STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 318/2015
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 décembre 2015
Numéro187/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2015 (ROJ STSJAD 318/2015)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2015, ROJ STSJAD 318/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:318, recours n° 187/15 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir de l'en-tête et des métadonnées du texte intégral.*
## Faits et procédure
M. Rius a travaillé à partir de novembre 2009 pour le commerce « L. », à Andorre-la-Vieille, appartenant à Mme Girona et spécialisé dans la vente de tabac et de produits alimentaires. Il percevait un salaire mensuel brut de 1 746,03 euros, sans qu'un contrat de travail écrit ait été formalisé (non précisé dans la décision : la nature exacte de l'engagement verbal au regard du droit du travail andorran).
La relation a pris fin par un licenciement non causé, notifié par lettre du 3 janvier 2013. Le même jour, M. Rius a signé une quittance pour un montant total de 6 384,29 euros.
Il a ensuite saisi la juridiction du travail d'une demande de 5 000 euros au titre d'une commission, assortie d'intérêts légaux, de la déclaration et du versement des cotisations à la CASS, et des dépens. Selon le demandeur, la commission avait été convenue verbalement pour l'année 2012 : elle devait être versée si la facturation de 2012 dépassait celle de 2011, sa qualité d'« encarregat » (responsable) justifiant selon lui cette rémunération.
Par sentence du 13 février 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit intégralement à la demande. Mme Girona a interjeté appel. Par ordonnance du 10 septembre 2015, la Sala Civil a refusé les mesures probatoires complémentaires sollicitées par l'appelante, qui tendaient notamment à faire interroger la CASS sur l'affiliation de deux personnes. Le recours a été examiné par une formation de trois magistrats, le juge rapporteur étant M. Vincent Aniére, aux côtés de MM. Carles Cruz Moratones et Joan Manel Abril Campoy (président).
## Question de droit
La Cour devait trancher deux questions principales :
1. La quittance
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 318/2015
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2015 (ROJ STSJAD 318/2015)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 23 décembre 2015, ROJ STSJAD 318/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:318, recours n° 187/15 (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir de l'en-tête et des métadonnées du texte intégral.
Faits et procédure
M. Rius a travaillé à partir de novembre 2009 pour le commerce « L. », à Andorre-la-Vieille, appartenant à Mme Girona et spécialisé dans la vente de tabac et de produits alimentaires. Il percevait un salaire mensuel brut de 1 746,03 euros, sans qu'un contrat de travail écrit ait été formalisé (non précisé dans la décision : la nature exacte de l'engagement verbal au regard du droit du travail andorran).
La relation a pris fin par un licenciement non causé, notifié par lettre du 3 janvier 2013. Le même jour, M. Rius a signé une quittance pour un montant total de 6 384,29 euros.
Il a ensuite saisi la juridiction du travail d'une demande de 5 000 euros au titre d'une commission, assortie d'intérêts légaux, de la déclaration et du versement des cotisations à la CASS, et des dépens. Selon le demandeur, la commission avait été convenue verbalement pour l'année 2012 : elle devait être versée si la facturation de 2012 dépassait celle de 2011, sa qualité d'« encarregat » (responsable) justifiant selon lui cette rémunération.
Par sentence du 13 février 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit intégralement à la demande. Mme Girona a interjeté appel. Par ordonnance du 10 septembre 2015, la Sala Civil a refusé les mesures probatoires complémentaires sollicitées par l'appelante, qui tendaient notamment à faire interroger la CASS sur l'affiliation de deux personnes. Le recours a été examiné par une formation de trois magistrats, le juge rapporteur étant M. Vincent Aniére, aux côtés de MM. Carles Cruz Moratones et Joan Manel Abril Campoy (président).
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions principales :
La quittance
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 318/2015 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- El Sr. Rius va presentar demanda laboral contra la Sra. Girona, com a titular del negoci "L." demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 5000.-euros en concepte de comissió, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 décembre 2015 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000187/2015 ORIGEN: 1001583/2013
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Rius va presentar demanda laboral contra la Sra. Girona, com a titular del negoci "L." demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 5000.-euros en concepte de comissió, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal de la Sra. Girona, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de costes a l'agent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 187/15 — Décision commentée
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 13-02-2015, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Rius contra la Sra. Girona, condemnant-se aquesta darrera a pagar al primer la suma de 5.000.- EUR en concepte de comissions degudes més els interessos legals des de la data de contesta a la demana i fins el seu total pagament, a declarar l'esmentat import prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de Sentència."
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Girona demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant les pretensions de la part actora , amb imposició de les costes d'ambdues instàncies .
La representació processal del Sr. Rius demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 10-09-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Girona mitjançant el seu escrit de contesta als greuges i consistint en acceptar la documentació aportada com a millor proveir i en oficiar a la CASS per a que digui si els Srs. I.P. i J.M.P.P.G. han estat mai assalariats de l'empresa L.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes de novembre del 2009, el Sr. Rius treballava pel negoci "L." d'Andorra la Vella, propietat de la Sra. Girona i dedicat a la venda de tabacs i diversos productes alimentaris, pel salari mensual brut de 1.746,03.-euros, sense que es formalitzi cap contracte de treball.
La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament no causal mitjançant carta de data 03-01-2013.
El mateix dia el Sr. Rius va firmar la quitança per un import total de 6.384,29.-euros.
El litigi es va centrar sobre la prova de l'existència de la comissió reclamada.
Mentre que l'empleat sostenia que s'havia pactat verbalment per l'any 2012, i que li era deguda en 2013 després del tancament de l'exercici comptable 2012, en la seva qualitat d'encarregat i en raó de l'increment de la facturació, la Sra. Girona sostenia que no s'havia compromès a pagar cap tipus de comissió al Sr. V.
El Tribunal ha considerat que havia quedat acreditat que la comissió s'havia pactat i que les condicions del seu pagament eren reunides.
II.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) el tribunal ha estimat la demanda malgrat l'absència de prova documental i només en base a dos testimonis que van mentir; 2) el Sr. P. i el Sr. P. no han estat mai assalariats de L. quan el judici només concerneix aquest negoci i no s'ha acreditat cap grup d'empreses; 3) el Sr. P. i el Sr. D.S. tenen enemistat contra la Sra. P. i els tres són amics íntims del demandant; 4) el Sr. V. mai va ser encarregat; 5) no s'ha comprovat que la facturació del 2012 hagi superat la del 2011 i al contrari els resultats d'explotació pels anys 2011 i 2012 són negatius i era impossible el pagament de cap comissió i 6) el Sr. V. s'ha declarat finiquitat i liquidat en la quitança, ha reconegut que sabia el que firmava, i no pot reclamar rés més.
Començarem per la qüestió de la quitança, ja que és reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala afirmant que, atès el caràcter irrenunciable dels drets de l'assalariat, la seva acceptació de la quitança no pot vàlidament constituir una renúncia a reclamar dit drets.
A més, s'han d'afegir dos elements.
En primer lloc, si bé en dit document del 03-01-2013, el Sr. V. es declara finiquitat i no tenint res a reclamar a l'empresa, no s'ha de perdre de vista que el mateix document precisa que no té res a reclamar "en concepte de dies treballats, dies festius no gaudits, dies de descans setmanals, hores extres, ni part proporcional de les vacances anyals", però sense res mencionar en relació a la comissió.
En segon lloc, no és il·lògica la versió del treballador segons la qual en data 03-01-2013, no se li podia liquidar la comissió donat el fet que en aquell moment l'any 2012 no estava tancat del punt de vista comptable però que havia quedat entès amb la Sra. P. que li havia de pagar les comissions.
Aleshores, la qüestió cabdal plantejada és la de determinar la força probatòria que s'havia de donar als tres testimoniatges realitzats en període de prova i que constitueixen el material probatori sobre el qual el demandant fonamenta la seva pretensió.
El primer testimoniatge que s'ha d'analitzar és el del Sr. Bernat, practicat el dia 24-11-2014. Va manifestar a les generals de la Llei que havia treballat per la demandant, com a comercial venent alcohol i tabac, i que havia coincidit amb el Sr. V. De fet, apareix en el compte d'explotació que s'havia pagat un salari en 2011 i 2012 a un tal "A.F.", el que pot correspondre al Sr. Bernat.
Sobre el fons, va manifestar i certificar que havia existit una reunió, a la qual, a més d'ell i del Sr. V., havia participat el Sr. M., qui tenia responsabilitats en l'administració de L., el Sr. I.P., director de L., i en la qual el Sr. P. havia pactat amb el Sr. V. el pagament d'una comissió de 5.000.- euros en cas que la facturació del 2012 superi la del 2011.
També va manifestar que era habitual en els negocis propietat de la Sra. P. pactar verbalment comissions incitatives en relació als imports facturats, i que ell mateix havia cobrat tals comissions, en metàl·lic i sense que sempre es declarin a la CASS.
Quant al Sr. Alvarado, es va procedir al seu interrogatori el dia 21-07-2014, i va explicar que havia treballat per la defenent fins al mes de juny del 2012, sense més precisió, i quant al fons, va confirmar el sistema de les primes i que ell també n'havia cobrat, i va confirmar l'existència de la reunió en la qual s'havia pactat la referida comissió.
Pel que fa al tercer, és a dir el Sr. Soriano, es va procedir al seu interrogatori també el dia 21-07-2014. No s'ha presentat com ex treballador de L. sinó que ha explicat que havia treballat durant 14 anys per la Sra. P., i va manifestar, a l'igual que el Sr. D.S., que era habitual en els negocis propietat de la Sra. P. pactar verbalment comissions incitatives en relació als imports facturats, i que ell també havia cobrat tals comissions, en metàl·lic, i que a excepció del darrer any els altres anys no s'havien declarat.
Recordarem de manera general per començar que la prova testifical és vàlida en dret andorrà i la seva valoració s'ha de fer lliurement pel Jutge atenent a les regles de la sana crítica.
És clar que dits testimoniatges s'havien de valorar amb cautela, sobre tot el del Sr. P. per tractar-se en l'actualitat del soci del demandant. Els dos altres només van explicar haver coincidit amb ell, i cap element objectiu permet qualificar-los d'amics íntims com ho fa la part recurrent.
En tot cas no se'ls hi pot negar tota força probatòria.
En efecte, i en primer lloc, s'ha de compartir el plantejament del primer jutjador qui ha considerat, d'una banda, que la prova testifical s'havia practicat regularment, és a dir de forma contradictòria en presència dels procuradors de les parts degudament convocats a tal efecte amb antelació suficient, sense que es formuli cap tatxa, observació o repregunta, i d'altra banda, que els testimonis havien contestat sota jurament, sense que dit testimoniatge doni lloc a una denúncia per fals testimoniatge en causa civil.
Al contrari, res permet considerar que menteixen i aquests testimoniatges són concordants entre ells i amb els altres elements concurrents.
El primer d'aquests elements és que, malgrat la defenent insisteix en que L. és l'únic negoci que s'ha de prendre de compte, apareix nogensmenys que no és l'únic negoci amb el qual la Sra. P. pot tenir vincles. De fet, explica en el seu escrit de greuges que el Sr. P. va treballar per un altre supermercat pel compte del seu espòs i la seva sogra. A més, la seva afirmació segons la qual no existeix cap grup no coincideix amb el compte d'explotació aportat en autes per la defenent en el qual apareix un compte "ventas tiendas grupo".
El segon és en relació amb la qualitat d'encarregat del Sr. V.
De cap manera el demandant va dir en el seu escrit de demanda que només era venedor com ho pretén la part recurrent en el seu escrit de greuges, sinó que justament va explicar que tenia dret a la comissió perquè havia passat a ser encarregat. Força és de constatar que si pretén ara a la vista del compte d'explotació fent aparèixer un compte "PRIMAS ENCARREGADOS" (25.152.-euros en 2011 i 16.530.-euros en 2012), que mai el demandant va ser encarregat, res havia dit al respecte la part empresarial en el seu escrit de contesta, només indicant que en 2009 havia contractat el Sr. V. en qualitat de venedor.
Per tant, un cop valorat tots aquests elements en el seu conjunt i segons el criteri de la sana crítica, apareix que és amb raó i amb bon criteri que el Tribunal Unipersonal ha preferit la versió del treballador.
Com es va decidir en el nostre Aute del 10-09-2015, en consideració dels mateixos elements que s'acaben d'exposar, i en particular l'existència sinó d'un grup empresarial però al mínim de varis negocis vinculats amb la defenent, s'havien de desestimar les pretensions probatòries per a millor proveir d'aquesta darrera tota vegada que no era d'interès per la resolució del litigi establir si els Srs. I.P. i J.M.P.P.G. havien estat mai assalariats de L.
Per acabar, i pel que fa a l'argument econòmic, com ressurt del ja referit compte d'explotació, és innegable que les vendes van créixer de quasi 12% en 2012 en relació al 2011, encara que el resultat comptable final va ser negatiu, i per conseqüent, sí que la comissió condicionada al creixement de la facturació era deguda.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Sra. Girona contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 13-02-2015 que confirmen íntegrament;
IMPOSAR a la Sra. Girona, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.