SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel ABRIL CAMPOY, i els magistrats M.I. Sr. Vincent ANIÈRE i M.I. Sr. Carles CRUZ MORATONES, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 21-01-2009, el Sr. Gibert va presentar demanda laboral contra la Sra. Recio, demanant que es condemnés a la demandada a satisfer-li: la quantitat que es determini en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, i subsidiàriament acomiadament injustificat, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda; 255.-euros corresponents a la venda de 6 pollins al Sr. R.; 180,34.- euros corresponents a la venda de 3 eugues al Sr. L.S.; 203,17.- euros corresponents a la venda de 2 vedells a ell mateix; 731,95.- euros corresponents a l'ajut del dall dels prats de l'any 2008; 2.681,04.- euros, corresponents a la subvenció per pràctiques ramaderes de gener a maig de 2008, ambdós mesos inclosos; 1.457,42.- euros corresponents a la subvenció per pràctiques ramaderes de juny a novembre de 2008, ambdós mesos inclosos; 1.344,39.- euros, corresponents al pagament de les primes d'engreix de qualitat; 118,90.- euros, corresponents a les indemnitzacions per bestiar sinistrat; 1.503,14.- euros corresponents a la subvenció per bestiar sacrificat; el 10% dels ingressos per la subvenció per pràctiques ramaderes de desembre de 2008; el 10% dels ingressos per la prima del tabac de la collita de l'any 2007; el 10% dels ingressos per la collita de tabac de l'any 2008; el 10% dels ingressos per la prima del tabac de la collita de l'any 2008; 771.- euros corresponents a la participació i premis en la Fira Concurs del 2007 i 2008; 1.178,09.- euros corresponents a les subvencions de l'any 2008 pagades per raó de les eugues de sella anomenades T. i P., filla d'aquesta, així com del pollí i la pollina nascuts d'aquestes, de la seva propietat, més els interessos legals corresponents a partir de la data de contesta a la demanda, el tot a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com la totalitat del salari global percebut, - les costes processals i judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la Sra. Recio, va formular una excepció de prejudicialitat penal i es va suspendre la tramitació del procediment fins al dia 01-07-2010, en el qual el tribunal de Corts va decidir confirmar l'Aute de data 17-06-2009 arxivant la causa penal per considerar que els fets denunciats no responien a qüestions d'ordre penal sinó civil. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 23-04-2015, decidint "He de desestimar i desestimo la demanda presentada pel Sr. Gibert contra la Sra. Recio, respecte a considerar que l'acomiadament és injustificat i no ajustat a dret. Cal desestimar la demanda quant a les quantitats per la venda d'animals suposadament de la propietat del Sarabia per no haver-se demostrat el seu dret de propietat. S'escau estimar la demanda per quan el Sarabia té dret a cobrar les quantitats retributives encara no satisfetes amb les consignacions realitzades per la part defenent, respecte als ajuts i subvencions, en la quantia del 10%, en considerar que formen part del salari. També cal estimar la demanda quant a la petició què siguin cotitzades a la CASS les retribucions salarials que no s'havien cotitzat, per no ser considerades com a salari per la propietat. S'estima l'excepció peremptòria de prescripció formulada per la part defenent i es declaren prescrites les obligacions derivades del contracte de treball per part de la defenent que siguin anteriors al 21 de gener de 2006, per aplicació de la prescripció de 3 anys, a partir de la data de presentació de la demanda, això és, el 21 de gener de 2009. No procedeix la condemna en costes en el present litigi.". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gibert demanant la seva revocació parcial, mantenint el pronunciament de la Sentència apel·lada referent a l'estimació de l'excepció de prescripció, i modificant-Ia pel que respecta a la resta de decisions del Tribunal a quo en el sentit de: Declarar l'acomiadament del Sarabia com fet de forma indeguda i/o injustificat. Machadomnar a la defenent a pagar al demandant la quantitat de 117.226,25.- euros, més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte d'indemnització. Machadomnar a la defenent a pagar al demandant la quantitat de 34.016,01.- euros, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i fins al moment que el Sarabia va rebre de forma efectiva els imports dipositats a la Batllia o fins la total liquidació del deute que resta pendent de liquidar. Machadomnant a la defenent a declarar i cotitzar prop de la CASS les quantitats abonades per la Morillo al Sarabia per la indemnització per comiat fet de forma indeguda o injustificat, pel 10% dels beneficis bruts de la borda, així com pel 10% de les subvencions del Govern, per l'allotjament a la B.A.D.L.P., per la lIum, per l'aigua, pel telèfon, pel gra i per l'herba pel bestiar propietat del Sarabia, pel pa diari, i pel carburant dels vehicles del Sarabia i de la seva família, amb el límit establert pel Tribunal a quo en el quart paràgraf de la part decisòria de la Sentència. Machadomnant a la defenent a pagar al demandant les costes processals judicials d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador. La representació processal de la Sra. Recio demana la confirmació de la Sentència. V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 13-10-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la Sra. Recio mitjançant el seu escrit de contesta als greuges. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent ANIÈRE. FONAMENTS DE DRET FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que, des del mes d'abril del 1991, el Sr. Gibert treballava com a masover per la Sra. Recio en la propietat rural d'aquesta i coneguda com a B.A.D.L.P., parròquia de Ordino, sense que es formalitzi cap contracte de treball i que la relació laboral es va extingir en data 22-12-2008 quan l'empresari va remetre per via notarial la carta d'acomiadament següent, que hem de reproduir Íntegrament atès la seva transcendència en relació als arguments del recurs: "Fa més de quinze anys que vostè treballa per la B.A.D.L.P. Si bé en una primera fase els comptes de l'explotació de l'esmentada finca agrícola els duia l'empresa R.P., a partir del primer de juny del 2005, començà a portar-la l'Administrador de la propietat, el Sr. Recio En tot cas, sempre li ha estat atorgada plena confiança per part de la propietat. Ha sigut desprès d'indagar retroactivament bona part de lo comptabilitzat i altres aspectes col·laterals, que el nou Administrador de la finca (havent seguit des de l'inici de la seva actuació, en tant que administrador, el mateix criteri dels anteriors administradors pel qual es pagaven totes les factures per vostè aportades, sense avaluar-ne el contingut i la seva justificació), ha pogut constatar greus irregularitats en les seves actuacions, que desprès d'analitzar-les degudament per la propietat, s'ha arribat a la determinació que vostè ha infringit el principi de bona fe contractual, abusant de la confiança que li ha estat atorgada, cometent infraccions continuada que fonamenten abastament el seu acomiadament justificat, segons disposa l'article 72 de la vigent Llei que regula el contracte de treball. Concretament, ha estat a partir de la constatació de la segona infracció detallada en la present missiva quan l'Administrador ha iniciat la precitada recerca i s'ha trobat amb els resultats anteriorment esmentats. Concretament, per mitjà de la documenta cio que obra en la comptabilitat que porta l'Administrador i pel testimoniatge seu i d'altres treballadors de la propietat, una part de les actuacions detectades son les següents: 1.- Vostè va acomiadar a dos treballadors sense causa justificada, procedint a indemnitzar-Ios a càrrec de la propietat, sense autorització prèvia de la mateixa i sense justificació ulterior davant la propietat. Vostè únicament va fonamentar els esmentats acomiadaments, davant les persones referides, no al·legant cap motiu respecte de la primera, i pel que fa la segona, esgrimint que la propietat volia reduir les despeses a la B.A.D.L.P. quan això no era cert. Els treballadors injustament acomiadats són el Sr. Cano primer, i més tard, el Sr. Talavera No hi havia cap motiu respecte del primer, i pel que fa el darrer, el motiu al·legat era totalment fals, però és que a més, el segon treballador va ser substituït per un de nou, el Sr. Álvarez Aquests dos acomiadaments varen suposar uns perjudicis materials importants per l'empresa. 2.- Vostè va declarar davant de la propietat i pel que fa els salaris del Sr. Cano dues quantitats incorrectes pels mesos d'agost i setembre de l'any 2008 coneixent la seva incorrecció. Així vostè va comunicar a l'Administrador que el treballador havia e percebre pel mes d'agost del 2007 , un salari de un salari net de 1.900,31 .-EUR, i pel mes de setembre del mateix any un salari de 1.200.-euros. Això comporta a la vegada per l'Administrador fes constar en les corresponents declaracions davant de la CASS, un salari brut de 2.033.-EUR i de 1.263,16.-EUR, respectivament, salaris que no eren els reals, ja que més tard el mateix treballador presentà a l'Administrador ambdós rebuts de salari que havia signat i lliurat a vostè, corresponent a aquells dos mesos per un import de 1.200.-euros i 1.000.-euros, respectivament. Per tant, les diferències existents entre els salaris nets dels dos mesos i els imports que va percebre en la realitat l'esmentat treballador, són quantitats de les que vostè es va apropiar sense donar cap mena de justificació a la propietat. Recordi així mateix, que la propietat a través del seu actual Administrador l'ha estat requerint en nombroses ocasions, verbalment a l'inici i posteriorment per escrit mitjançant la carta de 7 de juliol del 2008, per tal que li facilités els números de compte bancari de cadascun dels treballadors, per tal de pagar-Ios directament, a lo que vostè sempre s'hi va negar fins la darrera reunió haguda a finals del mes de setembre en la qual vostè ho acabà acceptant. Dones, bé, aquesta negativa s'erigeix també en una altra infracció, a més, constitueix un element agreujant pel que fa les infraccions que acabo d'esmentar en aquest apartat i en definitiva, em fa desconfiar sèriament sobre la realitat de la resta dels salaris que he pagat fins fa poc als treballadors de la Borda (per mitjà de les quantitats que li han estat transferides al compte bancari de vostè) i fins i tot, dels salaris que estic pagant ara, per mitjà de xecs nominals adreçats directament a cadascun dels treballadors. 3.- Vostè es volia apropiar de dos vedells de la B.A.D.L.P., tal com consta de la documentació que ha estat remesa del Departament d'Agricultura del GOVERN, en juny i juliol del 2008. Tanmateix, vostè els va pagar a la propietat a finals dels mes de setembre ja que s'assabentà que la propietat era coneixedora d'aquesta apropiació. En tot cas, que quedi clar en aquest document que la propietat mai li ha fet saber que ella n'era coneixedora i que vostè mai va demanar la pertinent autorització ni avis a la propietat per tal de quedar-se amb aquests vedells. Així mateix, i durant la seva relació laboral, s'ha quedat amb diversos vedells que han estat sacrificats igualment en l'Escorxador, sense donar-ne coneixement previ a la propietat i sense demanar la pertinent autorització (tot i que posteriorment pugui haver- los pagat), ja que els vedells com la resta del bestiar de la Borda, no són de la seva propietat. Tots aquests vedells estan degudament documentats pel Departament d'Agricultura. També s'ha apropiat, aquest any de dos pollins que vostè va vendre directament al Sr. Machado i no ha retribuït, pel moment, a la propietat, i pel que fa la resta de pollins que vostè va vendre a l'esmentat senyor, tampoc en va demanar la corresponent autorització ni em va fer arribar un avís previ. 4.- S'ha pogut evidenciar que la Borda no es lIaurada per tal que produeixi herba per alimentar al bestiar, malgrat disposar del nombre de treballadors suficient i de la maquinària adequada a tal fi. Aixà es corrobora, per mitjà de les factures que resten en disposició de l'Administrador, per les reiterades compres d'herba que vostè ha decidit efectuar habitualment sense autorització i que, evidentment paga la propietat. A més s'ha constatat que també hi ha compres d'elevats imports de cereals especialment destinat a aus, pels anys 2007 i 2008, sense que la propietat hagi tingut coneixement que a la Borda s'estigui comercialitzant aquest tipus de bestiar (no es prejutja en aquest acomiadament si el total de les compres efectuades s'ha destinat exclusivament a l'alimentació del bestiar de la Borda, tot i que la propietat te, actualment, seriosos dubtes al respecte, sobre tot amb relació amb l'aviram que està declarat davant del Departament d'Agricultura). Per si això fos insuficient (que no ho és sinó tot el contrari!), tot i que la propietat li va fer saber per mitjà del seu Administrador, en data 10 de juliol del 2008, que havia de demanar autorització per contreure despeses superiors a 600.-EUR, posteriorment a haver vostè sol·licitat a la propietat que l'autoritzés a comprar una partida de 13 o 14.000 kg de palla de civada per les vaques i egües pel preu de 1.800 kg, vostè ha procedit a comprar l'esmentada partida en data 11 d'aquest mes, segons consta documentalment, sense l'autorització pertinent. Tots aquests imports pagats per la propietat constitueixen un important perjudici material i un abús de confiança, que encara cobren més gravetat davant dels importants saldos negatius derivats de l'explotació de la B.A.D.L.P., any rere any, explotació de la qual vostè n'està a càrrec, i tot això, considerant a més, el fet que vostè està perceben anualment el 10% dels ingressos bruts de la Borda (vostè percep la dita comissió, amb independència dels resultats que pugui generar la dita explotació agrària). 5.- Pel que fa els consums de carburant dels vehicles que la propietat té destinats a la B., dels quals se'n fa càrrec sempre que es derivin dels trajectes fets en execució de treballs per a la dita explotació agrària, escau remarcar les següents constatacions : Vostè carrega al compte de la propietat el consum de carburant dels vehicles de titularitat de la seva dona (segons es desprèn dei facsímil tramès pel Servei de Tràmit dels Govern i els documents que disposa l'Administrador tots ells annexats). A més, en les factures dels mesos de juliol i agost d'enguany s'han comptabilitzat despeses per compra de gasolina sense plom (no havent-hi cap vehicle assignat a la Borda que consumeixi aquesta mena de carburant). A més, vostè ha carregat en el compte de la propietat el consum de carburant del vehicle suposadament d'un dels treballadors, anomenat Zurita (que és el pastor), ja que aquest signa varis tiquets de TPV que l'estació de carburants ha adjuntat a diverses factures emeses a la propietat (segons consta en Annex). També li carrega algun altre vehicle que tampoc està assignat a la Borda (tal com és el cas del vehicle amb matricula XXXXX que és de titularitat del Sr. Barba 6.- També s'ha sabut que vostè utilitza els vehicles de la propietat per efectuar transports aliens a l'objecte d'explotació de la B.A.D.L.P., un dels quals es documentat mitjançant una declaració duanera de la Duana de la Seu d'Urgell. A més de totes aquestes infraccions, vostè n'ha comès moltes altres, algunes d'elles encara més greus que la propietat acabarà de constatar degudament, i d'altres de similar nivell a les presents les quals s'han constatat per testimonis qualificats i per documents que guarda la propietat degudament classificats. Totes elles, tant les descrites en aquest document com les que es reserva la propietat, palesen una total deixadesa envers la responsabilitat que vostè ha contret en tant que masover de l'esmentada Borda, un menyspreu absolut a la confiança i a la dignitat personal de l'empresari que l'ha contractat (que difícilment es podrien reparar) i ell mateix, una malversació dels seus diners. Les actuacions descrites en aquest document, tal com s'ha posat de relleu en el fets que s'han concretat en el present document, poden constituir diverses apropiacions indegudes o estafes tipificades com a delictes en el Codi Penal. Però a més, la suma de totes elles (de les esmentades infraccions) i fins i tot, algunes d'elles considerades aïlladament, podrien fonamentar el delicte major d'Administració deslleial d'una empresa tal com queda tipificat en la nova regulació del Codi Penal. Per tot això, la propietat ha decidit : 1.- Acomiadar-Io per la comissió continuada d'actes de frau, deslleialtat o abús de confiança, per la causació de perjudicis materials greus i altres lleus, però en tot cas, és evident que tots són reiterats (ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o d'altres per imprudència greu), segons em consta, i de conformitat amb l'article 72, apartats 1 i 2 de la llei 8/2003, del 12 de juny sobre el contracte de treball. Disposa del termini no prorrogable de 15 dies hàbils per tal de marxar de la B.A.D.L.P., deixant així mateix, lIiure, vàcua i expedita la vivenda i en el mateix estat que la va rebre. 2.- Atorgar la plaça de masover de la B.A.D.L.P. al Sr. Aguilar, el qual es farà immediatament càrrec d'aquesta explotació agrària a partir de que la present sigui notificada fefaentment a vostè.". II.- El primer aspecte del recurs és en relació amb la forma de l'acomiadament, i s'afirma que 1) és a l'empresa d'acreditar els fets que motiven el comiat; 2) només els fets i causes de la carta poden fonamentar el mateix; 3) el comiat he de ser immediat després de produir-se el fet que el motiva i no podia el tribunal considerar totes les causes del comiat com una sola sinó que havia de considerar separadament cada una i 4) la carta d'acomiadament ha de precisar els fets concrets que motiven el comiat i la carta no ho fa per tots els punts. En realitat els arguments relatius a la carrega de la prova, a la teoria de la cristal·lització de les causes del comiat i a la teoria de la immediatesa relativa concerneixen més aviat el fons del comiat i el seu caràcter justificat que la seva forma. Quant a la forma, el tribunal ha considerat que calia considerar que la notificació de l'acomiadament s'havia fet seguint la normativa aplicable, "ja que en la mateixa carta s'expressen tot un seguit de causes que constitueixen infraccions suficients per considerar l'acomiadament com a procedent si les mateixes són certes." i també que "que no s'escau estimar la petició d'acomiadament de forma indeguda, donat el conjunt d'irregularitats demostrades per part del Sr. J.S. en el seu lloc de treball i que comporten un abús clar de confiança que la Morillo havia dipositat en ell.". Però, no és suficient afirmar i referir a una causa tipificada com a falta molt greu, ni tampoc constatar la realitat d'una causa d'acomiadament, sinó que la carta (sigui a l'empara de la Llei 8/2003 del12 de juny sobre el contracte de treball, aplicable al moment del comiat o del vigent Codi de relacions laborals) ha d'exposar amb concreció els fets reprotxats, i precisar amb quina falta tipificada com a molt greu es relacionen. En efecte, aquestes exigències formals no s'han de confondre amb el fons del comiat, sinó que tenen la seva pròpia raó de ser. Per tant, malgrat es pugui constatar posteriorment que les causes invocades pel comiat eren justificades, aquest fet no podria eximir l'òrgan jurisdiccional de treure les conseqüències que s'imposen si no s'han respectat els requisits de forma, i que són la il·legalitat del comiat. Dit d'una altra manera, cal primer examinar la regularitat formal de l'acomiadament i desprès, si aquest respecta les exigències més amunt recordades, determinar la seva legalitat quant al fons. Tanmateix, en el nostre cas, la simple lectura de l'extensa i detallada carta de comiat permet constatar que els requisits formals del mateix s'han respectat, doncs els fets reprotxats són exposats de manera prou clara i precisa de tal manera que l'empleat els ha pogut identificar i situar en el temps, i de fet ha pogut presentar una defensa molt precisa en relació a cada una de les faltes reprotxades. És cert que es pot constatar que la carta acaba referint-se a "moltes altres faltes, algunes d'elles encara més greus que la propietat acabarà de constatar degudament, i d'altres de similar nivell....que es reserva la propietat", i que tal formulació no correspon a les exigències més amunt definides però, aquest fet no pot portar a considerar el comiat com fet de forma indeguda ja que és clar que el mateix es fonamenta sobre les causes detallades en els punts 1 a 6 de la carta i que aquesta formulació només està destinada a advertir l'empleat de la posició de l'empresari. En tot cas, l'única critica relativa a la forma que va fer el demandant en el seu escrit de demanda és que la carta no venia acompanyada de la documentació referent a les infraccions reprotxades, però no existia i no existeix cap obligació legal d'aquest tipus i obligant l'empresari a remetre els documents acreditatoris amb la carta de comiat. III.- Quant a la teoria de la cristal·lització significa que són només els motius de comiat exposats i invocats en la carta de comiat que poden fonamentar el mateix i que els òrgans jurisdiccionals han de valorar, i que queda prohibit invocar nou fets recriminatoris en fase jurisdiccional. En el present cas, el tribunal només s'ha referit a les causes esmentades en la carta i no ha fonamentat la seva decisió sobre uns elements fora del debat, i per tant cap violació del principi es pot invocar. IV.- Quant al criteri d'immediatesa relativa significa que el motiu invocat per posar fi a la relació laboral, sigui en el marc d'un acomiadament o d'un desistiment, no pot ser un motiu que s'ha produït molt de temps enrere. Així, l'acomiadament disciplinari ha de tenir lloc ràpidament ja que sinó es podria considerar que l'empresa, tot i tenir coneixement del comportament de l'assalariat el va tolerar o va decidir no sancionar-lo. Dit criteri es fonamenta en el principi de bona fe per tal de no permetre invocar un motiu aïllat i hagi perdut tota actualitat i tota transcendència al moment on s'invoca, però no es tracta d'un principi absolut i mecànic ja que si, com passa en el present cas, el comportament constituint un incompliment contractual invocat s'ha perpetrat sobre un llarg període i fins al moment on es pretén resoldre el contracte sense que l'altra part pugui tenir-ne l'oportú coneixement, s'ha de considerar que el motiu del desistiment és continu i immediat. En el present afer es tracta d'una relació laboral que va durar més de 17 anys i apareix que és a partir del moment on es va canviar d'administrador i es va buscar les raons explicant perquè la Borda tenia un resultat negatiu, quan d'altres comparables eren més productives, que l'empresa ha descobert els fets que invoca. En la mateixa òptica, si l'empresari no tenia coneixement que l'actuació de l'assalariat dissimulava uns abusos, no es pot invocar el fet que hauria tolerat un comportament i que hauria decidit de manera sobtada no acceptar-lo més. V.- El segon aspecte del recurs recau sobre la qüestió de la prova, ja que al llarg del seu intens escrit de greuges torna a presentar la seva valoració de les proves la qual el porta a considerar que els fets enunciats en la carta no podien fonamentar les dues causes de comiat invocades en la mateixa ja que no van quedar provats o que no s'ajusten a aquestes faltes. Recordarem que es tracta d'haver comés les faltes tipificades a l'article 72, apartats 1 i 2 de la llei 8/2003, del 12 de juny sobre el contracte de treball que disposava "L'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents: La comissió d'un acte de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari o incompliment de l'obligació de no competència o del pacte de dedicació exclusiva. La causació de perjudicis materials greus, o lleus però reiterats, ocasionats a l'empresari amb voluntarietat o per imprudència greu.". En el present cas, no s'ha de perdre de vista que la relació laboral entre les parts era particular doncs, degut a la natura del treball de masover, l'empleat disposava d'una gran llibertat per poder organitzar les seves tasques i disposar dels mitjans materials necessaris sense que l'empresari pugui exercitar un control directiu tant estret i rigorós com ho pot fer qualsevol empresari. I considerem que a aquesta gran llibertat ha de correspondre una gran confiança. Cal precisar d'antuvi que bona part de la justificació de l'assalariat enfront als abusos reprotxats per l'empresari, és que es tractava de conceptes integrant al seu salari, però força és de constatar que no ha provat, com li incumbia, que el seu salari integri, entre altres, el gra i l'herba pel seu bestiar, ni la gasolina, ni cap concepte altre que el salari fix, la paga de Nadal i el 10% dels ingressos bruts de la Borda. És cert que l'article 91 de la llei sobre el contracte de treball preveia que les relacions amb masovers han de formalitzar-se per escrit, però a més de constituir un argument nou, la invocació d'aquesta disposició no canvia el fet que pertany a l'assalariat la carrega de la prova sobre l'existència dels conceptes retributius. La part recurrent insisteix de nou en el fet que els Srs. M., A. i G. manquen de credibilitat perquè tenen un ànim de revenja en contra del Sarabia, que el Benitez és amic de l'administrador, i que menteixen. De manera general, i en primer lloc, es pot dir que s'han practicat, només en el marc de la presenta causa, quasi 30 testimoniatges, cada part proposant els seus testimonis per intentar de determinar les condicions d'explotació de la Borda en la qual el Sarabia treballava des de més de 17 anys, i és clar que cada part ha interessat els testimoniatges de persones que afavoreixen la seva versió i que tenen d'una manera o l'altra un cert vincle amb la part que els fa citar, i que per tant tots aquests testimoniatges s'han de valorar cautelosament, en el seu conjunt, i segons els criteris de la sana crítica. En segon lloc, els lligams d'amistat entre el Benitez i el Sr. T., l'administrador, no són acreditats. A més, és veritat que el Sarabia va acomiadar els Srs. M. i G. (precisament, el Sr. G. va dimitir, perquè sabia que el Sarabia el volia acomiadar segons la versió del demandant, o com a conseqüència de maniobres del Sarabia segons la versió de la defenent), i també al Palmer Però, aquest sol fet, si bé ha de portar el jutge a extremar les seves precaucions a l'hora de valorar tals testimoniatges, no els hi pot treure tota força probatòria, sobre quan es constata la seva coherència entre ells i congruència amb els altres elements recollits en les actuacions. D'aquest punt de vista, les manifestacions del Palmer segons les quals havia sentit el Sarabia dir que volia acomiadar al Benitez perquè aquest informava l'administrador de les fraus comeses pel masover ens apareixen de gran importància. Al respecte, no compartim l'anàlisi de la part recurrent segons la qual la comparació entre les diferents manifestacions dels testimonis en les diferents causes a les quals va donar lloc el litigi entre la Morillo i el Sarabia i la Calderón evidenciaria que menteixen. Quant a la realitat de les faltes reprotxades al Sarabia en la realització de les tasques laborals de la Borda que tenia de cuidar, i començant pel primer punt, d'haver acomiadat al Sr. Cano i al Sr. Talavera sense autorització prèvia de la mateixa i sense justificació ulterior davant la propietat, amb uns perjudicis materials importants per l'empresa, la part defenent té reconegut en el seu escrit de contesta que el Sarabia podia contractar i acomiadar el personal sense prèvia autorització i no apareix que hagi modificat aquest sistema. Quant al Nuñez, no va ser acomiadat sinó que va desistir, i no s'ha provat que el desistiment del Nuñez fos el resultat d'una maniobra del Sarabia com ho pretenia la part defenent. Tampoc ha quedat acreditat que el Sarabia va acomiadar el Benitez pel fet que aquest darrer coneixia les seves activitats fraudulents. Finalment, no s'ha establert que aquests acomiadaments hagin suposats uns perjudicis materials importants per l'empresa. De la mateixa manera, no queda acreditat el fet de no llaurar la Borda i hagin obligat a comprar herba, i no apareix en quina mesura aquesta mancança constituiria un comportament que encaixa amb les faltes més amunt recordades. Però, en quant el fet d'apropiar-se de part dels salaris del Sr. Cano i el fet de negar-se a facilitar els números de compte bancari de cadascun dels treballadors per tal de pagar-Ios directament, ha quedat acreditat que la propietària de la Borda, i part empresarial, ingressava els salaris a un compte titularitat del Sarabia i de la seva esposa, i que aquest darrer realitzava els pagaments als empleats, sense que la Morillo arribi a canviar aquest sistema malgrat la seva voluntat de fer-ho via el seu nou administrador, ja que el Sarabia no comunicava les dades necessàries. És una cosa que durant anys s'accepti tal pràctica, i aquesta acceptació sense més circumstància concurrent podria impedir fer cap reprotxe a l'assalariat. Altra cosa és que la propietat adonant-se que la Borda tenia mal resultats en particular pel fet de tenir excessives despeses de personal decideixi a través del nou administrador canviar el sistema, ja que aleshores el refús de l'assalariat de conformar-se a les instruccions de l'empresa constitueix un clar abús i acte de deslleialtat. A més, ha quedat acreditat que el Sarabia va declarar a l'administrador un salari net del Nuñez de 1.900.-euros pel mes d'agost del 2007 i de 1.200.-euros pel mes de setembre del 2007 quan el mateix Sarabia va remetre al treballador uns rebuts de salari respectivament de 1.200.-euros i 1.000.-euros. L'explicació del demandant segons la qual existien acomptes no ha quedat acreditada, i el Sarabia admet que no té la resta dels rebuts efectuats per acreditar els pagaments de la nòmina que invoca. Tampoc s'ha acreditat que el treballador hagi obtingut satisfacció de la totalitat dels havers laborals pagats per la Morillo Així, és lògicament que la part empresarial ha conclòs que la diferència se l'havia apropiat el Sarabia doncs els imports faltant havien de trobar-se al compte del mateix. Quant al fet d'haver intentat apropiar-se de dos vedells de la borda i només pagar-los a la propietat quan aquesta s'havia adonat de la situació i al fet d'haver-se apropiat de dos pollins venuts al Sr. J.R., el primer que s'ha de dir és que compartim el criteri de la instància segons el qual el Sarabia era un empleat de l'explotació i que la propietat de tot el que utilitzava i dels animals es presumeix de la persona que consta com a tal en els registres administratius pertinents, a més, tenint en compte que dits animals eren alimentats a càrrec de la propietat. Per la resta, sí que ha quedat acreditat documentalment i a través del testimoniatge de la ENTITY_14- la administrativa que treballa pel compte de la Sra. R. i que va recollir la documentació- que el masover va portar dos vedells d'un valor total de més de 2.000.- euros a sacrificar i els va conservar sense pagar- los fins a dos mesos més tard, després que, de forma inhabitual s'havia emès la facturació corresponent per part del departament d'agricultura, justament perquè la propietat havia procedit a una verificació. Pel que fa als pollins venuts al Sr. R., el Sarabia no ha pogut acreditar documentalment que l'egua T., ni la seva filla P. ni encara menys els pollins fills d'aquesta darrera, eren de la seva propietat. Que tres amics seus afirmin el contrari perquè el Sarabia els hi va dir que era ell el propietari, és insuficient per acreditar que és realment propietari. També és insuficient la factura de data 05- 12-2001 que és massa imprecisa per considerar que es tractaria del referit animal, sobretot quan existeix una altra factura del mateix dia i del mateix venedor, pagada per la propietat i relativa a 5 cavalls entre els quals es podria trobar l'egua litigiosa. Per tant, els elements produïts pel demandant són insuficients per trencar la presumpció de propietat. Igual passa amb la compra de cereals per l'aviram en gran quantitats quan la Borda no estava suposada comercialitzar aquest tipus de bestiar, puix queda establert que pels exercicis 2007-2008 és un total de quasi 9.000.- euros en concepte de despeses per cereals per aviram que l'empresa va pagar, i en tot cas l'empleat no pot pretendre alimentar animals que afirma seus al càrrec de l'empresa quan a més el pacte salarial que invoca al respecte no s'ha acreditat. El fet que testimonis indiquen que el Sarabia donava de menjar als treballadors i als veterinaris dels animals criats a la borda no significa que són de la seva propietat, i al contrari demostra la confusió que feia el masover entre els seus interessos i els propis de l'explotació de la borda que no era de la seva propietat. A més a més, el recurrent no ha negat que la propietat li havia fet saber al mes de juliol del 2008, que havia de demanar autorització per contreure despeses superiors a 600.-EUR, i que posteriorment ha comprat 13.000 kg de palla de civada malgrat haver demanat i no obtingut la necessària autorització. Explica que ho va fer perquè aquesta compra s'havia de fer urgentment i que vulnerar un cop la prohibició de l'empresari no constitueix un compliment prou greu per justificar el comiat. Però, encara que la urgència fos demostrat, i no ho és, aquesta manera d'actuar en contradicció frontal amb les instruccions de l'empresari i generant una despesa conseqüent, constitueix una falta disciplinària que encaixa amb les faltes invocades per l'empresa. Quant al fet de consumir carburant fora de les necessitats dels vehicles destinats a l'explotació de la Borda, Una altra vegada, l'acord salarial que invoca el demandant al respecte no queda acreditat. Al contrari, apareix que és cert que el Sarabia ha carregat al compte de la propietat el consum de carburant dels vehicles de titularitat de la seva dona i del seu fill; que existeix un consum de gasolina sense plom que no pot explicar la presència dels petits aparells funcionant amb aquest combustible; que s'ha carregat amb carburant el vehicle del pastor Sr. R. quan no existeix cap motiu perquè l'empresa agrícola hagi de suportar tal despesa. Aquest comportament abusiu ha continuat fins i tot després del comiat doncs s'ha provat que l'empleat van continuar a utilitzar la tarja de carburant posteriorment a la notificació. Quant a l'últim punt d'haver utilitzat els vehicles de la propietat per efectuar transports aliens a l'objecte de l'explotació de la B.A.D.L.P., apareix efectivament que el Nuñez, un amic del Sarabia, va utilitzar el camió de l'explotació per tal que pogués anar a la Seu d'Urgell i recollir unes vedelles de la seva propietat, no essent acreditat que aquest favor correspongui a un favor que dit senyor hauria fet al benefici de la borda ja que l'únic element per acreditar-ho és el testimoniatge del mateix Nuñez En conclusió, si que ha quedat acreditat que aquestes actuacions repetides tradueixen un comportament general del Sarabia incompatible amb la bona fe contractual, que ultrapassen la necessària llibertat que s'ha de reconèixer a un masover en l'organització de les seves tasques pel bon funcionament de l'explotació, i constitueixen uns actes de frau, deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari, i no es pot negar que van causar a aquesta uns perjudicis materials greus, o lleus però reiterat i ocasionats amb voluntarietat o per imprudència greu. Per tant, considerem que el comiat fou del tot justificat i no pot el Sarabia pretendre obtenir cap indemnització. VI.- El tercer aspecte del recurs és en relació amb els imports reclamats en concepte de la venda de 6 pollins al Sr. R., la venda de 3 eugues i de 2 vedells al Sr. L.S., l'ajut del dall dels prats de l'any 2008, diverses subvencions, primes i indemnitzacions per bestiar sinistrat o sacrificat, 10% dels ingressos per la collita i de la prima de tabac de l'any 2008, i participació i premis en la Fira Concurs del 2007 i 2008 (punt sisè de la demanda). Sosté que 1) els animals en qüestió eren propietat del Sarabia i als anys precedents s'havia pagat el 100% de les subvencions en relació als animals; 2) el tribunal no s'ha pronunciat sobre la petició relativa als interessos; 3) la sentència no ha concretat la quantitat que el Sarabia té dret a percebre i 4) s'ha de deixar per execució de sentència les compensacions escaients o subsidiàriament fixar les quantitats i efectuar les compensacions. Cal precisar per començar que, en el seu escrit de conclusió, la part demandant va desistir de la reclamació en relació a la participació i premis en la Fira Concurs del 2007 (42,60.-euros), va acceptar la quantitat de 7.094,51.-euros en concepte del 10% dels ingressos del tabac de la collida del 2008, i per conseqüent va demanar un total de 34.016,01.-euros. I quant als interessos va exposar en el mateix escrit que les quantitats diposades per la defenent davant de la batllia ho foren per la seva consignació i no per ser ofertes al treballador i que per tant els interessos han de córrer des la contesta a la demanda. El tribunal ha desestimat la demanda quant a les quantitats per la venda d'animals suposadament de la propietat del Sarabia per no haver-se demostrat el seu dret de propietat, però no va dir res en relació al 10% de les subvencions 2008 relatives a dits animals. Quant a la resta, és veritat que el tribunal, sense proposar cap motivació específica o càlcul al respecte, i sense precisar cap quantia ni pronunciar-se sobre la qüestió dels interessos, va decidir "estimar la demanda per quan el Sr. S. té dret a cobrar les quantitats retributives encara no satisfetes amb les consignacions realitzades per la part defenent, respecte als ajuts i subvencions, en la quantia del 10%, en considerar que formen part del salari." Per tant, escau determinar precisament a quines quanties el demandant tenia dret. Quant al primer punt relatiu a la venda d'animals suposadament de la propietat del masover i a les subvencions generades pels mateixos, atès les consideracions anteriors, en particular les relatives a la presumpció de propietat, i la manca d'acreditament de la propietat del Sarabia sobre dits bens, cal confirmar la decisió desestimatòria del tribunal, sense que el fet invocat que s'hagin satisfet anteriorment quantitats en concepte de subvencions dels referits animals sigui suficient per a contradir-ho. Per tant, és un total de 1.178,09 + 255 + 180,34 + 203,17 = 1816,66.-euros que s'ha de sostreure de l'import total reclamat, i per conseqüent s'ha de reconèixer el dret del Sarabia a percebre l'import total de 32.199,41.-euros. D'altra banda, apareix que es van fer unes consignacions i pagaments judicials però la gran confusió que existeix al respecte ens obliga a analitzar el següent: en data 09-09-2009 (és a dir anteriorment a l'escrit de contesta de data 10-07- 2010), l'empresari va lliurar per tal que resti consignada a la Batllia la quantitat de 26.063,18.-euros, dels quals 1.286,80 euros corresponen a la liquidació del Sr. J.S. per vacances, 15.646,71 euros corresponen a la liquidació anual anomenada L.B.A.D.L.P., i la quantitat de 9.129,67 euros corresponen a l'extra cupó de tabac (10% de la factura de l'Associació de fabricants de productes de tabac d' Andorra). en data 19-07-2010 (el mateix dia que l'escrit de contesta), l'empresari va lliurar per tal que resti consignada a la Batllia la quantitat de 8.712,22.-euros, dels quals 7.705,81 euros corresponen al 10% de l'extracupó de tabac de la collita de l'any 2008, 281,61.-euros corresponen al 10% per cent de la subvenció de pràctiques ramaderes de període del 01-12-2008 al 22-12-2008 i 724,80.-euros corresponen al premi Fira de l'any 2008. Finalment, en data 30-09-2012, la part defenent va consignar, d'una part, un nou xec de 344,39.-euros en concepte de liquidació de la subvenció per carn de bona qualitat, i d'altra part, fent valer que existia un error en la consignació de 7.705,81.-euros, va consignar un xec de 7.094,51.-euros i sol·licitar el retorn del xec de 7.705,81.-euros, cosa que es va fer. La Batllia va notificar al demandant que se li oferia dits imports (cosa que no s'havia fet abans), els va acceptar a títol d'acompte i, en data 02-12-2010 es va entregar a la seva representació processal un xec de 7.438,90.-euros. En data 24-02-2011, es va retornar el xec de 7.705,81.-euros a la representació processal de la Morillo El mateix dia, es va entregar a la representació processal del Sarabia un xec de 27.069,59.-euros sempre en concepte d'acompte. Per tant és un total de 7.438,90.-euros + 27.069,59.-euros = 34.508,49.-euros que es van pagar al demandant. D'aquells 34.508,49.-euros, sí que s'ha de sostreure l'import de 1286,80.-euros objecte de la consignació del 09-09-2009 ja que aquest import correspon a la liquidació de les vacances meritades que no tenen res a veure amb els conceptes objecte de reclamació del Sarabia i que ens preocupen ara, sia un saldo de 33.221,69.-euros a comparar a l'import degut. Per tant, es pot constatar que el demandant ja ha cobrat els imports que si li endeutava, fins i tot més, per un import de 1022,28.-euros (33.221,69 - 32.199,41). Pel que fa a la qüestió dels interessos, és cert que els imports deguts al Sarabia no van ser satisfets fins al moment de l'entrega a la seva representació processal dels xecs més amunt esmentats. Però, en virtut del principi in illiquidis no fit mora, en un cas com el present, on és la sentència que ha de fixar els imports realment deguts, després que s'hagin determinat els drets del creditor i en particular liquidat i verificat els imports lligats a les subvencions del Govern, els interessos no han pogut córrer des de la contesta a la demanda sinó des de la fermesa de la sentència. Atès que el demandant ha finalment rebut la satisfacció del seu dret de crèdit en el decurs del procediment, no hi ha lloc a interessos. En aquestes condicions cal modificar la sentència en el sentit de dir que el demandant ja ha rebut la satisfacció dels seus drets, i de desestimar la demanda en relació a totes les pretensions de punt sisè del seu escrit de demanda. VII.- Un altre punt del recurs és que la decisió del tribunal d'instància, tot i estimant la petició què siguin cotitzades les retribucions salarials que no s'havien cotitzats, no concreta els conceptes que s'han de declarar i cotitzar, i que això pot portar a una dificultat d'execució. És cert que la part decisòria de la resolució d'instància queda redactada així : "També cal estimar la demanda quant a la petició què siguin cotitzades a la CASS les retribucions salarials que no s'havien cotitzat, per no ser considerades com a salari per la propietat". Però, la sentència precisa que s'ha de considerar salari també la retribució consistent en el 10% dels beneficis bruts de la borda satisfets per la propietària i part demandada, així com el 10% de les subvencions del Govern que la Morillo pagava al Sarabia, i per tant, de manera implícita però necessària considera que els altres conceptes dels quals es demana la declaració no s'han de declarar, i per tant els conceptes que s'hauran de declarar i cotitzar només són el 10% dels beneficis bruts de la borda satisfets per la propietària i part demandada, així com el 10% de les subvencions del Govern que la Morillo pagava al Sarabia Aquest plantejament s'ha de confirmar doncs ja com hem dit abans, la part agent no ha acreditat que els altres elements dels quals demana la declaració integraven el seu salari. VIII.- L'últim punt del recurs és que el Tribunal ha decidit no efectuar cap imposició de les costes de primera instància, però sense motivar-ho, vulnerant així el seu dret a una resolució fonamentada en dret, i quan calia imposar-los a la part defenent tota vegada que la sentència ha estimat parcialment la demanda i que ens trobem en matèria laboral. Aquest greuge s'ha d'estimar. En efecte, no podem més que constatar que ninguna motivació ha donat el tribunal unipersonal a la seva decisió de no efectuar cap imposició de les costes de primera instància, quan, efectivament, és ferma i reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala afirmant que en matèria laboral, encara que s'estimi parcialment la demanda de l'assalariat, les costes s'han d'imposar a la part empresarial compte tingut del fet que l'assalariat es va veure obligat a instar una acció judicial per poder obtenir la satisfacció dels seus drets laborals. És el que passa en el present cas, i no trobem en les actuacions cap circumstància suficient per no aplicar dit criteri, essent precisat que les faltes reprotxades a l'assalariat no fan desaparèixer l'obligació de l'empresari de satisfer degudament i puntualment tots els havers salarials legalment deguts. IX.- L'estimació parcial del recurs ha de portar a no efectuar cap imposició de les costes de segona instància Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX Decisio DECIDEIX ESTIMAR parcialment el recurs de el Sr. Gibert contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 23-04-2015 que revoquem parcialment en el sentit de desestimar les pretensions formulades en el punt sisè de l'escrit de demanda, i de condemnar la Sra. Recio a pagar les costes de primera instància, tot i confirmant la resta dels seus pronunciaments; NO EFECTUAR cap imposició de les costes de primera. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE