'appel se borne à vérifier la procédure du licenciement pour causes objectives. Elle retient que le licenciement était improcédent pour deux motifs : les autres mesures de réduction des coûts envisagées par le rapport d'audit n'avaient pas été mises en œuvre, et les pertes de la société résultaient, dans une large mesure, de la gestion des associés antérieurs.
Le dispositif est ainsi rédigé (original en catalan, traduction française fidèle) :
> « Rejeter le recours de la société « SS., ORG_3 » ; confirmer la sentence du Tribunal unipersonnel du Batlle du 22 septembre 2014 ; condamner la société « SS., ORG_3 » à supporter les dépens de la présente instance, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de Mme Arnau. »
## Portée et enseignement pratique
**1. Une exigence de justification technique.** La Cour affirme que la suppression de postes pour causes économiques doit contribuer au redressement de l'entreprise et ne peut être retenue que si ce redressement ne peut raisonnablement être obtenu par des mesures alternatives. Elle exige qu'un rapport technique établisse le déséquilibre financier et démontre le motif du licenciement, en se référant à l'article 91.c du Code de relacions laborals. Pour l'employeur, le rapport d'audit ne suffit donc pas à lui seul : il doit démontrer que les autres options ont été examinées et écartées pour des raisons sérieuses.
**2. Un contrôle à la date du lic
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 190/2015
STSJAD 190/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:190)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 190/2015, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 21 juillet 2015, recours n° 358/14 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une salariée, Mme Arnau, était liée à la société « SS., SA » (désignée « SS., ORG_3 » dans la décision) par un contrat de travail conclu le 7 mars 1994. Par lettre du 18 juin 2013, l'employeur lui notifia la résolution de ce contrat pour causes objectives, fondée sur la situation économique et financière de la société, telle qu'analysée dans un rapport d'audit du 21 mai 2013 portant sur les comptes 2010 à 2012. La lettre visait l'article 91 du Code de relacions laborals et accordait un préavis de 90 jours.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel du Batlle, par sentence du 22 septembre 2014, jugea le licenciement improcédent et condamna la société au paiement de 53 211,38 euros nets, assortis des intérêts légaux à compter du 4 octobre 2013, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. La décision précise que le montant de l'indemnité n'était pas contesté en appel.
La société interjeta appel. Elle sollicitait la réformation du jugement et la condamnation de la salariée aux dépens des deux instances. Elle soutenait, en substance, que la réduction d'effectifs était nécessaire pour éviter la faillite, que les licenciements avaient été opérés selon les départements, les besoins réels de l'entreprise et la rémunération des salariés, que des mesures alternatives (réduction des primes d'objectifs, diminution des polices d'assurance) avaient été prises, et que l'entreprise commençait à se stabiliser.
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer si le licenciement pour causes objectives, au sens de l'article 91 du Code de relacions laborals, était procédé. La question se décomposait en deux branches :
Le fondement économique du licenciement : la réduction d'effectifs était-elle justifiée par une situation économique négative, et cette situation était-elle établie par un rapport technique ?
Le moment d'appréciation et la prise en compte des mesures alternatives : la légalité du licenciement doit-elle être appréciée au jour de sa notification, et les mesures adoptées postérieurement peuvent-elles être retenues ?
Une troisième question, plus marginale, portait sur l'imputation des difficultés de l'entreprise à la gestion antérieure des associés et dirigeants.
Solution et dispositif
La Cour rappelle d'abord que le juge d'appel se borne à vérifier la procédure du licenciement pour causes objectives. Elle retient que le licenciement était improcédent pour deux motifs : les autres mesures de réduction des coûts envisagées par le rapport d'audit n'avaient pas été mises en œuvre, et les pertes de la société résultaient, dans une large mesure, de la gestion des associés antérieurs.
Le dispositif est ainsi rédigé (original en catalan, traduction française fidèle) :
Reproduction verbatim
« Rejeter le recours de la société « SS., ORG_3 » ; confirmer la sentence du Tribunal unipersonnel du Batlle du 22 septembre 2014 ; condamner la société « SS., ORG_3 » à supporter les dépens de la présente instance, y compris les honoraires d'avocat et de procureur de Mme Arnau. »
Portée et enseignement pratique
1. Une exigence de justification technique. La Cour affirme que la suppression de postes pour causes économiques doit contribuer au redressement de l'entreprise et ne peut être retenue que si ce redressement ne peut raisonnablement être obtenu par des mesures alternatives. Elle exige qu'un rapport technique établisse le déséquilibre financier et démontre le motif du licenciement, en se référant à l'article 91.c du Code de relacions laborals. Pour l'employeur, le rapport d'audit ne suffit donc pas à lui seul : il doit démontrer que les autres options ont été examinées et écartées pour des raisons sérieuses.
**2. Un contrôle à la date du lic
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000358/2014 ORIGEN: 5001283/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 5001283/2013, instades per la Sra. Arnau. contra la societat "SS., ORG_3", en data 22 de setembre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 31 de juliol de 2013 per part de la Sra. Arnau. contra la societat ORG_2, S.A.U. SEGON.- Condemnar a la part defenent al pagament de 53.211,38EUR nets, juntament amb els interessos legals que es meritin a comptar de la data de contesta a la demanda i per tant a partir del 4 d'octubre de 2013, havent de cotitzar prop de la CASS els imports corresponents. TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 358/14 — Décision commentée
II.- La societat "SS., ORG_3" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància.
Els arguments revocatoris són els següents: l'auditor havia posat de relleu que la reducció de plantilla era necessària, amb la major brevetat possible, per evitar la fallida de l'empresa; li pertocava determinar quins assalariats havien de ser acomiadats; els resultats de l'auditoria no eren immediats; els acomiadaments es van dur a terme en base: als departaments on desenvolupaven els treballadors, les necessitats reals de l'empresa i la retribució salarial dels treballadors; les primes per objectius dels càrrecs directius es van reduir de manera important; les pòlisses d'assegurança es van disminuir o eliminar; l'empresa començava a estabilitzar-se; es van preservar 108 llocs de treball; tenia vuit processos judicials en curs; l'antic director general de la societat havia afirmat que els socis havien efectuat aportacions de capital per reequilibrar els balanços; la reducció de personal era imprescindible.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Arnau. va formular demanda laboral contra la societat "SS., ORG_3", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament improcedent i fet de forma indeguda, interessos legals i costes judicials. La part defenent, és a dir la societat "SS., ORG_3", es va oposar a la demanda, argumentant que la necessitat del comiat quedava plenament justificada segons un informe d'auditoria. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda íntegrament.
La recurrent reitera, substancialment, els arguments desenvolupats en la instància.
II.- El judici d'apel·lació queda reduït a verificar si el comiat per causes objectives de la Sra. Arnau. era procedent o no. El Tribunal a quo ha entès que no era i això per dos motius: 1) les altres opcions de reducció de costos contemplades en l'informe d'auditoria no s'havien emprat i 2) les pèrdues de la societat venien donades, en gran mesura, per la pròpia actuació dels socis anteriors. Com es veurà més endavant, aquesta Sala subscriu amb aquesta anàlisi.
Per facilitar la comprensió del litigi, reproduïm el contingut de la lletra de comiat, de data 18 de juny del 2013:
"Distingit Senyor/a,
Serveixi la present per a notificar-li que la situació econòmica financera de societat ORG_1, S.A. ha estat degudament analitzada per l'empresa ORG_0, per informe de data 21 de maig 2013 que analitza els estats de comptes auditats dels exercicis socials 2010, 2011 i 2012. Dit document -que vostè pot consultar en la secretaria de l'empresa- posa clarament de manifest que la viabilitat del nostre negoci passa obligatòriament per l'aplicació de determinades mesures correctores,
entre les quals hi figura una obligada reducció de la plantilla de personal.
És doncs per causes objectives relatives al delicat estat econòmic i financer actual que la Direcció de ORG_1 lamenta haver de comunicar-li la seva voluntat de resolució del contracte de treball amb vostè atorgat el dia 07/03/1994.
Així, de conformitat amb l'article 91 del vigent Codi de relacions laborals, a partir de la recepció de la present, vostè disposarà d'un preavís de 90 dies durant el que gaudirà de dues hores diàries consecutives (a convenir) per a cercar una nova ocupació. Transcorregut el dit preavís, o durant el mateix, la seva liquidació li serà efectuada i abonada en les oficines de la nostra empresa" (foli 39).
III.- Per una banda, la necessitat d'amortitzar llocs de treball per causes econòmiques ha de tenir per finalitat, contribuir a la superació de les situacions econòmiques negatives de l'empresa, sempre i quan el restabliment no pugui realitzar-se, raonablement, amb mesures alternatives. Un informe tècnic ha de justificar el desequilibri financer i evidenciar l'esmentat motiu d'acomiadament (article 91.c del Codi de relacions laborals). Per altra banda, s'ha de tenir present que el control de la legalitat del comiat per causes objectives ha de fer-se el dia en què s'executa, essent indiferent, per regla general, els fets posteriors. De manera que les "mesures alternatives" ulteriors que diu haver adoptat la recurrent (reducció de primes en particular) no poden ser examinades.
Com bé destaca l'Hble. Batlle, la societat "SS., ORG_3" ha experimentat una important davallada dels seus ingressos entre els anys 2009 i 2012, passant dels 6.557.424,72 EUR als 5.074.641,96 EUR (foil 78), és a dir que la disminució cumulada ha estat del 22%. Al mateix temps, es constata uns resultats d'explotació i finals negatius durant els anys 2010, 2011 i 2012. Escau remarcar que el comiat de la treballadora coincideix, gairebé, amb el canvi d'accionariat de "SS., SA" que té lloc al mes d'abril del 2013 segons el seu antic Director general (resposta 14, foli 265). Fins aleshores els socis eren exclusivament entitats bancàries del país, les quals van vendre totes les accions a la societat "V., SA", també dedicada al sector de la seguretat. L'esmentat directiu va explicar que abans de la cessió d'accions, el 98% dels ingressos de "SS., SA" provenien del negoci de transport de diners dels propis accionistes i que la societat els hi prestava els seus serveis "un 30% per sota del preu de cost de dit servei" a comptar de l'any 2010 (respostes 3, 6 i 7, foli 264). El mateix senyor contestava afirmativament a la pregunta següent: "Digui com és cert que la situació econòmica actual de ORG_1, S.A. ha estat originada per ... pràctiques comercials atípiques per part del Consell d'Administració de l'empresa" (resposta 9, foli 264). Per tant, les dificultats patides per la societat al moment del comiat han estat causades, en gran mesura, per una actuació, com a mínim culposa, del seu màxim òrgan d'administració. Per tant, el comiat era abusiu, tota vegada que, a la data de producció del comiat, la situació de crisis de la societat no provenia, en gran mesura, de la conjuntura econòmica o d'un altre factor extern a la societat, sinó de les faltes comeses pels propis dirigents de l'empresa que van acceptar, reiteradament, la facturació dels serveis prestats en condicions manifestament deficitàries.
La recurrent al·lega la parcialitat del seu antic Director general i l'aportació de capital per part dels socis per pal·liar la situació econòmica. Pel que fa el primer punt, el testimoni no va ser objecte de tatxa en el moment processal oportú ni se'ns explica els motius de la seva presumpta parcialitat. Respecte de l'aportació de fons propis, només obra en autes una única ampliació de capital en data 10 de novembre del 2010 (foli 102) i cap posteriorment (folis 136 i 177-178).
Així les coses, el comiat esdevenia clarament improcedent perquè, en definitiva, les actuacions de la pròpia recurrent no poden perjudicar a la persona treballadora.
Compte tingut que els càlculs de la indemnització no es discuteixen, escau confirmar el seu import.
IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "SS., ORG_3" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "SS., ORG_3"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 22 de setembre del 2014; condemnar la societat "SS., ORG_3" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Arnau..
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.