STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 254/2015
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2015
Numéro31/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 254/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:254)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 254/2015) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante en première instance, M^me^ Carretero, agente de circulation communale, a fait l'objet de deux sanctions de suspension de fonctions de quinze jours chacune, avec perte des rémunérations correspondantes. Ces sanctions, décidées par le Conseil de la commune X le 24 février 2014, sanctionnaient deux infractions graves prévues à l'article 48, lettres d) et f), de la loi 8/2005 du 21 février 2005 sur les agents de circulation communaux.
Le Tribunal de batlles (section administrative) a, par jugement du 2 mars 2015, largement accueilli le recours et annulé les actes attaqués. Il a retenu la caducité de la procédure disciplinaire au sens de l'article 52.3 de la loi précitée. La procédure a été engagée le 19 novembre 2013, tandis que le plec de càrrecs (acte de notification des griefs) n'a été formulé que le 21 janvier 2014, après l'expiration du délai de deux mois prévu par ce texte.
La commune a interjeté appel. Elle soutient que le point de départ du délai doit être fixé au 28 novembre 2013, date de notification de l'ouverture de la procédure à l'intéressée, et que le retard tient à un arrêt de travail de l'agent du 3 au 30 janvier 2014, ayant suspendu la relation de travail. Le Gouvernement d'Andorre, bien qu'il n'ait pas formé appel, conclut à la révocation du jugement, en comptant le délai entre l'ouverture de la procédure et la formulation du plec de càrrecs. L'intéressée conclut à la confirmation.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie en apel·lació (rouleau TSJA-0000031/2015, numéro de protocole 2000059/2014), a statué sur conclusions écrites, le débat oral ayant été remplacé par cette procédure.
## Question de droit
La question centrale est la suivante : le dépassement du délai imparti pour formuler le plec de càrrecs entraîne-t-il nécessairement la caducité de la procédure disciplinaire engagée contre un agent de circulation communal ?
Cette question est logiquement antérieure à celle, soulevée par les parties, du mode de computation du délai de deux mois. La Cour l'énonce expressément comme « une question de principe, qui doit être résolue de manière préalable » (*fonaments*, troisième considérant). Elle relève en effet que la loi 8/2005 ne prévoit pas, de manière expresse, la sanction du dépassement du délai, de sorte qu'il faut recourir aux règles générales du Code de l'administration.
## Solution et dispositif
Le raisonnement de la Cour s'articule en trois temps.
**1. Le silence de la loi spéciale et le renvoi au droit commun.** En l'absence de sanction expresse dans la loi 8/2005, la Cour se tourne vers le Code de l'administration. Son article 49.1 dispose que les actes administratifs pris hors délai ne sont annulables que si la nature du délai l'impose. La Cour en déduit un principe : les actes tardifs ne sont pas, en principe, entachés d'annulabilité, sauf exception tenant à la nature du délai, exception qu'elle écarte en l'espèce.
**2. La nature
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 254/2015
La requérante en première instance, M^me^ Carretero, agente de circulation communale, a fait l'objet de deux sanctions de suspension de fonctions de quinze jours chacune, avec perte des rémunérations correspondantes. Ces sanctions, décidées par le Conseil de la commune X le 24 février 2014, sanctionnaient deux infractions graves prévues à l'article 48, lettres d) et f), de la loi 8/2005 du 21 février 2005 sur les agents de circulation communaux.
Le Tribunal de batlles (section administrative) a, par jugement du 2 mars 2015, largement accueilli le recours et annulé les actes attaqués. Il a retenu la caducité de la procédure disciplinaire au sens de l'article 52.3 de la loi précitée. La procédure a été engagée le 19 novembre 2013, tandis que le plec de càrrecs (acte de notification des griefs) n'a été formulé que le 21 janvier 2014, après l'expiration du délai de deux mois prévu par ce texte.
La commune a interjeté appel. Elle soutient que le point de départ du délai doit être fixé au 28 novembre 2013, date de notification de l'ouverture de la procédure à l'intéressée, et que le retard tient à un arrêt de travail de l'agent du 3 au 30 janvier 2014, ayant suspendu la relation de travail. Le Gouvernement d'Andorre, bien qu'il n'ait pas formé appel, conclut à la révocation du jugement, en comptant le délai entre l'ouverture de la procédure et la formulation du plec de càrrecs. L'intéressée conclut à la confirmation.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie en apel·lació (rouleau TSJA-0000031/2015, numéro de protocole 2000059/2014), a statué sur conclusions écrites, le débat oral ayant été remplacé par cette procédure.
Question de droit
La question centrale est la suivante : le dépassement du délai imparti pour formuler le plec de càrrecs entraîne-t-il nécessairement la caducité de la procédure disciplinaire engagée contre un agent de circulation communal ?
Cette question est logiquement antérieure à celle, soulevée par les parties, du mode de computation du délai de deux mois. La Cour l'énonce expressément comme « une question de principe, qui doit être résolue de manière préalable » (fonaments, troisième considérant). Elle relève en effet que la loi 8/2005 ne prévoit pas, de manière expresse, la sanction du dépassement du délai, de sorte qu'il faut recourir aux règles générales du Code de l'administration.
Solution et dispositif
Le raisonnement de la Cour s'articule en trois temps.
1. Le silence de la loi spéciale et le renvoi au droit commun. En l'absence de sanction expresse dans la loi 8/2005, la Cour se tourne vers le Code de l'administration. Son article 49.1 dispose que les actes administratifs pris hors délai ne sont annulables que si la nature du délai l'impose. La Cour en déduit un principe : les actes tardifs ne sont pas, en principe, entachés d'annulabilité, sauf exception tenant à la nature du délai, exception qu'elle écarte en l'espèce.
**2. La nature
Sentència
Núm. de Protocol: 2000059/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000031/2015
Andorra la Vella, nou d'octubre de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000059/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 31/2015 — Décision commentée
1.- La Sra. Carretero va interposar demanda contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú X., en què impugnava l'acord adoptat pel Consell del Comú en data 24 de febrer de 2014, per mitjà del qual li van ser imposades dues sancions de suspensió de funcions durant 15 dies cadascuna d'elles, amb pèrdua de les retribucions corresponents, com a responsable de sengles infraccions greus de l'article 48, apartats d) i f) de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals.
2.- La sentència de 2 de març de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda i ha anul·lat els actes impugnats, en considerar que s'havia produït la caducitat de l'expedient disciplinari, d'acord amb l'article 52.3 de la referida llei, ja que el procediment es va iniciar el 19 de novembre de 2013, mentre que el plec de càrrecs no va ser formulat fins al 21 de gener de 2014, quan ja havia transcorregut el termini de dos mesos que estableix el precepte esmentat.
3.- La representació de l'Hble. Comú X. ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:
No ha transcorregut el termini de dos mesos, ja que s'ha de situar el dies a quo el 28 de novembre de 2013, quan es va notificar a la interessada la iniciació del procediment sancionador.
No es va poder notificar abans el plec de càrrecs, ja que l'agent va romandre de baixa laboral des del 3 fins al 30 de gener de 2014, i això va comportar la suspensió de la relació laboral.
4.- La representació de la Sra. Carretero es va oposar al recurs i va sol·licitar que es confirmés íntegrament la sentència apel·lada, ja que la formulació del plec de càrrecs no pot superar el termini de dos mesos, comptats des de la incoació de l'expedient, i això amb independència de la data de notificació del primer i de la situació de baixa laboral.
5.- La representació del M.I. Govern, tot i no formular recurs d'apel·lació, ha considerat que procedeix revocar la sentència impugnada, entenent que el termini de dos mesos s'ha de comptar des de la data de notificació de l'inici del procediment i fins a la formulació del plec de càrrecs.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
Fonaments de dret
FONAMENTS Palau DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha conclòs que el procediment administratiu havia caducat, ja que el plec de càrrecs no es va formular dins del termini de dos mesos que, per a les faltes greus, estableix l'article 52.3 de la Llei 8/2005, de 21 de febrer, dels agents de circulació comunals. Segons el Tribunal a quo, aquest termini s'inicia amb la incoació de l'expedient, mentre que el dies ad quem s'ha de situar el dia que es formula el plec de càrrecs.
A partir d'aquest raonament, les parts han centrat les seves al·legacions en discutir la forma en què s'ha de fer el còmput del termini de caducitat, tenint en compte o no, segons les diferents opinions, la data en la qual es van notificar tant l'acord d'iniciació com el plec de càrrecs.
Tercer.- Tanmateix, abans de determinar la forma en què s'ha de comptar el termini que fixa l'article 52.3 de la Llei dels agents de circulació comunals, cal tenir en compte que aquest litigi planteja una qüestió de principi, que s'ha de resoldre de forma prèvia.
En efecte, les al·legacions de les parts fan necessari dilucidar si l'incompliment del termini dins del qual la llei preveu que s'ha de formular el plec de càrrecs comporta ineludiblement la caducitat del procediment sancionador.
En una primera aproximació, es constata que la Llei 8/2005 no estableix de forma expressa aquesta conseqüència. Per tant, cal aplicar les normes generals del Codi de l'Administració. Aquest cos legal conté un principi contrari a la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, ja que el seu article 49.1 disposa que:
"Els actes administratius dictats fora de termini seran anul·lables únicament si la natura d'aquest termini ho imposa".
Com es pot veure, el Codi estableix el principi segons el qual les actuacions tardanes, o produïdes fora del termini establert, no incorren en un vici d'anul·labilitat, excepte els supòsits particulars en què la naturalesa del termini ho faci necessari, cosa que no es pot afirmar en aquest cas.
En conseqüència, s'ha de concloure que no existeix previsió legal que determini la caducitat del procediment disciplinari, quan s'ha produït un retard en la formulació del plec de càrrecs. Com s'ha dit, l'article 49.1 del Codi de l'Administració s'oposa a una tal conclusió.
Quart.- La sentència d'aquesta Sala núm. 46-1995, de 19 de desembre, ja es va pronunciar en aquest sentit. Com es va dir llavors:
"La caducitat del procediment és una institució de naturalesa processal derivada de la inactivitat en la seva tramitació durant el període de temps assenyalat per la llei. Sobre aquest punt, el Codi de l'Administració només regula en l'article 123 els efectes de la caducitat quan la paralització de l'expedient és conseqüència de circumstàncies imputables a l'administrat. Per això, no resulta procedent estimar la seva concurrència en aquest cas, en què la inactivitat s'atribueix a la Corporació demandada.
A més, en la hipòtesi de que es considerés aplicable de forma analògica l'esmentat precepte, cal tenir en compte que l'eficàcia de la caducitat requereix un previ advertiment de la part a qui aquella pot beneficiar, circumstància que tampoc s'ha produït en aquest procediment, per la qual cosa han de ser desestimades les al·legacions del recurrent sobre el particular".
Cinquè.- Les consideracions precedents condueixen a estimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Hble. Comú X. Ara bé, no es pot deixar de banda que la sentència d'instància no ha examinat les qüestions de fons que plantejava la demanda. En conseqüència, en funció de les circumstàncies que concorren en aquest cas, i per tal d'evitar qualsevol indefensió de la interessada, procedeix retrotraure les actuacions al moment anterior a la sentència apel·lada, per tal que el Tribunal a quo pugui analitzar les altres argumentacions contingudes en els respectius escrits d'al·legacions de les parts.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'Hble. Comú X. contra la sentència dictada el 2 de març de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de l'esmentada sentència, a fi de que el Tribunal a quo resolgui les restants al·legacions plantejades per les parts quant al fons del litigi.
Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.