STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 261/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2015
Numéro49/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 261/2015 : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala penal, 9 octobre 2015
> Décision commentée : STSJAD 261/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:261 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 261/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:261). Les citations du dispositif sont une traduction française, établie à partir du texte catalan.*
## Faits et procédure
Le requérant, M. Porras, de nationalité espagnole, est visé par une commission rogatoire internationale ordonnée dans le cadre d'une instruction andorrane pour blanchiment de capitaux. Son conseil a saisi la batlle (juge d'instance andorrane) de garde d'une demande fondée sur la procédure urgente et préférentielle de protection des droits fondamentaux prévue à l'article 41.1 de la Constitution. La demande, datée du 14 juillet 2015, était dirigée contre les actes accomplis dans le cadre des diligences préalables, ainsi que contre l'intervention d'un fonctionnaire de l'UIFAND (la cellule andorrane de renseignement financier).
Par ordonnance (*aute*) du 30 juillet 2015, la batlle de garde a déclaré la demande irrecevable pour **inadéquation de procédure** (« inadequació de procediment »). Le requérant a interjeté appel devant la Sala penal du Tribunal superior de justícia. Il sollicitait la reconnaissance d'une atteinte au droit à l'intimité, la cessation de la situation illicite par l'arrêt de l'émission ou de l'exécution de la commission rogatoire vers l'Espagne, la nullité de l'ordonnance attaquée, et la mise en cause de la responsabilité du pouvoir judiciaire de l'État andorran.
Le requérant soutenait que l'ordonnance était dépourvue de motivation ou fondée sur une lecture erronée du Registre national des contractants publics vénézuéliens. Selon lui, la société F. n'était pas une filiale de la société P., S.A., de sorte que son unique lien avec les personnes investiguées ne justifiait pas son inclusion dans la commission rogatoire. Le ministère public concluait au rejet du recours, en faisant valoir que les mouvements financiers constatés étaient multimillionnaires et non justifiés, et que le requérant apparaissait comme directeur commercial de la société F.
Le texte ne précise pas la nature exacte des charges pesant sur le requérant ni le stade procédural précis de l'instruction à la date de l'arrêt.
## Question de droit
La Sala penal devait déterminer si l'inclusion d'une personne dans une commission rogatoire internationale, adoptée dans le cadre d'une instruction pour blanchiment, constitue une atteinte au droit à l'intimité, au sens de la procédure constitutionnelle d'urgence de l'article 41.1 de la Constitution andorrane. Elle devait aussi apprécier si le juge peut, dans ce cadre, contrôler le bien-fondé et la précision des éléments justifiant la mesure.
## Solution et dispositif
La Sala a rejeté le recours et confirmé l'ordonnance attaquée. Le dispositif est ainsi rédigé :
> « 1.- Rejeter le recours formé par la représentation de M. Porras.
> 2.- Confirmer intégralement l'ordonnance (*aute*) rendue par Mme la batlle Carnero le 30 juillet 2015 dans la cause Urgent et préférent 41.1 CA 0000212/2015.
> 3.- Mettre à la charge de la partie requérante les dépens engendrés par le recours.
>
> Le présent arrêt est définitif et exécutoire.
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 261/2015
STSJAD 261/2015 : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala penal, 9 octobre 2015
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 261/2015 ; ECLI:AD:TSJADAD:2015:261). Les citations du dispositif sont une traduction française, établie à partir du texte catalan.
Faits et procédure
Le requérant, M. Porras, de nationalité espagnole, est visé par une commission rogatoire internationale ordonnée dans le cadre d'une instruction andorrane pour blanchiment de capitaux. Son conseil a saisi la batlle (juge d'instance andorrane) de garde d'une demande fondée sur la procédure urgente et préférentielle de protection des droits fondamentaux prévue à l'article 41.1 de la Constitution. La demande, datée du 14 juillet 2015, était dirigée contre les actes accomplis dans le cadre des diligences préalables, ainsi que contre l'intervention d'un fonctionnaire de l'UIFAND (la cellule andorrane de renseignement financier).
Par ordonnance (aute) du 30 juillet 2015, la batlle de garde a déclaré la demande irrecevable pour inadéquation de procédure (« inadequació de procediment »). Le requérant a interjeté appel devant la Sala penal du Tribunal superior de justícia. Il sollicitait la reconnaissance d'une atteinte au droit à l'intimité, la cessation de la situation illicite par l'arrêt de l'émission ou de l'exécution de la commission rogatoire vers l'Espagne, la nullité de l'ordonnance attaquée, et la mise en cause de la responsabilité du pouvoir judiciaire de l'État andorran.
Le requérant soutenait que l'ordonnance était dépourvue de motivation ou fondée sur une lecture erronée du Registre national des contractants publics vénézuéliens. Selon lui, la société F. n'était pas une filiale de la société P., S.A., de sorte que son unique lien avec les personnes investiguées ne justifiait pas son inclusion dans la commission rogatoire. Le ministère public concluait au rejet du recours, en faisant valoir que les mouvements financiers constatés étaient multimillionnaires et non justifiés, et que le requérant apparaissait comme directeur commercial de la société F.
Le texte ne précise pas la nature exacte des charges pesant sur le requérant ni le stade procédural précis de l'instruction à la date de l'arrêt.
Question de droit
La Sala penal devait déterminer si l'inclusion d'une personne dans une commission rogatoire internationale, adoptée dans le cadre d'une instruction pour blanchiment, constitue une atteinte au droit à l'intimité, au sens de la procédure constitutionnelle d'urgence de l'article 41.1 de la Constitution andorrane. Elle devait aussi apprécier si le juge peut, dans ce cadre, contrôler le bien-fondé et la précision des éléments justifiant la mesure.
Solution et dispositif
La Sala a rejeté le recours et confirmé l'ordonnance attaquée. Le dispositif est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« 1.- Rejeter le recours formé par la représentation de M. Porras.
2.- Confirmer intégralement l'ordonnance (aute) rendue par Mme la batlle Carnero le 30 juillet 2015 dans la cause Urgent et préférent 41.1 CA 0000212/2015.
3.- Mettre à la charge de la partie requérante les dépens engendrés par le recours.
Le présent arrêt est définitif et exécutoire.
Sentència
Núm. de Causa: Urgent i preferent 41.1 CA 0000212/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000049/15 (UP-004/15)
SENTÈNCIA 24-2015
PARTS:
Recorrent: Sr. Porras
Advocat: Sr. Alvarado
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, el nou d'octubre del dos mil quinze.
En el recurs interposat contra l'aute de data 30 de juliol del 2015 dictat per l'Hble. Batlle Sra. Carnero en la Causa i Rotlle de referència, en el marc de les actuacions de guàrdia en el procediment urgent i preferent de vulneració dels drets fonamentals previst a l'article 41.1 de la Constitució, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que per aute de 30 de juliol del 2015, l'Hble. Batlle en funcions de guàrdia va decidir:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 49/15 — Décision commentée
"Primer.- No donar lloc a la demanda interposada en data 14 de juliol del 2015 pel Sr. Alvarado, actuant en representació del Sr. Porras, per inadequació de procediment."
Segon.- Que es notifiqui la present resolució al demandant i al Ministeri Fiscal, indicant-se que contra la present resolució es pot interposar recurs d'apel·lació per davant del M.I. Tribunal Superior de Justícia."
II.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la representació d'Porras sol·licitant:
que es reconegui la vulneració del dret fonamental a la intimitat;
que s'adoptin mesures per fer cessar la situació illícita, aturant l'emissió de la comissió rogatòria a Espanya o la seva execució, tot declarant la nullitat de l'aute pel que aquesta és acordada; i que es declari igualment la responsabilitat del poder judicial de l'Estat andorrà en l'error comès.
El recorrent exposa que l'Aute recorregut no conté motivació i que la motivació que es pot suposar és totalment errònia perquè es basa en una interpretació falsa del Registre de Contractistes públic veneçolà. Afegeix que la Batlle instructora, basant-se en l'informe de la UIFAND, va creure (o fer creure) que l'empresa F. (d'ara endavant, F.) és una subsidiària (o filial) de P., S.A. (d'ara endavant, P.). En no ser funcionaris sinó persones particulars, difícilment poden prevaricar ni ser corromputs. Per tant, no hi havia raó per incloure al recorrent en la comissió rogatòria enviada a Espanya.
En resum, segons la defensa, l'única raó per la que s'envien les comissions rogatòries és perquè és constatat que persones vinculades a estaments públics de Veneçuela han rebut diners de les persones encausades. Ara bé, l'únic indici que tenen la UIFAND i la Batlle és el fet que el defensat seria director d'una subsidiària de P., fet que no correspon a la realitat.
Aquests fets constitueixen, segons la defensa, en una violació del dret a la intimitat d'Porras.
III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.
Exposa que no hi ha cap violació del dret a la intimitat, donat que la instrucció practicada fins ara ha permès determinar moviments financers multimilionaris que no han estat objecte de justificació. Per altra part, Porras és de nacionalitat espanyola, fet que motiva la comissió rogatòria internacional i, a més, apareix com director comercial de F., la quina és una empresa contractista de P. segons el Registre Nacional de Contractistes publicat. Aquest va rebre quantitats considerables del Sr. Olmo, el qual ha mantingut càrrecs importants. Per tant, la mesura d'instrucció era necessària.
En aquest sentit, l'informe de la UIFAND posa en relleu la vinculació d'Porras amb la societat F., la qual resta considerada com a empresa contractista de P. i sota la denominació comercial de subsidiària.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que els articles 15 i següents de la Llei transitòria de procediments judicials estableixen que el procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució és el procedent establert en cas de lesions dels drets i llibertats reconeguts als Capítols III i IV de la Constitució, en els que es troben recollits els drets que, segons l'instant del present procediment, li han estat vulnerats. La jurisprudència dels Tribunals Andorrans ha indicat que «el procediment previst a l'article 41.1 de la Constitució és un procés de tutela constitucional que, a més a més de ser "urgent" i "preferent", s'ha de considerar "excepcional" per a ser utilitzat com a "ultima ratio" solament quan, per al reconeixement dels drets constitucionals vulnerats no existeixi un procediment jurisdiccional ordinari i idoni per aquella finalitat».
II.- CONSIDERANT: que segons el recorrent, la violació dels drets constitucionals que invoca resulta dels actes realitzats en el marc de les diligències prèvies dutes a terme per part de la Batlle instructora i les actuacions d'un funcionari de la UIFAND.
Es reprotxa a la UIFAND i a la Batlle instructora una mala interpretació de la fitxa del Registre Nacional de Contractistes (RCN) en quant a la diferent significació jurídica entre de dos termes, es a dir una confusió entre "contractant" i "contractista" i una inexactitud quan es parla de "societat subsidiària". En efecte, F. seria una filial no de P., però de I. SA, quina ostenta el 89% de les seves accions.
No obstant, no nega la defensa que el Sr. Porras hagi rebut pagaments molt importants de les persones investigades en matèria de blanqueig de diners. Les quantitats considerables en qüestió poden constituir un indici de blanqueig, en absència d'una altra explicació creïble aportada per la defensa.
La missió del jutge instructor, a través les comissions rogatòries internacionals, és aclarir aquests moviments de fons internacionals per a descartar o confirmar l'existència d'un eventual blanqueig de diners. La verificació a Espanya en complement de les anteriors comissions rogatòries enviades (a Veneçuela i Estats Units) permetrà conèixer si el recorrent és objecte d'un procediment al seu país.
El fet de verificar les eventuals relacions del recorrent amb les empreses estatals de Veneçuela i d'investigar a Espanya no constitueix cap vulneració del dret a la intimitat (el qual inclou el secret del patrimoni), amb l'absència de la demostració de qualsevulla mala fe per part de la Batlle (o de la UIFAND), la qual ha tingut una actitud coherent i no arbitraria en les seves investigacions.
Però aquesta Sala no pot fonamentar-se en l'existència d'una eventual qualificació imprecisa (la qual pot ser discutida en el marc de les diligències prèvies) per aturar una comissió rogatòria internacional amb el pretext que s'hauria violat el dret a la intimitat, el qual ha de conciliar-se amb les necessitats fonamentals de combatre el blanqueig internacional de diners i de fer respectar l'ordre públic internacional. Les proves contràries de vinculació del recorrent amb les entitats designades a la comissió rogatòria internacional han de ser discutides en el marc de les diligències prèvies, no en el marc del present procediment. No pertany a la Sala Penal analitzar les eventuals aproximacions o imperfeccions de la comissió rogatòria en el decurs d'aquest procediment.
Observem que existia una base sòlida que ha permès a la Batlle instructora d'ordenar la comissió rogatòria criticada amb l'únic objecte d'obtenir la manifestació de la veritat. No es tracta d'una actuació abusiva o dolosa per part seva.
III.- CONSIDERANT: finalment que la Batlle de primera instància ha destacat de forma exacta que el recorrent no ha demostrat cap vulneració del seu dret a la intimitat.
Així, en aquestes condicions, l'Aute recorregut ha de ser confirmat.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Porras.
2.- Confirmar íntegrament l'Aute dictat per l'Hble. Batlle Sra. Carnero en data 30 de juliol del 2015 en la causa Urgent i Preferent 41.1 CA 0000212/2015.
3.- Imposar a la part recorrent les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a l'Hble. Batlle President amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.