SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6000528/2013, instades pel Sr. Cano. contra la societat "RC 2010, SLU", en data 16 d'octubre del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr Cano. contra la societat RC 2010, SLU, havent de condemnar conseqüentment a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat neta de 3.411,45.-euros en concepte de salaris dels mesos de novembre i desembre del 2012 i de gener i febrer del 2013 deixats de satisfer, endemés d'altres sumes netes de 476,28 i 310,84.-euros en concepte d'hores extraordinàries i de vacances guanyades i no satisfetes, ni realitzades, juntament amb els interessos legals comptadors des de la data de llur venciment respectiu pel que respecta als salaris, i del dia en què l'empresari havia d'haver ofert la quitança al treballador pel que refereix a les vacances guanyades i no gaudides ni realitzades i les hores extraordinàries, així com la condemna de la part defenent a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de l'empleat les quantitats brutes que han estat objecte de condemna, a saber els imports de 3.610, 504 i 328, 93.-euros, de conformitat amb l'article 109 de la Llei de la Seguretat Social. Segon.- Condemnar la societat RC -2010, SLU a satisfer a la part agent la suma de 491,18.-euros en concepte de despeses de gasoil i de peatge, juntament amb els interessos legals devengats des de la data en què la part defenent hagués hagut de contestar a la demanda, a saber el dia 16 de maig del 2013. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència". II.- La societat "RC 2010, SLU" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució. La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna del Sr. Cano. al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. Els arguments revocatoris són els següents: quedava acreditat el lliurament de 10.366 EUR al treballador (2.700 + 1.800 + 5.866), import que superava els havers laborals pendents de satisfacció; la prova sobre les hores extraordinàries realitzades pel Sr. Cano. es basava, exclusivament, en el testimoniatges d'amics i segons les pròpies experiències. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. FONAMENTS DE DRET I.- El Sr. Cano. va formular demanda laboral contra la societat "RC 2010, SLU", sol·licitant la seva condemna al pagament de salaris impagats, vacances no gaudides, indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, hores extraordinàries, despeses realitzades pel compte de l'empresa, interessos legals, costes judicials més l'obligació de cotitzar els imports reclamats a la CASS. La demandada es va oposar verbalment a la demanda. L'Hble. Batlle ha estimat parcialment la demanda. II.- El recurs de la societat "RC 2010, SLU" es focalitza en l'apreciació de la prova realitzada per l'Hble. Batlle. Més particularment, la recurrent considera haver satisfet, amb escreix, els havers laborals reclamats per l'assalariat. En aquest sentit, "RC 2010, SLU" afirma haver abonat al Sr. Cano. l'import total de 10.366 EUR. Aquest darrer es desglossaria en els muntants de 2.700 EUR, 1.800 EUR i 5.866 EUR, els dos primers correspondrien al lliurament de sengles pagarés i el darrer al pagament de nombrosos acomptes al treballador. Pel que fa els pagarés, la recurrent basa exclusivament la seva tesi en la confessió en judici de l'empleat. Però força és de constatar que malgrat l'interessat va admetre la recepció dels dos títols (resposta 7, foli 90), enlloc consta provat el seu efectiu abonament, tractant-se d'una prova al ple abast de la societat "RC 2010, SLU" com subratlla encertadament el Tribunal a quo. I aquesta mancança l'ha de perjudicar, doncs és ben sabut que la prova del pagament correspon, per regla general, a qui ho al·lega. Per tant, escau refusar aquest primer motiu d'oposició. La societat recurrent insisteix també en el pagament al treballador de diferents acomptes i per una quantitat total de 5.866 EUR. Aquesta suma resulta, substantivament, d'una relació de pagaments efectuada unilateralment per l'empresa. Només queden provats dos ingressos en el compte bancari del Sr. Cano., pel valor respectiu de 250 EUR i de 100 EUR (folis 34-35). Però en cap moment s'explica a quin motiu obeïen, essent versemblant la motivació emprada per la instància i que compartim, en el sentit que corresponen al reembossament de despeses de transport d'altres treballadors i abonades prèviament pel Sr. Cano.. El segon greuge de la societat interessa la seva condemna a pagar 476,28 EUR (nets) en concepte de realització de 63 hores extraordinàries. "RC 2010, SLU" es queixa de la parcialitat dels Srs. Alvarado. i Pombo.. Això no obstant, aquests testimonis no van ser tatxats, ni tampoc van ser objecte de cap mena de repregunta (folis 93 i 95). Per tant, s'han de presumir imparcials. En qualsevol cas, l'assalariat va aportar un principi de prova al respecte i és ben sabut que segons la jurisprudència més recent d'aquesta Sala: "quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna". I ens trobem en aquest cas de figura, tota vegada que el Sr. Cano. ha afirmat que feia una hora suplementària diària durant el temps en què es va perllongar la relació laboral, extrem corroborat per un company de treball (Sr. Pombo., resposta 3 i 4, foli 95). La recurrent, per la seva banda, s'ha limitat a negar-ho. Hagut compte que els càlculs realitzats per la instància no es discuteixen, procedeix confirmar la sentència impugnada en totes els seus extrems. III.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "RC 2010, SLU" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat. Aquests darrers seran liquidats en els termes establerts als articles 29.1 i concordants del Reglament regulador del dret a la defensa i l'assistència tècnica lletrades de data 17 de desembre del 2014. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs de la societat "RC 2010, SLU"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 16 d'octubre del 2014; condemnar la part recurrent a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat segons la modalitat establerta en el darrer Fonament de Dret. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE