SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2015. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 12-01-2011, la representació processal del Sr. Álvarez, va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la companyia Palau, SA, en reclamació de la quantitat mínima de 13.991,96.-euros reduïda d'un 10% de franquícia amb límit de 1.800.-euros en concepte d'indemnització del sinistre sofert pel seu vehicle automòbil, més les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit. II.- La representació processal de la companyia Palau, SA, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent. Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions. III.- Per Sentència de data 18-03-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir: "que desestimant íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Álvarez contra la societat mercantil andorrana per accions "Palau, S.A.", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments efectuats en la seva contra pel primer. Tot això amb imposició al demandant de les costes d'aquest plet causades a la mercantil defenent, segons preveu el II.- Considerant." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Álvarez demanant la seva revocació íntegra i que es dictés una nova estimant la seva demanda, amb condemna de l'adversa a pagar les costes judicials. La representació processal de la companyia Palau, SA, demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat establert que el Sr. Álvarez és soci de la societat A.D.B., SL, la qual és propietària del garatge A.D. ubicat a XXXPalau El mateix Sr. Álvarez és propietari des del 2006 del vehicle PORSCHE 911 CARRERA-4 de l'any 1999 i amb matrícula andorrana XXXPalau En una data i unes circumstàncies desconegudes, el vehicle PORSCHE va patir un incendi, i el pèrit designat pel Sr. Álvarez va indicar que la causa del mateix era un curt-circuit fortuït en el motor i va valorar el cost de la reparació en l'import mínim de 13.991,96.-euros. En data 27-09-2010, contestant a un correu del demandant del 22-09- 2010, la companyia defenent es va negar a fer-se càrrec del sinistre per no tenir l' assegurat la garantia atorgada pels vehicles de la seva propietat. El Tribunal a quo ha considerat que la companyia demandada no devia la seva cobertura, consideració que el demandant no accepta. II.- El motiu del recurs del Sr. Álvarez és que, al seu parer, el Tribunal ha valorat erròniament les proves que permetien considerar que el vehicle PORSCHE era assegurat a tot risc. Argumenta en substància que: 1) no s'ha valorat correctament el testimoniatge del Sr. ENTITY_6; 2) la prima pagada correspon al pressupost que preveu la cobertura dels vehicles particulars a tot risc; 3) la pòlissa incloïa el vehicle PORSCHE; 4) la companyia va certificar i reconèixer assegurar dit vehicle; 5) la companyia va cobrir al 100% i satisfer directament les reparacions de dos vehicles del Sr. Álvarez, un dels quals és el vehicle PORSCHE, el que acredita que aquest darrer era assegurat a tot risc, extrem confirmat pels Srs. Ribes i Barberá i 6) en virtut de la doctrina del actes propis, la companyia no pot actuar de mala fe i ha de fer- se càrrec del sinistre. El Sr. Álvarez sosté que no recorda haver signat cap pressupost ni cap pòlissa i que la companyia defenent pot haver manipulat la pòlissa aportada en fase de proves. Però, a més de no existir cap indici de tal extrem tan greu, força és de constatar que la demanda del Sr. Álvarez era d'aplicar la pòlissa aportada per ell com a document 2 i en virtut de la qual, segons el demandant, el vehicle PORSCHE de la seva propietat personal era assegurat a tot risc en el marc d'una pòlissa multirisc garatge (vg. foli 16 i el document "contracte multirisc garatgista condicions particulars", folis 20 a 27, i que permet constatar que porta el segell de la companyia al nivell previst per les firmes). Dit document, invocat pel demandant i reconegut per la companyia defenent, permet considerar que, en data 10-10-2007, el garatge A.D., representat pel Sr. Álvarez, va subscriure prop de la companyia Palau, SA una pòlissa "MULTIRISC GARATGISTA" N°290004****. Ara bé, les condicions particulars de la pòlissa contenen una clàusula molt clara i visible segons la qual "queden exclosos els danys patits pels vehicles propis de l'assegurat: només estant cobert els vehicles remolcats dels clients de l'assegurat". Per contradir aquesta realitat, el demandant invoca la doctrina dels actes propis i una sèrie d'indicis per tal de demostrar que en realitat sí que el seu cotxe PORSCHE era assegurat, i a més a tot risc. III.- Pel que fa a la doctrina dels actes propis ("venire contra proprium actum non valet"), és d'aplicació en el dret andorrà i significa que ningú pot fer valer una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat. Suposa una prova concloent i segura que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer. S'ha de tenir en compte que el fonament de dita doctrina és de protegir la bona fe i la confiança en les relacions jurídiques. Però, en el nostre cas, els elements aportats són insuficients. En efecte, pel que fa als dos pressupostos aportats, justament només es tracta de pressupostos i la seva existència no contradiu l'existència de la pòlissa aportada i invocada pel demandant. El primer element que s'ha de posar de relleu és que dits pressupostos porten la data del 15-10-2007 i que per tant apareixen com a posteriors a la pòlissa del 10-10-2007. Quant al testimoniatge del Sr. Ribes, l'agent d'assegurances que va atendre al Sr. Álvarez en vàries ocasions, i segons el qual es va acceptar un dels dos pressupostos, però no pot dir quin dels dos, no permet considerar que s'hauria d'aplicar el pressupost preveient la cobertura del vehicles "particulars" a tot risc. Al respecte, no és perquè la prima pagada correspon a l'import d'un dels dos pressupostos que el contracte vigent ha de ser necessàriament conforme a aquest pressupost, ja que la tarifa fixada finalment varia segons molts criteris diferents. De fet, indica el Sr. Ribes que és fàcilment verificable quin dels pressupostos fou acceptat en funció de la prima satisfeta i de les condicions pactades. Ara bé, és clar que les condicions pactades en el contracte del 10-10-2007 res tenen a veure amb el pressupost aportat en el document 8. Finalment, no pot el demandant invocar a la vegada la pòlissa i els pressupostos, doncs a partir del moment on sosté que el seu vehicle estava assegurat en el marc de la pòlissa del 10-10-2007, extrem acceptat per la defenent, és aquest document que constitueix la llei contractual entre les parts. Pel que fa als correus de la companyia, apareix que, en data 17-06- 2010, la companyia va indicar a l'assegurat (garatge A.D. i no el Sr. Álvarez personalment) que renovava la seva pòlissa, i ressurt de dit correu que es tractava de renovar la pòlissa N° 29000**** relativa al risc multirisc garatge, i també la pòlissa N°29001**** relativa al risc assistència del vehicle XXXPalau En un segon temps, per correu de data 21-06-2010, la companyia va notificar al garatge la seva intenció de resoldre el contracte 29000**** per motiu de sinistralitat. Cap d'aquests documents permet considerar que el vehicle PORSCHE XXXX era cobert en el marc de la pòlissa multirisc garatge. Pel que fa als certificats al FAGA emesos per la companyia, element ignorat pel primer jutjador, apareix que: la companyia Palau, SA va certificar el 11-12-2006, que el Sr. Álvarez tenia contractada prop d'ella una pòlissa de responsabilitat civil pel vehicle PORSCHE 911 XXXX vigent fins al 06-12-2007, però sense precisar quin tipus de cobertura, i per tant dit document és ineficaç per establir una cobertura a tot risc, i en tot cas, es tracta d'un certificat anterior a la pòlissa multirisc garatge d'autes subscrita al més d'octubre del 2007; en data 06-10-2008, la companyia va certificar que la societat A.D., SL, tenia contractada prop d'ella una pòlissa de responsabilitat civil pel vehicle PORSCHE 911 XXXX vigent fins al 08-10-2009, sense precisar cap número de contracte ni el tipus d'assegurança, i aquest document és ineficaç per establir una cobertura a tot risc; en data 17-06-2011, la companyia va certificar que el vehicle PORSCHE 911 XXXX, propietat de la societat A.D., SL, amb pòlissa 562396 havia causat baixa en data 13-10-2008 per motiu d'error administratiu; el mateix dia, la companyia va certificar que el vehicle PORSCHE 911 XXXX, propietat de la societat A.D., SL, tenia contractada prop d'ella una pòlissa responsabilitat civil amb la pòlissa N°29000****, havia causat baixa en 01-10- 2010 per motiu de canvi de companyia. Si bé s'ha d'admetre que aquests documents són reveladors d'una certa confusió per part de la companyia en relació a les indicacions sobre el titular, nogensmenys són insuficients per acreditar el fet que la companyia hauria acceptat cobrir a tot risc el vehicle personal del Sr. Álvarez. Finalment, tampoc la sentència d'instància ha proposat cap motivació en relació als accidents presos en compte per la companyia defenent, però es pot dir que, contràriament a l'afirmació de la part recurrent, sí que la companyia ha acreditat que el pagament que va fer directament a la planxisteria R. arrel de l'accident del 26-12-2008, ho va fer no pas en aplicació d'una garantia tot risc (i en aquest cas s'hauria aplicat el 10% de franquícia) sinó com a asseguradora de protecció jurídica, i que en realitat va pagar l'import que la companyia del responsable del sinistre li va satisfer a ella. Apareix que igual va passar amb el vehicle RAV4. Quant el vehicle NISSAN per el qual va aportar la seva garantia, es tracta d'un vehicle propietat de la societat A.D., SL, i no del Sr. Álvarez personalment, i per tant el fet de cobrir els danys patits per el mateix correspon a l'aplicació normal de la pòlissa multirisc garatge sense que aquest fet acreditès que el vehicle PORSCHE estava assegurat per aquesta pòlissa. Els testimoniatges dels Srs. Ribes i Barberá no contradiuen aquests extrems. En efecte, com posat de relleu pel Tribunal, el Sr. Ribes es contradiu al respecte tota vegada que afirma alhora que la pòlissa multirisc garatge cobria els vehicles particulars del Sr. Álvarez però que no pot afirmar que el vehicle PORSCHE estava assegurat a tot risc a l'empara d'aquesta mateixa pòlissa. I si el Sr. Barberá, el gerent del negoci R. diu que recorda que el vehicle era assegurat a tot risc, però s'ha de constatar que no fa més que repetir el que li va dir el Sr. Álvarez i "el pèrit" sense precisar si es tracta del pèrit de la companyia o el del Sr. Álvarez. Així les coses, tots aquests elements, fins i tot valorats en el seu conjunt, per ser massa imprecisos i ambigus, no permeten afirmar que Palau SA havia acceptat a qualsevol moment assegurar a tot risc el vehicle PORSCHE, acte propi que se li podria oposar útilment, i és amb raó que el tribunal ha desestimat la pretensió del demandant perquè la companyia d'assegurances es faci càrrec del sinistre en aplicació de la pòlissa del 10- 10-2007. Per conseqüent, el recurs s'ha de desestimar íntegrament. IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar al recurrent les costes judicials d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Álvarez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 18-03-2015, que confirmem íntegrament. Imposar al Sr. Álvarez les costes judicials de segona instància; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE