SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, 26 de novembre del 2015 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Esparza va presentar demanda laboral contra la societat Caro, SAU, demanant que es condemnés ala demandada a satisfer-li la suma de 11.926.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat i la suma de 88,86.-euros en concepte de salari impagat, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la societat Caro, SAU, es va oposar a la demanda i va sol·licitar la seva desestimació fent valer que el comiat era justificat i conforme a dret. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 06-05-2015, decidint "Que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Esparza contra la mercantil andorrana Caro, SAU, ha de declarar i declara que la sanció imposada no fou ajustada a dret així com que l'acomiadament practicat per l'empresa en la persona del Sr. Esparza fou injustificat, tot condemnant la defenent a: Primer.- Pagar a la part agent els imports de 99,86 EUR i 11.926,00 EUR en concepte de permís retribuït de l'article 72 b) CRL pels dies 23 i 24 de maig de 2014 i d'indemnització prevista a l'article 98.1 CRL, respectivament; Segon.- Declarar i cotitzar la quantitat bruta total resultant d'aquesta Sentència a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social; Tercer.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de Dret VUITÈ." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Caro, SAU, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant la demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies . La representació processal del Sr. Esparza demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- La part que recorre considera que el Tribunal s'ha equivocat al considerar que el comiat no era justificat, i argumenta en essència que: 1) l'empleat no va comunicar les seves absències, ni al moment de marxar ni posteriorment, quan sabia que ho havia obligatòriament de fer al departament de recursos humans i no a qualsevol altre empleat; 2) és només després de la entrega de la carta de comiat que va voler justificar les seves absències; 3) les seves absències no eren justificades i no ha quedat acreditat que la patologia del seu pare fos una malaltia i encara menys una malaltia greu i 4) segons la jurisprudència, el fet de no haver complert les seves obligacions d'informació de l'empresa determina la manca de disposició i efectivitat de la causa justificada. Però, al contrari considerem que el Tribunal a quo ha fet una correcta valoració de les proves i n' ha extret les conseqüències jurídiques escaients. Ha quedat acreditat en les actuacions que el Sr. Esparza treballava des del mes de febrer del 2007 com a magatzemista en el supermercat X., propietat de la societat Caro, SAU, sense que es formalitzi cap contracte de treball, i per un salari de 1.020.-euros. Queda justificat que en data 22-05-2014, el pare del Sr. R. fou ingressat a l'hospital Comarcal del Pallars a Tremp i que fou donat d'alta l'endemà, dia 23-05-2014, i que l'administració hospitalària catalana va precisar en els cor- responents justificants d'estada a l'hospital que el Sr. J. R. havia estat com acompanyant. També queda justificat que el mateix dia 23-05-2015, el pare del demandant fou ingressat a l'hospital Nostra Senyora de Meritxell, i això fins al dia 27-05-2014, la Dra. S. precisant que "donada la fragilitat, per l'edat i per les patologies de base precisava suport i presència dels seus familiars". Quant a la manera d'informar de la seva absència per part de l'assalariat, la part recurrent es refereix a la confessió en judici del demandant en la qual hauria reconegut de forma expressa i explícita que de cap manera podia co- municar la seva absència a una persona de l'empresa que no fos del depar- tament de recursos humans, però força és de constatar que tal prova no va ser sol·licitada i per tant practicada. Dit això, és cert que ressurt dels autes que és el departament de recursos humans que era l' idoni per rebre la infor- mació. Nogensmenys, el que ha quedat acreditat, és que, el dia 22-05-2014, mentre estava acomplint la seva feina, el Sr. R. va informar a una companya de feina qui és a la vegada administrativa i magatzemista, la Sra. Gaya, que mar- xava del seu lloc de treball per anar urgentment a Tremp en raó de la hospita- lització del seu pare, demanant a dita companya d'informar el Sr. Caro, el cap del magatzem, el qual estava dinant, i que dita senyora va donar l'encàrrec. El Sr. Caro va rebre la informació però sense realitzar cap més diligència en aquell moment ja que segons ha manifestat pensava que el Sr. R. ho havia comunicat al departament de recursos humans com es fa habitualment. Quant al moment on el servei de recursos va ser informat de l'absència i el moment on l'empleat va remetre els justificants, apareix que el Sr. R. es va reincorporar a la feina el dia 28-05-2015, però el mateix dia, l'empresa li va notificar el seu comiat disciplinari per haver comés la falta molt greu consistent en tres o més faltes d'assistències a la feina sense justificar, en el període d'un mes, prevista a l'article 104 del referit Codi de relacions laborals, i concretament haver faltat a la feina els dies divendres 23, dissabte 24 i dimarts 27 de maig del 2014, sense cap justificació. Ara bé, no és cert que la remesa de la carta és anterior a la remesa dels justi- ficants. En efecte, ressurt dels testimoniatges i de la documentació obrant en autes que, al moment de reincorporar-se, després d'haver fitxat, el Sr. R. va voler presentar al departament de recursos humans els documents acreditant l'hospitalització del seu pare, però que se li va voler notificar igualment el seu comiat, i pel fet que es negava a signar la notificació se li va enviar per correu certificat el mateix dia a les 10:20h. Al respecte, cal mencionar especialment el testimoniatge de la Sra. Tur. En efecte, es tracta d'una administrativa del departament de recursos hu- mans, qui a la pregunta vuitena de les de la part defenent que digui "com és cert que el departament de personal va tenir coneixement de l'absència del lloc de treball per part del Sr. Esparza amb molta posterioritat a que el citat se- nyor marxés del seu lloc de treball, quan el dit senyor es va reincorporar al seu lloc de treball el subsegüent dia 28 de maig de l'any 2014" va manifestar que "no exactament. A principis de la setmana següent, al passar les presen- cies, van veure que el Sr. R. no havia assistit al seu lloc de treball i llavors van trucar al magatzem per demanar informació respecte a les absències del Sr. R., essent llavors quan RRHH va tenir coneixement del motiu, essent el Sr. Caro qui va comentar que el Sr. R. hauria dit a la Sra. A.M.F. que havia d'ab- sentar-se". Aquestes manifestacions s'han de posar en perspectiva amb les del Sr. Caro quin va manifestar que és a finals de setmana, que havia informat la Sra. P., l'altra administrativa del departament RRHH, que l'empleat havia marxat per una urgència familiar, contestant aquesta a la pregunta de dir com havia sabut que el pare del Sr. R. estava hospitalitzat, que és al moment de demanar les presències que s'havia adonat que havia faltat. Per tant, atès tots aquests elements, s'ha de considerar en primer lloc que el departament RRHH fou informat de l'absència abans del dia 28 de maig i en segon lloc que el comiat va ser perpetrat malgrat la producció dels justificants per l'assalariat. II.- Quant al caràcter justificat del comiat, l'article 104.1 del Codi de re- lacions laborals tipifica com a falta molt greu "tres o més faltes d'assistència a la feina sense justificar, en el període d'un mes, deu faltes d'assistència en el període de sis mesos, o vint durant un any.", essent recordat, d'una ban- da, que l'article 101,2 del Codi precisa que tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu,greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàn- cies concurrents, i , d'altra banda, que és un principi general que l'empresari ha d'utilitzar el seu poder disciplinari sancionador de manera proporcionada i després d'haver-se assegurat de la realitat de la falta. S'ha de recordar que l'article 72.a del Codi de relacions laborals preveu que un assalariat té dret a absentar-se del lloc de treball, percebent la totalitat del salari base, dos dies en cas de malaltia greu del cònjuge, d'ascendents, des- cendents o familiars fins al segon grau, i en tal cas l'empresa pot exigir el cer- tificat justificatiu corresponent. Altrament, l'article 73. a preveu que la persona treballadora té dret a absen- tar-se del treball, sense percebre, però, el salari, i ho ha de notificar prèvia- ment a l'empresa, respectant el termini de dos dies naturals complementaris en cas de malaltia greu del cònjuge, d'ascendents, descendents o familiars fins al segon grau. En el present cas, el fet que el pare de l'assalariat fos ingressat en un hospital durant 6 dies, el metge precisant que donada la fragilitat, per l'edat i per les patologies de base precisava suport i presència dels seus familiars, constitueix sense dubte un cas de malaltia greu en el sentit d'aquestes disposicions. Pel que fa a la sentència 115/13 de data 03-09-2013 invocada per la recurrent, s'ha de dir que els supòsits són diferents, ja que en el present cas no es tracta d'un empleat que avisa d'una absència per raons mèdiques personals i no torna el dia previst sense avisar i deixant l'empresari en la ignorància del seu estat de salut al moment de pronunciar el comiat, sinó d'un empleat que s'absenta de manera urgent, tot i avisant de la seva absència, però d'una forma que l'empresari no reconeix com a vàlid, i que porta els justificants de la seva absència just abans del seu comiat. Finalment, la falta reprotxada no ha quedat establerta. El que es pot reprotxar a l'empleat és de no haver informat al departament correcte i no haver informat prèviament de la seva absència del 27, però aquest comportament no justifica un acomiadament en base a la falta molt greu de l'article 104.1 del Codi de relacions, sinó més aviat, com encertadament ho ha indicat el primer jutjador, la falta lleu de l'article 102.3 (No comunicar a l'empresa amb la màxima celeritat possible el fet o el motiu de l'absència a la feina quan sigui per raons d'incapacitat temporal o una altra causa justificada, excepte si es prova la impossibilitat d'haver-ho fet, sense perjudici de presentar en temps oportú els justificants d'aquesta absència), o també la falta lleu de l'article 102.9. (Faltar un dia a la feina sense l'autorització pertinent o sense causa que ho justifiqui, sempre que d'aquesta absència no se'n derivin perjudicis greus en la prestació del servei). Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància. III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la societat Caro, SAU, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 06-05-2015 que confirmen íntegrament; IMPOSAR a la societat Caro, SAU, les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE