SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el dia 3 de setembre del 2015 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova. ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil C.A.,SA va interposar demanda, en data 12-04-2012, envers la societat I.S.B., SA, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a satisfer la suma total de 988.459,59 euros, amb més els interessos bancaris de descobert i les costes judicials. I, pel cas que la defenent no complís de forma voluntària amb la condemna al pagament, que es disposés la venda en pública subhasta dels béns hipotecats. La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 13-09-2012, en el que demanava la desestimació íntegra de la demanda i la imposició de les costes processals a la part agent. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-12-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària C.A.,SA contra la societat I.S.B., SL i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar la quantitat total de 988.459,59.- euros, majorada dels interessos que devengui la dita suma segons el que disposa el VI. CONSIDERANT de la present resolució judicial, a comptar del 30 de juliol del 2011 pel que fa a la suma de 886.427,35.-euros i del 1 de juliol del 2011 pel que fa al import de 102.032,24.-euros, i fins a la definitiva cancel·lació del deute, a determinar en període d'execució de sentència. Segon.- Limitar a l'import de mil euros la part que l'actora podrà reclamar en concepte d'honoraris d'advocat i de procurador a la part defenent, en virtut de la condemna en costes". III.- La societat defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 27-04-2015, ha presentat escrit de conclusions, segons el qual i en atenció als arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda ha presentat escrit de contesta a les conclusions, de data 22-05-2015, en virtut del qual demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals es fonamenta el recurs de la part defenent és únic i consisteix en el següent. Entén la recurrent que s'ha de revocar el contingut del II Considerant (sic) que es refereix a la negativa de l'entitat bancària a autoritzar la venda a favor d'un tercer d'un dels locals comercials hipotecats. La rellevància rau, a criteri de la recurrent, que si s'hagués autoritzat ara la reclamació no s'hauria produït o seria inferior. Manifesta que existeixen elements probatoris que acrediten la no autorització de la venda (folis 97 i 164) i que la venda ja estava tancada per un preu de 300.000 euros. El present recurs ha de ser desestimat per les raons que, a continuació s'exposen. En el segon Considerant, la sentència d'instància examina l'argument de la defenent que la seva situació econòmica, difícil per la crisi econòmica, s'hauria vist agreujada per la negativa de l'entitat financera a autoritzar la venda d'un local comercial hipotecat. La sentència argumenta que existeix una certificació de la Sra. Guerrero (foli 97), que fou confirmada per la prova testifical de la mateixa (foli 164), en la que es manifestava per la testimoni que es desconeixien les causes per les quals l'entitat bancària havia denegat la referida operació de compravenda. Així mateix, assevera la resolució d'instància que no es coneix el contingut de les negociacions relatives a la compravenda i a l'aixecament de la càrrega hipotecària sobre el local i que si l'entitat financera no va mostrar el seu acord va ser perquè es reduïen les seves possibilitats de recobrament del deute sense que s'hagi acreditat cap conducta contrària a la bona fe ni a les disposicions de l'escriptura de préstec hipotecari de 10-12-2007. I aquest aparell argumental ha de ser mantingut per aquesta Sala. En efecte, hem vist com consta a les actuacions la certificació de la Sra. Guerrero i la seva prova testifical. De la mateixa s'aprecia per una banda que durant l'any 2009 havia d'efectuar gestions per a la compravenda del local de la defenent i que fou ella mateixa la interessada en adquirir el referit local per un preu de 300.000 euros. Per l'altra refereix que es van iniciar negociacions amb el director de Barberá, Sr. Ribes, sense que aquest hagi estat citat com a testimoni per a aclarir el curs de les negociacions, alhora que en la declaració testifical manifesta que desconeix les causes i els motius de la denegació per part del Banc (foli 164). Aleshores, s'al·lega l'existència d'unes negociacions relatives a la venda d'un local per un preu de 300.000 euros, però no s'aporten les condicions de la referida venda, rellevants per a determinar el risc que podia assumir l'entitat financera, ni tampoc existeix cap prova del curs de les negociacions ni de les causes que van portar a l'entitat financera a no aixecar la càrrega hipotecària sobre aquest bé immoble. I és des d'aquesta perspectiva, que el raonament de la sentència del tribunal a quo resulta adequat, atès que no es pot apreciar cap actuació de mala fe de l'entitat financera quan aquesta no ha incomplert el contracte de préstec hipotecari i es desconeixen les causes o motius que no van donar lloc a la consecució de la venda del local. II.- En segon terme, la pretensió que el creditor accepti un pagament parcial o alliberi una de les garanties, en aquest cas real, que recolzen el seu dret subjectiu de crèdit requereix necessàriament el seu consentiment. En aquest sentit, ja hem exposat en altres ocasions que el deutor ha de complir amb el pagament de manera íntegra, idèntica i indivisible. Aquestes són les exigències que es prediquen de la prestació que ha de portar a terme el deutor. La integritat del pagament significa que el deutor ha de complir amb tot allò pactat en la constitució de l'obligació (cfr. Digest 50,16,176, Decretals V,XLI, cap. VIII i SSTSJA 19-06-1997 i 30-11-2000). Aleshores, un pagament parcial només pot comportar un alliberament parcial del deute si el creditor exonera el deutor de l'exigència de la integritat del pagament. En altre cas, pot perfectament refusar un pagament que no s'ajusti a les exigències de la identitat, integritat i indivisibilitat. I el mateix, s'ha de concloure en relació a la petició d'alliberament d'una càrrega hipotecària mitjançant un pagament parcial de l'obligació. Atesa l'accessorietat de la garantia real respecte del dret de crèdit, la negativa justificada a rebre un pagament parcial del deute exigible motiva també el refús de l'aixecament del gravamen hipotecari que garanteix aquest crèdit. III.- Les consideracions anteriors justifiquen la desestimació del recurs, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil I.S.B.,S.L. contra la sentència, de data 4-12-2014, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE