STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 247/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 octobre 2015
Numéro266/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 247/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2015)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 247/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:247) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 266/15 et le numéro d'origine 5001904/2010.*
## Faits et procédure
M. Manzano, salarié de la société « Bonet », exploitant une station-service, a été licencié le 1er octobre 2010 pour motifs disciplinaires, par lettre de licenciement fondée sur les articles 94 et 104 du Codi de relacions laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008). L'employeur reprochait à l'intéressé, d'une part, sa mise en cause pénale (processamento) pour un présumé délit majeur de vol qualifié dans la procédure TC-126-4/08, et, d'autre part, la manipulation du système informatique de la station-service afin de s'approprier frauduleusement les recettes excédentaires des liquidations.
Le salarié a saisi la juridiction du travail. Par jugement du 14 mai 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a estimé la demande, jugé le licenciement injustifié et condamné la société à verser 34 144,58 EUR nets, soit 36 131,83 EUR bruts, avec intérêts légaux, ainsi que les dépens.
La société « Bonet » a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation de la partie adverse aux dépens des deux instances. Elle faisait valoir que les indices ayant conduit à la mise en examen étaient sérieux, que la légalité du licenciement devait s'apprécier à la date de la rupture et non au regard de l'acquittement ultérieur, que les procédures pénales révélaient de nombreux « resets » du système informatique, et que le salarié n'avait jamais justifié des versements bancaires en espèces.
Dans l'intervalle, le Tribunal de Corts avait, par jugement ferme du 30 septembre 2014, acquitté M. Manzano au bénéfice du doute (*in dubio pro reo*).
## Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice était saisie de deux questions principales :
1. Les faits visés dans la lettre de licenciement, au regard des fautes très graves prévues aux numéros 2 et 4 de l'article 104 du Codi de relacions laborals, sont-ils établis ?
2. La mise en cause pénale du salarié, non suivie de condamnation, peut-elle constituer un motif valable de licenciement ?
Accessoirement, la Cour devait apprécier si des griefs non mentionnés dans la lettre de licenciement (les « resets » informatiques) pouvaient être pris en considération, et si les versements bancaires non justifiés pouvaient établir un lien avec l'activité salariée.
## Solution et dispositif
La Cour rappelle que le licenciement n'est justifié que si l'employeur démontre la commission d'une ou plusieurs fautes très graves. Elle écarte d'abord le premier motif de la lettre : « le processus d'une personne salariée ne constitue en aucun cas une c
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 247/2015
STSJAD 247/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2015)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 266/15 et le numéro d'origine 5001904/2010.
Faits et procédure
M. Manzano, salarié de la société « Bonet », exploitant une station-service, a été licencié le 1er octobre 2010 pour motifs disciplinaires, par lettre de licenciement fondée sur les articles 94 et 104 du Codi de relacions laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008). L'employeur reprochait à l'intéressé, d'une part, sa mise en cause pénale (processamento) pour un présumé délit majeur de vol qualifié dans la procédure TC-126-4/08, et, d'autre part, la manipulation du système informatique de la station-service afin de s'approprier frauduleusement les recettes excédentaires des liquidations.
Le salarié a saisi la juridiction du travail. Par jugement du 14 mai 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a estimé la demande, jugé le licenciement injustifié et condamné la société à verser 34 144,58 EUR nets, soit 36 131,83 EUR bruts, avec intérêts légaux, ainsi que les dépens.
La société « Bonet » a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation de la partie adverse aux dépens des deux instances. Elle faisait valoir que les indices ayant conduit à la mise en examen étaient sérieux, que la légalité du licenciement devait s'apprécier à la date de la rupture et non au regard de l'acquittement ultérieur, que les procédures pénales révélaient de nombreux « resets » du système informatique, et que le salarié n'avait jamais justifié des versements bancaires en espèces.
Dans l'intervalle, le Tribunal de Corts avait, par jugement ferme du 30 septembre 2014, acquitté M. Manzano au bénéfice du doute (in dubio pro reo).
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice était saisie de deux questions principales :
Les faits visés dans la lettre de licenciement, au regard des fautes très graves prévues aux numéros 2 et 4 de l'article 104 du Codi de relacions laborals, sont-ils établis ?
La mise en cause pénale du salarié, non suivie de condamnation, peut-elle constituer un motif valable de licenciement ?
Accessoirement, la Cour devait apprécier si des griefs non mentionnés dans la lettre de licenciement (les « resets » informatiques) pouvaient être pris en considération, et si les versements bancaires non justifiés pouvaient établir un lien avec l'activité salariée.
Solution et dispositif
La Cour rappelle que le licenciement n'est justifié que si l'employeur démontre la commission d'une ou plusieurs fautes très graves. Elle écarte d'abord le premier motif de la lettre : « le processus d'une personne salariée ne constitue en aucun cas une c
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000266/2015 ORIGEN: 5001904/2010 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'octubre del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 5001904/2010, instades pel Sr. Manzano contra la societat "Bonet", en data 14 de maig del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 22 de novembre de 2010 per part del Sr. Manzano contra la societat Bonet. SEGON.- Condemnar a la societat Bonet a satisfer al Sr. Manzano la quantitat de 34.144,58EUR nets, incrementada amb els interessos legals generats a comptar del 14 de gener de 2011. L'import brut d'aquesta quantitat, 36.131,83EUR, haurà de ser declarat i cotitzat prop de CASS. TERCER.- Condemnar en costes a la part defenent".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 266/15 — Décision commentée
II.- La societat "Bonet" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució i sol·licita la revocació de la sentència apel·lada i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.
Els arguments revocatoris són els següents: els indicis que van donar lloc al processament del treballador tenien una entitat innegable; la revisió judicial de la legalitat del comiat s'havia de situar en el moment de l'acomiadament i no en pronunciar-se l'absolució de l'empleat; el processament no provenia de la seva voluntat; no era admissible mantenir el contracte laboral en presència d'un processament; les actuacions penals demostraven que el Sr. Manzano havia efectuat molts "resets", incomplint així amb les seves obligacions contractuals i amagant les seves actuacions; l'assalariat no havia mai justificat els nombrosos ingressos bancaris d'imports en metàl·lic.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Manzano i la societat "Bonet", com tampoc la decisió de l'empresa d'acomiadar-lo, per motius disciplinaris, per carta del dia 1 d'octubre del 2010. La sentència de primera instància considera injustificat el comiat, raó per la qual ha estimat la demanda laboral promoguda pel Sr. Manzano. "Bonet" reitera, en aquesta alçada, la legalitat de l'acomiadament.
La missiva litigiosa contempla el següent:
"L'empresa que represento, ORG_1, S.A., us notifica per la present que ha decidit el vostre acomiadament per causes disciplinàries de conformitat amb els articles 94 i 104 dels Codi de Relacions Laborals (llei 35/2008 de 18 de desembre del 2008)
En efecte, s'ha detectat un seguit d'irregularitats en la distribució de carburant durant l'any 2007 i els mesos de gener a abril de 2008, motiu pel quin es va interposar la corresponent denúncia davant el servei de Policia.
A rel de les indagacions del referit Servei i de la Secció d'instrucció de la Batllia, vostè ha estat processat en la causa núm. TC-126-4/08 per un presumpte delicte major de furt qualificat, sent perjudicada la present empresa.
En conseqüència, existeixen indicis de criminalitat suficients de que la seva conducta envers l'empresa és constitutiva d'un il·lícit penal, pel quin ha estat processat. Concretament, vostè ha manipulat el sistema informàtic de l'estació de servei ORG_0 a fi d'apoderar-se il·legítimament les liquidacions dineràries sobrants durant els seus torns de treball.
Totes aquestes acusacions són constitutives de faltes molt greus en el sentit de l'article 104 del codi de Relacions Laborals i més concretament dels apartats 2 i 4 del referit precepte.
I justifiquem, per tant, el vostre acomiadament immediat, de conformitat amb les prescripcions de l'article 94 del Codi de relacions laborals" (foli 7).
II.- L'acomiadament del Sr. Manzano esdevé justificat sempre i quan l'empresa demostri la comissió d'una o més faltes molt greus. Si observem la lletra de comiat, l'extinció del contracte de treball es basa en dos factors: 1) el processament del treballador i 2) la manipulació dolosa del sistema informàtic d'una benzinera per lucrar-se personalment.
L'empresa recolza el comiat en els articles 104.2 ("Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres treballadors o qualsevol altra persona al servei de l'empresa en relació de treball amb aquesta, o fer en les instal·lacions de l'empresa negociacions de comerç o indústria per compte propi o d'una altra persona sense l'autorització expressa de l'empresa") i 104.4 ("El robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l'empresa") del Codi de relacions laborals.
Força és de constatar, en primer lloc, que el processament d'una persona treballadora no constitueix, en absolut, una causa de comiat. Resoldre altrament suposaria una clara violació del principi constitucional de presumpció d'innocència.
En segon lloc, es recrimina al Sr. Manzano l'apoderament de diners cobrats als clients de l'estació en concepte de venda de carburant ("vostè ha manipulat el sistema informàtic de l'estació de servei ORG_0 a fi d'apoderar-se il·legítimament les liquidacions dineràries sobrants durant els seus torns de treball"). Ara bé, el Sr. Manzano ha estat absolt (en aplicació del principi in dubio pro reo) en la causa penal que es seguia contra ell i altres persones, mitjançant sentència ferma del M.I. Tribunal de Corts del 30 de setembre del 2014. La jurisdicció penal ha declarat provat que: "No consta que els acusats x ... i Manzano manipulessin el sistema informàtic de la gasolinera per obtenir un benefici econòmic aconseguint que els litres de carburant subministrats i cobrats als clients en els distints sortidors no sempre es comptabilitzessin a l'ordinador de caixa, ni en quedés cap tipus de constància en el sistema informàtic, apoderant-se de la diferència entre el carburant realment subministrat i el carburant que constava al sistema informàtic com subministrat" (foli 65) i que "No ha quedat acreditat que els acusats x i Manzano s'haguessin apoderat de la suma de 321.773,72 euros l'any 2007 i de la suma de 145.050,52 euros l'any 2008 de la recaptació de l'estació de servei ORG_0, ..." (revers del foli 67). Per conseqüent, el M.I. Tribunal de Corts descarta, no només l'existència d'una manipulació informàtica, però també l'apoderament del producte de la venda de carburant. Aquestes declaracions s'imposen a aquesta Sala i sense que existeixi cap altra prova fefaent que contradigui les conclusions del Tribunal penal. Les faltes invocades no queden, per tant, constituïdes, de manera que el comiat no era conforme a Dret.
La societat recurrent al·lega que les actuacions penals demostraven que el Sr. Manzano efectuava "resets" a l'ordinador central i/o als dos concentradors que transmetien les dades de les diferents càrregues de carburant al sistema informàtic, als efectes de no enregistrar la quantitat subministrada, incomplint així les seves obligacions contractuals i amagant les seves actuacions. Aquest greuge no pot ser examinat, perquè la carta de comiat no fa esment d'aquestes actuacions precises. Però és que, a més, el M.I. Tribunal de Corts conclou -també aquesta Sala- que: "no ha quedat plenament provada la relació de causalitat entre els "resets" i les diferències en el nombre de litres subministrats segons els TPV i els comptadors interns dels sortidors, en definitiva, que les diferències entre els litres subministrats segons registre informàtic dels TPV i els comptadors interns dels sortidors podrien obeir a altres factors ... consten referències dels acusats i de testimonis treballadors de la gasolinera a problemes de les cubes en quan a la impermeabilització, fuites dels dipòsits, mal funcionament de les sondes, problemes de calibratge dels dipòsits i dels sortidors, i merma del carburant" (foli 76).
La societat "Bonet" ha afegit que l'assalariat no havia mai justificat els nombrosos ingressos bancaris d'imports en metàl·lic. Però res prova que hi hagi connexió directe entre els esmentats ingressos i l'activitat assalariada del Sr. Manzano pel compte de "Bonet".
Per tant, escau concloure en la producció d'un comiat injustificat i que dóna dret a la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, quin import (36.131,83 EUR) no es discuteix.
III.- La desestimació del recurs d'apel·lació suposa la condemna de la societat "Bonet" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la societat "Bonet"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14 de maig del 2015; condemnar la part apel·lant a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.