SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de juliol del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 28-03-2014, la representació processal de la Societat Cano, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra la Sra. Vendrell, demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat de 2.229,35.-euros en concepte de mercaderies i carburant lliurats però impagats, amb els interessos legals, així com a pagar les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la Sra. Vendrell va oposar-se a la demanda, fent valer que havia pagat 1.270.-euros en concepte d'acompte de les factures reclamades, i sol·licitant la seva desestimació, o subsidiàriament, que es fixi l'import degut en 959,35.-euros, amb imposició de les costes a l'agent. III.- Per Sentència de data 12-01-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir " PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 28 de març de 2014 per la representació de la societat Cano, havent de condemnar i condemnant a la Sra. Vendrell a satisfer a la societat agent la quantitat de 2.239,35EUR, augmentada amb els interessos meritats a comptar de l'11 d'abril de 2014. SEGON.- Imposar les costes a la part defenent inclosos els honoraris d'advocat i procurador." IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vendrell. Demana la seva revocació dictant-se una nova fixant l'import a satisfer en 959.35.-euros, amb imposició de la totalitat de les costes judicials de primera i segona instància a la part agent. La representació processal de la societat Cano demana la seva confirmació íntegra, amb imposició de les costes del recurs a l'adversa. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- El motiu central de recurs de la Sra. Vendrell és que el tribunal hauria vulnerat el principi "non mutatis libelli" i el seu dret a la defensa, tota vegada que: 1) el tribunal només ha pres en consideració la confessió en judici i no els acomptes realitzats amb posterioritat a les factures reclamades per un import total de 1.270.-euros;2 ) en cap moment de la demanda l'agent va precisar que sol·licitava el pagament d'un ròssec deutor ni va esmentar els pagaments realitzats per ella; 3) pel fet d'haver aportat en fase de proposició de proves les factures anteriors, la part agent ha introduït nous fets en la instància, i l'ha situat en indefensió 4) ella ignorava si s'havia liquidat tot l'històric de dites factures; 5) el tribunal no podia tenir aquesta documentació en compte i 6) el tribunal ha fet una mala interpretació de la seva confessió en judici, ja que ella no va reconèixer ni les factures ni les compres efectuades amb anterioritat, i que no és perquè reconeix que existien les factures reclamades que reconeix el saldo reclamat. S'ha de dir primerament, pel que fa a la invocada violació de la prohibició de la mutatio libelli, que aquesta és un dels efectes de la litispendència. En efecte, mitjançant la demanda, l'actor defineix l'objecte del litigi, i ha de presentar els fets i els fonaments de dret que sostenen les seves pretensions, havent el mateix d'aportar la documentació necessària per acreditar-ho. Un cop presentada la demanda, neix la litispendència un dels efectes de la qual és la immutabilitat dels elements que configuren el litigi (ut lite pendente, nihil innovetur). Com a conseqüència de dit principi, l'òrgan jurisdiccional ha de resoldre el litigi de conformitat amb el dret vigent al moment d'iniciar el procés (perpetuatio iuris), mantenint actualitzat el valor de l'objecte litigiós (perpetuatio valoris), i sense poder modificar la demanda (perpetuatio obiectus o prohibició de la mutatio libelli), ja que al fer-ho la part defenent es trobaria en indefensió. Però aquest supòsit no existeix en el nostre cas, per les raons següents. Ha quedat acreditat en autes que la Sra. Vendrell és titular d'una targeta de compra prop dels establiments del grup Cano, i amb la qual es van realitzar nombroses compres. Al moment de presentar demanda, la part agent ha justificat del seguit de nou factures impagades, i en la seva contesta, la part defenent va justificar que havia fet sis pagaments que pretenia descomptar del total reclamat, doncs sostenia que s'havien fet en concepte d'acompte de les factures reclamades. De cap manera, el fet d'aportar amb el seu escrit de proposició de proves les factures anteriors es pot considerar com la introducció de nous fets en la instància, ja que front a l'argument de la defenent i de la justificació per ella de sis pagaments per tal de pretendre que s'havien de descomptar del deute reclamat, la part agent ha tingut que aportar el seguit de totes les factures i pagaments anteriors, justament per a establir que tots els pagaments efectuats (6.983,78.-euros) corresponien a totes les factures impagades (6.983,78.-euros). I això no suposa cap modificació substancial de les pretensions, ni tampoc de l'exposició dels fets, ja que en cap moment l'agent ha modificat ni el concepte (les 9 factures de l'escrit de demanda), ni l'import reclamat (2.229,35.-euros), sinó que era obligatori per ell acreditar la realitat de tot l'històric de les factures i pagaments, per tal de poder justificar que els sis pagaments invocats no s'havien fet en concepte d'acompte de les factures reclamades. Així les coses, la part agent no havia de mencionar i detallar en la demanda totes les compres i els pagaments anteriors efectuats per la defenent, doncs res tenen a veure amb les factures objecte de reclamació, sobre tot quan, jurídicament, malgrat el fet que les compres es fan mitjançant la targeta i queden reflectides en la fitxa del client, cada compra dona lloc a un negoci jurídic i a un deute independent. Per conseqüent, no s'ha vulnerat el principi de perpetuació de la litis, ni s'ha situat la defenent en situació d'indefensió. II.- Quant a la qüestió de la valoració de la confessió en judici de la defenent i ara recurrent, vulgui o no aquesta, ressurt clarament que a la qüestió de confessar "que vostè reconeix deure totes les factures que han estat presentades adjuntades en l'escrit de demanda, com a Documents 1 a 9" (el subratllat és nostre), la Sra. Vendrell va contestar que "és cert". A la qüestió de confessar "que vostè no ha efectuat cap pagament a compte del deute reclamat per import de 2.226,73.-euros", va contestar que no. Per tant, difícilment pot ara afirmar que només havia reconegut l'existència de les factures reclamades. L'altra qüestió, la setena, era de confessar com és cert que "que aquest deute històric que a data d'avui ja ha estat liquidat per a vostè, es correspon amb tot l'històric de factures i tiquets de facturació signats per vostè, que s'ha adjuntat com a prova 2 Documental privada II, en el present escrit de proposició de provés", va manifestar que "pel que fa als deutes anteriors als reclamats en autes, ignora si estan liquidats o no ja que corresponen a compres efectuades pel seu espòs i sogre". D'això, el primer jutjador va treure argument que la Sra. Vendrell havia reconegut implícitament que els pagaments invocats per ella feien referència a compres efectuades amb anterioritat a les ara reclamades, i aquesta interpretació és del tot correcta, puix de la resposta de la Sra. Vendrell s'entén clarament que admet que són deutes diferents d'un costat els reclamats per l'agent i de l'altre, els objectes de les factures aportades en fase de proves. Dita interpretació és coherent amb les manifestacions esmentades abans segons les quals la mateixa Sra. Vendrell admet que les factures reclamades són degudes i queden impagades per ella. III.- Pel que fa a les costes, en virtut del principi del venciment objectiu, l'estimació total de la demanda justifica la imposició de les costes de primera instància a la part defenent, i la desestimació del recurs determina la imposició a la mateixa de les costes de segona instància. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Vendrell, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 12- 01-2015, que confirmem íntegrament; IMPOSAR a la Sra. Vendrell, les costes judicials de segona instància. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE