SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Rius va presentar demanda laboral contra la Sra. Girona, com a titular del negoci "L." demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li la suma total de 5000.-euros en concepte de comissió, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la Sra. Girona, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de costes a l'agent. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 13-02-2015, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Rius contra la Sra. Girona, condemnant-se aquesta darrera a pagar al primer la suma de 5.000.- EUR en concepte de comissions degudes més els interessos legals des de la data de contesta a la demana i fins el seu total pagament, a declarar l'esmentat import prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de Sentència." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Girona demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant les pretensions de la part actora , amb imposició de les costes d'ambdues instàncies . La representació processal del Sr. Rius demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 10-09-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Girona mitjançant el seu escrit de contesta als greuges i consistint en acceptar la documentació aportada com a millor proveir i en oficiar a la CASS per a que digui si els Srs. I.P. i J.M.P.P.G. han estat mai assalariats de l'empresa L. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que, des del mes de novembre del 2009, el Sr. Rius treballava pel negoci "L." d'Andorra la Vella, propietat de la Sra. Girona i dedicat a la venda de tabacs i diversos productes alimentaris, pel salari mensual brut de 1.746,03.-euros, sense que es formalitzi cap contracte de treball. La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament no causal mitjançant carta de data 03-01-2013. El mateix dia el Sr. Rius va firmar la quitança per un import total de 6.384,29.-euros. El litigi es va centrar sobre la prova de l'existència de la comissió reclamada. Mentre que l'empleat sostenia que s'havia pactat verbalment per l'any 2012, i que li era deguda en 2013 després del tancament de l'exercici comptable 2012, en la seva qualitat d'encarregat i en raó de l'increment de la facturació, la Sra. Girona sostenia que no s'havia compromès a pagar cap tipus de comissió al Sr. V. El Tribunal ha considerat que havia quedat acreditat que la comissió s'havia pactat i que les condicions del seu pagament eren reunides. II.- Els arguments revocatoris són en essència que: 1) el tribunal ha estimat la demanda malgrat l'absència de prova documental i només en base a dos testimonis que van mentir; 2) el Sr. P. i el Sr. P. no han estat mai assalariats de L. quan el judici només concerneix aquest negoci i no s'ha acreditat cap grup d'empreses; 3) el Sr. P. i el Sr. D.S. tenen enemistat contra la Sra. P. i els tres són amics íntims del demandant; 4) el Sr. V. mai va ser encarregat; 5) no s'ha comprovat que la facturació del 2012 hagi superat la del 2011 i al contrari els resultats d'explotació pels anys 2011 i 2012 són negatius i era impossible el pagament de cap comissió i 6) el Sr. V. s'ha declarat finiquitat i liquidat en la quitança, ha reconegut que sabia el que firmava, i no pot reclamar rés més. Començarem per la qüestió de la quitança, ja que és reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala afirmant que, atès el caràcter irrenunciable dels drets de l'assalariat, la seva acceptació de la quitança no pot vàlidament constituir una renúncia a reclamar dit drets. A més, s'han d'afegir dos elements. En primer lloc, si bé en dit document del 03-01-2013, el Sr. V. es declara finiquitat i no tenint res a reclamar a l'empresa, no s'ha de perdre de vista que el mateix document precisa que no té res a reclamar "en concepte de dies treballats, dies festius no gaudits, dies de descans setmanals, hores extres, ni part proporcional de les vacances anyals", però sense res mencionar en relació a la comissió. En segon lloc, no és il·lògica la versió del treballador segons la qual en data 03-01-2013, no se li podia liquidar la comissió donat el fet que en aquell moment l'any 2012 no estava tancat del punt de vista comptable però que havia quedat entès amb la Sra. P. que li havia de pagar les comissions. Aleshores, la qüestió cabdal plantejada és la de determinar la força probatòria que s'havia de donar als tres testimoniatges realitzats en període de prova i que constitueixen el material probatori sobre el qual el demandant fonamenta la seva pretensió. El primer testimoniatge que s'ha d'analitzar és el del Sr. Bernat, practicat el dia 24-11-2014. Va manifestar a les generals de la Llei que havia treballat per la demandant, com a comercial venent alcohol i tabac, i que havia coincidit amb el Sr. V. De fet, apareix en el compte d'explotació que s'havia pagat un salari en 2011 i 2012 a un tal "A.F.", el que pot correspondre al Sr. Bernat. Sobre el fons, va manifestar i certificar que havia existit una reunió, a la qual, a més d'ell i del Sr. V., havia participat el Sr. M., qui tenia responsabilitats en l'administració de L., el Sr. I.P., director de L., i en la qual el Sr. P. havia pactat amb el Sr. V. el pagament d'una comissió de 5.000.- euros en cas que la facturació del 2012 superi la del 2011. També va manifestar que era habitual en els negocis propietat de la Sra. P. pactar verbalment comissions incitatives en relació als imports facturats, i que ell mateix havia cobrat tals comissions, en metàl·lic i sense que sempre es declarin a la CASS. Quant al Sr. Alvarado, es va procedir al seu interrogatori el dia 21-07-2014, i va explicar que havia treballat per la defenent fins al mes de juny del 2012, sense més precisió, i quant al fons, va confirmar el sistema de les primes i que ell també n'havia cobrat, i va confirmar l'existència de la reunió en la qual s'havia pactat la referida comissió. Pel que fa al tercer, és a dir el Sr. Soriano, es va procedir al seu interrogatori també el dia 21-07-2014. No s'ha presentat com ex treballador de L. sinó que ha explicat que havia treballat durant 14 anys per la Sra. P., i va manifestar, a l'igual que el Sr. D.S., que era habitual en els negocis propietat de la Sra. P. pactar verbalment comissions incitatives en relació als imports facturats, i que ell també havia cobrat tals comissions, en metàl·lic, i que a excepció del darrer any els altres anys no s'havien declarat. Recordarem de manera general per començar que la prova testifical és vàlida en dret andorrà i la seva valoració s'ha de fer lliurement pel Jutge atenent a les regles de la sana crítica. És clar que dits testimoniatges s'havien de valorar amb cautela, sobre tot el del Sr. P. per tractar-se en l'actualitat del soci del demandant. Els dos altres només van explicar haver coincidit amb ell, i cap element objectiu permet qualificar-los d'amics íntims com ho fa la part recurrent. En tot cas no se'ls hi pot negar tota força probatòria. En efecte, i en primer lloc, s'ha de compartir el plantejament del primer jutjador qui ha considerat, d'una banda, que la prova testifical s'havia practicat regularment, és a dir de forma contradictòria en presència dels procuradors de les parts degudament convocats a tal efecte amb antelació suficient, sense que es formuli cap tatxa, observació o repregunta, i d'altra banda, que els testimonis havien contestat sota jurament, sense que dit testimoniatge doni lloc a una denúncia per fals testimoniatge en causa civil. Al contrari, res permet considerar que menteixen i aquests testimoniatges són concordants entre ells i amb els altres elements concurrents. El primer d'aquests elements és que, malgrat la defenent insisteix en que L. és l'únic negoci que s'ha de prendre de compte, apareix nogensmenys que no és l'únic negoci amb el qual la Sra. P. pot tenir vincles. De fet, explica en el seu escrit de greuges que el Sr. P. va treballar per un altre supermercat pel compte del seu espòs i la seva sogra. A més, la seva afirmació segons la qual no existeix cap grup no coincideix amb el compte d'explotació aportat en autes per la defenent en el qual apareix un compte "ventas tiendas grupo". El segon és en relació amb la qualitat d'encarregat del Sr. V. De cap manera el demandant va dir en el seu escrit de demanda que només era venedor com ho pretén la part recurrent en el seu escrit de greuges, sinó que justament va explicar que tenia dret a la comissió perquè havia passat a ser encarregat. Força és de constatar que si pretén ara a la vista del compte d'explotació fent aparèixer un compte "PRIMAS ENCARREGADOS" (25.152.-euros en 2011 i 16.530.-euros en 2012), que mai el demandant va ser encarregat, res havia dit al respecte la part empresarial en el seu escrit de contesta, només indicant que en 2009 havia contractat el Sr. V. en qualitat de venedor. Per tant, un cop valorat tots aquests elements en el seu conjunt i segons el criteri de la sana crítica, apareix que és amb raó i amb bon criteri que el Tribunal Unipersonal ha preferit la versió del treballador. Com es va decidir en el nostre Aute del 10-09-2015, en consideració dels mateixos elements que s'acaben d'exposar, i en particular l'existència sinó d'un grup empresarial però al mínim de varis negocis vinculats amb la defenent, s'havien de desestimar les pretensions probatòries per a millor proveir d'aquesta darrera tota vegada que no era d'interès per la resolució del litigi establir si els Srs. I.P. i J.M.P.P.G. havien estat mai assalariats de L. Per acabar, i pel que fa a l'argument econòmic, com ressurt del ja referit compte d'explotació, és innegable que les vendes van créixer de quasi 12% en 2012 en relació al 2011, encara que el resultat comptable final va ser negatiu, i per conseqüent, sí que la comissió condicionada al creixement de la facturació era deguda. Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància. III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la Sra. Girona contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 13-02-2015 que confirmen íntegrament; IMPOSAR a la Sra. Girona, les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE