STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 252/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2015
Numéro41/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 252/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:252)
> Décision commentée : STSJAD 252/2015, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 9 octobre 2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:252) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante, Mme Durán, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension de veuvage le 19 octobre 2010. La CASS a rejeté cette demande le 28 mars 2011, et le Consell d'Administració a rejeté le recours d'alçada le 15 juin 2011. Aucun recours juridictionnel n'ayant été formé, cette dernière décision est devenue ferme.
Le 26 juin 2013, l'intéressée a formé une nouvelle demande, cette fois de pension de veuvage temporaire. La CASS l'a déclarée irrecevable les 5 mars et 2 avril 2014, au motif que « la demande avait été résolue » par sa décision antérieure. Le Consell d'Administració a ratifié cette irrecevabilité le 19 juin 2014.
Saisi d'un recours contre cette dernière décision, le Tribunal unipersonnel del Batlle a rejeté la demande par une sentence du 26 mars 2015 (sentence 26-2015). Mme Durán a interjeté appel le 22 mai 2015, en soutenant que sa demande de 2010 visait une pension viagère et non temporaire, et qu'il n'existait donc ni identité de fondement ni identité d'objet avec la demande de 2013. La CASS a répondu que les éléments invoqués avaient déjà fait l'objet d'un débat en 2011 et qu'aucun élément nouveau n'était produit.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, s'est reconnu compétent au titre de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il a confirmé la sentence de première instance et rejeté l'appel.
## Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de savoir si une nouvelle demande de prestation, portant sur une prestation d'une autre nature (temporaire plutôt que viagère), pouvait être examinée par l'administration de sécurité sociale lorsqu'une décision antérieure était devenue définitive. Il s'agissait, d'autre part, de déterminer si le requérant pouvait invoquer ultérieurement un fondement qu'il n'avait pas soulevé dans la première procédure.
Le tribunal a répondu que la demande de 2013 ne pouvait pas être examinée en présence d'un acte antérieur définitif et consenti. Il s'appuie pour cela sur la notion de « duplicité » ou de « reproduction » des prétentions, telle que retenue dans ses sentences 99-35 du 20 décembre 1999 et 00-26 du 20 juin 2000. Selon ces décisions, cette duplicité existe non seulement lorsque la même prétention est formulée deux fois, mais aussi lorsque sont en cause des faits ou des titres qui pouvaient raisonnablement être invoqués dans la première demande et ne l'ont pas été.
## Solution et dispositif
Le tribunal a rejeté l'appel sur le fondement de trois constats :
- la demande de 2010 était une demande générique de pension de surv
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 252/2015
STSJAD 252/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:252)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 252/2015, Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Administrativa, 9 octobre 2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:252) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La requérante, Mme Durán, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une pension de veuvage le 19 octobre 2010. La CASS a rejeté cette demande le 28 mars 2011, et le Consell d'Administració a rejeté le recours d'alçada le 15 juin 2011. Aucun recours juridictionnel n'ayant été formé, cette dernière décision est devenue ferme.
Le 26 juin 2013, l'intéressée a formé une nouvelle demande, cette fois de pension de veuvage temporaire. La CASS l'a déclarée irrecevable les 5 mars et 2 avril 2014, au motif que « la demande avait été résolue » par sa décision antérieure. Le Consell d'Administració a ratifié cette irrecevabilité le 19 juin 2014.
Saisi d'un recours contre cette dernière décision, le Tribunal unipersonnel del Batlle a rejeté la demande par une sentence du 26 mars 2015 (sentence 26-2015). Mme Durán a interjeté appel le 22 mai 2015, en soutenant que sa demande de 2010 visait une pension viagère et non temporaire, et qu'il n'existait donc ni identité de fondement ni identité d'objet avec la demande de 2013. La CASS a répondu que les éléments invoqués avaient déjà fait l'objet d'un débat en 2011 et qu'aucun élément nouveau n'était produit.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, s'est reconnu compétent au titre de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Il a confirmé la sentence de première instance et rejeté l'appel.
Question de droit
La question posée était double. Il s'agissait, d'une part, de savoir si une nouvelle demande de prestation, portant sur une prestation d'une autre nature (temporaire plutôt que viagère), pouvait être examinée par l'administration de sécurité sociale lorsqu'une décision antérieure était devenue définitive. Il s'agissait, d'autre part, de déterminer si le requérant pouvait invoquer ultérieurement un fondement qu'il n'avait pas soulevé dans la première procédure.
Le tribunal a répondu que la demande de 2013 ne pouvait pas être examinée en présence d'un acte antérieur définitif et consenti. Il s'appuie pour cela sur la notion de « duplicité » ou de « reproduction » des prétentions, telle que retenue dans ses sentences 99-35 du 20 décembre 1999 et 00-26 du 20 juin 2000. Selon ces décisions, cette duplicité existe non seulement lorsque la même prétention est formulée deux fois, mais aussi lorsque sont en cause des faits ou des titres qui pouvaient raisonnablement être invoqués dans la première demande et ne l'ont pas été.
Solution et dispositif
Le tribunal a rejeté l'appel sur le fondement de trois constats :
la demande de 2010 était une demande générique de pension de surv
Sentència
Núm. de Protocol: 2100057/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000041/2015
SENTÈNCIA 67-2015
PARTS:
Apel·lant: Sra. Durán
Representant: Sra. Bueno
Advocat: Sra. Vara
Apel·lat: CASS
Representant: Sra. Vilar
Advocat: Sra. Mercader
M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
Andorra la Vella, nou d'octubre del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2100057/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 41/2015 — Décision commentée
1.- La Sra. Durán va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 19 de juny del 2014, la qual confirmava, en alçada, les decisions anteriors dels dies 5 de març i 2 d'abril del 2014, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret al reconeixement d'una pensió de viduïtat temporal.
2.- Mitjançant sentència del 26 de març del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Durán.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de maig del 2015, la Sra. Durán manifesta principalment que:
la sol·licitud del 19 d'octubre del 2010 perseguia la concessió d'una pensió de viduïtat vitalícia i la denegació subsegüent no va valorar si podia percebre una pensió temporal;
la sol·licitud del 26 de juny del 2013 era distinta, tota vegada que interessava la concessió d'una pensió temporal;
no existia identitat de fonament ni identitat de decisió.
4.- En la seva contesta de data 19 de juny del 2015, la CASS manifesta que la sol·licitud de la recurrent versava sobre elements que van estar objecte de debat l'any 2011 i, actualment, no en aportava cap de nou.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Durán s'alça contra la sentència d'instància, la qual ha confirmat la inadmissió, per part de la CASS, de la sol·licitud de pensió de reversió formulada per la interessada.
Convé efectuar un breu recordatori dels fets que envolten aquest litigi: 19 d'octubre del 2010: la Sra. Durán demana una pensió de viduïtat a la CASS (folis 97-103),
28 de març del 2011: la parapública denega l'esmentada sol·licitud (folis 30-31),
15 de juny del 2011: el Consell d'Administració de la CASS desestima el recurs d'alçada contra l'esmentat refús (folis 32-33). L'acte va esdevenir ferm a defecte de recurs jurisdiccional,
26 de juny del 2013: la Sra. Durán demana una pensió de viduïtat temporal (foli 48),
5 de març i 2 d'abril de 2014: la CASS inadmet la demanda "en haver quedat resolta la petició en l'escrit de la CASS de data 27/06/2011" (folis 7- 9),
19 de juny del 2014: el Consell d'Administració de la CASS ratifica la inadmissió a tràmit (folis 10-12).
Es convé amb el Tribunal a quo, que la sol·licitud del 26 de juny del 2013 no podia ser resolta en presència d'un acte anterior definitiu i consentit. Per una banda, cap nova circumstància de fet o de dret va tenir lloc després de l'emissió de la decisió de la CASS del 15 de juny del 2011. Per altra banda, es recorda que segons les sentències 99-35 del 20 de desembre de 1999 i 00-26 del 20 de juny del 2000, existeix duplicitat o reproducció de les pretensions no només quan es reclama el mateix dues vegades, però també en presència de fets o títols que es podien al·legar molt raonablement en la primera sol·licitud i no es van invocar. En efecte, en la sol·licitud del 19 d'octubre del 2010, la Sra. Durán va formular una sol·licitud genèrica de pensió per supervivència (foli 97) sense distingir si era vitalícia o temporal. I la CASS va desestimar la súplica en base als articles 181 i 186 de la LSS (folis 30 i 33), els quals es refereixen a les pensions vitalícies i temporals. Per tant, la recurrent no pot mantenir que només cercava una pensió vitalícia el 19 d'octubre del 2010 i, menys encara, que la CASS només es va manifestar sobre la primera prestació. En qualsevol cas, la Sra. Durán ja estava en condicions, l'any 2010, de reclamar una pensió temporal, ja sigui en la sol·licitud inicial del 19 d'octubre del 2010 o en el recurs subsegüent a la decisió expressa del 28 de març del 2011, de manera que si no es va exigir en el moment processal escaient, aquest mancament no pot ser esmenat posteriorment.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Durán contra la sentència 26-2015, de 26 de març del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma.
Segon.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.