STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 250/2015
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2015
Numéro97/2014
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 250/2015)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 250/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:250) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le Sr Galván, assuré social, sollicite auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie. La CASS rejette sa demande, décision confirmée sur recours gracieux le 29 avril 2013 après une première décision du 19 février 2013. L'intéressé saisit alors la juridiction de première instance.
Par sentence du 25 octobre 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle fait droit à la demande du Sr Galván. La CASS interjette appel le 14 janvier 2015. Elle soutient principalement que l'assuré n'était ni en situation d'emploi (*alta*) ni en situation assimilée à la date du fait générateur, que des contradictions affectaient les rapports de l'INSS et qu'il convenait d'ordonner une nouvelle mesure d'instruction, et que la reconnaissance d'une pension d'invalidité par la sécurité sociale espagnole à compter du 26 octobre 2012 était indifférente.
L'intimé conteste la mesure d'instruction. Il soutient qu'il se trouvait en situation assimilée à l'*alta* au 1er mars 2012, qu'une pension de grande invalidité pouvait être obtenue en Espagne sans être en *alta* au fait générateur, et qu'il était titulaire d'une pension espagnole lors de sa demande andorrane du 26 octobre 2012.
Des conclusions complémentaires sont produites à la suite d'une mesure d'instruction « pour meilleur proveir ». La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie en appel, retient que les parties s'accordent sur la date du fait générateur, fixée au 1er mars 2012, et sur le fait que l'assuré a cotisé à la fois en Principauté et en Espagne. Ces éléments de fait ne sont pas contestés (non précisé dans la décision pour la date exacte de la notification de la sentence de première instance).
## Question de droit
Le litige pose deux questions :
1. Le Sr Galván remplissait-il la condition générale d'ouverture des droits prévue par la loi de sécurité sociale (LSS), à savoir être en situation d'*alta* ou assimilée à l'*alta* à la survenance de l'éventualité protégée ?
2. La convention hispano-andorrane de sécurité sociale permettait-elle de pallier l'absence de cette condition, soit par une affiliation en Espagne au moment du fait générateur, soit par le service d'une prestation espagnole ?
Les dispositions en cause sont les articles 117.1 et 121.3 LSS, ainsi que l'article 22.1 de la convention. La Sala rappelle que le fait générateur de l'invalidité est, selon l'article 121.3 LSS, « la date à laquelle se produit la réduction de la capacité de gain ou le moment où est déclarée la détérioration prématurée de l'organisme ».
## Solution et dispositif
La Sala examine successivement les deux branches de l'alternative conventionnelle.
S'agissant de l'affiliation, elle relève que l'INSS certifie que l'intéressé n'était ni en *alta* ni en situation assimilée au 1er mars 2012, faute d'un temps d'inscription suffisant comme demandeur d'emploi. Les certificats antérieurs, jugés contradictoires, sont écartés au profit de ce document. La Sala énonce que, « per regla general,
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 250/2015
Le Sr Galván, assuré social, sollicite auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie. La CASS rejette sa demande, décision confirmée sur recours gracieux le 29 avril 2013 après une première décision du 19 février 2013. L'intéressé saisit alors la juridiction de première instance.
Par sentence du 25 octobre 2014, le Tribunal unipersonnel du Batlle fait droit à la demande du Sr Galván. La CASS interjette appel le 14 janvier 2015. Elle soutient principalement que l'assuré n'était ni en situation d'emploi (alta) ni en situation assimilée à la date du fait générateur, que des contradictions affectaient les rapports de l'INSS et qu'il convenait d'ordonner une nouvelle mesure d'instruction, et que la reconnaissance d'une pension d'invalidité par la sécurité sociale espagnole à compter du 26 octobre 2012 était indifférente.
L'intimé conteste la mesure d'instruction. Il soutient qu'il se trouvait en situation assimilée à l'alta au 1er mars 2012, qu'une pension de grande invalidité pouvait être obtenue en Espagne sans être en alta au fait générateur, et qu'il était titulaire d'une pension espagnole lors de sa demande andorrane du 26 octobre 2012.
Des conclusions complémentaires sont produites à la suite d'une mesure d'instruction « pour meilleur proveir ». La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie en appel, retient que les parties s'accordent sur la date du fait générateur, fixée au 1er mars 2012, et sur le fait que l'assuré a cotisé à la fois en Principauté et en Espagne. Ces éléments de fait ne sont pas contestés (non précisé dans la décision pour la date exacte de la notification de la sentence de première instance).
Question de droit
Le litige pose deux questions :
Le Sr Galván remplissait-il la condition générale d'ouverture des droits prévue par la loi de sécurité sociale (LSS), à savoir être en situation d'alta ou assimilée à l'alta à la survenance de l'éventualité protégée ?
La convention hispano-andorrane de sécurité sociale permettait-elle de pallier l'absence de cette condition, soit par une affiliation en Espagne au moment du fait générateur, soit par le service d'une prestation espagnole ?
Les dispositions en cause sont les articles 117.1 et 121.3 LSS, ainsi que l'article 22.1 de la convention. La Sala rappelle que le fait générateur de l'invalidité est, selon l'article 121.3 LSS, « la date à laquelle se produit la réduction de la capacité de gain ou le moment où est déclarée la détérioration prématurée de l'organisme ».
Solution et dispositif
La Sala examine successivement les deux branches de l'alternative conventionnelle.
S'agissant de l'affiliation, elle relève que l'INSS certifie que l'intéressé n'était ni en alta ni en situation assimilée au 1er mars 2012, faute d'un temps d'inscription suffisant comme demandeur d'emploi. Les certificats antérieurs, jugés contradictoires, sont écartés au profit de ce document. La Sala énonce que, « per regla general,
Sentència
Núm. de Protocol: 2100043/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000097/2014
SENTÈNCIA 65-2015
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Sra. Esteban
Advocat: Sr. Durán
Apel·lat: Sr. Galván
Representant: Sra. Ramirez
Advocat: Sra. Toll
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, nou d'octubre del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100043/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 97/2014 — Décision commentée
1.- El Sr. Galván va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 d'abril del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 19 de febrer del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia.
2.- Mitjançant sentència del 25 d'octubre del 2014, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Galván.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 14 de gener del 2015, la CASS manifesta principalment que:
l'assegurat no estava d'alta o en situació assimilada a la data del fet causant;
calia practicar una nova prova davant les contradiccions que presentaven els informes emesos per l'INSS;
el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per part de la seguretat social espanyola a partir del 26 d'octubre del 2012 resultava indiferent.
4.- En el seu escrit de contesta de data 3 de febrer del 2015, el Sr. Galván al·lega que:
s'oposava a la pràctica d'una nova prova;
l'assegurat estava en una situació assimilada a l'alta en data 1 de març del 2012;
es podia obtenir, a Espanya, una pensió de gran invalidesa malgrat hom no estigués en situació d'alta en el moment del fet causant;
el Sr. Galván era titular d'una pensió a Espanya quan va formular la sol·licitud de pensió a Andorra el dia 26 d'octubre del 2012.
5.- Es van evacuar conclusions complementàries a resultes de la pràctica d'una prova per millor proveir.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El recurs de la CASS versa sobre el dret del Sr. Galván a obtenir una pensió d'invalidesa per malaltia. El Tribunal a quo ha considerat que l'assegurat complia amb totes les condicions legals exigides. La CASS s'alça, per conseqüent, contra la sentència de la instància.
Tercer.- És pacífic que el Sr. Galván ha cotitzat al Principat i a Espanya i que va patir un traumatisme crani encefàlic en data 1 de març del 2012.
Segons els articles 117.1 i 121.3 de la LSS: "Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari" i "S'entén com a fet causant, ... per la invalidesa, la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme".
El Sr. Galván residia a Espanya quan es va dirigir a la CASS (15 de març del 2012, foli 9) per sol·licitar la pensió controvertida. Per tant, resulta d'aplicació l'article 22.1 del Conveni hispano-andorrà de seguretat social: "Si la legislació d'una part contractant subordina la concessió de les prestacions regulades en aquest capítol a la condició que el treballador hagi estat subjecte a la seva legislació en el moment de produir-se el fet causant de la prestació, aquesta condició es considera complerta si en aquest moment el treballador està assegurat en virtut de la legislació de l'altra part o, en el seu defecte, quan rebi una prestació d'aquesta part de la mateixa naturalesa o una prestació de naturalesa diferent però causada pel mateix beneficiari".
Si es combinen aquests instruments, en resulta que l'assegurat tenia dret a una pensió d'invalidesa per malaltia a Andorra sempre i quan, a la data del fet causant, estigués assegurat a Espanya o hi percebés una pensió.
Les parts s'acorden en què la data del fet causant es situa al dia 1 de març del 2012.
Força és de constatar que el Sr. Galván no respectava cap d'aquests requisits.
Pel que fa a la primera condició, els dubtes que existien en primera instància -en motiu de la producció de certificats confusos per part de l'INSS (folis 89, 105, 107, 136-137)- han estat esvaïts amb l'aportació del document que obra al foli 27 d'aquest rotlle. L'INSS certifica que el Sr. Galván no estava en situació d'alta ni assimilada a l'alta en data 1 de març del 2012. I no ho estava perquè no portava inscrit el temps suficient com a demandant de feina. L'interessat ens diu ara que "estava assegurat, tot i que no d'alta". Aquesta Sala entén que, per regla general, no es pot estar assegurat sense estar donat d'alta al sistema, nogensmenys l'assegurat no aporta cap element que contradigui aquesta presumpció.
Quant a la percepció d'una pensió, és cert que el Sr. Galván és titular d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna a Espanya des del 26 d'octubre del 2012 (folis 31 i 129). Això no obstant, s'ha esmentat més amunt que la concessió d'una pensió a Andorra queda supeditada al cobrament d'una prestació a Espanya a la data del fet causant. En el cas que ens ocupa, és pacífic que l'assegurat no percebia l'esmentada prestació a la repetida data.
Per tot l'exposat, escau revocar la sentència apel·lada.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2014-123, de 25 d'octubre del 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia.
Segon.- Revocar la sentència apel·lada; declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 d'abril del 2013.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.