ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: En el marc del contracte d'adjudicació del projecte constructiu de l'estació depuradora d'aigües residuals de La Massana, signat el 18 de gener de 1999 entre el M.I. Govern d'Andorra i la societat Cepeda, el M.I. Govern d'Andorra va dictar una resolució mitjançant la qual reclamava a la societat Cepeda la quantitat de 1.587.976,34 EUR en concepte d'indemnització pels perjudicis ocasionats amb motiu de l'incompliment de les clàusules i condicions contractuals convingudes, i l'import de 241.042,89 EUR en concepte de despeses d'auditoria i reparació, derivades de l'abandó de l'estació depuradora fins al 31 d'octubre del 2005. II.-RESULTANT: Contra aquesta decisió la societat Cepeda va formular una demanda davant de la Secció Administrativa de l'Hble. Batllia, la qual per sentència de data 1 de setembre del 2008 va desestimar les pretensions de la societat Cepeda i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a Dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Per sentència de data 14 de setembre del 2009 la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va confirmar la resolució de primera instància. III.-RESULTANT: En tràmit d'execució de la sentència de la Sala Administrativa del TSJ, la Sala Penal de la mateixa Jurisdicció, va considerar que la sentència a executar va ésser dictada per un Tribunal en el qual un dels seus membres no gaudia dels requisits d'imparcialitat constitucionalment exigits. IV.-RESULTANT: Per sentència de data 29 de maig del 2012, "la Cour Européenne des Droits de l'Homme" va confirmar aquesta manca d'imparcialitat i, en conseqüència, va considerar que s'havia produït una vulneració de l'article 6 apartat 1 del Conveni Europeu dels Drets Humans, condemnant al M.I. Govern d'Andorra a satisfer a la societat Cepeda les quantitats de 12.000 EUR en concepte de perjudici moral i de 8.000 EUR en concepte de costes judicials. V.-RESULTANT: La societat Cepeda va formular recurs d'empara davant el M.I. Tribunal Constitucional, el qual per sentència de data 4 de juny del 2012 va desestimar l'anul·lació de les resolucions objecte de recurs, així com la suspensió de la seva execució, sense perjudici de reconèixer als efectes que siguin oportuns, la vulneració del dret a un jutge imparcial. VI.-RESULTANT: que la societat Cepeda formula demanda al Ple d'aquest Tribunal Superior de Justícia exercitant dues accions distintes i de forma subsidiària, i/o alternativa l'una de l'altra. En primer lloc, una acció en demanda de declaració expressa de nul·litat absoluta, anul·lació i/o revocació de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en data 14 de setembre del 2009, en autes AD-0201-07. En segon lloc, i amb caràcter subsidiari o alternatiu, una acció basada en el procediment de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia i desenvolupat en els articles 22 a 27 de la Llei qualificada de procediments judicials, demanant també la nul·litat o anul·lació, o la revocació i la inexecució de la sentència abans esmentada per motiu d'error judicial i/o de funcionament anormal de la justícia, reclamant una indemnització per import de 100.000 euros, més els perjudicis per les despeses judicials de representació i defensa de la Cepeda. VII.-RESULTANT: que , havent estat admesa a tràmit la demanda i nomenat Magistrat ponent, s'emplaçà al Ministeri Fiscal i al Govern d'Andorra, donant-los trasllat de la demanda. La representació del M.I. Govern d'Andorra formulà contesta a la demanda, al·legant com a qüestions prèvies la manca de competència del Ple del Tribunal Superior de Justícia per declarar la nul·litat d'una sentència dictada per la Sala Administrativa d'aquest Tribunal, doncs el que pretén la part demandant és fer valer davant del Ple el procediment de revisió de sentències del Tribunal Superior de Justícia establert en l'article 112 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i, d'altra banda, la extemporaneïtat de la demanda per error judicial o per funcionament anormal de l'Administració de Justícia, per haver estat interposada l'acció fora del termini legalment establert de tres mesos a comptar des del dia en què es pugui exercitar. I, pel que fa al fons de la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda, la representació del M.I. Govern D'Andorra al·lega la inexistència d'error judicial, ja que totes i cadascuna de les resolucions recaigudes al llarg del procediment són lògiques i jurídicament raonables, no podent ser titllades de cap de les maneres d'absurdes, irracionals, horroroses, injustificables o exorbitants, i tampoc hi ha lloc a apreciar un mal funcionament de l'Administració de Justícia, doncs no qualsevol infracció de norma processal pot qualificar-se de funcionament anormal de la justícia, afegint que, tot i en l'hipotètic cas de què fos estimada la pretensió de la part agent de l'existència d'error judicial o d'un anormal funcionament de l'Administració de Justícia, no s'ha produït la més mínima prova dels perjudicis adduïts i pels quals es reclama la quantitat de 100.000 euros. La representació del M.I. Govern d'Andorra també s'oposa a la petició de suspensió de l'execució de la sentència de 14 de setembre del 2009 per estar mancada de tot fonament legal. Per tot això, aquesta representació sol·licità que no s'admetés a tràmit l'acció de nul·litat i/o revocació de la sentència de data 14 de setembre del 2009 dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i que, en relació a la pretensió de la responsabilitat de l'Estat per error judicial o funcionament anormal de l'Administració de Justícia, aquest Tribunal dicti sentència declarant que l'acció està caducada, per haver estat interposada fora del termini establert en la Llei o, subsidiàriament, es dicti sentència desestimant totes les pretensions de la demandant, condemna-te-la al pagament de les costes processals causades. El Ministeri Fiscal en la contestació a la demanda, considera que el Ple del Tribunal Superior de Justícia es troba mancat de competència orgànica i funcional als efectes d'acordar la nul·litat de la sentència dictada per la Sala Administrativa en data 14 de setembre del 2009, sentència que ha esdevingut ferma i inatacable i, en quan a l'acció basada en el procediment de l'article 10 abans citat, al·lega el Ministeri Fiscal que l'acció de l'article 10 abans citat no es correspon amb una acció de nul·litat de les resolucions fermes i, d'altra banda, que les resolucions del Tribunal Europeu dels Drets Humans i del Tribunal Constitucional no comporten per si mateixes l'existència d'un error judicial o un funcionament anormal de l'Administració de Justícia i que, si finalment es considerés l'existència d'aquest error o funcionament anormal, tampoc seria imputable a la pròpia Administració de Justícia la inexistència de procediment legalment establert als efectes de procedir a les revisions de les resolucions fermes com a conseqüència dels pronunciaments del Tribunal Europeu dels Drets Humans envers Andorra, que permetessin una reparació ad integrum de les vulneracions de la Convenció pronunciades. Finalment, i pel cas què el Tribunal considerés l'existència d'error judicial o d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia, el Ministeri Fiscal considera que la demandant no ha acreditat danys certs i efectius, així com que no procedia la suspensió urgent i cautelar de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en data 14 de setembre del 2009. Per tot això, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació de la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda, considerant que no procedeix la suspensió de l'execució de la sentència de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de data 14 de setembre del 2009. VIII.-RESULTANT: que en la data assenyalada es celebrà vista oral en què tant la representació processal de la demandant Cepeda, com el Ministeri Fiscal i la representació processal del M.I. Govern d'Andorra formularen les al·legacions i conclusions que tingueren per convenients al seu dret de defensa. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que en la seva demanda la societat Cepeda exercita dues accions distintes, de forma subsidiària i/o alternativa, essent la primera una acció en demanda de declaració expressa de nul·litat absoluta, anul·lació i/o revocació de la sentència dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia en data 14 de setembre del 2009, en autes AD-0201-07, demanda que fonamenta en les sentències de data 29 de maig del 2012 del Tribunal Europeu dels Drets Humans i de data 4 de juny del 2012 del Tribunal Constitucional en les que es declara que la sentència de data 14 de setembre del 2009 vulnera l'article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans i l'article 10 la Constitució Andorrana. És un fet indiscutible que el Tribunal Europeu dels Drets Humans en la sentència de data 29 de maig del 2012 declarà que la sentència de data 14 de setembre del 2009 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia suposa una violació de l'article 6.1 de la Convenció per haver estat dictada per un Tribunal mancat d'imparcialitat, així com que el Tribunal Constitucional en la sentència de data 4 de juny del 2012 reconeix que tant la sentència de data 14 de setembre del 2009 com l'aute de data 9 d'octubre del 2009 dictats per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia vulneren el dret a un jutge imparcial. Partint, doncs, d'aquest fet que, com diem, és indiscutible i inqüestionable, la qüestió principal rau en decidir si el Ple del Tribunal Superior de Justícia és competent per declarar la nul·litat d'una resolució ferma, en aquest cas la sentència de data 14 de setembre del 2009 de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior, en el marc del procediment previst en l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia, desenvolupat en els articles 22 i següents de la Llei Transitòria de Procediments Judicials. I el cert és que, d'acord amb la vigent legislació, el Ple del Tribunal Superior de Justícia no té competència, en cap cas, per declarar la nul·litat d'una sentència ferma dictada per una Sala del mateix Tribunal, ni per la via de l'incident de nul·litat d'actuacions, ni per la via del recurs extraordinari de revisió, doncs la competència correspon a la mateixa Sala que ha dictat la sentència objecte de recurs, en aquest cas la mateixa Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. Ni, molt menys, el Ple del Tribunal Superior de Justícia pot declarar la nul·litat d'una sentència ferma en el marc del procediment previst en l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia doncs, tot i que el Ple apreciés l'error judicial o el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, la conseqüència en cap cas és la declaració de nul·litat, amb la conseqüent ineficàcia, de la sentència sinó la determinació de l'existència d'un eventual dany i la seva avaluació. II.-CONSIDERANT: que, en segon lloc i amb caràcter subsidiari o alternatiu, la representació processal de la societat Cepeda exercita una acció basada en el procediment de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia i desenvolupat en els articles 22 a 27 de la Llei qualificada de procediments judicials, demanant també la nul·litat o anul·lació, o la revocació i la inexecució de la sentència abans esmentada per motiu d'error judicial i/o de funcionament anormal de la justícia, reclamant una indemnització per import de 100.000 euros, més els perjudicis per les despeses judicials de representació i defensa de la Cepeda. La representació del M.I. Govern D'Andorra formula la qüestió prèvia de la extemporaneïtat de la demanda per error judicial o per funcionament anormal de l'Administració de Justícia, per haver estat interposada l'acció fora del termini legalment establert de tres mesos a comptar des del dia en què es pugui exercitar. Entenem que l'acció ha estat interposada dins del termini legal de tres mesos que estableix l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia, doncs el dies a quo "dia en què es pugui exercitar", i com sigui que fou la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans la que primerament declarà la violació del dret al Tribunal imparcial de l'article 6.1 de la Convenció, el dies a quo hauria de correspondre amb la data de la fermesa de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Altrament, en el cas de no haver-hi pronunciament del Tribunal Europeu dels Drets Humans, el dies a quo es fixaria a la data de la sentència del Tribunal Constitucional que declara la violació del dret fonamental. En qualsevol dels dos supòsits, l'acció fou interposada dins del termini establert en l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia. III.-CONSIDERANT: que la representació processal de la societat Cepeda, exercitant una acció basada en el procediment de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia i articles 22 a 27 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, demana també la nul·litat o anul·lació, o la revocació i la inexecució de la sentència de data 14 de setembre del 2009 dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, amb fonament en l'error judicial i/o el funcionament anormal de la justícia, reclamant una indemnització per import de 100.000 euros, més els perjudicis per les despeses judicials de representació i defensa. Fonamenta l'acció en què "una sentència dictada contra els principis constitucionals fonamentals, al marge de ser inconstitucional, també constitueix un clar error judicial, alhora que evidencia un anormal funcionament de l'Administració de Justícia", doncs al·lega que "No es pot considerar normal que la Justícia andorrana pugui ser judicada per un tribunal qual ponent està mancat d'imparcialitat". I afegeix que "L'apartat 3er. de l'article 10 de la Llei qualificada de la Justícia permet al Tribunal Superior de Justícia la revocació o anul·lació de les resolucions viciades d'error i/o de disfuncionament del sistema judicial". L'article 92 de la Constitució i l'article 10.1 de la Llei Qualificada de la Justícia estableixen l'obligació de l'Estat de reparar els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'Administració de Justícia, i que, d'acord amb la Jurisprudència, aquesta obligació de reparar per causa d'error judicial "es contreu al supòsit que l'òrgan jurisdiccional dicta una resolució (« dictio juris ») absurda, irracional, horrorosa, injustificable, exorbitant (qualificable de disbarat), bé per haver confós incomprensiblement i injustificable el supòsit de fet enjudiciable, bé per haver incurrt en equivocacions fora de mida en l'aplicació del dret, o per haver decidit coses no coincidents qualitativament o quantitativa amb la « causa petendi » del litigi", i que "Aquest és l'abast de l'obligació reparadora per error judicial que l'article 10.1 imposa a l'Estat" (sentència del Ple del Tribunal Superior de Justícia de data 6 de febrer del 2002, Causa Núm. TSJA-P-001/01). I ha precisat els requisits específics que són exigibles en aquesta matèria "Només una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei pot donar lloc a que es declari que s'ha produït una errada d'aquesta naturalesa", que "l'error sigui patent i incontrovertible, de manera que les conclusions a que s'ha arribat siguin il·lògiques o desenraonades", que no es dóna un error judicial "en els casos en que el tribunal ha actuat dins dels inevitables marges d'apreciació que són consubstancials amb l'exercici de la funció jurisdiccional", i que "cal que l'error sigui determinant del resultat lesiu que pateix l'interessat, en relació de causa a efecte, pel fet d'haver conduït a una conclusió jurídica que no hauria estat la mateixa si no s'hagués produït l'errada. En altres paraules, els simples errors materials que són irrellevants per al resultat del litigi no donen lloc a cap tipus de responsabilitat patrimonial de l'Estat" (sentència del Ple del Tribunal Superior de Justícia de data 6 de febrer del 2007, Causa Núm. TSJA-P-001/07, i en el mateix sentit la sentència del Ple de data 14 de juliol del 2008, Causes acumulades Núm. TSJA-P-005/07 i Núm. TSJA-P- 001/08). I, pel que fa a l'altre supòsit indemnitzable d'acord amb el ja esmentat article 10, el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, és Jurisprudència que "D'una manera general, el "funcionament anormal" de l'Administració esdevé quan el servei públic no ha complert exactament la missió que li ha estat confiada pel fet d'una mala organització o per un mal funcionament, sense que es pugui reprotxar una falta personal a determinats funcionaris. En efecte, el "funcionament anormal" resulta d'un conjunt de circumstàncies on la combinació porta a l'aparició d'un perjudici per l'administrat" i que "Aquesta definició general del "funcionament anormal" es pot situar al funcionament de l'administració de la Justícia" (la sentència ja esmentada de 6 de febrer del 2002, Causa Núm. TSJA-P-001/01). La sentència de 14 de setembre del 2009 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, encara que hagi estat declarada no conforme a l'article 6.1 de la Convenció Europea dels Drets Humans i a l'article 10.1 de la Constitució, no pot per aquest únic motiu ser titllada d'errònia, arbitrària, absurda, irracional, horrorosa, injustificable, epítets que són els que donen lloc a apreciar l'error judicial. La solució no pot venir per l'apreciació de l'error judicial, ni del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, i no és atribuïble a aquest Ple del Tribunal Superior de Justícia la manca de previsió legal d'un supòsit de revisió de sentències fermes en base a resolucions dictades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans o d'altres Tribunals que siguin vinculants al Principat d'Andorra. I és que, encara que el Tribunal Superior de Justícia tingui competència per apreciar els supòsits de l'error judicial o del funcionament anormal de l'Administració de Justícia, tampoc la conseqüència és la declaració de nul·litat, amb la conseqüent ineficàcia, de la resolució judicial sinó, com ja hem dit, la determinació de l'existència d'un eventual dany i la seva avaluació. En quan a la indemnització que, per import de 100.000 euros, més els perjudicis per les despeses judicials de representació i defensa, reclama la demandant Cepeda, de l'examen de la demanda resulta que la reclamació es fonamenta en els perjudicis "resultants de la injusta campanya de desprestigi haguda contra el membre andorrà de la Cepeda, així com sobretot a la dràstica exclusió de la mateixa societat dels mercats públics andorrans (dels contractes anteriors i dels mercats futurs)". És evident que aquests suposats perjudicis no es poden atribuir a la sentència de 14 de setembre del 2009 de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i, en el hipotètic cas de què fos real la campanya de desprestigi i exclusió dels mercats que es denuncia, la reclamació hauria de articular-se mitjançant l'oportú procediment contra els responsables que, en el cas de que fos conseqüència d'una actuació del Govern, seria la jurisdicció administrativa i no el Ple del Tribunal Superior de Justícia. Per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació íntegra de la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda. IV.-CONSIDERANT: no hi ha mèrits per a un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquest procés. D E C I S I Ó En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del M.I. Tribunal Superior de Justícia, en nom del Poble Andorrà, decideix: 1r.- Desestimar íntegrament la demanda formulada per la representació processal de la societat Cepeda. 2n.- No fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment. Notifiquis la present sentència a les parts interessades fent-los saber que aquesta sentència és ferma i executiva. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE