SENTÈNCIA 20-2015 PARTS: Recorrent: Sra. Duque Advocat: Sr. Daza Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Vilar Advocat: Sr. Talavera Administrador Judicial: Sr. Izquierdo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, l'onze de setembre del dos mil quinze. En el recurs interposat contra la sentència de data 31 de març del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes major continuat d'estafa qualificada realitzada mitjançant xec en concurs medial amb un delicte major continuat de creació de títol valor inautèntic i major d'apropiació indeguda, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. I. Sra. Marie Conte. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 31 de març del 2015 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem Duque del delicte major d'apropiació indeguda del que venia acusada. Que hem de condemnar i condemnem Duque, com autora d'un delicte major continuat d'estafa qualificada realitzada mitjançant xec en concurs medial amb el delicte major continuat de creació i ús de títol valor inautèntic, concorrent la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal d'abús de confiança, a una pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES ANYS així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de la part querellant per raó exclusivament de la present causa, a determinar en període d'execució. I en concepte de responsabilitat civil, Duque indemnitzarà a la societat Vilar, en estat de cessació de pagaments i fallida, en l'import de DOS MIL NOU-CENTS EUROS (2.900 EUR)." II.-RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats, recollits en el primer dels Resultants: "Són fets provats i així es declara que entre els mesos de març del 2007 i novembre del 2008, la processada Duque, aprofitant-se de la seva qualitat d'auxiliar administrativa a l'empresa "Vilar", modificà a l'alça, l'import numerari dels xecs següents: xec núm. 1175489-2 per import inicial de 1.107,14 EUR modificat a 1.707,14 EUR, el que representa una diferència de 600 EUR; xec núm. 9895411-8 per import inicial de 1.611,71 EUR modificat a 1.811,71 EUR el que representa una diferència de 200 EUR; xec núm. 9895437-3 per import inicial de 1.315,20 EUR modificat a 1.815,20 EUR el que representa una diferència de 500 EUR; xec núm. 9895422-5 per import inicial de 1.384,61 EUR modificat a 1.884,61 EUR el que representa una diferència de 500 EUR; xec núm. 1295006-9 per import inicial de 2.501,99 EUR modificat a 2.901,99 EUR el que representa una diferència de 400 EUR; xec núm. 1295019-2 per import inicial de 1.479,64 EUR modificat a 1.979,64 EUR el que representa una diferència de 500 EUR; xec núm. 1295015-0 per import inicial de 715,21 EUR modificat a 915,21 EUR el que representa una diferència de 200 EUR. Aquests xecs anaven destinats al pagament de les hores extra dels treballadors. L'import en números era omplert per Duque que feia després signar el xec al gerent de la serralleria Sr. Jover que controlava que aquest import correspongués amb les hores realment treballades. Posteriorment la processada variava a l'alça aquest import en xifres i completava aleshores l'import en lletres de manera a fer-lo correspondre amb l'import en xifres prèviament modificat. Seguidament, es personava a les oficines de X on cobrava els xecs, quedant-se la diferència que ascendeix, pel període i xecs indicats, a un import total de 2.900,00 EUR. No ha quedat provat que entre els mesos de gener a octubre del 2008, la processada R. s'apropiés del 5% del seu salari, corresponent a la cotització de la part obrera, per un import total de 920,32 EUR." III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor d'Duque sol·licitant la lliure absolució de la seva defensada del delicte major d'estafa mitjançant xecs en concurs medial amb el delicte major de creació i ús de títol valor inautèntic. Considera que les proves practicades demostren circumstàncies fàctiques diferents i contradictòries al relat de fets provats. Així, manifesta que: els xecs mai se li feien signar al Sr. Jover quan estaven parcialment omplerts, només amb les xifres; tots els xecs estan completament emplenats, sense la signatura del Sr. Jover. els xecs eren per retribuir les hores extra realitzades pels treballadors. Era el Sr. Jover qui finalment indicava a la Sra. R. que hi afegís un import addicional per a ell i era precisament aquest import addicional el que en alguna ocasió motivà que la Sra. R. modifiqués el numeral del xec seguint les indicacions del Sr. Jover, qui modificava després l'import realment cobrat a la comptabilitat; la part numeral del xec no és un element essencial d'aquest i, per tant, no es pot donar per provat que la Sra. R. modifiqués cap element essencial dels xecs d'autes. Respecte al delicte major continuat d'estafa qualificada mitjançant xecs, observa que la recurrent mai va actuar amb engany vers el Sr. ENTITY_10; que la Sra. R. no ha actuat amb ànim de lucre ni tampoc apropiant-se de cap import en perjudici del propietari del negoci; que no existeix prova directa de l'apropiació dels 2.900 euros per part de la Sra. R.; així com que el propietari gestionava el seu negoci sense complir la normativa comptable, laboral i de seguretat social, tot exercint el seu control sobre la feina de l'encarregada de la comptabilitat. Respecte el delicte major continuat de creació i ús de títol valor inautèntic, fa valdre que la part on s'escriu l'import en números no és una part essencial als efectes legals i que només la mancança dels elements essencials del xec el fan invàlid. IV.-RESULTANT: que el Mgfc. MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs en base als següents raonaments: el dia del judici oral es va practicar prova de càrrec suficient per fonamentar la condemna de la recurrent; aquesta prova va demostrar que la Sra. R., aprofitant-se que gaudia de la confiança del seu patró, li donava els xecs per a signar els quals havia omplert només amb l'import en xifres i que després el modificava a l'alça; el Sr. Jover no necessitava demanar a la Sra. R. que modifiqués els xecs per obtenir diners en efectiu; la Sra. R. ha confirmat haver cobrat els xecs; la versió dels fets del gerent resulta àmpliament avalada per la documental obrant en autes i, en particular, a través de la fotocòpia dels xecs que feia aquest abans de signar-los; i la modificació de les quantitats numerals dels xecs correspon al tipus penal de l'article 435 del Codi Penal. V.-RESULTANT: que la representació lletrada de la societat Vilar també sol·licita la confirmació de la Sentència, posant de relleu que el Sr. Jover no era un controlador, sinó que confiava plenament amb la Sra. R.; que feia servir la targeta del negoci per a pagar despeses personals; i que la pràctica consistent en fer afegir un import suplementari als xecs ja establerts no és versemblant. FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que el M. I. Tribunal de Corts ha considerat, amb bon criteri, els fets declarats provats com a constitutius d'un delicte major continuat d'estafa qualificada realitzada mitjançant xecs en concurs medial amb el delicte major continuat de creació i ús de títol valor inautèntic, tots ells tipificats i penats als articles 209.1 apartat c i 435.1 i 2 del Codi Penal. En efecte, se'n desprèn de les proves obrant en autes que el perjudicat Sr. Jover ha reiterat de manera constant en les seves declaracions explicant que, en sospitar de la seva secretària, va decidir d'efectuar les corresponents verificacions, adonant-se que els xecs cobrats eren d'un import superior al que havien de percebre els treballadors i que en les fotocòpies dels xecs que romanien a l'empresa -fotocòpies que es feien quan els xecs no estaven signats per ell- hi constava una quantitat en números i una altra diferent en lletres, aquesta darrera sempre més elevada que la numèrica, descobrint així que la modificació del numeral es feia un cop ell ja havia signat el xec que s'acabava després d'emplenar en lletres. Aquestes diferencies apareixent clarament de l'examen de les fotocòpies dels xecs, obrant en autes (folis 11 a 21), realitzades abans i després de la seva signatura per part del gerent, qui va afirmar i també ha mantingut a la vista oral que les fotocòpies van ser efectuades no tan per a ell sinó per Duque. La processada, a més, ha reconegut haver modificat els imports dels xecs a sol·licitud del seu patró, qui volia treure els diners en efectiu dels fons de l'empresa. Aquesta explicació és però clarament inversemblant. En efecte, es desprèn de les declaracions de la comptable de l'empresa que el Sr. Jover pagava, amb la visa de l'empresa, les despeses personals de farmàcia, menjar, puros, les quals anaven assignades a un compte específic de despesa del negoci. Malgrat el caràcter qüestionable de l'esmentada pràctica, el gerent no tenia cap necessitat d'utilitzar el mètode operatiu descrit per la processada. Així doncs, aplicant la hipòtesi contraria, resulta possible preguntar-se respecte quin seria l'interès del Sr. Jover de cursar una denuncia i iniciar un procediment penal tenint en compte que les hores extres no estaven comptabilitzades com a tal i que el risc de descobrir un desviament era quasi inexistent. Altrament, la pràctica descrita per la recurrent -consistent en posar al xec una suma en xifres per a continuació modificar-la- resulta desproveïda de versemblança. Finalment, resulta curiós que els xecs en qüestió no fossin refets sinó ratllats i que la suma a afegir sempre fos aquella sobre la qual la seva modificació fos menys visible: per exemple, el canvi d'un 3 per un 8, d'un 5 per un 9 o d'un 1 per un 7. La pràctica descrita per la processada no ha estat confirmada per cap de les altres administratives que han treballat a l'empresa, és a dir, les Sres. Izquierdo i Agullo. La comptable de l'empresa, en la seva declaració obrant en autes i ratificada el dia de la vista oral, va relatar que en algunes ocasions el gerent li havia fet saber l'existència de xecs amb un import superior al que hauria de ser i que, com a resultat dels problemes de xecs, la seva relació amb A.I.R. començà a deteriorar-se. També declarà que per culpa de l'absència d'una comptabilitat analítica ella no va poder detectar aquests problemes. De la prova practicada se'n desprèn que la processada, aprofitant-se de la confiança que hi tenia el seu patró, li donava els xecs per a signar i que ella va seguidament modificava l'import en xifres a l'alça, sobre el qual escrivia una suma en lletres corresponent a aquesta modificació; que els xecs, al ser al portador, foren cobrats al banc per la pròpia processada, qui va obtenir, gràcies a aquesta maniobra, un benefici il·lícit de 2.900 euros en efectiu, essent aquest import -no controvertit- el corresponent a la diferència entre l'import originari i l'import modificat després de la signatura dels xecs. Per a respondre a l'argumentació de la recurrent respecte al delicte major continuat de creació i ús de títol valor inautèntic destaquem que, tenint en compte que en cas de diferència l'import del xec fixat en lletres preval sobre l'import en xifres, la modificació a esquenes del signatari, com en el cas concret, de l'import en xifres respecte a l'import en lletres corresponent constitueix, d'acord amb l'article 435 del Codi Penal, "l'alteració d'un document emès per una altra persona en algun element essencial". En aquestes condicions, la sentència recorreguda ha de ser confirmada respecte a la culpabilitat. II.-CONSIDERANT: que la pena de dos (2) anys de presó condicional amb un termini de tres (3) anys fou adoptada d'acord amb la personalitat de la condemnada -que no té antecedents penals-, la naturalesa dels fets, la seva reiteració en el temps i el modus operandi utilitzat, la decisió de primera instància també ha de ser confirmada respecte a la pena. III.-CONSIDERANT: en conseqüència que el recurs ha d'esser desestimat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de la Sra. Duque. 2.- Confirmar íntegrament la Sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 31 de març del 2015 en la causa de referència. 3.- Condemnar a la part recorrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M.I. Tribunal de Corts amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE