STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 265/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé9 octobre 2015
Numéro47/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 265/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:265)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 265/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:265) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 9 octobre 2015 (recours n° 47/15), la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre statue sur un recours formé dans le cadre d'une procédure urgente et préférentielle de protection des droits fondamentaux, prévue à l'article 41.1 de la Constitution. Le recours est porté par M. Mercader, représenté par un avocat, contre un aute du 13 juillet 2015 du Batlle en fonctions de garde (le texte mentionne également, dans l'en-tête, un aute « du 30 juillet 2015 », mention qui n'est pas reprise dans le dispositif et que la décision ne lève pas).
Le premier juge avait rejeté la demande du requérant, fondée sur l'atteinte à son droit à l'intimité, reconnu à l'article 14 de la Constitution de la Principauté d'Andorre. Le requérant sollicitait en appel la reconnaissance de la violation de ce droit, la cessation de la « situation illicite » (l'émission ou l'exécution de commissions rogatoires adressées aux États-Unis et au Venezuela), la nullité des décisions qui les ordonnaient, et la reconnaissance de la responsabilité du pouvoir judiciaire.
Il soutenait que la Batlle instructrice et la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (UIFAND) avaient fondé leur appréciation sur une lecture erronée du Registre national des contractants (RCN). Selon lui, la société F. était une filiale d'I. SA (détenue à 89 %) et non de P. SA. Il ajoutait que, n'étant pas agent public, il ne pouvait être soupçonné de corruption ou de prévarication, justifiant son inclusion dans les commissions rogatoires.
Le ministère public concluait au rejet. Il faisait valoir que l'instruction avait mis en évidence des mouvements financiers multimillionnaires non justifiés, et que le requérant avait perçu des sommes considérables du Sr Juliá, inculpé de blanchiment de capitaux, ce qui justifiait sa mise en cause dans les commissions rogatoires.
## Question de droit
La Cour devait déterminer si l'envoi de commissions rogatoires internationales, dans le cadre d'investigations préalables pour blanchiment, portait atteinte au droit à l'intimité d'une personne dont les flux financiers font l'objet de vérifications. Corrélativement, se posait la question de l'office du juge de la procédure urgente et préférentielle : peut-il contrôler la qualification retenue par le juge d'instruction, ou ce contrôle relève-t-il exclusivement des investigations en cours ?
Le fondement de la procédure était lui-même discuté. Le tribunal rappelle que le procédé de l'article 41.1 est un procès de tutelle constitutionnelle « exceptionnel », à utiliser comme *ultima ratio* lorsqu'aucune voie juridictionnelle ordinaire et idoine n'existe. La décision ne précise toutefois pas expressément si elle vérifie cette condition de subsidiarité avant d'aborder le fond (non précisé dans la décision).
## Solution et dispositif
La Sala rejette le recours et confirme intégralement l'aute attaqué. Le raisonnement s'organise autour de trois propositions.
**Premièrement**, la mission du juge instructeur, par l'envoi de commissions rogatoires, est de clarifier des mou
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 265/2015
Par une sentence du 9 octobre 2015 (recours n° 47/15), la Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre statue sur un recours formé dans le cadre d'une procédure urgente et préférentielle de protection des droits fondamentaux, prévue à l'article 41.1 de la Constitution. Le recours est porté par M. Mercader, représenté par un avocat, contre un aute du 13 juillet 2015 du Batlle en fonctions de garde (le texte mentionne également, dans l'en-tête, un aute « du 30 juillet 2015 », mention qui n'est pas reprise dans le dispositif et que la décision ne lève pas).
Le premier juge avait rejeté la demande du requérant, fondée sur l'atteinte à son droit à l'intimité, reconnu à l'article 14 de la Constitution de la Principauté d'Andorre. Le requérant sollicitait en appel la reconnaissance de la violation de ce droit, la cessation de la « situation illicite » (l'émission ou l'exécution de commissions rogatoires adressées aux États-Unis et au Venezuela), la nullité des décisions qui les ordonnaient, et la reconnaissance de la responsabilité du pouvoir judiciaire.
Il soutenait que la Batlle instructrice et la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (UIFAND) avaient fondé leur appréciation sur une lecture erronée du Registre national des contractants (RCN). Selon lui, la société F. était une filiale d'I. SA (détenue à 89 %) et non de P. SA. Il ajoutait que, n'étant pas agent public, il ne pouvait être soupçonné de corruption ou de prévarication, justifiant son inclusion dans les commissions rogatoires.
Le ministère public concluait au rejet. Il faisait valoir que l'instruction avait mis en évidence des mouvements financiers multimillionnaires non justifiés, et que le requérant avait perçu des sommes considérables du Sr Juliá, inculpé de blanchiment de capitaux, ce qui justifiait sa mise en cause dans les commissions rogatoires.
Question de droit
La Cour devait déterminer si l'envoi de commissions rogatoires internationales, dans le cadre d'investigations préalables pour blanchiment, portait atteinte au droit à l'intimité d'une personne dont les flux financiers font l'objet de vérifications. Corrélativement, se posait la question de l'office du juge de la procédure urgente et préférentielle : peut-il contrôler la qualification retenue par le juge d'instruction, ou ce contrôle relève-t-il exclusivement des investigations en cours ?
Le fondement de la procédure était lui-même discuté. Le tribunal rappelle que le procédé de l'article 41.1 est un procès de tutelle constitutionnelle « exceptionnel », à utiliser comme ultima ratio lorsqu'aucune voie juridictionnelle ordinaire et idoine n'existe. La décision ne précise toutefois pas expressément si elle vérifie cette condition de subsidiarité avant d'aborder le fond (non précisé dans la décision).
Solution et dispositif
La Sala rejette le recours et confirme intégralement l'aute attaqué. Le raisonnement s'organise autour de trois propositions.
Premièrement, la mission du juge instructeur, par l'envoi de commissions rogatoires, est de clarifier des mou
Sentència
Núm. de Causa: Urgent i preferent 41.1 CA 0000093/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000047/15 (UP-003/15)
SENTÈNCIA 23-2015
PARTS:
Recorrent: Sr. Mercader
Advocat: Sr. Moliner
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
Recorregut: Sr. Ayuso
Sr. Castilla
Sr. Julián
Sr. Briones
Advocat: Sr. Ribes
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, el nou d'octubre del dos mil quinze.
En el recurs interposat contra l'aute de data 30 de juliol del 2015 dictat per l'Hble. Batlle Sra. Pulido en la Causa i Rotlle de referència, en el marc de les actuacions de guàrdia en el procediment urgent i preferent de vulneració dels drets fonamentals previst a l'article 41.1 de la Constitució, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/15 — Décision commentée
I.- RESULTANT: que per aute de 13 de juliol del 2015, l'Hble. Batlle en funcions de guàrdia va decidir:
"Primer.- desestimar en tots els seus termes la demanda formulada per la representació lletrada d'Mercader mitjançant l'escrit per ella presentat el dia 26 de juny del 2015 en considerar que no ha estat vulnerat al sol·licitant el dret fonamental a la intimitat, reconegut a l'article 14 de la Constitució del Principat d'Andorra.
Segon.- Notificar la present resolució judicial a les parts interessades i al Magnífic Ministeri Fiscal."
II.- RESULTANT: que contra l'esmentat aute interposa recurs d'apel·lació la representació d'Mercader sol·licitant:
que es reconegui la vulneració del dret fonamental a la intimitat;
que s'adoptin mesures per fer cessar la situació illícita, aturant l'emissió de les comissions rogatòries als Estats Units i Veneçuela o la seva execució, tot declarant la nullitat dels autes pels que aquestes són acordades; i que es declari igualment la responsabilitat del poder judicial de l'Estat andorrà en l'error comès.
El recorrent exposa que l'Aute recorregut conté una motivació totalment errònia, perquè es basa en una interpretació falsa del Registre de Contractistes públic veneçolà. Afegeix que la Batlle instructora va creure (o fer creure) que l'empresa F. (d'ara endavant, F.) és una subsidiària (o filial) de P., S.A. (d'ara endavant, P.) (en realitat, ho és de I. SA). En no ser funcionaris sinó persones particulars, difícilment poden prevaricar ni ser corromputs. Per tant, no hi havia cap raó per incloure al recorrent en la comissió rogatòria enviada als Estats Units i Veneçuela.
En substància, segons la defensa, l'única raó per la que s'envien les comissions rogatòries és perquè és constatat que persones vinculades a estaments públics de Veneçuela han rebut diners de les persones encausades. Ara bé, l'únic indici que tenen la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (UIFAND) i la Batlle és el fet que el defensat seria director d'una subsidiària de P., fet que no correspon a la realitat.
Aquests fets constitueixen, segons la defensa, una violació del dret a la intimitat de Mercader.
III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.
Exposa que no hi ha cap violació del dret a la intimitat, donat que la instrucció practicada fins ara ha permès determinar moviments financers multimilionaris que no han estat objecte de justificació. Per altra part, Mercader ha rebut quantitats considerables, d'entre d'altres, del Sr. Julián, qui ha mantingut càrrecs importants sobretot a C., fet que justifica la seva inclusió a les comissions rogatòries criticades. En aquest sentit, l'informe de la UIFAND posa de relleu la vinculació d'Mercader amb la societat F., la qual resta considerada com a empresa contractista de P. i sota la denominació comercial de subsidiària.
IV.- RESULTANT: que la representació lletrada dels Srs. Ayuso, Castilla, Julián i Briones es remet íntegrament a l'exposat en el seu escrit presentat davant l'Hble. Batlle de guàrdia, sol·licitant es dicti sentència en el sentit interessat per la part recorrent.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que els articles 15 i següents de la Llei transitòria de procediments judicials estableixen que el procediment urgent i preferent previst a l'article 41.1 de la Constitució és el procedent establert en cas de lesions dels drets i llibertats reconeguts als Capítols III i IV de la Constitució, en els que es troben recollits els drets que, segons l'instant del present procediment, li han estat vulnerats. La jurisprudència dels Tribunals Andorrans ha indicat que «el procediment previst a l'article 41.1 de la Constitució és un procés de tutela constitucional que, a més a més de ser "urgent" i "preferent", s'ha de considerar "excepcional" per a ser utilitzat com a "ultima ratio" solament quan, per al reconeixement dels drets constitucionals vulnerats no existeixi un procediment jurisdiccional ordinari i idoni per aquella finalitat».
II.- CONSIDERANT: que segons el recorrent, la violació dels drets constitucionals que invoca, més precisament el dret a la intimitat, resulta dels actes realitzats en el marc de les diligències prèvies dutes a terme per la Batlle instructora i de les actuacions d'un funcionari de la UIFAND.
Es reprotxa a la UIFAND i a la Batlle instructora una mala interpretació de la fitxa del Registre Nacional de Contractistes (RCN) en quant a la diferent significació jurídica entre de dos termes, es a dir, una confusió entre contractant i contractista i una inexactitud quan es parla de societat subsidiària. En efecte, F. seria una filial no de P., sinó d'I. SA, la quina ostenta el 89% de les seves accions.
No obstant, no nega la defensa que el Sr. Mercader que aquest hagi rebut pagaments molt importants de les persones investigades, en particular del Sr. Julián, inculpat per un presumpte delicte major de blanqueig de diners. Les quantitats considerables en qüestió poden constituir un indici de blanqueig, davant l'absència d'una altra explicació creïble aportada per la defensa.
La missió del jutge instructor, a través de l'enviament de les comissions rogatòries internacionals a Veneçuela i Estats Units, és aclarir aquests moviments sospitosos de fons internacionals per a descartar o confirmar l'existència d'un eventual blanqueig de diners.
El fet de verificar les eventuals relacions del recorrent amb les empreses estatals de Veneçuela no constitueix cap vulneració del dret a la intimitat, amb l'absència de la demostració de qualsevulla mala fe per part la Batlle (o de la UIFAND), la qual ha tingut una actitud coherent i no arbitrària en les seves investigacions. L'únic que vol és verificar les eventuals relacions del recorrent amb les empreses de Veneçuela.
En el cas que els errors denunciats de qualificació fossin confirmats, el Batlle instructor té la possibilitat de modificar o adaptar la seva comissió rogatòria. Però la prova contrària ha d'esser discutida en el marc de les diligències prèvies, no en el marc del present procediment. No pertany a la Sala Penal analitzar les eventuals aproximacions o imperfeccions de les comissions rogatòries en el decurs d'aquest procediment.
En efecte, aquesta Sala no pot fonamentar-se en l'existència d'una eventual qualificació imprecisa per aturar una comissió rogatòria internacional amb el pretext que s'hauria violat el dret a la intimitat de la persona implicada. És cert que resulta desagradable ser l'objecte d'una comissió rogatòria, però el dret a la intimitat (manifestat sobretot aquí a través de la intimidat del patrimoni) ha de conciliar-se amb les necessitats de combatre el blanqueig internacional de diners i de fer respectar l'ordre públic internacional.
Tota altra interpretació seria una manera hàbil de paralitzar les investigacions dels jutges. Les manifestacions del recurrent en relació a la terminologia jurídica utilitzada són interessants, però no demostren una decisió arbitrària per part de la Batlle instructora o de la UIFAND. Al contrari, observem que existia una base sòlida que ha permès a la Batlle ordenar les comissions rogatòries criticades amb l'objecte d'obtenir la manifestació de la veritat.
III.- CONSIDERANT: en conclusió que la Batlle de primera instància ha destacat de forma exacta que el recorrent no ha demostrat cap vulneració del dret a la intimitat i que, en aquestes condicions, l'Aute recorregut ha de ser confirmat.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Mercader.
2.- Confirmar íntegrament l'Aute dictat per l'Hble. Batlle Sra. Pulido en data 13 de juliol del 2015 en la causa Urgent i Preferent 41.1 CA 0000093/2015.
3.- Imposar a la part recorrent les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a l'Hble. Batlle President amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.