SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 13-09-2012, la representació processal del Sr. Vendrell i de la companyia Gutierrez, va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra el Sr. Sanç i contra la Sra. Vara, en la seva qualitat de titular del negoci A.D.E., demanant que, com a conseqüència d'un accident de circulació, se'ls condemnés, a abonar al Sr. Vendrell la quantitat de 3.570,62.-euros, corresponent a la diferència entre la indemnització satisfeta per l'assegurança i el cost total de la reparació del vehicle, i a la companyia Gutierrez, SA, l'import de 4.000.-euros en concepte del valor venal del vehicle satisfet a l'assegurat, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda i de forma solidaria, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrits. II.- La representació processal dels demandats, va oposar-se a la demanda formulant una excepció de manca de legitimació activa del Sr. Vendrell, i sobre el fons fent valer, d'una part, que calia desestimar la pretensió relativa al Sr. Vendrell, i d'altra part, pel que fa a la pretensió relativa al valor venal del vehicle que aquest havia de ser fixat en període d'execució a la vista de la prova pericial, sol·licitant a més la imposició de les costes judicials a la part agent. III.- Per Sentència de data 07-01-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir estimar íntegrament la demanda i condemnar de forma solidària als Srs. J.A.H. i Sanç a pagar al Sr. Vendrell la quantitat de 3.570,62 EUR i, a la companyia Gutierrez, SA, la de 4.000 EUR, més els interessos legals generats per aquestes quantitats des de la data de fermesa de la resolució, així com al pagament de les costes processals esmerçades per l'agent, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador. IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sanç i de la Sra. Vara demanant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions inicials, així com la imposició als demandants de les costes judicials d'ambdues instàncies. V.- Per aute d'aquesta Sala de data 13-10-2015, es va decidir desestimar la pretensió probatòria adduïda per la representació processal de del Sr. Vendrell i de la companyia Gutierrez, mitjançant el seu escrit de contesta als greuges, i consistint en què es practiqui la prova V.-INSPECCIÓ OCULAR. La representació processal dels demandats demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat establert que en data 20-01-2012, es va produir un accident entre, d'una part, el vehicle FORD Mondeo XXXX, propietat del Sr. Vendrell, conduït pel Sr. Sanç, i assegurat prop de la companyia Gutierrez, SA, i d'altra part, el vehicle FORD Ranger XXXX, propietat del Sr. Briones i conduït pel mateix. El Sr. Sanç conduïa el vehicle Mondeo ja que és el gerent del negoci A.D.E. al qual dit vehicle s'havia remés per tal de realitzar uns treballs de reparació, mentre que la Sra. Vara n'és la titular administrativa, tal com ressurt del registre de comerç. No s'ha discutit la responsabilitat del Sr. Sanç en la realització de l'accident per quant va topar la part posterior del vehicle Ranger que estava parat a un pas de vianants. II.- El recurs del Sr. Sanç i de la Sra. Vara, rau substancialment en el fet que, al seu parer, el tribunal ha fet una mala aplicació de les normes en matèria d'indemnització. Argumenta en substància que: 1) no es pot a la vegada indemnitzar la pèrdua total d'un vehicle i les reparacions del mateix vehicle; 2) el fet que no s'hagi provat que el vehicle es troba desballestat no significa que es vagi a reparar; 3) el pèrit de la part agent ha declarat la pèrdua total i el Sr. Gutierrez ha escollit ser indemnitzat d'aquesta pèrdua total i no del cost de les reparacions; 4) per tant, s'havia d'estimar l'excepció de manca de legitimació activa del Sr. Gutierrez doncs va decidir no reparar el seu vehicle i no pot ara demanar una indemnització corresponent a dita reparació, i perquè va cedir totes les seves accions a la seva companyia i 5) en tot cas, el valor venal del vehicle és de 3.320.-euros i no de 4000.-euros. No es discuteix que la indemnització sempre ha de ser integral, principi segons el qual s'ha d'avaluar tot perjudici sofert en relació amb el sinistre per tal de permetre la seva indemnització sense guany ni pèrdua pel perjudicat. La problemàtica que es planteja és la de l'aplicació d'aquest principi en un cas com el present on el perjudicat ha rebut per la seva companyia una indemnització corresponent a la valor venal del vehicle accidentat. És cert que es tracta d'una qüestió específica i al respecte és d'interès citar les consideracions del Professor Vara en el llibre FONAMENTS DE DRET PRIVAT ANDORRÀ (VOL 2 p 360) "En aquests casos es planteja el conflictes entre el dret a ser internitzat integralment i el possible enriquiment injust per cobrar una indemnització superior al valor del dany. Però seguint la teoria subjectiva real concreta del dany abans examinada. haurem d'inclinar- nos per entendre que sempre que no sigui desproporcionat i que la indemnització es destini efectivament a la reparació del vehicle, s'ha de condemnar el causant del dany a deixar indemne el perjudicat. Perquè el perjudicat, amb els diners del valor venal del vehicle, potser no podrà adquirir-ne cap; en canvi el vehicle li era útil fins al moment en què el causant del dany l'hi va deteriorar. A més, cal considerar que és el perjudicat qui té el dret d'escollir la forma de ser indemnitzat : segons el valor venal del vehicle en efectiu o mitjançant l'abonament de la factura de reparació del vehicle, i per tant no està mai en mans del deutor (a no ser que li permeti la llei la forma com es repararà el dany ja que això podria perjudicar el creditor.". Compartim aquest punt de vista que correspon a la jurisprudència d'aquesta Sala (vg en aquest sentit la sentència del 18-01-1996 n°505 del llibre o la sentència del 30-09-1999 citades en primera instància). Si apliquem aquestes consideracions al cas d'autes, la solució del Tribunal Unipersonal s'ha de confirmar. En efecte, és innegable que el perjudici del Sr. Vendrell no és de 4.000.-euros sinó de 7.570,62.-euros, és a dir el cost de les reparacions del seu vehicle puix arrel de l'accident, el seu cotxe va patir danys valorats per un import de total de 7.570,62.-euros. De l'informe pericial del Sr. Pla no ressurt que la reparació no és possible sinó que supera el valor del mateix. Ara bé, no s'ha de confondre el vehicle tècnicament no reparable i el vehicle econòmicament no reparable. Al respecte, s'ha de posar de relleu que la part recurrent té reconegut que en un primer temps el Sr. D.S.F. va proposar de realitzar les reparacions en el seu taller i al seu cost. Essent l' import de les reparacions necessàries superior al valor venal del vehicle, és à dir 4.000.-euros segons la valoració del pèrit (un cop descomptat l'import de la franquícia), la companyia Gutierrez, SA, en aplicació de la pòlissa existint entre ella i el Sr. Gutierrez, va satisfer dit import de 4.000.-euros al seu assegurat, i aquest darrer va firmar el rebut d'indemnització corresponent en el qual es reconeix indemnitzat de les conseqüències de l'accident, renuncia a cap acció en contra de la companyia i la subroga en els seus drets. Quant a l'abast que s'ha de donar a aquest rebut, no es pot compartir el sentit que li vol donar la part defenent. De fet, cap element permet considerar que el Sr. Vendrell hauria renunciat a demanar la seva íntegra indemnització ni que hauria decidit cobrar només el valor venal. Al contrari, no solament no ha quedat establert que el vehicle es trobaria desballestat sinó que queda acreditat que es troba en un taller en espera de ser reparat, i la part defenent no ha aportat cap element que permeti contradir la bona fe del Sr. Vendrell ni les seves asseveracions segons les quals no té prou mitjans econòmics per reparar el cotxe, esperant el moment on haurà cobrat la totalitat per fer-ho. D'altra banda, no considerem que el valor de la reparació seria desproporcionat en relació al valor venal, i en cap moment la part defenent ha oposat l'excepció de desorbitadament. No es pot treure argument d'aquest rebut o del fet que la demanda es refereix al valor venal per sostenir que el Sr. Vendrell hauria renunciat a demanar res més que el valor venal del vehicle, quan és clar que la demanda era d'obtenir la indemnització de les conseqüències de l'accident per un total de 7.570,62.-euros. La repartició feta entre l'import reclamat per a la companyia (en conseqüència del pagat per ella al seu assegurat en mèrit de la pòlissa) i l'import reclamat per l'assegurat (en conseqüència de la part que la pòlissa no garanteix i que ell mateix ha d'assumir per poder practicar la reparació) només correspon a les relacions obligacionals entre ells, però no canvia que es reclama als defenents la totalitat del perjudici de 7.570,62.- euros. Res en el rebut ha de portar a considerar que l'assegurat es declara indemnitzat de la totalitat del seu perjudici sinó que es declara indemnitzat en relació a la indemnització que, contractualment, la seva companyia li havia de satisfer. I quant a la subrogació d'aquesta companyia, dita subrogació li permet reclamar al causant del dany allò que ha pagat al seu assegurat però no retreu a dit assegurat la possibilitat de reclamar la part del seu perjudici que ha quedat insatisfeta per no ser coberta per la pòlissa. Per tant, dita subrogació es produeix en la mateixa proporció que el pagament fet, però no pot comportar que l'assegurat abandoni ni el seu dret a ser íntegrament indemnitzat, ni el seu dret a instar una acció contra la causa del dany per reclamar la part del seu perjudici no cobert per l'assegurança. Així les coses, el Sr. Vendrell tenia plena legitimació activa i s'havia d'estimar les pretensions dels actors. Quant a la qüestió de la valoració del valor venal del vehicle MONDEO, la part defenent invoca el "boletín estadístico información ganvam" del primer trimestre del 2012 utilitzada pel Sr. Hoyos, pèrit taxador, el qual indica que el valor del vehicle seria de 3.320.-euros, quan ressurt del ja citat informe del Sr. Pla que en data 06 de febrer del 2012 dit valor era de 4.150.-euros. Però, res permet preferir el document genèric establert a Espanya a la valoració específica realitzada pel pèrit andorrà indicant que el valor d'aquest vehicle al mercat d'Andorra seria de 4.150.-euros. En tot cas (i així s'ha d'entendre la consideració del tribunal d'instància segons la qual no és d'interès la valoració efectuada pel Sr. ENTITY_10), aquesta problemàtica té una importància del tot relativa a partir del moment on no s'estima la pretensió dels defenents a circumscriure la seva obligació d'indemnització al valor venal, i on condemnant-los a indemnitzar la totalitat del perjudici, la qüestió de l'import del valor venal té sobre tot interès en relació a com s'ha de repartir l'import de la indemnització entre el perjudicat i la seva companyia. Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs. III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la representació processal del Sr. Sanç i de la Sra. Vara, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 07-01-2015, que confirmem íntegrament; IMPOSAR al Sr. Sanç i a la Sra. Vara les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE