STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2015 - ROJ: STSJAD 237/2015
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 septembre 2015
Numéro219/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 15 septembre 2015, ROJ STSJAD 237/2015
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 237/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:237) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : le champ « référence canonique » fourni est incomplet (« — »). La référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions du texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rendue en catalan ; la traduction du dispositif est proposée par nos soins.*
## Faits et procédure
Les époux, dont les noms figurent dans la décision sous les formes « M. Morell » et « Mme Marcos » (désignés ci-après par ces termes), ont chacun introduit une demande en séparation matrimoniale le 16 septembre 2013. Le ministère public a conclu le 20 septembre 2013, puis une demande reconventionnelle a été formée par l'épouse. Le dossier ne précise pas la date exacte de l'ensemble des écritures.
Le juge unipersonnel du Tribunal de première instance a prononcé la séparation et fixé plusieurs mesures : attribution à l'épouse de l'usage du domicile familial ; exercice conjoint de l'autorité parentale, la garde et la tutelle (*guarda i custòdia*) étant confiées à la mère ; un droit de visite détaillé au profit du père ; une pension alimentaire de 500 euros par enfant, indexée sur l'IPC, avec une contribution du père à hauteur de 70 % des dépenses extraordinaires ; la dissolution du régime matrimonial économique. Le jugement est daté du 23 février 2015, selon le dispositif de l'arrêt d'appel.
Les deux parties ont interjeté appel (conclusions du 9 juin 2015). Le ministère public a conclu à la confirmation. La Sala Civil statue sur les moyens soulevés, dans l'ordre suivant : (i) la durée de l'attribution de l'usage du domicile familial, à l'initiative du père ; (ii) le montant de la pension alimentaire, les frais de formation supérieure et le maintien de la pension jusqu'à l'indépendance économique, à l'initiative de la mère.
## Question de droit
La décision soulève trois questions.
**Première question** : l'attribution de l'usage du domicile familial peut-elle être limitée dans le temps, et si oui, à quel terme ? Plus précisément, le droit d'usage s'éteint-il automatiquement à la majorité du dernier enfant mineur, ou doit-il être rattaché à l'existence de la garde ?
**Deuxième question** : le montant de la pension alimentaire fixée au profit des enfants mineurs doit-il être révisé, au regard des capacités contributives du débiteur et des besoins des créanciers ?
**Troisième question** : la pension doit-elle être maintenue jusqu'à l'indépendance économique des enfants, et les frais d'études supérieures doivent-ils être répartis en fonction des revenus des parents ?
## Solution et dispositif
**Sur l'usage du domicile familial**, la Sala retient que l'attribution doit présenter un caractère temporaire, sans préjudice d'une éventuelle prorogation. Elle distingue deux hypothèses. Lorsque les enfants sont majeurs ou n'existent pas, l'attribution profite au conjoint le plus nécessiteux. Lorsque des enfants mineurs existent, l'attribution est liée à la garde : elle prend fin avec la garde, c'est-à-dire à la majorité. La Sala précise qu'il ne s'agit pas d'une cause d'extinction automatique, mais d'une justification temporelle fondée sur la garde. Elle ajoute que la prolongation de l'usage au-delà de la fin de la garde, au profit du parent gardien le plus nécessiteux, doit être demandée avant l'extinction du droit, par la voie de la modification des mesures définitives. Le moyen du père est accueilli.
**Sur la pension alimentaire**, la Sala rappelle que deux paramètres gouvernent sa fixation : les possibilités économiques du débiteur et les besoins du créancier, leur rapport constituant un jugement de proportionnalité. Faute de preuve précise des besoins des enfants, la juridiction du fond avait estimé ceux-ci à environ 800 euros par enfant. La Sala considère que la somme de 500 euros, qui couvre notamment le logement (la mère et les enfants occupant le domicile), l'alimentation, les frais de sant
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2015 - ROJ: STSJAD 237/2015
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 15 septembre 2015, ROJ STSJAD 237/2015
Note de référence : le champ « référence canonique » fourni est incomplet (« — »). La référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions du texte intégral (ROJ et ECLI). La décision est rendue en catalan ; la traduction du dispositif est proposée par nos soins.
Faits et procédure
Les époux, dont les noms figurent dans la décision sous les formes « M. Morell » et « Mme Marcos » (désignés ci-après par ces termes), ont chacun introduit une demande en séparation matrimoniale le 16 septembre 2013. Le ministère public a conclu le 20 septembre 2013, puis une demande reconventionnelle a été formée par l'épouse. Le dossier ne précise pas la date exacte de l'ensemble des écritures.
Le juge unipersonnel du Tribunal de première instance a prononcé la séparation et fixé plusieurs mesures : attribution à l'épouse de l'usage du domicile familial ; exercice conjoint de l'autorité parentale, la garde et la tutelle (guarda i custòdia) étant confiées à la mère ; un droit de visite détaillé au profit du père ; une pension alimentaire de 500 euros par enfant, indexée sur l'IPC, avec une contribution du père à hauteur de 70 % des dépenses extraordinaires ; la dissolution du régime matrimonial économique. Le jugement est daté du 23 février 2015, selon le dispositif de l'arrêt d'appel.
Les deux parties ont interjeté appel (conclusions du 9 juin 2015). Le ministère public a conclu à la confirmation. La Sala Civil statue sur les moyens soulevés, dans l'ordre suivant : (i) la durée de l'attribution de l'usage du domicile familial, à l'initiative du père ; (ii) le montant de la pension alimentaire, les frais de formation supérieure et le maintien de la pension jusqu'à l'indépendance économique, à l'initiative de la mère.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Première question : l'attribution de l'usage du domicile familial peut-elle être limitée dans le temps, et si oui, à quel terme ? Plus précisément, le droit d'usage s'éteint-il automatiquement à la majorité du dernier enfant mineur, ou doit-il être rattaché à l'existence de la garde ?
Deuxième question : le montant de la pension alimentaire fixée au profit des enfants mineurs doit-il être révisé, au regard des capacités contributives du débiteur et des besoins des créanciers ?
Troisième question : la pension doit-elle être maintenue jusqu'à l'indépendance économique des enfants, et les frais d'études supérieures doivent-ils être répartis en fonction des revenus des parents ?
Solution et dispositif
Sur l'usage du domicile familial, la Sala retient que l'attribution doit présenter un caractère temporaire, sans préjudice d'une éventuelle prorogation. Elle distingue deux hypothèses. Lorsque les enfants sont majeurs ou n'existent pas, l'attribution profite au conjoint le plus nécessiteux. Lorsque des enfants mineurs existent, l'attribution est liée à la garde : elle prend fin avec la garde, c'est-à-dire à la majorité. La Sala précise qu'il ne s'agit pas d'une cause d'extinction automatique, mais d'une justification temporelle fondée sur la garde. Elle ajoute que la prolongation de l'usage au-delà de la fin de la garde, au profit du parent gardien le plus nécessiteux, doit être demandée avant l'extinction du droit, par la voie de la modification des mesures définitives. Le moyen du père est accueilli.
Sur la pension alimentaire, la Sala rappelle que deux paramètres gouvernent sa fixation : les possibilités économiques du débiteur et les besoins du créancier, leur rapport constituant un jugement de proportionnalité. Faute de preuve précise des besoins des enfants, la juridiction du fond avait estimé ceux-ci à environ 800 euros par enfant. La Sala considère que la somme de 500 euros, qui couvre notamment le logement (la mère et les enfants occupant le domicile), l'alimentation, les frais de sant
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000219/2015 ORIGEN: 1000827/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de setembre del 2015
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Morell va interposar demanda, en data 16-09-2013, de separació matrimonial envers la Sra. Marcos, i interessava les pretensions que recollia a la mateixa.
En la mateixa data, la representació processal de la Sra. Marcos va formular també demanda de separació envers l'agent amb els pediments que contenia la mateixa.
El Ministeri Fiscal va contestar les respectives demandes per escrit de data 20-09-2013.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 219/15 — Décision commentée
En data 30-09-2013 les respectives representacions processals presentaven escrits de contesta a la demanda i la Sra. A.C. articulava demanda reconvencional.
Aquesta demanda reconvencional fou contestada per la part agent en data 14-10-2013 i pel Ministeri Fiscal el dia 8-10-2013.
II.- L'Hble. Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
Que estimant substancialment les demandes formulades pel Srs.
Morell i Marcos, ha de declarar i declara la separació dels consorts, tot i establint les següents mesures reguladores:
Primer.- Atribuir a la Sra. Marcos l'ús del domicili familiar situat a l'era d'X, camí Y ( - ).
Segon.- Declarar que la pàtria potestat al respecte dels menors Ricart i Escudero serà exercida conjuntament per ambdós progenitors, atribuint-se però a la mare la seva guarda i custòdia.
Tercer.- Establir en benefici del pare i en concepte de mínims, el següent règim de visites:
en període lectiu, els caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola i fins al dilluns al matí en què els acompanyaria al centre escolar o parada de transport escolar.
la meitat de les vacances escolars en la forma següent:
vacances de Nadal: la mare tindrà els menors en la seva companyia el primer període -que s'inicia el primer dia de vacances escolars i fins el dia 30 de desembre a les 20'00 hores- els anys parells i el pare els anys senars en la mateixa forma que anteriorment descrita per la mare.
vacances de setmana santa: es repartiran per meitats.
vacances de tots sants i carnavals, seran exercitades per períodes complerts entre cada progenitor de tal manera que el que no gaudeixi de la companyia dels seus fills un període la gaudirà durant l'altre alternant-se entre progenitors els períodes de cada any. Aquest any (2013) queda convingut que la mare gaudirà de la companyia dels seus fills durant el període de Tots Sants.
Vacances d'estiu: seran dividides per quinzenes, gaudint el pare la primera quinzena els anys parells i la segona la mare. Els pares es comprometen a convenir durant el mes de juny un calendari ad hoc per les vacances de cada estiu.
en relació a les onomàstiques i aniversaris dels fills i dels progenitors: els progenitors gaudiran de la companyia pròpies (aniversaris i onomàstica). En relació a les festes pròpies dels fills (aniversaris i sants) cada progenitor podrà gaudir de la companyia dels seus fills durant almenys tres hores de les seves celebracions dels menors en la mateixa proporció ans descrita.
un dia durant la setmana, sense pernoctació, quin haurà de ser comunicat pel pare a la mare amb una antelació mínima de 48 hores.
QUART.- Fixar a càrrec del Sr. T. el pagament d'una pensió d'aliments en favor dels fills a alçada de 500.- EUR per a cadascun que haurà de ser satisfet a la bestreta dins dels 5 primers dies de cada mes a la mare i que experimentarà anyalment les mateixes variacions que l'IPC. Alhora el pare haurà de contribuir en el 70 % de les despeses extraordinàries que puguin sorgir.
CINQUÈ.- Declarar la dissolució del règim econòmic del matrimoni un cop ferma la present Resolució.
SISÈ.- Desestimar les restants pretensions.
SETÈ.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals".
III.- Ambdues parts litigants han presentat recurs contra la sentència d'instància. Així, les representacions processals de la Sra. A.C. i del Sr. T. Ricart van articular llur escrit de conclusions en data 9-06-2015.
El Ministeri Fiscal va emetre informe, en data 22-06-2015, en virtut del qual s'oposava als recursos interposats i demanava la confirmació de la sentència dictada.
En data 7-07-2015 ambdues parts recurrents van articular llurs respectius escrits de contesta a les conclusions, segons els quals demanaven la desestimació dels recursos interposats de contrari.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal de la Sra. Marcos fonamenta el seu recurs en els següents motius o greuges. En primer terme, quant al quantum de la pensió d'aliments establerta a favor dels fills per import de 500 euros per cadascun, entén que la capacitat econòmica del pare permet incrementar la pensió fins els 600 euros per a cada menor i manifesta que la sentència no es pronuncia respecte de la petició que la pensió d'aliments es pagui fins que els fills hagin assolit la independència econòmica. En segon terme, assenyala que va sol·licitar que les despeses de formació universitària o superior fossin a càrrec de les parts en proporció als seus ingressos i respecte d'aquest extrem no existeix pronunciament ni motivació de la sentència.
La representació processal del Sr. Morell justifica el seu recurs en els següents motius de recurs. En primer terme, indica que a la demanda va demanar que el domicili quedés fixat fins que el fill menor del matrimoni assolís la majoria d'edat i considera, contra el criteri de la sentència d'instància, que la limitació temporal de l'atribució de l'ús del domicili conjugal s'ha d'efectuar en aquest procés per economia processal i en atenció a la durada del procés. Manifesta que al ser el domicili familiar de titularitat exclusiva del pare i atès que es trobarà atribuït fins que els fills no adquireixin la majoria d'edat, la mare amb els seus recursos i amb el temps que farà que gaudeix gratuïtament del mateix haurà tingut temps suficient per a preveure l'assumpció d'un lloguer o l'adquisició d'un habitatge. Si aquest pronunciament resta ferm es produirà un desequilibri important en perjudici del recurrent. En segon terme, quant a la pensió d'aliments a favor dels fills menors d'edat, entén que l'atribució de l'ús de l'habitatge constitueix un complement important de pensió, de manera que, no acreditades les necessitats dels menors, s'ha d'establir una pensió de 950 euros pels dos fills menors i una contribució del 60% de les despeses extraordinàries per part del pare.
II.- L'anhelada claredat expositiva, el deure de congruència i el deure de motivar i fonamentar en dret les resolucions judicials (art. 10 i 86 CA) possibilita el tractament conjunt, per una part, de les pretensions relatives a la pensió d'aliments a favor dels menors i, per l'altra, de l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar.
III.- Si s'inicia l'examen o estudi per aquest darrer extrem, s'ha de posar en relleu que el demandant sol·licitava l'atribució de l'ús del domicili familiar fins que el fill menor assoleixi la majoria d'edat i la sentència, en el seu Considerant III, raona, conforme a la TSJC del 20-12-2005) que no es pot determinar una causa d'extinció automàtica del dret d'ús de l'habitatge familiar, ja que podria atemptar contra l'interès superior dels menors i de la protecció del consort més necessitat.
Aquesta Sala ha posat de manifest que l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar s'ha d'efectuar amb caire temporal, sens perjudici que després pugui ésser objecte de pròrroga. En aquest sentit, esdevé necessari diferenciar aquells supòsits en els quals els fills són majors d'edat o no existeixen fills que l'atribució es realitza a favor del progenitor més necessitat d'aquells en els que existeixen fills menors d'edat. En aquest darrer cas, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar ha de venir vinculada a l'existència de la guarda dels menors, de manera que quan aquests assoleixen la majoria d'edat l'atribució de l'ús s'extingeix. I, per tant, en aquest cas no es tracta de la determinació d'una causa automàtica d'extinció sinó de la justificació de l'atribució de l'ús de l'habitatge, precisament, per raó d'ostentar la guarda i custòdia dels menors, de manera que a aquesta fita temporal s'ha de connectar l'atribució de l'ús, sense perjudici que si el cònjuge que ostenta la guarda és el més necessitat aquest ús es pugui perllongar després de l'extinció de la guarda dels menors; extrem aquest darrer que no ha restat acreditat i que, en el seu cas, haurà de sol·licitar-se abans de l'extinció del dret d'ús, mitjançant el procediment de modificació de mesures definitives.
Consegüentment, aquest motiu del recurs s'ha d'estimar.
IV.- Pel que fa al quantum de la pensió d'aliments, a les despeses de formació universitària o superior i al manteniment de la pensió d'aliments fins que els fills assoleixin la independència econòmica, convé posar de manifest el que segueix.
Pel que fa referència al quantum de la pensió d'aliments, la doctrina d'aquesta Sala és reiterada en el sentit de posar en relleu que són dos els paràmetres que s'han de tenir en compte per a determinar la quantificació dels aliments: les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats del que rep els aliments i que la relació entre ambdós paràmetres constitueix un judici de proporcionalitat. Des d'aquesta òptica, la sentència d'instància ha indicat que no existeix a les actuacions cap prova que permeti conèixer amb exactitud les necessitats econòmiques dels fills menors, Ricart i Escudero, de manera que la xifra aproximadament en uns 800 euros per cadascun. Així, si bé la recurrent sol·licita que s'augmenti la pensió a 600 euros per fill en atenció a que la capacitat econòmica del pare no es situa en 6000 euros mensuals sinó en 7000 o 7500 euros, alhora que és propietari del domicili conjugal, ha disposat sense consentiment dels comptes bancaris d'estalvis dels menors i ha venut 11 vehicles de la seva propietat. Sense perjudici, que la titularitat del domicili familiar no obsta a la determinació de la pensió d'aliments, sinó que l'atribució de l'ús als fills menors i a la mare permet cobrir les despeses d'habitatge, que la retirada de diners de comptes corrents s'haurà de resoldre en seu de liquidació del règim econòmic matrimonial, a la vegada que la alienació de 11 vehicles de la seva propietat evidencia una subrogació de diner en el seu patrimoni, l'augment de la pensió d'aliments no es determina, com s'ha vist, solament per la capacitat econòmica del progenitor.
En efecte, no s'han acreditat necessitats especials dels fills menors d'edat, i, per tant, coberta la necessitat d'habitatge amb 500 euros per fill es cobreixen els subministres del mateix, l'alimentació en sentit estricte, les despeses sanitàries, de previsió i de formació, així com les de lleure i oci adients a les edats dels menors. Aleshores, amb aquesta fonamentació no es justifica l'increment de la pensió sol·licitada per la mare. I a la mateixa conclusió s'ha d'arribar en relació a la petició de reducció de la pensió d'aliments per part del pare. Així, sense haver provat el pare que les necessitats concretes dels menors es puguin satisfer amb 475 euros mensuals, sinó que els diferents conceptes que integren els aliments en sentit ampli resten coberts amb la pensió de 500 euros determinada, a la vegada que la solvent posició econòmica del pare i de la mare possibiliten que els menors també gaudeixin dels avantatges que aquesta sanejada economia els proporciona i també de les despeses de lleure i d'oci associades a les mateixes. Per altra part, el criteri de la sentència d'instància de fixar el quantum de la pensió en 1000 euros pels dos fills i una contribució per part del pare del 70% a les despeses extraordinàries s'adequa amb la capacitat econòmica del pare, que es situa com a mínim en uns ingressos de 6.000 euros mensuals i amb la proporció existent entre els ingressos mensuals que obté el pare i la mare, comptat dins dels ingressos d'aquesta una tercera part del valor de lloguer mensual de l'habitatge familiar.
Consegüentment, les pretensions adreçades a la modificació del quantum de les pensions d'aliments dels fills menors s'han de desestimar.
V.- Quant a les pretensions que les pensions d'aliments s'abonin fins que els fills menors hagin assolit la independència econòmica i que les despeses de formació superior o universitària s'abonin en proporció als ingressos dels progenitors, les mateixes no poden prosperar. Pel que fa a aquestes pretensions, s'ha d'indicar que les pensions d'aliments s'adrecen a la cobertura dels diferents conceptes que integren l'accepció àmplia d'aliments i que, una volta assolida la majoria d'edat, i sempre que el rendiment del fill sigui adequat, s'han d'abonar les despeses d'educació i de formació. Per tant, abans de l'assoliment de la majoria d'edat i de conèixer si es cursaran estudis superiors, o de fer-ho el rendiment que s'obtindrà, o si s'incorporaran al mercat de treball, no esdevé possible determinar que la pensió d'aliments així determinada hagi de cobrir les eventualitats referides, sinó que una vegada es plantegi la situació, es podran exercitar les accions adreçades al manteniment, l'extinció o la modificació de les pensions d'aliments establertes en favor dels menors d'edat.
Consegüentment, aquests greuges també es desestimen.
VI.- L'èxit parcial d'un dels recursos interposats i la natura especials dels interessos en conflicte justifiquen la no imposició de les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Morell i DESESTIMAR el recurs formulat per la representació processal de la Sra. Marcos contra la sentència, de data 23- 02-2015, dictada pel Tribunal unipersonal i revoquem la seva part decisòria exclusivament en el sentit d'establir que l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar s'efectua fins a l'extinció de la guarda dels menors d'edat, tot mantenint la resta dels seus pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-