SENTÈNCIA 53-2015 PARTS: Apel·lant: Carranza Olmo Representant: Sra. Sancho. Advocat: Sr. Carranza. Apel·lant: M.I. GOVERN Representant: Sra. Sanç. Advocat: Sra. Carretero. COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol de dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000030/2014. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de 7 de novembre del 2014 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda interposada per les entitats Carranza i Olmo contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitaven l'anul·lació de les resolucions de 6 de novembre del 2013 i 5 de març del 2014, en virtut de les quals s'havia imposat a les entitats agents una sanció de 160.000 EUR de multa, que es distribuïen a raó de 80.000 EUR per una infracció molt greu relativa a l'omissió de l'obligació de declarar, per part dels subjectes obligats, una operació sospitosa, i altres 80.000 EUR per una infracció molt greu relativa a l'excusa i la resistència a facilitar informació a la ORG_0. La referida sentència va deixar sense efecte aquesta darrera sanció, i va confirmar la que es refereix a l'omissió de declarar una operació sospitosa. 2.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en la part en què havia estimat el recurs de les societats agents. En aquest recurs, argumenta que el requeriment que la ORG_0 havia adreçat a les entitats bancàries s'estenia també a la notificació de les eventuals operacions que poguessin dur a terme les persones a què es referia la comunicació d'aquell organisme, encara que s'hagués utilitzat una fórmula de cortesia, que no resta caràcter obligatori al requeriment. En segon lloc, s'al·lega que les entitats sancionades no van incórrer en una simple demora, sinó en una excusa o resistència a facilitar la informació a la ORG_0, com resulta del fet que es va materialitzar la transferència de fons abans de posar-ho en coneixement de la ORG_0. 3.- La representació de les entitats agents va formular igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal a quo, en la mesura en què havia confirmat la multa per omissió de l'obligació de declarar una operació sospitosa. En aquest sentit, addueix que, quan el banc va tenir coneixement de les notícies aparegudes a la premsa espanyola, relatives a la detenció d'una persona que estava autoritzada per operar en el compte bancari del seu pare, va activar els mecanismes interns de control, però que la transferència de fons que va ordenar el titular apareixia justificada per l'existència de l'amnistia fiscal aprovada a Espanya. Quan, posteriorment, va rebre la comunicació de la ORG_0 demanant informació, ja no tenia possibilitat de cursar motu proprio una declaració de sospita, l'omissió de la qual és la conducta que hom li imputa. A més, considera que no hi ha en cap cas responsabilitat de Olmo, atès que el compte estava obert a la filial Carranza, que és qui va examinar l'operació, mentre que la intervenció de l'entitat matriu va ser merament instrumental, limitant-se a tramitar la transferència de fons, ja que assumeix les funcions de corresponsalia del grup bancari. Per tot això, considera que s'ha imputat a l'entitat matriu una responsabilitat merament objectiva. 4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que el va contestar oposant-se als mateixos i reiterant les pretensions de la pròpia part. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- Sobre la competència del Tribunal La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Sobre el contingut de les resolucions impugnades La sentència apel·lada ha considerat que, en virtut dels actes administratius impugnats, es van imposar dues sancions de 80.000 EUR de multa a cadascuna de les dues entitats agents. És per això que, en estimar parcialment la demanda, anul·la les dues sancions imposades "a cada una de les entitats demandants". Tanmateix, com posen de relleu les parts, la resolució sancionadora de 6 de novembre del 2013 va sancionar de forma conjunta les dues entitats amb una sola multa de 160.000 EUR, dels quals 80.000 EUR corresponien a la infracció molt greu relativa a l'omissió de l'obligació de declarar, per part dels subjectes obligats, una operació sospitosa, i els altres 80.000 EUR a la infracció molt greu relativa a l'excusa i la resistència a facilitar informació a la ORG_0. Es tracta d'un simple error material sense més transcendència jurídica, ja que, com és lògic, la sentència apel·lada no pot agreujar la situació de les recurrents. Tanmateix, convé deixar-ne constància, a fi d'evitar qualsevol dubte sobre l'abast de cadascuna de les sancions i del mateix pronunciament parcialment estimatori que conté la sentència. Tercer.- Sobre l'omissió de l'obligació de declarar una operació sospitosa Del contingut de les actuacions resulta que l'entitat Carranza va tenir coneixement el 17 d'octubre del 2012, per notícies aparegudes a la premsa, que havia estat detinguda a la ciutat de Barcelona una persona que figurava com autoritzada per operar en un compte bancari obert en aquella entitat a nom del seu pare. A la vista d'aquest fet, es van posar en marxa els mecanismes interns de control, mitjançant una alerta que indicava "contactar compliment normatiu". La representació de les recurrents considera que l'entitat va complir d'aquesta manera amb les obligacions que l'afectaven, i que, quan el titular demanà la transferència dels fons, van considerar que l'operació estava suficientment justificada per l'amnistia fiscal recentment aprovada a Espanya. Cal tenir en compte, però, el conjunt de circumstàncies que concorren en aquest cas: Existien antecedents que es referien a operacions sospitoses amb la - durant l'any 2008, realitzades per la persona autoritzada a través del compte del seu pare, que ja van motivar que l'entitat bancària li demanés que deixés de realitzar aquestes operacions. El mateix dia que van aparèixer les notícies sobre la detenció de l'interessat, el seu pare va sol·licitar al banc que es deixés sense efecte l'autorització per operar al compte a favor d'aquell, que es cancel·lés el dipòsit i que es transferissin els fons a l'estranger. En sol·licitar aquestes operacions, el pare va manifestar que el seu fill havia tingut problemes recentment. Aquests fets són indicatius, als ulls de l'observador menys exigent, de la possible existència d'una operació de blanqueig de diners, com resulta de la detenció de l'interessat per aquesta mateixa raó, que l'entitat bancària coneixia perfectament, i de la simultània cancel·lació del compte i la transferència dels fons. L'existència de l'amnistia fiscal a Espanya no justifica per sí sola l'operació, sinó que constitueix també un element que pot ser indicativa d'un acte de blanqueig, en constituir l'ocasió adient per aflorar els fons. En conseqüència, s'ha de concloure que l'entitat Carranza va incomplir l'obligació establerta a l'article 46 de l'article de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, la qual cosa és constitutiva de la infracció molt greu prevista a l'article 58.1.a) de la mateixa llei. Quart.- Sobre la responsabilitat de Olmo Com s'ha exposat en els antecedents, la representació de les entitats agents considera que en cap cas es podrien exigir responsabilitats a la societat matriu del grup bancari, ja que l'obligació d'examinar l'operació corresponia a la filial, on estava obert el compte, però no es pot estendre a la primera, que es va limitar a donar curs a la transferència de fons, pel fet de que assumia les funcions de corresponsalia del grup. La sentència apel·lada ha considerat que la matriu va intervenir en l'operació de traspàs de fons i, en conseqüència, també estava afectada per l'obligació de declarar les operacions que es consideressin sospitoses. Cal tenir en compte, a més, que la societat matriu assumeix respecte del grup bancari, no només les funcions de corresponsalia, sinó també les de compliment normatiu i d'assessoria jurídica. En el cas que ara s'examina, consta acreditat que, tan aviat com Carranza va tenir coneixement de la detenció de l'interessat, va activar els mecanismes interns de control dels quals es feia càrrec, segons s'acaba d'exposar, l'entitat matriu. Com abans s'ha dit, - va incorporar una alerta que indicava "contactar compliment normatiu". En conseqüència, Olmo va intervenir en aquest cas, no tan sols com a gestora de la transferència, sinó també en l'exercici de les funcions de control i compliment normatiu que té atribuïdes. En conseqüència, la responsabilitat per la manca de declaració a la ORG_0 de les operacions sospitoses afecta totes dues entitats, sense que es pugui parlar en cap cas de l'exigència d'una responsabilitat merament objectiva. Cinquè.- Sobre l'excusa i resistència a facilitar informació a la ORG_0 El 22 d'octubre del 2012, la ORG_0 va adreçar a les entitats bancàries del Principat una petició d'informació sobre els comptes de la persona de referència, i sobre tota eventual operació que aquesta pogués dur a terme. La nit d'aquest mateix dia, una persona que prestava serveis en el grup bancari va contactar per telèfon amb el Cap de la ORG_0, comunicant oralment l'existència dels fons i l'ordre de disposar dels mateixos. En el curs d'aquesta conversa, es va parlar de seguir una actitud de prudència i de demorar la retirada dels fons. Tanmateix, el dia següent, 23 d'octubre del 2012, el banc va donar curs a la transferència de fons i no va ser fins al dia 30 que es va contestar per escrit el requeriment d'informació de la ORG_0. La sentència apel·lada ha considerat que aquests fets no constitueixen la infracció prevista a l'article 58.1.c) de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional. S'arriba a aquesta conclusió per dos raons fonamentals. En primer lloc, es considera que la ORG_0 només va requerir les entitats bancàries per a que comuniquessin l'existència de comptes o dipòsits de l'interessat, mentre que, pel que fa a les operacions que aquest pogués dur a terme, es tractava d'una mera indicació ("us agrairem ens notifiqueu tota eventual operació..."). D'altra banda, s'entén que la mera demora en complir el requeriment no equival a una excusa o resistència, com exigeix la llei. Aquestes consideracions no poden ser compartides. Com bé afirma la representació del Govern, la utilització de fórmules de cortesia no priva a la comunicació de la ORG_0 del valor d'un veritable requeriment. Cal tenir en compte que la sol·licitud d'informació només podia tenir lloc en l'exercici de les funcions que aquest organisme té encomanades, de manera que havia de ser atesa obligatòriament, d'acord amb l'article 49.1.b) de la referida llei. D'altra banda, no es pot considerar que la conducta de les recurrents constitueixi una mera demora en complir el requeriment de la ORG_0. No es pot oblidar que aquest va ser rebut el 22 d'octubre del 2012 i no va ser contestat per escrit fins al dia 30 següent. Mentrestant, s'havia realitzat la transferència sol·licitada pel titular del compte el 23 d'octubre, amb la qual cosa es va privar de tot efecte útil a la sol·licitud d'informació. S'al·lega que, la mateixa nit del 22 d'octubre, el banc es va posar en comunicació telefònica amb el Cap de la ORG_0, que no va donar cap instrucció de paralitzar la disposició de fons. De tota manera, la lectura de la transcripció que consta a les actuacions posa de relleu que es va tractar d'una conversa informal, de la qual no es poden extreure les conclusions que pretenen les recurrents. A més, si alguna indicació va resultar d'aquest contacte, no era altre que la paralització de la retirada de fons, cosa que va finalment desatendre el banc, que va tramitar la transferència el dia següent. En conseqüència, s'ha de concloure que s'ha comès efectivament la infracció prevista a l'article 58.1.c) de la Llei de lluita contra el blanqueig de diners, de manera que procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula el Govern. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. GOVERN i desestimar el que formulen les entitats Carranza i Olmo, ambdós contra la sentència dictada el 7 de novembre del 2014 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte. Segon.- Desestimar la demanda interposada per la part agent contra les resolucions del M.I. GOVERN de 6 de novembre del 2013 i 5 de març del 2014, les quals es declaren conformes a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Tercer.- No efectuar en especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE