STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 292/2015
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 novembre 2015
Numéro215/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 292/2015 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 26 novembre 2015)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 26 novembre 2015, ROJ STSJAD 292/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:292, recours n° 215/15 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note : la référence canonique indiquée dans les métadonnées de saisie était incomplète ; elle a été complétée à partir de l'en-tête du texte intégral.*
## Faits et procédure
Une épouse a formé, le 21 février 2014, une demande de séparation de corps devant la juridiction de première instance. Le mariage, célébré canoniquement en 1987, a donné naissance à trois enfants, dont une seule, mineure, était encore à charge à la date de la décision. La demanderesse invoquait des violences conjugales et avait quitté le domicile familial en mai 2013.
Le ministère public a déclaré ne pas s'opposer aux faits allégués, sous réserve de leur preuve. Le défendeur, par la voix de son mandataire, contestait notamment la contribution aux charges du mariage réclamée, à savoir le remboursement d'une échéance hypothécaire de 600 euros mensuels afférente à un bien immobilier acquis en copropriété au Maroc. Il soutenait que cette obligation était injuste, sauf à faire naître à son profit un droit de créance.
Par jugement du 10 avril 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé la séparation et la dissolution du régime matrimonial. Il a confirmé comme mesures définitives les mesures provisoires du 7 janvier 2014 : autorité parentale conjointe, garde de la mineure confiée à la mère, droit de visite du père, pension alimentaire de 300 euros mensuels, et mise à la charge du mari de la somme de 600 euros mensuels au titre du prêt hypothécaire, « sans préjudice » des compensations susceptibles d'être sollicitées lors de la liquidation du régime matrimonial. Aucune pension compensatoire n'a été fixée.
Le mari a interjeté appel, en limitant expressément son recours à la seule mesure relative à la prise en charge intégrale de la quote-part hypothécaire.
## Question de droit
La question posée à la Sala Civil était de savoir si le juge peut, pendant la durée de la séparation, mettre à la charge exclusive de l'un des époux le remboursement d'un prêt hypothécaire grevant un bien immobilier détenu en copropriété, qualifié de « charges du mariage », et si cette obligation doit ouvrir à celui qui l'assume un droit de créance à l'encontre de l'autre.
Le débat se concentrait ainsi sur deux points : la qualification de la dépense hypothécaire au regard des charges du mariage, et l'articulation entre la mesure provisoire ou définitive de répartition de ces charges et les opérations ultérieures de liquidation du régime matrimonial.
## Solution et dispositif
La Sala Civil relève d'abord que les parties sont d'accord sur l'ensemble des mesures définitives, à l'exception de la prise en charge exclusive de l'échéance hypothécaire. Elle confirme la motivation du premier juge, qui s'est fondé sur les ressources respectives des époux, soit 1 796 euros mensuels pour le mari et 1 124 euros pour l'épouse selon les termes de l'arrêt, pour estimer « convenable » que le mari assume la charge.
La Cour rappelle sa position antérieure, exprimée dans un arrêt du 30 juin 2014 rendu sur appel des mesures provisoires, selon laquelle « dans le concept de charges du mariage, et jusqu'à la dissolution de celui-ci, peut être incluse la pr
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 292/2015
STSJAD 292/2015 (Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala Civil, 26 novembre 2015)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 26 novembre 2015, ROJ STSJAD 292/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:292, recours n° 215/15 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique indiquée dans les métadonnées de saisie était incomplète ; elle a été complétée à partir de l'en-tête du texte intégral.
Faits et procédure
Une épouse a formé, le 21 février 2014, une demande de séparation de corps devant la juridiction de première instance. Le mariage, célébré canoniquement en 1987, a donné naissance à trois enfants, dont une seule, mineure, était encore à charge à la date de la décision. La demanderesse invoquait des violences conjugales et avait quitté le domicile familial en mai 2013.
Le ministère public a déclaré ne pas s'opposer aux faits allégués, sous réserve de leur preuve. Le défendeur, par la voix de son mandataire, contestait notamment la contribution aux charges du mariage réclamée, à savoir le remboursement d'une échéance hypothécaire de 600 euros mensuels afférente à un bien immobilier acquis en copropriété au Maroc. Il soutenait que cette obligation était injuste, sauf à faire naître à son profit un droit de créance.
Par jugement du 10 avril 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a prononcé la séparation et la dissolution du régime matrimonial. Il a confirmé comme mesures définitives les mesures provisoires du 7 janvier 2014 : autorité parentale conjointe, garde de la mineure confiée à la mère, droit de visite du père, pension alimentaire de 300 euros mensuels, et mise à la charge du mari de la somme de 600 euros mensuels au titre du prêt hypothécaire, « sans préjudice » des compensations susceptibles d'être sollicitées lors de la liquidation du régime matrimonial. Aucune pension compensatoire n'a été fixée.
Le mari a interjeté appel, en limitant expressément son recours à la seule mesure relative à la prise en charge intégrale de la quote-part hypothécaire.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était de savoir si le juge peut, pendant la durée de la séparation, mettre à la charge exclusive de l'un des époux le remboursement d'un prêt hypothécaire grevant un bien immobilier détenu en copropriété, qualifié de « charges du mariage », et si cette obligation doit ouvrir à celui qui l'assume un droit de créance à l'encontre de l'autre.
Le débat se concentrait ainsi sur deux points : la qualification de la dépense hypothécaire au regard des charges du mariage, et l'articulation entre la mesure provisoire ou définitive de répartition de ces charges et les opérations ultérieures de liquidation du régime matrimonial.
Solution et dispositif
La Sala Civil relève d'abord que les parties sont d'accord sur l'ensemble des mesures définitives, à l'exception de la prise en charge exclusive de l'échéance hypothécaire. Elle confirme la motivation du premier juge, qui s'est fondé sur les ressources respectives des époux, soit 1 796 euros mensuels pour le mari et 1 124 euros pour l'épouse selon les termes de l'arrêt, pour estimer « convenable » que le mari assume la charge.
La Cour rappelle sa position antérieure, exprimée dans un arrêt du 30 juin 2014 rendu sur appel des mesures provisoires, selon laquelle « dans le concept de charges du mariage, et jusqu'à la dissolution de celui-ci, peut être incluse la pr
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000215/2015 ORIGEN: 4001762/2013
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Que en data 21 de febrer de 2014 la Sra. Ayuso va formular demanda de separació matrimonial a l'atenció del Sr. Vaquero, exposant substancialment que ambdues parts van contraure matrimoni canònic a Nador el 19 de gener de 1987 i que fruit de llur unió havien nascut tres fills, Olmo, el 20 de setembre de 1987, Quesada, el 22 de febrer de 1989 i, Catalá, el 28 d'abril de 1998, sent únicament aquesta darrera menor d'edat. Que degut a desavinences conjugals i, en particular a la violència de gènere a la que havia estat sotmesa per part del Sr. Vaquero durant el temps de convivència, de forma continuada, va decidir posar fi a la mateixa al mes de maig de 2013, marxant del domicili familiar, en el que restà el demandat.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 215/15 — Décision commentée
I després d'invocar els fonaments de dret que considerava aplicables al cas, demanava que fos emesa sentència acordant els pronunciaments que considerava pertinents en relació a la separació dels consorts, la pàtria potestat i guarda i custòdia de la menor Catalá, l'obligació de contribuir a les despeses causades pel préstec hipotecari contret pel matrimoni, l'atribució d'un règim de visites en favor del progenitor no custodi i, la fixació d'una pensió alimentària al seu càrrec.
II.- Per escrit del 6 de març de 2014 el Magnífic Ministeri Fiscal contestava a la demanda, manifestant que no s'oposava als fets relacionats a la demanda en tant que aquests resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.
III.- En l'audiència del 20 de març de 2014 la Sra. Badía, Procuradora dels Tribunals andorrans, actuant en nom i representació del Sr. Vaquero, s'oposava a la demanda formulada per la contrària, principalment en quant a la pensió alimentària i, la contribució a les càrregues del matrimoni interessada per la demandant. Quant a la pensió alimentària al·legava que percebia un salari mensual de 1.600 EUR, amb els que havia d'assumir una pensió alimentària de 300 EUR i, pagar 600 EUR en concepte d'hipoteca d'una casa que constava a nom d'ambdós consorts al Marroc, d'acord amb l'Aute del 7 de gener de 2014. Que altrament, havia de pagar la quantitat de 500 EUR mensuals en concepte de lloguer del seu pis, restant-li per a la seva manutenció la quantitat única de 200 EUR. Que la imposició de pagament dels 600 EUR en concepte de càrregues del matrimoni era injusta, a menys que generés un dret de crèdit al seu favor. Que cap dels seus fills havien generat fins a la data despeses per valor de 600 EUR mensuals, cas contrari els ingressos no haurien cobert les mateixes. Que el seu mandant no podia assumir una pensió alimentària superior a 200 EUR mensuals.
I, demanava es volgués dictar sentència pronunciant la separació dels esposos, la pàtria potestat compartida de la filla Catalá, l'atorgament de la guarda i custòdia de la mateixa en favor de la mare, en ser aquesta la voluntat de la menor, la fixació del corresponent règim de visites, si bé avançava que aquest no seria respectat per la menor i, sense que el seu mandant pogués fer res i, fixar una pensió alimentària no superior a 200 EUR mensuals i, desestimant la pretensió de l'agent relativa al préstec hipotecari, cas contrari, disposar que aquest comporta el naixement d'un dret de crèdit al seu favor.
IV.- Que rebut el plet a prova, es portà a efecte tota la que fou declarada pertinent, amb el resultat que figura en els documents de prova adjunts als autes.
V.- Que les parts han presentat sengles escrits de conclusions.
VI.- Que mitjançant informe del 9 de març de 2015 el Magnífic Ministeri Fiscal interessa el manteniment de la pàtria potestat compartida entre els progenitors; l'atribució de la guarda i custòdia de la menor en favor de la mare, fixar un règim de visites en favor del pare, en concepte de mínims, consistents en caps de setmana alterns, la meitat de les vacances escolars, així com les dates assenyalades i onomàstiques i, l'establiment d'una pensió alimentària, en benefici de la filla comuna de 300 EUR mensuals, que haurà de ser majorada anyalment segons l'IPC, així com l'obligació d'ambdós progenitors de satisfer el 50% de les despeses extraordinàries generades per la menor.
VII.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència en data 10-4- 2015 i va decidir : "Estimar substancialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data Ayuso a l'atenció del Sr. A.D.; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial. A l'ensems, escau confirmar les mesures provisionals adoptades per Aute del 7 de gener de 2014, en el sentit d'establir-les com a mesures reguladores i definitives de la separació, reproduint-se a continuació:
Declarar que la pàtria potestat de la menor Catalá serà exercida de forma conjunta per ambdós progenitors;
L'atribució de la guarda i custòdia de la filla menor Catalá correspon a la mare Sra. D.Z.;
Les visites paterno-filials es distribueixen de la manera següent:
caps de setmanes alterns, des del divendres a la sortida de l'escola, fins el diumenge a les 20 hores en que el pare haurà de reintegrar a la menor al domicili matern;
la meitat de les vacances escolars de forma alterna; A manca d'acord els anys parells correspondrà la primera meitat al pare i els anys senars la segona, d'acord amb el que s'estableixi en el calendari escolar publicat al B.O.P.A.;
El Sr. D. ha de satisfer, a la bestreta i, dins els 10 primers dies naturals de cada mes, la quantitat mensual de 300 EUR en concepte de pensió alimentosa, actualitzable cada mes de gener segons la variació de l'IPC, en el compte bancari que la Sra. Z. indiqui i, fins que la menor arribi a la seva majoria d'edat o, cas de cursar estudis superiors fins a l'acabament d'aquests, sempre que ho siguin amb normal aprofitament. Les despeses extraordinàries, en sentit estricte, es sufragaran per meitats entre els progenitors;
Declarar l'obligació del Sr. D. de pagar el préstec hipotecari, com a contribució a les càrregues del matrimoni i, en la quantia de 600 EUR, i sense perjudici que, en seu de liquidació del règim econòmic matrimonial es puguin sol·licitar les compensacions oportunes per haver abonat deutes que corresponen a un dels consorts per part de l'altre, sí esdevé possible que es determini que el pagament del referit préstec conjunt es fixi a càrrec d'un sol dels consorts;
Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de la menor s'haurà de comunicar a aquesta Batllia; i que el règim avui fixat és en concepte de mínim, podent-se per tant ampliar si els pares hi accedeixen en benefici de l'infant.
No hi ha lloc a fixar pensió compensatòria entre consorts. I, sense efectuar especial pronunciament en costes judicials; "
VIII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vaquero i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació pel que fa exclusivament la mesura de fer-se càrrec íntegrament de la quota hipotecària que grava l'habitatge en comú propietat en el Marroc.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present litigi de separació entre el Sr. Vaquero i la Sra. Ayuso s'ha acordat la separació i una sèrie de mesures definitives en les quals les parts estan d'acord però només discrepen en aquesta alçada pel que fa a l'obligació exclusiva del marit de satisfer la quota hipotecària de 600.-EUR mensuals per la compra d'un habitatge conjunt al Marroc.
La sentència d'instància imposa aquella obligació de pagament de la quota hipotecària al marit, i aquest s'alça contra dita mesura.
SEGON.- En efecte, l'Hble. Batlle estima que a la vista dels recursos econòmics de cada copropietari (1796.-EUR mensuals ell, i 1124.-EUR mensuals d'ella) resulta convenient que sigui el marit el que es faci càrrec de la dita quota hipotecària com ja va tenir ocasió de pronunciar-se aquesta Sala (ATJC de 30.6.14) en el recurs d'apel·lació contra l'Aute de mesures provisionals de data 7 de gener de 2014. Així en el nostre Aute dèiem que "El segon dels motius del recurs es destina a impugnar la inclusió del pagament d'un préstec hipotecari a càrrec del marit, per import de 600 euros, dins del concepte de càrregues del matrimoni. En aquest sentit, s'ha de convenir amb la resolució d'instància que dins del concepte de càrregues del matrimoni, i fins a la dissolució del mateix, es pot incloure l'abonament d'un préstec hipotecari i determinar a qui correspon el seu pagament i en quina proporció. En aquest sentit, i encara que a les actuacions consten rebuts del pagament, però no es determina la titularitat del bé adquirit, i malgrat que el recurrent refereix en el seu escrit de conclusions que és una casa adquirida conjuntament al Marroc, no es precisen les proporcions en el préstec hipotecari (també indica el recurrent que li correspon a l'esposa l'abonament del 50% del mateix, i aquesta en el seu escrit de conclusions - foli 107- abona també el caire conjunt del préstec) i sense perjudici que, en seu de liquidació del règim econòmic matrimonial es puguin sol·licitar les compensacions oportunes per haver abonat deutes que corresponen a un dels consorts per part de l'altre, sí esdevé possible que es determini que el pagament del referit préstec conjunt es fixi a càrrec d'un sol dels consorts, com així es venia produint des del mes de juny del 2013 (cfr. Foli 83). Per consegüent, també aquest motiu ha de ser desestimat.
I ara en les mesures definitives hem de reiterar el mateix però hem d'afegir que ja el propi recurrent en el seu escrit de conclusions ja deia : El meu mandant s'oposa a aquesta pretensió i considera que aquests 600 EUR en concepte de càrregues en concepte de càrregues del matrimoni imposats al demandant son totalment injustos, a menys que generin un dret de crèdit al seu favor, ja que la compravenda d'una casa és un contracte civil que si bé ha general obligacions als consorts, no com a consorts, sinó com a persones físiques... el que una d'elles pagui per compte de l'altra, ha de generar un crèdit a favor de la que ha pagat i en contra de la que no ha pagat, el que en definitiva significa més drets sobre el bé immoble pel que paga. Altrament .... procediria la venda de la casa, la liquidació del crèdit amb el producte i el repartiment del que resti, si resta alguna cosa, proporcionalment al que cada un dels contractants ha satisfet."
Aquestes encertades consideracions són correspostes per la pròpia esposa que en el seu escrit de conclusions del recurs quan afirma en el seu apartat 12è quan després de dir que no ha demostrar el marit que no pugui seguir fent-se càrrec de la pensió d'aliments i de la hipoteca que "fins que la vivenda del Marroc es vengui a un tercer".
És a dir, que l'obligació de fer-se càrrec de la hipoteca per complet ja accepta l'esposa que tingui un caràcter transitori fins a la venda de la casa a un tercer i així liquidar el crèdit pendent i repartir, en el seu cas, el sobrant que resulti.
Però és que a més l'Hble. Batlle també atén al mateix argument demanat en conclusions per l'ara recurrent quan en la mesura definitiva concernida afegeix "sense perjudici que en seu de liquidació del règim matrimonial es puguin sol·licitar les compensacions oportunes per haver abonat deutes que corresponen a un dels consorts per part de l'altre..."
TERCÈ.- En conclusió, la petició feta pel marit de poder-se rescabalar de la part de la quota pagada de la seva esposa, ha trobat plena satisfacció tant si es ven la casa del Marroc (com ja admet l'esposa) com per quan es liquidi el règim econòmic matrimonial. Aleshores, l'únic motiu d'impugnació del recurs ha perdut consistència, i cal desestimar-lo.
QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vaquero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle en data 10-4-2015, que confirmem íntegrament, sense imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-