SENTÈNCIA 21-2015 PARTS: Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorrent: Sr. Escudero Advocat Sra. Villegas Recorrent: Sr. Sainz Advocat Sr. Vaquero Recorrent: Sr. Ricart Advocat Sr. Martin Recorrent: Sr. Briones Advocat Sr. Expósito Recorregut: Sra. Palomo Advocat: Sr. Cepeda COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, l'onze de setembre del dos mil quinze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 31 de març del 2015 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors de robatori amb intimidació, d'ésser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita i un delicte menor d'usurpació d'identitat, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 31 de març d'enguany amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Hem de condemnar i condemnem els acusats Sainz i Escudero, com a responsables penalment en el concepte d'autors, d'un delicte major de robatori, d'un delicte major d'ésser membres exercint una activitat rellevant en associació il·lícita i d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menors de vint-i-un anys, a la pena de CINC anys de presó ferma i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. Hem de condemnar i condemnem l'acusat Ricart, com a responsable penalment en el concepte d'autor, d'un delicte major de robatori i d'un delicte major d'ésser membres exercint una activitat rellevant en associació il·lícita, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menor de vint-i-un anys, a la pena de QUATRE anys I SIS MESOS de presó ferma i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. Hem de condemnar i condemnem l'acusat Briones, com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de robatori i d'un delicte major d'ésser membres exercint una activitat rellevant en associació il·lícita, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de SIS anys de presó ferma i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. Araujomnem a tots els acusats, solidàriament, al pagament de les despeses processals causades, amb inclusió de les despeses ocasionades per la representació lletrada de l'acusació particular, i a indemnitzar a la Sra. Palomo en la quantitat de 439.438,67 euros, amb els interessos legals. Acordem el comís de les pistoles, els telèfons mòbils, aparell GPS i del vehicle Peugeot 307 SW matrícula XX XX XXX (GB)." II.-RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara: els acusats Sainz, nascut el 21 de juny de 1995, Escudero, nascut el 20 de febrer de 1995, Ricart, nascut el 5 de novembre de 1993, i Briones, nascut el 2 de febrer del 1990, tots ells de nacionalitat X i sense antecedents penals al Principat, havent-se posat de comú acord entre ells quatre i, molt probablement amb una altra persona que no està a disposició del Tribunal, per obtenir un benefici econòmic, en data 18 de setembre del 2013 arribaren al Principat amb el vehicle turisme Peugeot 307 SW, de color argent, matrícula XXXX. Un cop al país, i fent tasques de selecció i vigilància sobre algunes joieries, vers les 12:00 hores d'aquest mateix dia l'acusat Briones entrà a la ORG_0., radicada a Av. X. núm. x. d'Escaldes-Engordany, interessant-se per una polsera d'or, i més tard els altres tres acusats també entraren a la mateixa joieria interessant-se per uns rellotges, tot això amb l'excusa que els servís per conèixer la disposició de l'establiment, mesures de vigilància i ubicació de la caixa forta. Els acusats havien muntat un assentament, tipus campament, al rec d'Andorra (rec de l'Obac) on hi passaren la nit del 18 al 19 de setembre i on hi guardaren roba per poder-se canviar tot seguit haver perpetrat el robatori que tenien programat, amb la finalitat de dificultar la seva identificació i facilitar la fugida del país. Així, seguint el pla convingut entre tots quatre, vers les 10:40 del dia 19 de setembre del 2013 els acusats Sainz, Escudero i Ricart entraren a la ORG_0., propietat de la Sra. Palomo i, mentre Ricart feia tasques de vigilància, Escudero esgrimia una pistola que col·locà a l'alçada de la cintura de l'empleat de dit establiment Sr. Gomila i, parlant-li en anglès, li exigí que obrís la caixa forta, accedint l'empleat a fer-ho, agafant varies safates amb joies que buidà a l'interior d'una bossa de lona. Mentrestant l'acusat Sainz exigia a l'altra empleada, Sra. Zurita, que obrís dues vitrines agafant rellotges i peces de joieria que posà en bosses. En poc menys de cinc minuts, els acusats aconseguiren apoderar-se de joies i rellotges per un total valor de 439.438,67 euros, amb les que marxaren a peu en sentit descendent vers l'Av. X, tornant al campament al rec d'Andorra on es canviaren la roba, que recollí el també acusat Briones que restava a l'espera amb el seu vehicle Peugeot 307 SW matrícula XX XX XXX (GB), mentre els acusats Sainz, Escudero i Ricart marxaren en busca d'un taxi per anar al Pas de la Casa, que sembla era el punt de reunió on Briones els havia de recollir per fugir del país. Mentrestant l'acusat Briones, sol o amb l'ajut d'una altra persona, va procedir a assegurar el botí, posant-lo fora de l'abast de la policia. El Servei de Policia procedí a instal·lar controls a les carreters del país, un d'ells a la recta de les Bordes d'Envalira, comprovant tots els vehicles que circulaven en direcció al Pas de la Casa. Vers les 11:30 hores els agents controlaren als acusats Ricart i Sainz quan es trobaven a l'interior d'un taxi, que havien agafat a l'alçada de l'Estació d'Autobusos d'Andorra la Vella demanant al taxista en anglès que els dugués al Pas de la Casa, essent ambdós detinguts. En el moment del seu control l'acusat Sainz s'identificà amb una carta d'identitat de la República de Lituània a nom de Araujo, essent un document autèntic expedit per les autoritats de Lituània. I en el mateix control, vers les 11:45 hores, els agents procediren a controlar a l'acusat Escudero quan viatjava a l'interior d'un taxi, que havia agafat enfront de l'Edifici Administratiu de Govern d'Andorra la Vella, demanant al taxista en anglès que el dugués al Pas de la Casa, essent detingut, moment en què aquest acusat s'identificà als agents amb una carta d'identitat de la República de Lituània, a nom de Diez, essent un document autèntic expedit per les autoritats de Lituània. Poc després, i a poca distància de l'anterior taxi, també fou controlat l'acusat Briones quan conduïa el vehicle Peugeot 307 SW matrícula XX XX XXX (GB), dirigint-se també al Pas de la Casa. Al terra de la ORG_0. es trobà una pistola de plàstic negra, i en un contenidor d'escombraries de l'Av. del Fener es recuperà una altra pistola de plàstic negra, d'iguals característiques que la trobada a la joieria. En una paperera de l'Av. del Fener es trobà un jersei suadora de color girs amb lletres a la part davantera i un dibuix color taronja, i unes arracades amb una etiqueta de la ORG_0. (folis a 538). En el campament del reg de l'Obac, amagades en una feixa, es trobà una bossa de plàstic gris, una samarreta a ratlles negres i blaves, una samarreta negra, un texà clar amb cinturó marró, un pantaló blanc, un texà blau, una suadora gris, un telèfon mòbil Nokia, uns diaris i una capsa de formatge. També s'hi trobà, amagada entre les pedres d'un mur d'una feixa, una clau de seguretat amb les inscripcions FICHET 802. En el moment de ser controlats, a l'acusat Ricart se li trobà un telèfon mòbil Samsung model GTE-1200M amb IMEI XXXXXX/XX/XXXXXX/8 i la tarja SIM amb el número de telèfon espanyol 34 61XXXXXXX; a l'acusat Briones dos telèfons mòbils Samsung model GTE-1200M, un amb IMEI XXXXXX/XX/XXXXXX/1 amb la tarja SIM amb el número de telèfon lituà 370 62XXXXXXX, l'altre amb IMEI XXXXXX/XX/XXXXXX/2 amb la tarja SIM amb el número espanyol 34 63XXXXXXX; i a l'acusat Escudero se li trobà un telèfon mòbil Samsung model GTE-1200M amb IMEI XXXXXX/XX/XXXXXX/4 amb la tarja SIM amb número espanyol 34 64XXXXXXX. A l'acusat Briones també li fou intervingut un navegador GPS marca NAVIO GPS-4329. Al vehicle Peugeot 307 SW matrícula Unit XX XX XXX (GB), amb núm. de xassís VXXXXXXXXXXXXXXX, s'hi trobaren diferents peces de roba de mides diferents (M, L i XL) i roba interior també de mides diferents (XL, XXL i XXXL), així com una suadora de color gris, que havia vestit l'acusat Escudero durant la comissió dels fets a la joieria. L'acusat Sainz va utilitzar la identitat de Araujo, i l'acusat Escudero la identitat de Diez, fins al juliol del 2014 quan, a través d'Interpol, es pogué constatar la seva real identitat, arran de les corresponents comprovacions dactilars." III.-RESULTANT: que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació el Mgfc. Ministeri Fiscal per impugnar la inaplicació del delicte de robatori del tipus agreujat del article 203.1 apartats a) i b) del Codi Penal per quant els fets es van perpetrar en grup organitzat i amb port i ús d'un arma, en considerar que, tot i que la pistola emprada pels acusats fos fictícia, aquesta va produir als empleats de la joieria el mateix efecte intimidador que una arma real per tenir tal aparença. Al·lega el Ministeri Fiscal que l'article 203.1 del Codi Penal només exigeix l'aptitud lesiva per a la vida o la salut de les persones als instruments perillosos, però no a les armes, de forma que per a la seva aplicació és suficient el port i l'ús d'una arma concebuda subjectivament per la víctima com a tal ja que agreuja la intimidació causada sobre ella, considerant, finalment, inadequada la referència que es fa a la Sentència del Tribunal de Corts del Decret d'Armes perquè aquest no conté una definició del que és una arma i les simulades -com les utilitzades en autes- que no reuneixin totes les característiques previstes a l'article 1 del Decret, tenen la consideració d'armes prohibides. IV.-RESULTANT: que la representació de Escudero impugna la condemna pel delicte d'associació il·lícita per considerar que no concorren els requisits necessaris per constituir tal delicte, ja que cap dels acusats va tenir una activitat rellevant en la comissió del robatori, actuant conjuntament. També impugna la pena de cinc anys que li ha estat imposada per excessiva, ja que la pena única màxima que es pot imposar pels tres delictes objecte de la condemna és la de cinc anys i mig de presó, al·legant que el fet de no haver-se individualitzat la pena que correspon a cada delicte no permet conèixer si aquesta és proporcionada, sol·licitant una pena única de tres anys de presó ferma i vint anys d'expulsió del territori andorrà. V.- RESULTANT: que la representació lletrada de Sainz impugna la condemna pel delicte d'associació il·lícita per considerar que no concorre el requisit de permanència necessari per a constituir tal delicte i que no és suficient el fet de posar-se d'acord tres persones per la comissió d'un delicte per a que es consideri que existeix una associació il·lícita. També impugna la pena de cinc anys de presó que li ha estat imposada per excessiva ja que la pena única màxima que es pot imposar pels tres delictes objecte de la condemna és la de cinc anys i mig de presó, al·legant que el fet de no haver-se individualitzat la pena que correspon a cada delicte no permet conèixer si aquesta és proporcionada i si resulta conforme als criteris jurisprudencials, considerant que vulnera el dret de defensa, i sol·licita una pena única de tres anys de presó ferma, un any i mig pel delicte de robatori, un any pel delicte d'associació il·lícita i sis mesos pel delicte d'usurpació d'identitat així com cinc anys d'expulsió del territori andorrà pel delicte de robatori. VI.- RESULTANT: que la representació lletrada de Ricart impugna la condemna pel delicte d'associació il·lícita per considerar que no concorre els requisits d'estructura jeràrquica i permanència necessaris per a constituir tal delicte, doncs cap del acusats tenia una funció específica ni reservada per a ell. També impugna la pena de quatre anys i sis mesos de presó que li ha estat imposada per esser excessiva ja que aquesta és la pena única màxima que es pot imposar pels dos delictes objecte de la condemna, i sol·licita una pena única de dos anys de presó, un any i mig pel delicte de robatori i un any pel delicte d'associació il·lícita així com cinc anys d'expulsió del territori andorrà pel delicte de robatori, demanant que sigui ferma la part de la pena que ha estat empresonat i la resta condicional. VII.- RESULTANT: que la representació lletrada de Briones impugna la condemna pel delicte de robatori al·legant la inexistència de prova que acrediti la participació del recorrent en el robatori pel que ha estat condemnat, en considerar que els indicis en els quals el Tribunal de Corts sustenta la seva condemna no són prou concloents així com considerant, subsidiàriament, excessives les penes imposades. VIII.- RESULTANT: que la representació de Palomo i el Mgfc. Ministeri Fiscal han contestat els recursos interposats pels quatre condemnats, compartint els arguments de la Sentència d'instància. Tanmateix les representacions lletrades d'aquests han contestat al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal. FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.-CONSIDERANT: que els arguments adduïts pel Mgfc. Ministeri Fiscal per a l'aplicació al delicte major de robatori amb intimidació del subtipus agreujat en relació al port i ús d'un arma no poden ser estimats. Segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, el fonament de l'agreujant ve determinat per la capacitat de la pistola -en aquest supòsit, de plàstic- per produir una eventual afectació a l'equilibri psíquic de les víctimes, però aquesta hipòtesi de pertorbació emocional és pròpia de tots els delictes de robatori intimidatori en els quals el mitjà per vèncer la resistència de la víctima a la despulla dels seus béns consisteix, precisament, en generar una por real a patir el mal amb el qual l'autor amenaça al subjecte passiu. L'agreujant que es recull a l'esmentat precepte no consisteix en el major atemoriment sofert pels amenaçats amb l'acció, sinó en un major perill de part del subjecte actiu del delicte que prové del port i ús d'un instrument -ja sigui una arma o qualsevol altre objecte- amb capacitat per a produir un menyscapte físic a les persones. El subtipus agreujat no castiga la intimidació, que s'inclou en el tipus bàsic, sinó l'augment o potenciació del risc que corre la víctima en funció de la major capacitat agressiva de l'autor en emprar una arma de veritat o un instrument perillós. Aquesta capacitat agressiva no es dóna si l'arma no és real o, tot i que no ho sigui, si per les seves característiques -tipus de material, pes i mides- integra el concepte de mitjà perillós, per l'eventual ús que de la mateixa es pogués fer com a instrument contundent per colpejar a algú. Una pistola de plàstic, sense més especificacions, ni és un arma, ja que no està inclosa en cap de les categories establertes en el Decret d'Armes, ni és un mitjà perillós perquè no consta que tingui les característiques necessàries per a fer-se servir com a instrument contundent, per la qual cosa l'agreujant ha estat correctament descartat pel Tribunal de Corts. II.-CONSIDERANT: que la representació de Briones impugna la Sentència al·legant la inexistència de prova que acrediti la participació del recorrent en el robatori pel que ha estat condemnat. Es denúncia, per tant, la vulneració del principi de presumpció d'innocència, el que determina que la Sala hagi de comprovar si la seva condemna es sustenta en prova de càrrec apta i suficient. El Tribunal de Corts sustenta la participació del recorrent en el delicte de robatori pel qual el condemna amb prova indirecta o indiciaria, és a dir, a partir d'un conjunt de fets -indicis- dels quals n'extreu la conclusió relativa a que ell va ser l'autor del delicte. Respecte a la possibilitat de basar la condemna en prova indiciària o indirecta, el Tribunal Constitucional -Sentència dictada pel M.I. Tribunal Constitucional núm. 110/2007 de 7 de setembre- la considera plenament compatible amb el dret a la presumpció d'innocència "sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d'aquests indicis a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera". La prova indiciària exigeix que els indicis que la configuren siguin plurals -llevat d'alguns indicis únics de singular potència acreditativa- pel caràcter equívoc que acostumen a tenir cadascun dels indicis individualment considerats, ja que poden admetre explicacions diferents o alternatives a les de la comissió del fet delictiu, per això és la pluralitat o concurrència conjunta de diversos indicis la que permet, mitjançant un enllaç lògic, arribar a la conclusió inequívoca de la comissió del fet delictiu. En el cas enjudiciat, els fets indiciaris considerats pel Tribunal de Corts, la realitat dels quals -a excepció de la identificació del recorrent feta pel testimoni Seco al judici- no ha estat impugnada per la part recorrent, condueixen a la raonable conclusió de l'autoria de l'acusat en el delicte de robatori sense que s'apreciï cap altra possibilitat alternativa raonable de la seva conjunta existència. Els indicis considerats pel Tribunal de Corts, partint de que els altres tres acusats van admetre ser els autors materials del robatori en la joieria, en síntesi, són: que els altres acusats no hagin dit en quin vehicle van arribar a Andorra ni s'hagi trobat aquest vehicle; que Briones entrés el dia anterior al del robatori a la joieria on es va cometre el delicte, interessant-se per una polsera, i també que entressin els altres tres acusats aquell mateix dia, interessant-se per uns rellotges; que el recorrent es trobés a Bèlgica unes setmanes abans dels fets, en companyia de dos dels altres acusats -Ricart i ENTITY_5-; que el recorrent es trobés una altra vegada amb aquests dos acusats i Sainz en el pàrquing de l'establiment M. el mateix dia en que es va cometre el robatori i poc abans de la seva comissió; que el recorrent enviés des d'un dels telèfons mòbils trobats en el seu poder un missatge al telèfon mòbil de Escudero el dia anterior al del robatori i un altre missatge el matí del mateix dia en que aquest es va produir, a més, que rebés dos missatges de Escudero -un el dia abans del robatori i l'altre el mateix dia pel matí- i que també rebés de Ricart un missatge el dia del robatori al matí, evidenciant-se, per tant, una relació entre ells el dia abans del robatori i el mateix dia; que en poder del recurrent es trobés un GPS en el que hi constava com a posició de destinació el dia 16 de setembre de 2013 la localitat de Sagunt, lloc on Sainz i Ricart havien estat controlats per la policia aquell mateix dia pel furt d'una ampolla de whisky; que el recorrent, el mateix matí de la comissió del robatori, després d'haver-se produït, circulés amb seu cotxe cap al Pas de la Casa, a poca distància dels dos taxis en què viatjaven els altres tres acusats; que en el vehicle en què viatjava el recorrent es trobés una suadora de color gris i que un dels autors del robatori portés també una suadora grisa al moment de la seva comissió; que al vehicle del recorrent fossin localitzades diverses peces de roba de talles diferents que ell mateix, en una acta signada per la seva advocada i la Secretària Judicial, no va reconèixer com a seves; que el vehicle que conduïa el recorrent tingués les mateixes característiques -vehicle de tipus familiar de color clar amb matrícula anglesa- del que va veure el testimoni Seco el dia 18 de setembre, estacionat prop de l'entrada de l'establiment A., amb dues o tres persones rosses -color de cabell dels acusats-, tractant-se de les mateixes persones que el testimoni va veure al mateix lloc l'endemà, lliurant-se una a una altra una bossa, havent estat registrats els tres acusats autors materials del robatori, després de la seva comissió, per les càmeres de seguretat quan es dirigien, portant un d'ells una bossa, cap A., i que el testimoni Sr. Seco va reconèixer en l'acta del judici als condemnats com les persones quines va veure al vehicle el dia 18 de setembre. A la vista dels indicis exposats, la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts sobre la participació del recorrent en el robatori és l'única que justifica d'una manera lògica i raonable la conjunta concurrència de tots ells, no advertint altra explicació que pugui operar com a alternativa igualment raonable. El fet que els tres autors confessos del robatori no hagin pogut indicar en quin cotxe van arribar al Principat, els contactes personals entre ells tant setmanes abans del robatori com el dia anterior al que es va cometre i també via missatge telefònic el dia abans i el mateix dia del robatori, la visita del recorrent a la joieria on es va cometre el robatori el dia abans de la seva comissió, la troballa en el seu poder d'un GPS en el què hi constava com un dels destins una ciutat espanyola en la qual havien estat dos dels acusats uns dies abans i el fet d'haver estat detingut quan es dirigia al Pas de la Casa per darrera dels taxis ocupats pels altres acusats, portant roba de diverses talles i una suadora gris que portava un dels autors del robatori, a més de la resta d'indicis abans assenyalats, evidencien de forma inequívoca la participació del recorrent en el robatori. Les al·legacions respecte a preteses influencies sobre el Sr. Seco per a que reconegués a tres dels acusats a la roda practicada en l'acte del judici no són sinó simples conjectures o sospites mancades de fonament i, en tot cas, l'autoria del recorrent queda perfectament establerta en base a la resta d'indicis. La impugnació, per tot l'exposat, ha de ser desestimada. III.-CONSIDERANT que les representacions de Ricart, Sainz, Escudero impugnen la seva condemna pel delicte d'associació il·lícita al·legant que no concorren els requisits necessaris per a constituir tal delicte. La Sentència fonamenta l'existència d'aquest delicte en que els acusats es coneixien amb anterioritat i les informacions donades per la INTERPOL precisen que, juntament amb altres individus que no han estat imputats en la present causa, formen un grup de varies persones que es dediquen a cometre delictes patrimonials a distints països d'Europa occidental. Aquesta conclusió es sustenta en que Escudero i Ricart, juntament amb Araujo, foren identificats fotogràficament com a sospitosos de l'atracament a la joieria "T." de Porthcawl (Regne Unit) el dia 31 de juliol del 2013 (foli 729); Escudero, Sainz i Ricart, foren identificats com a sospitosos d'una temptativa de robatori amb arma a la joieria O. de Lausana el dia 12 de setembre del 2013 (folis 415 i 416); Ricart és sospitós per participar en un robatori a mà armada a una joieria de Mònaco el dia 18 de setembre del 2012, amb tres individus més els quals estarien detinguts a França (folis 417 i 653 a 657); Briones en data 23 de desembre del 2010 va ser condemnat per robatori agreujat a Kristiansand (Noruega), havent estat expulsat de l'esmentat país de forma permanent (foli 417); Escudero, Briones i Ricart foren identificats a Putte (Bègica) en data 4 d'agost del 2013, quan viatjaven en un turisme Volkswagen Sharan matrícula lituana XXXX, arran d'aixecar sospites per la seva conducta en una estació de servei de l'esmentada localitat belga (folis 416 i 418). La Sala no considera que les dades aportades per l'INTERPOL que han estat recollides a la Sentència siguin suficients per a concloure amb la seguretat necessària, més enllà de meres sospites, que els acusats constituïssin un grup organitzat dedicat a la comissió de delictes. Així, d'aquestes dades, la identificació de Escudero, Briones i ENTITY_6per part de la policia belga el 4 d'agost de 2013 l'única cosa que demostra és que anaven junts però no que haguessin comès o anessin a cometre cap delicte, tenint en compte que ni tan sols es diu quina actitud van mantenir ni què se'n va deduir d'aquesta per tal de valorar la correcció de la inferència. Les identificacions -una fotogràfica i l'altra sense especificar de quina classe- de Escudero, Sainz i Ricart com a autors del robatori en dues joieries no es pot considerar ni determinant de la seva efectiva participació en els delictes ni de l'existència d'indicis raonables de dita participació ja que s'ignoren les condicions en què van ser efectuades les identificacions i si aquestes van ser suficients per a formalitzar contra ells una imputació judicial per la seva participació en els dos robatoris. Les sospites de la participació de Ricart en un robatori a Mònaco no ens diuen en què consisteixen per a poder valorar si efectivament existeixen indicis raonables de la seva participació i, a més, no consta que les altres persones sospitoses d'haver participat en el robatori fossin cap dels altres acusats en aquesta causa. Només la condemna de Briones per un delicte de robatori en Noruega acredita la comissió de tal delicte, però no consta la participació dels altres acusats en el fet. D'acord amb el que s'ha exposat fins ara, només podem tenir per acreditada la participació conjunta dels quatre acusats en la comissió del delicte objecte d'aquesta causa, el que considerem insuficient per a poder sustentar la seva condemna pel delicte d'esser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita, ja que l'associació il·lícita requereix que el grup de persones que es concerta per a la comissió de delictes o per a promoure la seva comissió estigui organitzat, el que implica que el grup ha de tenir una estabilitat o permanència en el temps i un repartiment de tasques o funcions entre els seus membres. La Sentència núm. 12/11 dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en el Rotlle núm. 8/11 estableix que "en quan al delicte d'associació il·lícita, reiterem el que aquest Tribunal ja té declarat (sentència núm. 02-08, Rotlle núm. 33/07; sentència 11-09, Rotlle 08/09; i sentència 37-09, Rotlle núm. 08/09), que segons l'article 359 del Codi Penal és associació il·lícita el grup de persones organitzat que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió i la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, firmada pel Principat d'Andorra, precisa que per grup delictiu organitzat s'entén un grup estructurat de tres o més persones, no format fortuïtament per la comissió d'un delicte, que actua concertadament amb el fi de cometre delictes d'una certa gravetat i l'objectiu d'obtenir un benefici econòmic o material. Aquesta organització suposa també una certa permanència en el temps." En el supòsit d'autes no es pot establir amb la necessària seguretat que els acusats haguessin comés o haguessin intentat cometre junts altres delictes diferents al enjudiciat en aquesta causa i la sola comissió d'aquest no permet tenir per acreditat l'estabilitat o permanència en el temps del grup que exigeix l'associació il·lícita, el que determina que hagin de ser absolts per aquest delicte, absolució que s'ha d'estendre també a Briones malgrat no haver impugnat expressament la condemna per aquest delicte, per trobar- se en la mateixa situació que els altres acusats recurrents. IV.-CONSIDERANT que les representacions de Ricart, Sainz i Escudero impugnen l'extensió de les penes imposades per considerar-les excessives, al·legant, a més, la representació dels dos últims que el fet de no haver-se individualitzat la pena corresponent a cadascun dels delictes impedeix conèixer si aquesta resulta adequada amb la consegüent vulneració del dret de defensa. L'article 58.3 del Codi Penal preveu que si les penes establertes per la Llei pels diversos delictes són de la mateixa naturalesa, el Tribunal pot imposar una pena única que resulti de l'acumulació de la durada de les diverses penes aplicables, amb els límits assenyalats en aquest article. La Sala considera, compartint el criteri dels recurrents, que la imposició d'una pena única no eximeix al Tribunal d'individualitzar la pena corresponent a cadascun dels delictes, en aplicació dels criteris establerts a l'article 56 del Codi Penal, perquè precisament aquesta pena única és la resultant de l'acumulació de la durada de les penes corresponents a cadascun dels delictes, i perquè és l'única manera per a poder saber si la pena és l'adequada atenent a les circumstàncies que han de ser considerades per a la seva fixació, les quals poden ser diferents per a cadascun dels delictes. Qüestió diferent és que, un cop fixada una pena única, aquesta adquireix el caràcter d'indivisible - com ja vam dir en l'aute de 5 de novembre de 2014 dictat per aquesta Sala en el Rotlle núm. 42/14- i, per tant, ja no es pugui individualitzar la porció corresponent a cada delicte. En el supòsit enjudiciat, és cert que el Tribunal de Corts no individualitza la pena que correspon a cadascun dels delictes però, comparant les penes fixades per cadascun d'ells, és pot comprovar que la pena única és la suma d'imposar per a cada delicte gairebé la pena màxima i, en el cas de Ricart, la coincidència és total. Fonamenta el Tribunal l'extensió de la pena única imposada en la gravetat dels fets per l'elevat valor del conjunt dels efectes robats. Aquest argument, si bé pot ser vàlid pel delicte de robatori, no ho és per a la resta dels delictes perquè no són de naturalesa patrimonial. L'absolució del delicte d'associació il·lícita fa que només haguem d'analitzar les penes corresponents als delictes de robatori i d'usurpació d'identitat, aquest darrer pel qual només han estat condemnats Sainz i Escudero. Tots dos i també Ricart al moment dels fets eren menors de 21 anys, fet que fa que els hi sigui d'aplicació la reducció de la pena prevista a l'article 54.3 del Codi Penal. De les diferents circumstàncies que l'article 56 del Codi Penal preveu que s'han de valorar per a fixar les penes, en relació a Ricart, Escudero i Sainz el fet de ser menors de 21 anys ja ha estat considerat, com a única circumstància personal coneguda, per a aplicar la rebaixa punitiva de l'article 58.3 del Codi Penal; per la qual cosa, no tenint els elements de judici necessaris per a valorar les seves possibilitats de reinserció social, la gravetat dels fets constitueix l'única circumstància a valorar per a fixar la pena. Pel que fa al robatori, hem de coincidir amb el Tribunal de Corts en què l'elevada quantia dels efectes sostrets -valorats en més de 400.000 euros- justifica la imposició d'una pena superior a la mínima, com també el fet d'haver estat comès per un grup de persones, per la qual cosa -sent la pena imposable d'un a tres anys- es considera adequada la pena de dos anys i sis mesos de presó per a cadascun d'ells. Respecte al delicte d'usurpació d'identitat pel qual han estat condemnats Escudero i Sainz, al marge de ser tots dos menors de 21 anys, no consta que concorrin circumstàncies addicionals que dotin als fets d'una gravetat addicional a la pròpia del delicte que justifiquin la imposició d'una pena que superi la de sis mesos de presó peticionada per la representació de Sainz i que es considera adequada, tenint en compte que la pena imposable és de fins a un any de presó. Se'ls ha d'imposar, per tant, a Escudero i a Sainz la pena única de tres anys de presó ferma, mantenint-se la pena de 20 anys d'expulsió del Principat en atenció a l'entitat de la pena i a que la presència dels acusats a Andorra ha esta únicament motivada per la comissió del robatori. A Ricart se li ha d'imposar la pena de dos anys i sis mesos de presó ferma pel robatori i 20 anys d'expulsió del Principat. Finalment a Briones, pel delicte de robatori, valorant que en el moment del fet tenia 23 anys però també el valor dels efectes sostrets i la comissió del delicte per un grup d'almenys quatre persones, es considera adequada la pena de quatre any i sis mesos de presó i la pena de 20 anys d'expulsió del Principat en atenció a les mateixes circumstàncies ans esmentades. V.-CONSIDERANT: que la parcial estimació dels recursos dels quatre condemnats determina que les costes d'aquesta apel·lació es declarin d'ofici. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos interposats per Sainz, Escudero, Ricart i Briones. 2.- DESESTIMAR el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal. 3.- REVOCAR PARCIALMENT la Sentencia dictada pel M. Tribunal de Corts en la causa núm. 1400100/2013 (TC- 100-1/13) i, en conseqüència: ABSOLEM a Sainz, Escudero, Ricart i Briones del delicte major d'esser membre exercint una activitat rellevant en associació il·lícita pel qual han estat condemnats en la Sentència d'instància. CONDEMNEN a Sainz i Escudero, com a responsables penalment, en concepte d'autors, d'un delicte major de robatori i d'un delicte menor d'usurpació d'identitat, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menors de vint-i-un anys, a la pena de TRES (3) ANYS DE PERSÓ FERMA i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. CONDEMNEN a Ricart com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major de robatori, amb la concurrència de la circumstància atenuant de ser menor de vint-i-un anys, a la pena de DOS (2) ANYS Y SIS (6) MESOS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. CONDEMNEN a Briones com a responsable penalment, en concepte d'autor, d'un delicte major de robatori, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de QUATRE (4) ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ FERMA i EXPULSIÓ del Principat per un període de VINT ANYS. 4.- MANTENIR tots el pronunciaments que no hagin estat modificats per aquesta resolució 5.- DECLARAR D'OFICI el pagament de les costes processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE