SENTÈNCIA 72-2015 PARTS: Apel·lant: Pino Representant: Sra. Guerrero Advocat: Sra. Tejada Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Carretero Advocat: Sra. Valverde COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, nou d'octubre de dos mil quinze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000091/2013. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- L'entitat Pino va interposar demanda contra el M.I. GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 3 de juliol i 4 de setembre de 2013 (la segona desestimatòria del recurs de reposició formulat contra la primera), que es classifiqués el seu vehicle matrícula XXXX dintre de la categoria 4ª, als efectes del concurs convocat per contractar empreses de transport públic de viatgers per carretera, per a realitzar el servei de transport escolar, i que es condemnés l'Administració a indemnitzar l'entitat agent pels perjudicis derivats de la seva indeguda inclusió en la 5ª categoria. 2.- La sentència d'1 d'abril de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda, anul·lant les resolucions administratives impugnades, així com la classificació del vehicle de referència en la 5ª categoria de les previstes en el plec de clàusules administratives i econòmiques que va regir el concurs, però ha denegat les restants pretensions articulades en la demanda. 3.- La societat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions: L'anul·lació dels actes impugnats ha de comportar la reclassificació del vehicle en la 4ª categoria, en funció de les places per a passatgers de què disposa, ja que d'altra manera quedaria, de fet, exclosa del concurs. Procedeix condemnar l'Administració al pagament dels perjudicis causats, ja que la indeguda classificació en la 5ª categoria ha comportat que no li fos adjudicat cap expedient de transport escolar. 4.- La representació del M.I. GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs. Encara que no va apel·lar la sentència de la Batllia, considera que el vehicle de l'entitat agent va ser classificat correctament dins de la 5ª categoria, ja que aquesta era la que corresponia en funció de la documentació tècnica del vehicle que va aportar la recurrent, en especial de la targeta groga i de la tarja de transport, de les quals resultava que el vehicle disposava en total de 45 places, de manera que, un cop descomptada la plaça del xofer, restaven 44 places per a viatgers. En conseqüència, nega que procedeixi tant la reclassificació que sol·licita la part agent com la indemnització dels perjudicis, ja que aquests no deriven de l'actuació administrativa, sinó que són imputables a la pròpia recurrent, que no va actualitzar la documentació del vehicle. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Segons resulta de les actuacions, l'Administració general va convocar un concurs nacional per contractar empreses de transport públic de passatgers per carretera, per a la realització del servei de transport escolar dels alumnes dels nivells de maternal fins al postobligatori inscrits en un centre públic del país, excepte els alumnes que siguin beneficiaris del bus lliure, per al curs 2013-2014. L'apartat 5.4.1 del plec de clàusules administratives i econòmiques que regia el concurs establia diverses categories de vehicles, en funció del nombre de places per a passatgers. En concret, s'incloïen dins la categoria 4ª els vehicles que disposessin de 34 a 43 places per a passatgers, i en la categoria 5ª els vehicles que en tinguessin més de 44. Segons l'apartat 5.3 del plec de clàusules, les empreses participants en el concurs havien d'incloure en el sobre A la llista de vehicles que es comprometien a posar a disposició durant el període de contractació, amb indicació, entre d'altres extrems, del total global de places de cada vehicle, de les places de guia/acompanyant i de les places de passatgers. També s'havia d'adjuntar fotocòpia de les targetes de transport vigents de cada vehicle. En la relació presentada per l'agent (foli 71 de les actuacions), s'indicava que el vehicle litigiós, matrícula XXXX, disposava d'un total de 44 places, distribuïdes en 1 plaça de conductor, cap plaça de guia/acompanyant i 43 places per a passatgers. Tanmateix, segons la targeta de transport que es va acompanyar, el vehicle tenia un total de 45 places i no 44 com havia indicat l'empresa. Com a conseqüència d'aquest fet, l'Administració va partir de les dades de la targeta de transport, de manera que, de les 45 places totals, va deduir la plaça de conductor, resultant 44 places per a passatgers, cosa que determinava la classificació del vehicle en la 5ª categoria, segons l'apartat 5.4.1 del plec de clàusules, a què abans s'ha fet referència. No va ser fins després de l'adjudicació que l'agent va aportar una nova targeta de transport modificada, de la qual resultaven finalment 44 places totals, de les quals 43 per a passatgers. Tercer.- La sentència apel·lada ha considerat que no resulta procedent la classificació del vehicle en la 5ª categoria, ja que en realitat disposava de 43 places per a passatgers, i no 44, com va quedar ratificat amb la nova documentació aportada per l'agent després de la resolució del concurs. Als efectes merament argumentals, no es pot deixar d'assenyalar que aquesta conclusió no és compartida per la Sala. En efecte, si les empreses que participaven en el concurs estaven obligades a aportar la documentació tècnica del vehicle, com succeeix amb la targeta de transport, era amb la finalitat de que l'Administració verifiqués les dades que els participants havien fet constar en la relació de vehicles que havien d'incloure en el sobre A. En conseqüència, no es pot considerar contrari a dret que la classificació dels vehicles es realitzés en funció de les indicacions que resultaven de la targeta de transport. Ara bé, com que l'Administració general ha consentit la sentència del Tribunal de Batlles, en no interposar contra la mateixa el corresponent recurs d'apel·lació, resulta evident que aquest pronunciament de la sentència no pot ser revisat en aquesta instància, ja que això resultaria contrari a la interdicció de la reformatio in peius. L'objecte de l'apel·lació queda delimitat per les pretensions que formula el recurrent i no es pot arribar a un resultat que empitjori la seva situació jurídica en virtut del recurs que ell ha formulat. Quart.- Les anteriors consideracions fan necessari partir del pronunciament de la sentència impugnada que ha considerat contrària a dret la classificació del vehicle de l'agent en la 5ª categoria de les previstes en l'apartat 5.4.1 del plec de clàusules. Ara bé, un cop s'ha formulat aquesta declaració, la conseqüència ineludible de la mateixa no és altra que la reclassificació del vehicle en la categoria 4ª, corresponent als vehicles que disposen de 34 a 43 places per passatgers, tal i com sol·licita la recurrent. Si no es procedís a aquesta reclassificació, el vehicle quedaria de facto exclòs del concurs, ja que no estaria comprès en cap de les categories, dins de les quals s'adjudiquen els diferents expedients de transport. S'ha de concloure, doncs, que, si s'anul·la la classificació en una de les categories, això determina necessàriament la inclusió en una altra de les mateixes. En conseqüència, si la sentència apel·lada ha considerat que calia atendre al nombre real de places per a passatgers, i no a la quantitat que resultava de la targeta de transport, i al mateix temps l'Administració ha consentit aquest pronunciament, no hi ha dubte que el vehicle ha de ser inclòs en la 4ª categoria, en funció de les 43 places per a passatgers de què disposa. La sentència apel·lada ha considerat que no procedia aquesta reclassificació, ja que l'agent no va impugnar l'adjudicació definitiva. Ara bé, l'objecte d'aquest procés comprèn totes les conseqüències derivades de la classificació que s'impugna, com resulta de les exigències derivades del dret a la jurisdicció que garanteix l'article 10 de la Constitució. Per tots aquests motius, s'ha de donar lloc a la petició de la recurrent en el sentit de que procedeix classificar el vehicle en la 4ª categoria, com una conseqüència que no es pot escindir de l'anul·lació de l'acte que el va incloure en la categoria 5ª. Ara bé, aquest pronunciament no pot tenir eficàcia retroactiva, com sol·licita l'agent, ja que respon a l'existència d'una mera anul·labilitat, i no d'una nul·litat de ple dret. Cinquè.- Pel que fa a la responsabilitat administrativa, ja s'ha dit abans que els actes impugnats van obeir al fet de que la recurrent va presentar una documentació tècnica del vehicle (targeta groga i targeta de transport) que contenia una indicació incorrecta sobre el nombre total de places del vehicle. De fet, això es va produir perquè l'agent havia suprimit la plaça destinada al guia/acompanyant, sense sol·licitar correlativament que es modifiquessin aquells documents, cosa que no va fer fins després de l'adjudicació del concurs. En conseqüència, resulta aplicable l'article 59 in fine del Codi de l'Administració, segons el qual: "El cas fortuït, el fet d'un tercer i la culpa de la víctima poden eximir o modular aquella responsabilitat". Ateses les circumstàncies que concorren en aquest cas, s'ha de concloure que els hipotètics perjudicis que hagués pogut patir la recurrent, que tampoc consten degudament acreditats, van ser causats per la seva pròpia actuació negligent, de manera que s'ha d'excloure l'existència de qualsevol responsabilitat administrativa. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Pino contra la sentència dictada l'1 d'abril de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es modifica en el sentit de que el vehicle matrícula XXXX ha de ser classificat en la categoria 4ª de les previstes en el concurs litigiós, amb efectes des de la notificació d'aquesta resolució. Segon.- Desestimar les restants pretensions de l'entitat recurrent. Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE