SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, , el 23 de desembre del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la mercantil Vaquero va interposar demanda, de data 6-06-2013, envers la Sra. Amador, segons la qual reclamava a la defenent el pagament de la quantitat de 217.952,91 euros, amb més els interessos legals comptadors des de la data de pagament (28- 09-2012) i, subsidiàriament des de la contesta a la demanda, amb imposició de les costes processals. En data 27-06-2013 la part defenent es va oposar a la demanda i va sol·licitar que es desestimés la demanda amb imposició de les costes processals a l'actora. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestima la demanda formulada per la representació processal de la societat Vaquero contra la Sra. Amador, havent d'absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen, i fent imposició a la part demandant de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, a acreditar en període d'execució de sentència". III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, segons escrit de conclusions, de data de registre 7-07-2015, va sol·licitar la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 27-07-2015, segons el qual demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals l'asseguradora fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, considera que no es va exercitar una acció subrogatòria sinó una acció de repetició, entesa com l'acció adreçada a reclamar allò pagat indegudament o per error, com així l'ha configurat la STSJA de 13-09-2012 o l'ATSJA de 27-03-2015. Fonamenta l'acció de repetició en que la defunció de l'assegurat es va produir dolosament per la Sra. G. i s'ostenta el dret a repetir. En segon terme, afegeix que es va produir un enriquiment injust, ja que es va alliberar del préstec que s'havia contractat a X., de manera que la demandada és tercera responsable i causant directa de l'obligació d'indemnitzar. Finalment, assenyala que és un principi reconegut la impossibilitat d'assegurar el dol, de manera que la lògica i la tècnica de l'assegurança sols pot garantir o cobrir les conseqüències dels comportaments danyosos no intencionals. II.- Esdevé oportú iniciar l'anàlisi del present recurs amb les referències finals que la part recurrent efectua en relació al dol. Així, entén que el dol no és assegurable, però oblida que en el present cas ens trobem front a un contracte d'assegurança de vida i que el risc que s'assegura és la pèrdua de la vida de l'assegurat, sense que hagi estat el beneficiari el causant intencional de la mort (cfr. condicions generals, art. 6.3 exclusions) ni l'assegurat, al marge que quant aquest darrer s'inclou el suïcidi a partir del primer any de pòlissa (cfr. art. 5.1 condicions generals). III.- A l'escrit de rèplica, la part agent manifesta que a la demanda (apartat cinquè) s'exerciten totes les accions que estiguin a l'abast contra la defenent per poder recuperar l'import abonat com a conseqüència de la mort dolosa de l'assegurat. De la prova practicada a les actuacions, consta que els Srs. G.C. i la Sra. G.C. van perfeccionar un préstec amb garantia hipotecària, en el que ambdós esdevenien responsables solidaris de la devolució del préstec, efectuat per X., per import de 230.763 euros. Quant a l'acció de subrogació, aquesta es conceptua com una acció de caire indemnitzatori, amb origen contractual i que comporta que l'assegurador es col·loca en la mateixa situació que l'assegurat i, per tant, no s'extingeix l'obligació, de manera que exercita la mateixa acció de la qual aquest disposava. En aquest extrem, esdevé necessari confirmar la sentència d'instància, tota vegada que, a diferència de les assegurances de danys, en les assegurances de persones, no opera la subrogació, amb la única excepció de les despeses d'assistència sanitària. Per el contrari, l'acció de repetició no es pot considerar una acció de caire contractual, sinó que s'ha de conceptuar com una acció autònoma i de caire resarcitori o recuperatori. Aquesta acció opera quan l'assegurador paga la indemnització malgrat la inexistència de contracte o quan, malgrat existir contracte, concorre una causa legal o contractual d'exclusió de cobertura. El fonament de l'acció estribaria en que el pagament que porta a terme l'asseguradora seria indegut perquè no es troba emparat en causa contractual o en altra que es pogués considerar legítima. A la STSJA de 13- 09-2012 hem fet referència a l'actio in rem verso, com a antecedent de l'acció de reemborsament o de repetició, i a l'aute TSJC-21/15 de data 27- 03-2015 hem mantingut que l'acció de repetició procedeix quan quelcom s'ha pagat erròniament, indegudament o per imposició de la llei. Assenyala la recurrent que s'ha exercitat una acció de repetició i que resulta evident que ella es va enriquir amb l'alliberament del préstec, atès que es possibilitaria que una persona que dolosament causa la mort d'una altra obtingués un benefici econòmic. Arribats a aquest extrem, hem de concloure, en primer terme, que no existeix cap causa d'exclusió de cobertura, com ho seria si la mort de l'assegurat s'hagués efectuat pel beneficiari o els seus hereus, tota vegada que no consta que la defenent i part recorreguda sigui hereva de l'assegurat. En segon terme, no es pot afirmar que el pagament s'ha produït per una errada sinó precisament en compliment del contracte d'assegurança de vida, en el que la mort de l'assegurat es contempla com a risc que, de produir-se, fa néixer l'obligació d'abonar la indemnització pactada. És a dir, no concorre cap dels supòsits que justifiquen el naixement de l'acció de repetició (errada, pagament indegut, causa legal o contractual d'exclusió de la cobertura) i, per tant, des d'aquesta òptica també el motiu de recurs ha de ser desestimat. IV.- En darrer terme, quant a l'enriquiment injust i que assenyala a la demanda que exercita totes les accions del seu abast, s'ha de considerar la viabilitat de l'acció d'enriquiment injust. La figura de l'enriquiment injust és plenament aplicable al cas present. Aquesta classe d'enriquiment (que forma part de la nostra cultura jurídica i recollit en el nostre Dret històric per està previst en el Digest, i que ha estat reconegut com a font d' obligacions per la Jurisprudència que ha aplicat les regles clàssiques -"nemo debet lucrari ex alieno damno" (ningú ha d'obtenir lucre del dany aliè, D. 4,3,28), "Nam hoc natura aequum est, neminem cum alterius detrimento fieri locupletiorem" (perquè es equitatiu naturalment que ningú es faci mes ric amb perjudici d altre, D. 12,6,14)- és aquella figura que és contrària a la equitat, que no té una justa causa objectiva. És a dir, aquell enriquiment que no té cap mena de justificació per comportar un augment de patrimoni a una part i la correlativa disminució o empobriment de l' altra part, sense que aquesta hagi de suportar-lo per no haver-hi cap causa legal que l'obligui a fer-ho. Cal que es produeixi un increment patrimonial d'una persona, que pot ésser un augment patrimonial o bé una manca de disminució del mateix i el correlatiu empobriment patrimonial d'una altra; que existeixi una relació o nexe causal entre l'empobriment i l'enriquiment i que no existeixi causa que motivi l'empobriment o l'augment patrimonial produït. La institució de l'enriquiment injust troba el seu origen en les "condictiones" del dret romà i, fonamentalment, en la condictio sine causa.(STSJC 22-4-04 número 2171). V.- En aquest cas s'ha produït un empobriment en la part agent que ha hagut de pagar a la prestamista la suma total de 217.952,91EUR; també un correlatiu increment patrimonial per part de la Sra. G.C. que ha vist com ha quedat alliberada de l'amortització del préstec hipotecari per la mateixa suma. I el nexe causal empobriment / enriquiment es troba en el delicte dolós comès per ella mateixa sobre la persona del seu marit. Aquest, en haver estat assassinat, és el fet que ha generat l'obligació de la companyia asseguradora a pagar la suma del préstec que tant ell com la Sra. G.C. havien de retornar amb interessos. No pot restar cap mena de dubte que l'autora del delicte dolós surt beneficiada patrimonial de la seva actuació, cosa que repugna al món del dret i de la Justícia i per aquesta raó ha de ser considerat injust. VI.- En conseqüència, la demanda ha de ser estimada i la part defenent ha de ser condemnada al pagament de la suma de 217.952,91EUR més els interessos des de la data de la contesta de la demanda, i no des del pagament, com ressurt del que es disposa al Digest 22,1,35, així com les costes causades en la instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. VII.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la companyia Vaquero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 8 de gener de 2015, que revoquem íntegrament amb estimació de la demanda interposada i condemnem a la Sra. Amador al pagament de la quantitat de 217.952,91EUR més els interessos legals des de la contesta de la demanda, i també imposar les costes de la instància a la part condemnada. No fem imposició de les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE