STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 273/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 novembre 2015
Numéro100/2015
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 273/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:273)
> Décision commentée : STSJAD 273/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:273 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2015, recours n° 100/2015) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La décision rendue par la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, le 20 novembre 2015, porte sur l'exécution, en droit andorran, d'une demande d'échange de renseignements en matière fiscale présentée par l'autorité compétente du Royaume d'Espagne sur le fondement de l'accord bilatéral entre les deux États.
Les faits, tels que résumés dans les motifs, sont les suivants. Par lettre du 27 mai 2015, l'administration espagnole a demandé à l'administration andorrane des renseignements relatifs à M. Valverde concernant l'impôt sur le revenu des personnes physiques pour les années 2011, 2012 et 2013. Des documents complémentaires ont été transmis le 31 juillet 2015. Par lettre du 9 septembre 2015, le ministère des Finances a notifié à l'intéressé la possibilité de consulter le dossier. La résolution n° 180820/2015 du Gouvernement, du 7 octobre 2015, a rejeté le recours d'opposition formé contre la demande d'échange. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 2 novembre 2015, a partiellement fait droit à la demande.
Les parties ont interjeté appel. M. Valverde contestait notamment le mode de consultation du dossier, le caractère incomplet de la demande d'échange (en particulier l'omission des « pólisses d'apalancament », ou lignes de crédit adossées à des valeurs) et le principe de subsidiarité. Le Gouvernement d'Andorre contestait pour sa part la portée temporelle de la décision de première instance : il soutenait que les renseignements ne devaient être transmis qu'à compter du 10 février 2011, date d'entrée en vigueur de l'accord. La société Durán, partie à la procédure, a soutenu les moyens de M. Valverde.
## Question de droit
Le Tribunal était saisi de cinq questions principales :
1. Le mode de consultation du dossier, limité à une consultation sans remise de copie, porte-t-il atteinte au droit à la juridiction et à la défense ?
2. L'absence, dans la demande complémentaire, de certains éléments (les lignes de crédit) entache-t-elle la procédure d'un vice ?
3. Le principe de subsidiarité, tel que prévu à l'article 5.1 de l'accord, a-t-
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 273/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 273/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:273)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 273/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:273 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 20 novembre 2015, recours n° 100/2015) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La décision rendue par la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, le 20 novembre 2015, porte sur l'exécution, en droit andorran, d'une demande d'échange de renseignements en matière fiscale présentée par l'autorité compétente du Royaume d'Espagne sur le fondement de l'accord bilatéral entre les deux États.
Les faits, tels que résumés dans les motifs, sont les suivants. Par lettre du 27 mai 2015, l'administration espagnole a demandé à l'administration andorrane des renseignements relatifs à M. Valverde concernant l'impôt sur le revenu des personnes physiques pour les années 2011, 2012 et 2013. Des documents complémentaires ont été transmis le 31 juillet 2015. Par lettre du 9 septembre 2015, le ministère des Finances a notifié à l'intéressé la possibilité de consulter le dossier. La résolution n° 180820/2015 du Gouvernement, du 7 octobre 2015, a rejeté le recours d'opposition formé contre la demande d'échange. Le Tribunal de Batlles, par jugement du 2 novembre 2015, a partiellement fait droit à la demande.
Les parties ont interjeté appel. M. Valverde contestait notamment le mode de consultation du dossier, le caractère incomplet de la demande d'échange (en particulier l'omission des « pólisses d'apalancament », ou lignes de crédit adossées à des valeurs) et le principe de subsidiarité. Le Gouvernement d'Andorre contestait pour sa part la portée temporelle de la décision de première instance : il soutenait que les renseignements ne devaient être transmis qu'à compter du 10 février 2011, date d'entrée en vigueur de l'accord. La société Durán, partie à la procédure, a soutenu les moyens de M. Valverde.
Question de droit
Le Tribunal était saisi de cinq questions principales :
Le mode de consultation du dossier, limité à une consultation sans remise de copie, porte-t-il atteinte au droit à la juridiction et à la défense ?
L'absence, dans la demande complémentaire, de certains éléments (les lignes de crédit) entache-t-elle la procédure d'un vice ?
Le principe de subsidiarité, tel que prévu à l'article 5.1 de l'accord, a-t-
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000103/2015. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 273/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 novembre 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000103/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000100/2015
SENTÈNCIA 76-2015
PARTS :
Apel·lant : Sr. Valverde
Representant: Sra. Sarabia
Advocat : Sr. Anaya
Apel·lant : M.I. GOVERN D'ANDORRA
Representant : Sra. Calatayud
Advocada : Sra. Aguilar
Apel·lat : Durán
Representant: Sra. Álvarez
Advocat: Sr. Bermudez
Andorra la Vella, vint de novembre de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000103/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 100/2015 — Décision commentée
1.- La part demandant va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del M.I. Govern núm. 180820/2015 de 7 d'octubre de 2015 que desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya.
2.- En la sentència del 2 de novembre de 2015 l'Hble. Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Valverde.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de novembre de 2015, el Sr. Valverde estima en substància:
Vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa: l'article 6 de la Llei 3/2009 en cap cas expressa o regula una única manera de fer la consulta de l'expedient, i encara menys, n'exclou o en prohibeix altres;
Vicis procedimentals: Si les autoritats fiscals espanyoles sol·liciten totes les modalitats de comptes del meu mandant, amb expressa inclusió a les pòlisses d'apalancament, alhora aquesta part interessa el lliurament amb aquest mateix abast, l'entitat "Durán" tampoc en fa oposició, i el Govern manifesta en el seu escrit de contesta (pàgina 9) "aquesta part no te cap inconvenient ni s'oposa a què lliuri també la informació referida a les pòlisses d'apalancament, si aquesta autoritat judicial ho considera convenient", l'òrgan jurisdiccional en bona lògica hauria de resoldre en aquest sentit, que genera consens entre les parts en aquest judici i a més quan objectivament la informació que es proporcionarà del meu mandant serà més completa i en conseqüència més ajustada a la realitat de les coses;
Principi de subsidiarietat: segons la normativa invocada, la certifica- ció no es limita a un pur formalisme, sinó que la petició segons l'Acord convingut entre els estats ha d'exposar de la forma més detallada possible, evitant requeriments incomplets, el què obliga a una exposició, ni que sigui breu, de les activitats desenvolupades en la seva jurisdicció;
Que vulgui acordar la pràctica de la prova documental proposada per aquesta part i rebutjada pel Tribunal "a quo" mitjançant Providència de data 2 de novembre de l'any 2015, en el sentit que es requereixi al Govern per tal que exposi els motius pels quals ha suprimit de l'abast de petició d'informació formulada pel Regne d'Espanya, la referència a les "pòlisses d'apalancament".
En la seva contesta de data 19 de novembre de 2015, el Sr. Valverde precisa que no essent discutit que l'entrada en vigor de l'Acord és produí el dia 10 de febrer de 2011, si es lliura informació respecte l'exercici 2011 s'està lliurant informació que inclou dades amb anterioritat al 10 de febrer de 2011.
4.- En el recurs d'apel·lació de data 16 de novembre de 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:
Malgrat la retroactivitat aplicable a l'Acord, i malgrat ésser l'exercici fiscal 2011 en la seva totalitat objecte d'intercanvi, considera que la informació fiscal sol·licitada que es lliuri no ha de ser d'abans de la data d'entrada en vigor de l'Acord; procedeix el lliurament de la informació fiscal a partir del 10 de febrer de 2011.
En la seva contesta de data 18 de novembre de 2015, el M.I. GOVERN estima en substància:
L'actora ha tingut accés a l'expedient administratiu a la demanda i a la informació complementària, documents lliurats per l'autoritat competent espanyola;
La sol·licitud a l'autoritat competent espanyola en matèria d'inter- canvi d'informació d'un aclariment a la demanda d'informació, no és més que un document de treball; en cap moment ha privat de defensa al Sr. ENTITY_4;
Si l'adversa considera que la manca del lliurament de les pòlisses d'apalancament comporta una visió esbiaixada de la informació sol·licitada, sempre pot aporta-les;
Andorra no pot qüestionar les vies internes que ha fet servir Espanya per a obtenir la informació sol·licitada.
5.- En la seva contesta de data 18 de novembre de 2015, Durán estima en substància:
Considera aquesta part que els greuges oposats per la part recurrent contra el pronunciament de la instància sobre el procediment seguit per Govern per facilitar "la consulta" de l'expedient administratiu estan absolutament fonamentats;
Pel que fa a l'al·legat principi de subsidiarietat també compartim els arguments d'apel·lació.
En el seu escrit de data 19 de novembre de 2015, Durán precisa que l'exercici fiscal posterior al 10 de febrer de 2011 és, a efectes d'IRPF espanyol, l'exercici 2012, la decisió de la Batllia es considera, doncs, ajustada a dret.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 8 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia.
Segon.- Prèviament s'ha de presentar un breu resum dels fets:
Per carta de data 27 de maig de 2015, l'administració espanyola sol·licita de l'administració andorrana una informació relativa al Sr. Valverde relativa a l'impost sobre la renta de les persones físiques dels anys 2011, 2012 i 2013 (foli 74).
En data 31 de juliol de 2015, l'administració espanyola aporta documentació complementària sobre aquesta sol·licitud (folis 78 i ss.).
Per carta de data 9 de setembre de 2015, el Ministeri de Finances d'Andorra notifica al Sr. Valverde "que el dia 11 d'agost de 2015 es va rebre a aquest Ministeri de Finances una petició d'intercanvi d'informació complementària amb sol·licitud prèvia en matèria fiscal (...) a partir de la present notificació teniu la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'autoritat competent" (foli 87).
Tercer.- Sobre la sol·licitud de proves.
La pràctica de la prova és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal). En aquest cas, la pràctica de la prova no és necessària per a resoldre amb millor coneixement de causa.
Quart.- Sobre la vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa.
El recurrent al·lega que va demanar còpia de l'expedient quan va formular el seu recurs d'oposició de data 21 de setembre de 2015 (foli 19) i que el Ministre de Finances va desestimar aquesta demanda per resolució de data 2 d'octubre de 2015 (foli 33), i el M.I. GOVERN ha confirmat aquesta desestimació per resolució de data 7 d'octubre de 2015 (foli 46).
Segons el recurrent, la negativa al lliurament de la còpia contravé els articles 42, 109, 123 i concordants del Codi de l'Administració.
En tractar-se d'una qüestió que fa referència al procediment, resulten aplicables de forma prioritària les disposicions de la normativa sectorial, que en aquest cas conté la Llei 3/2009 i el seu Reglament de desenvolupament, de 12 de novembre de 2014. Doncs bé, l'article 6 del Reglament, a més de preveure la possibilitat de decretar el secret total o parcial, d'acord amb l'article 8 de la Llei, estableix de forma general que, un cop iniciat el procediment, "existeix la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'Autoritat competent".
En aquest cas, la recurrent va tenir accés a l'expedient en la forma que preveu la referida disposició reglamentària, mitjançant consulta del mateix, i no consta que aquest fet li hagi causat cap tipus d'indefensió, ja que ha pogut exercir els medis de defensa que ha considerat oportuns, amb ple coneixement de causa, per la qual cosa s'ha de descartar que existeixi cap vici determinant de l'anul·labilitat de l'acte, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració.
El recurs presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.
Cinquè.- Sobre el vicis de procedimentals.
La cronologia dels fets és la següent (v. fonament de dret segon) :
Per carta de data 27 de maig de 2015, l'administració espanyola sol·licita de l'administració andorrana una informació relativa al Sr. Valverde (foli 74).
En data 31 de juliol de 2015, l'administració espanyola aporta documentació complementària sobre aquesta sol·licitud (folis 78 i ss).
Aquest procediment és perfectament adaptat a la lògica de l'aplicació de l'Acord sobre l'intercanvi d'informació mitjançant una sol·licitud prèvia. En particular, la part requerida (en aquest cas, l'administració andorrana) ha de verificar que la sol·licitud conté suficients dades per "demostrar l'interès probable de la informació sol·licitada" (article 5, paràgraf 5 de l'Acord). Aquesta demanda complementària és un document de treball que no ha de figurar en l'expedient. L'interessat, que ha tingut coneixement de l'expedient no es troba en posició d'indefensió atès que ha pogut presentar els seus arguments.
D'altra part, és cert que existeix una divergència entre la sol·licitud presentada per l'administració espanyola i la demanda notificada per l'administració andorrana al banc Durán.
L'administració espanyola sol·licitava informació sobre "cuentas corrientes, polizas de apalancamiento y cuentas de valores asociados a la cuenta indicada" (foli 79, verso). En la carta de data 9 de setembre de 2015 adreçada al banc Durán, l'administració andorrana escriu "...vulguin aportar la següent informació ... comptes corrents i comptes valors associats al compte indicat" (foli 91, verso).
El recurrent al·lega que la no inclusió en la demanda de les "pòlisses d'apalancament" li causa un prejudici per la seva defensa. Aquest argument no pot prosperar, atès que si l'interessat disposa d'aquestes informacions i si creu que la manca d'aportació de les pòlisses d'apalancament poden donar una visió esbiaixada de la seva situació patrimonial, res l'impedeix d'aportar aquesta informació davant l'autoritat requeridora (en aquest cas l'administració espanyola) i, de manera més general, pot aportar a aquesta autoritat tota la documentació que consideri pertinent.
El recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.
Sisè.- Sobre la subsidiarietat.
L'article 5.1 de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal disposa:
"1. L'autoritat competent de la part requerida proporciona, mitjançant una sol·licitud prèvia, informació per a les finalitats previstes en l'article 1. Aquesta informació s'ha d'intercanviar independentment del fet que la part requerida necessiti, o no, la informació per a finalitats fiscals pròpies, o que l'acte objecte d'investigació pugui constituir un delicte penal segons el dret de la part requerida si dita conducta ha tingut lloc en el territori de la part requerida".
En aquest cas, resulta de l'examen del dossier que les informacions trameses per l'administració espanyola són molt precises i detallades (foli 74 i ss) i demostren que l'administració espanyola ha procedit a moltes investigacions i l'única possibilitat que tenia por conèixer les dades relatives al compte bancari és l'aplicació de l'Acord per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal.
El recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Valverde s'ha de desestimar en aquest punt.
Setè.-: Sobre l'abast temporal de l'Acord.
No és discutit que l'Acord bilateral amb el Regne d'Espanya entrà en vigor el 10 de febrer de l'any 2011. Per conseqüent, s'ha d'aplicar l'article 12.3.b de l'Acord:
"3. Un cop vigent, tindrà efecte: ...
b) Respecte de qualsevol altre assumpte previst en l'article 1, per a l'exercici fiscal que comenci en aquesta data o posteriorment o, en el cas que no hi hagi període impositiu, per a les obligacions fiscals generades a partir d'aquesta data o posteriorment".
En aquest cas, no és discutit que el període impositiu de l'impost sobre la renda de les persones físiques coincideix amb l'any natural.
Per conseqüent, a la data d'entrada en vigor de l'Acord ja havia començant l'exercici fiscal 2011, ço que ens porta a determinar que el conjunt d'informació sol·licitada no pot abastar l'esmentat exercici, atès que l'Acord no comporta cap disposició que permeti una aplicació retroactiva.
D'altra part, el període impositiu és una unitat i no es pot procedir a un intercanvi parcial, com ho proposa el M.I. GOVERN (informacions posteriors al 10 de febrer de 2011).
El recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN s'ha de desestimar.
Vuitè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació presentats pel Sr. Valverde i pel M.I. GOVERN.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. Govern núm. 180820/2015 de 7 d'octubre de 2015, mitjançant la qual es desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi competent del Regne d'Espanya no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en relació únicament a l'exercici fiscal 2011 d'acord amb l'establert en el Setè fonament de dret.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.